Vés al contingut

Dipòsit de combustible nuclear consumit d'Onkalo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Dipòsit de combustible nuclear consumit d'Onkalo
Imatge
Esquema del túnel d'investigació del dipòsit geològic al lloc d'Onkalo prop de la central nuclear d'Olkiluoto, Finlàndia. Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusDeep geological repository (en) Tradueix i radioactive waste repository (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEurajoki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOlkiluoto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 61° 14′ 06″ N, 21° 28′ 56″ E / 61.235131°N,21.4821°E / 61.235131; 21.4821
Lloc webposiva.fi… Modifica el valor a Wikidata

El Dipòsit de combustible nuclear consumit d'Onkalo és un dipòsit geològic profund per a l'eliminació final del combustible nuclear consumit.[1][2] Es troba prop de la central nuclear d'Olkiluoto, al municipi d' Eurajoki, a la costa oest de Finlàndia. Està sent construït per Posiva i es basa en el mètode KBS-3 d'enterrament de residus nuclears desenvolupat a Suècia per Svensk Kärnbränslehantering AB (SKB). Es preveu que la instal·lació entri en funcionament el 2023.[3]

Història

[modifica]

Després que la Llei d'energia nuclear de Finlàndia[4] es modifiqués el 1994 per especificar que tots els residus nuclears produïts a Finlàndia s'han d'eliminar a Finlàndia, Olkiluoto va ser seleccionat l'any 2000 com a lloc per a una instal·lació subterrània d'emmagatzematge a llarg termini per al combustible nuclear gastat de Finlàndia. La instal·lació, anomenada "Onkalo" (que significa "petita cova" o "cavitat")[5] s'està construint a la roca de granit del lloc d'Olkiluoto, a uns cinc quilòmetres de les centrals elèctriques. El municipi d'Eurajoki va emetre un permís de construcció per a la instal·lació l'agost de 2003 i l'excavació va començar l'any 2004.[6]

El lloc va ser seleccionat després d'un llarg procés, que va començar l'any 1983 amb una projecció de tot el territori finlandès. Des del 1993 fins al 2000, es van examinar quatre llocs potencials: Romuvaara a Kuhmo, Kivetty a Äänekoski, Olkiluoto a Eurajoki i Hästholmen a Loviisa. A més de les consideracions geològiques i ambientals, també es van tenir en compte les opinions dels veïns. Eurajoki i Loviisa van ser destacades per ser les ubicacions amb més suport local. El primer també tenia unes condicions geogràfiques més favorables, per la qual cosa l'any 1999 Posiva la va proposar al govern finlandès com a ubicació seleccionada. El municipi d'Eurajoki va confirmar la seva aprovació del lloc, i el govern nacional va ratificar la decisió el maig de 2001.[7]

Posiva va començar la construcció del lloc l'any 2004.[8] El govern finlandès va emetre a l'empresa una llicència per construir la instal·lació d'eliminació final el 12 de novembre de 2015.[9] El juny de 2019 Posiva preveu que les operacions comencin el 2023.[10]

Construcció

[modifica]
Cova pilot a la profunditat final.

La instal·lació va ser construïda i serà operada per Posiva, una empresa propietat dels dos productors d'energia nuclear existents a Finlàndia, Fortum i TVO (Fennovoima, una empresa que planejava el seu primer reactor nuclear, no és accionista de Posiva).

Els plans de construcció de la instal·lació es divideixen en quatre fases:[cal citació]

  • La fase 1 (2004-2009) es va centrar en l'excavació del gran túnel d'accés a la instal·lació, en espiral cap avall fins a una profunditat de 420 metres (1,380 ft).[11]
  • La fase 2 (2009-11) va continuar l'excavació fins a una profunditat final de 520 metres (1,710 ft). Es van estudiar les característiques de la roca base per tal d'adequar la disposició del dipòsit.
    • El 2012, Posiva va presentar una sol·licitud per obtenir una llicència per construir el dipòsit. La llicència es va concedir el novembre de 2015.[12]
  • Fase 3 (2015–17) construcció del dipòsit
  • Es preveu que la fase 4, l'encapsulació i l'enterrament de les àrees plenes de combustible gastat, comenci cap al 2023.

Un cop en funcionament, el procés d'eliminació implicarà col·locar dotze conjunts de combustible en un recipient d'acer al bor i tancar-lo en una càpsula de coure. A continuació, cada càpsula es col·locarà al seu propi forat al dipòsit i es sobreempaquetarà amb argila bentonita. El cost estimat d'aquest projecte és d'uns 818 milions d'euros, que inclou les despeses de construcció, encapsulació i operació. El Fons Estatal de Gestió de Residus Nuclears té aproximadament 1.400 milions d'euros procedents de les despeses de l'electricitat generada.[13]

S'espera que el dipòsit d'Onkalo sigui prou gran per a acceptar bidons de combustible gastat durant uns cent anys. En aquest punt es realitzarà l'encapsulament i soterrament definitius, i es reomplirà i segellarà el túnel d'accés.

Crítica

[modifica]

El 2012, un grup d'investigació del Royal Institute of Technology d'Estocolm, Suècia, va publicar una investigació que suggereix que les càpsules de coure no són tan resistents a la corrosió com afirmen les empreses que planifiquen els dipòsits (vegeu KBS-3).[14] Aquestes afirmacions van ser refutades més tard quan SKB va dur a terme estudis de seguiment, que van indicar que el suposat procés de corrosió no existeix, i que els experiments inicials no es van executar correctament o es van extreure conclusions equivocades.[15][16] El 2019, un altre estudi va concloure que els efectes de la radiació no haurien de danyar significativament els recipients després de 100.000 anys.[16]

Tractament als mitjans

[modifica]

El director danès Michael Madsen ha coescrit i dirigit un llargmetratge documental Into Eternity (2010) on es presenta la fase inicial de l'excavació i s'entrevisten experts. L'èmfasi especial del director està en les dificultats semàntiques per marcar de manera significativa el dipòsit com a perillós per a les persones en un futur llunyà.[17][18]

L'antropòleg nord-americà Vincent Ialenti ha escrit un llibre Deep Time Reckoning[19] (MIT Press, 2020) que explora com els experts del "cas de seguretat" del dipòsit d'Onkalo van imaginar ecosistemes futurs llunyans i van reflexionar sobre els límits del coneixement humà. El seu llibre es basa en 32 mesos de treball de camp presencial a Finlàndia.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Black, Richard «Finland buries its nuclear past» (en anglès). , 27-04-2006 [Consulta: 3 març 2020].
  2. ↑ Gopalkrishnan, Asha. «The ominous underbelly of Finland's pioneering nuclear-waste repository» (en anglès), 01-10-2017. [Consulta: 3 març 2020].
  3. ↑ «Nuclear Energy in Finland | Finnish Nuclear Power - World Nuclear Association».
  4. ↑ «Nuclear Energy Act (990/1987) (in English)» (en anglès). [Consulta: 3 març 2020].
  5. ↑ Räisänen, Alpo «Onkamo and other place names» (en anglès). Virittäjä, 4/2010, 114, 2010. Arxivat de l'original el 2011-07-24 [Consulta: 3 març 2020]. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Nuclear Waste Management in Finland» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-01-26. [Consulta: 3 març 2020].
  7. ↑ «Selecting the Site: the final disposal at Olkiluoto» (en anglès). Posiva. Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 3 març 2020].
  8. ↑ «Repository in ONKALO» (en anglès). Posiva Oy, 29-03-2022. [Consulta: 24 juliol 2022].
  9. ↑ «Licence granted for Finnish used fuel repository» (en anglès). World Nuclear News, 22-11-2015 [Consulta: 3 març 2020]. «Posiva expected construction work on the repository to start in late 2016 and operations to begin in 2023»
  10. ↑ «Work starts on Finnish fuel encapsulation plant» (en anglès). World Nuclear News, 25-06-2019 [Consulta: 3 març 2020].
  11. ↑ «Finland's nuclear waste bunker built to last 100,000 years» (en anglès). CNN, 09-12-2010 [Consulta: 3 març 2020]. Arxivat 2020-03-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-03-03. [Consulta: 4 maig 2023].
  12. ↑ «ONKALO» (en anglès). Posiva. Arxivat de l'original el 2014-06-29. [Consulta: 3 març 2020].
  13. ↑ «Nuclear Power in Finland» (en anglès). World Nuclear Association, 01-02-2008. Arxivat de l'original el 2012-05-19. [Consulta: 3 març 2020].
  14. ↑ Peter Szakálos and Seshadri Seetharaman «Technical Note 2012:17: Corrosion of copper canister» (PDF). SSM Rapport. Strålsäkerhetsmyndigheten, 2012. ISSN: 2000-0456 [Consulta: 3 març 2020].
  15. ↑ «Samlad redovisning om kopparkorrosion i syrgasfritt vatten». SKB, 12-03-2015.
  16. ↑ 16,0 16,1 ; Toijer, Elin; Olsson, Pär«Technical Report TR-19-14: Analysis of radiation damage in the KBS-3 canister materials». Swedish Nuclear Fuel and Waste Management Co, 01-02-2019. [Consulta: 3 març 2020].
  17. ↑ «Into Eternity». Intoeternitymovie.com. Arxivat de l'original el 2015-02-04. [Consulta: 3 març 2020].
  18. ↑ Edan Corkill «Danger! Nuclear waste! Keep out — forever!». Japan Times, 15-01-2012 [Consulta: 3 març 2020].
  19. ↑ «Deep Time Reckoning» (en anglès americà). [Consulta: 30 octubre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dipòsit de combustible nuclear consumit d'Onkalo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dipòsit_de_combustible_nuclear_consumit_d%27Onkalo&oldid=34002339»