Dipcadi serotinum
Dipcadi serotinum a Cartagena. | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Asparagaceae |
Tribu | Ornithogaleae |
Gènere | Dipcadi |
Espècie | Dipcadi serotinum Medik., 1790 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Hyacinthus serotinus |
Dipcadi serotinum és una espècie de planta de la família de les asparagàcies.
Descripció
[modifica]És una planta amb bulb perenne, glabra, amb una tija fèrtil sense fulles, que fa de 10-40 cm d'alçada. Les fulles són totes basals, linears i amb una franja blanca central. Inflorescència laxa, en forma de raïm, amb 3-20 flors tubulars, disposades unilateralment i de tèpals de color marronós a rosat. Presenta també bràctees lanceolades i membranoses al vltant de cada flor.[1][2] Fruits triloculars globosos, dehiscents; nombroses llavors verticalment comprimides, negres.
Hàbitat
[modifica]Passadissos rocallosos i sorrencs. Pedregars calcaris des de prop del mar fins a altituds de més de 2.000 msnm.[3]
Distribució
[modifica]Es troba al Mediterrani occidental, incloent-hi els Països Catalans, al sud-oest d'Europa, al nord-oest d'Àfrica i a les illes Canàries
Sinònims
[modifica]- Hyacinthus serotinus
- Uropetalon bourgaei Nyman
- Uropetalon serotinum (L.) Ker Gawl.
- Uropetalum serotinum
Referències
[modifica]- ↑ Panareda Clopés, Josep M. Plantes mediterrànies. Figueres: Brau, 2011. ISBN 978-84-96905-52-8.
- ↑ Bayer, E.; Buttler K.P., Finkenzeller X., Grau J.. Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume, 1989. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ García Guardia, G. Flores Silvestres de Andalucía. Alcorcón:Rueda, 1988. ISBN 84-7207-049-2.