Vés al contingut

Diran Alexanian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDiran Alexanian
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Diran Alexanian
(hyw) Տիրան Ալեքսանեան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1881 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Chamonix (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstats Units d'Amèrica (1938–) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvioloncel·lista, professor de violoncel, compositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Normale de Musique de Paris (–1937)
Escola de Música de Manhattan (1936–)
Peabody Institute Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEcaterina Fotino-Negru, Bernhard Greenhouse, David Soyer, Raya Gárbuzova i Mischa Schneider (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: e38fad7d-c387-4fc6-b51b-fdc6964a9161 IMSLP: Category:Alexanian,_Diran Modifica el valor a Wikidata

Diran Alexanian (Constantinoble, 2 d'abril de 1881 - Chamonix, 27 de juliol de 1954) va ser un professor de violoncel armeni.

Va estudiar violoncel amb Friedrich Grützmacher a Leipzig, així com va interpretar música de cambra amb Johannes Brahms i el violinista Joseph Joachim. A una edat primerenca era un violoncel·lista assolit, actuant als disset anys la part solista del Quixot de Richard Strauss.[1]

Als vint anys, Alexanian es va instal·lar a París, on va conèixer Pau Casals. Casals havia vist actuar Alexanian, i es va adonar que la digitació d'Alexanian estava en línia amb la seva nova manera de tocar el violoncel. Es van conèixer i van trobar que tenien punts de vista similars sobre la tècnica general i la interpretació de la música.[1]

El 1921, Alexanian es va convertir en assistent de Casals a "l'École Normale de Musique" (fundada el 1919 per Alfred Cortot i Auguste Mangeot), on Casals era professor, així com Jacques Thibaud. Allà, ell i Casals van posar en pràctica les seves idees revolucionàries. Estudiants de tot el món van venir a estudiar amb ell en aquest moment, incloent Gabriel Cusson, Rafael Figueroa , Maurice Eisenberg, Antonio Janigro, Gregor Piatigorsky, Hidayat Inayat Khan, Pierre Fournier, i Emmanuel Feuermann. Durant el seu mandat a l'escola, Alexanian va publicar el seu llibre de 1922 sobre tècnica de violoncel, Traite Theorique et Pratique du Violoncelle, així com la seva famosa edició de les Suites Bach el 1929.[1][2] En un concert a l'École 1933 va estrenar el Concert de Frederick Jacobi (Tres Salms) per a Violoncel i Orquestra (que Jacobi havia dedicat a Alexanian), sota la direcció d'Alfred Cortot.[3]

Alexanian va abandonar el seu càrrec a l'École el 1937, i es va traslladar als Estats Units. Allà va ensenyar tant a l'Institut Peabody de Baltimore, com a la "Manhattan School of Music" de Nova York. Allà els seus alumnes van ser entre d'altres, Bernard Greenhouse, David Soyer, George Ricci, Raya Garbousova, David Wells, i Mischa Schneider.[1]

Fonts

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 St. John, Marshall C (1999). "Diran Alexanian, Cellist". Internet Cello Society. Retrieved 2007-05-25.
  2. Diran Alexanian: Complete Cello Technique at Musicroom.com". Retrieved 2007-05-25.
  3. Concerto for Cello". Milken Archive of Jewish Music. Retrieved 2020-02-12.