Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Història | |
| Creació | 1868 |
| Data de dissolució o abolició | febrer 1869 |
| Reemplaçat per | Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona |
| Activitat | |
| Àmbit | Barcelona |
Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona fou una organització obrera de caràcter sindical creada a Barcelona l'octubre de 1868 aprofitant la permissivitat arran la revolució de 1868, i que tenia la finalitat de coordinar les reivindicacions dels obrers de Barcelona.
A primers de desembre de 1868 va fer una crida A los Obreros de Cataluña per a organitzar un congrés obrer de tot el Principat. Aquest congrés se celebrà el dia 13 de desembre de 1868 amb assistència de més de 100 delegats que representaven a 61 societats obreres de Barcelona, Igualada, Manlleu, Martorell, Mataró, Moià, Roda de Ter, Sabadell, Sallent, Sant Andreu de Palomar, Tarragona i Tiana. La primera junta va ser presidida per Joan Fargas.
El febrer de 1869 canvià el nom pel de Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i va enviar dos delegats (Gaspar Sentiñón i Rafael Farga i Pellicer) al IV congrés de l'AIT celebrat a Basilea el setembre de 1869. Els dirigents més destacats foren Joan Fargas, Rafael Farga i Pellicer, Joan Nuet i Climent Bové.
Enllaços externs
[modifica]- Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona a veuobrera.org