Direction Générale de l'Aviation Civile
Dades | |
---|---|
Nom curt | DGAC |
Tipus | organització |
Indústria | administració pública (supervisió) de les activitats econòmiques |
Camp de treball | transport aeri i autoritat d'aviació |
Forma jurídica | servei central d'un ministeri |
Història | |
Creació | 1946: SGACC 1976: DGAC |
Activitat | |
Membre de | Direction des Services de la navigation aérienne (en) |
Governança corporativa | |
Seu | |
Executiu en cap | Damien Cazé |
Treballadors | 10.615 (2014) |
Entitat matriu | ministre de Transició Ecològica i Solidària |
Filial | |
Format per | |
Part de | ministre de Transició Ecològica i Solidària |
Altres | |
Número de telèfon | +33-1.58.09.43.21 |
Lloc web | ecologie.gouv.fr… |
La Direction Générale de l'Aviation Civile (Direcció General de l'Aviació Civil, o abreviat DGAC) és l'autoritat de l'aviació civil a França creada el 1946, dependent del Ministeri de l'Ecologia, del Desenvolupament Sostenible, dels Transports i de l'Habitatge.[1] Comprèn tots els òrgans estatals responsables de la regulació i supervisar la seguretat de l'aviació, el transport aeri i les activitats de l'aviació civil general. Té la seu en el XV Districte de París.[2]
Les seves diverses tasques relacionades amb l'aviació civil són:
- el control del tràfic aeri
- suport a la investigació i el desenvolupament en el camp de la construcció d'avions
- la certificació d'aeronaus
- actua en la prevenció, la DGAC no només garanteix la seguretat i el benestar dels passatgers, sinó també en la preservació del medi ambient, per una lluita permanent contra la contaminació generada pel transport aeri.
Història
[modifica]La Secretaria General d'Aviació Civil i Comercial (SGACC) va ser creada el 12 de setembre de 1946[3] en el Ministeri d'Obres Públiques i Transports, on Max Hymans va ser nomenat el màxim representant de l'organisme.
Dins de la SGACC, l'Autoritat d'Aviació Esportiva i Lleugera (SALS) va ser la responsable de posar a disposició aeronaus i instructors de vol. En 1955, la SALS es converteix en el servei de la formació de l'aviació i esports a l'aire (SFASA).
En 1976, la Secretaria General d'Aviació Civil (SGAC) es converteix en la Direcció general d'Aviació Civil (DGAC), en la desaparició dels secretaris generals de l'administració.[4] De 1946 a 1993, la seu de la Secretaria General d'Aviació Civil i la DGAC, es va localitzar en Boulevard du Montparnasse.[5]
El 29 de d'agost de 2005 la DGAC publica, per primera vegada en el seu lloc web, una llista de companyies aèries prohibides a França. La llista està subjecta a canvis a qualsevol moment.
Organització
[modifica]El 2016 la DGAC s'organitza de la següent forma:[6][7]
- La Secretaria General (SG) és responsable de la gestió de personal, assumptes financers, legals, metges i els sistemes d'informació de la DGAC.
- La Direcció de Transport Aeri (DTA) és responsable de la supervisió de les companyies aèries, el desenvolupament sostenible, els aeroports, els fabricants d'aeronaus, la navegació aèria, la seguretat, els drets dels passatgers, el dret laboral i les relacions internacionals. DTA és el regulador.
- La Direcció de Serveis de Navegació Aèria (DSNA) és responsable dels serveis de gestió del tràfic aeri. DSNA és el proveïdor de serveis de navegació aèria a França.
- La Direcció de Seguretat de l'Aviació Civil (DSAC) és l'autoritat nacional de supervisió. D'aquesta penja la policia de transport aeri (GTA).
- El cos del control de vol (OCV) té una funció d'assessorament. Es compon de 12 capitans i inspectors adscrits a temps parcial a la seva empresa. La seva funció consisteix a realitzar un vol sense previ avís a les aerolínies, amb la finalitat de transmetre els seus informes a la DSAC.
Algunes xifres
[modifica]- 5 centres de navegació aèria en ruta i 11 serveis de navegació aèria.
- Crèdits de pagament: 2 316,90 milions de euros.
- 11.519 agents:
- 29 administradors civils.
- 683 estudis d'enginyeria i operació de l'aviació civil.
- 252 empleats administratius de l'Estat.
- 429 auxiliars administratius de l'Aviació Civil.
- 863 diputats en l'Adreça d'Aviació Civil.
- 460 agents contractuals.
- 93 enginyers civils de l'Estat.
- 242 tècnics de desenvolupament sostenible.
- 19 metges.
- 4084 enginyers de control de la navegació aèria.
- 1463 enginyers electrònics dels sistemes de seguretat aèria.
- 1826 tècnics de funcionament de l'aviació civil.
- 692 treballadors de l'Estat.
- altres 379
- L'edat mitjana és de 45,4 anys.
- La taxa masculina de la DGAC es manté en un 69%.
Secretaris i Directors Generals
[modifica]Data de nomenament | Nom | Grau | Nota |
---|---|---|---|
Secretaris Generals | |||
18 de desembre de 1945 | Max Hymans | [8] | |
18 d'agost de 1948 | Fernand Hederer | [9] | |
20 de febrer de 1951 | René Lemaire | [10] | |
18 de juliol de 1956 | Paul Moroni | [11] | |
27 de maig de 1966 | Jacques Boitreaud | maître donis requêtes del Consell d'Estat | [12][13] |
7 d'abril de 1971 | Maurice Grimaud | [14][15] | |
Directors Generals | |||
30 de març de 1976 | Claude Abraham | Enginyer Cap de carreteres i ponts | [16] |
27 de maig de 1982 | Daniel Tenenbaum | Enginyer cap d'armaments | [17] |
25 de juliol de 1990 | Pierre-Henri Gourgeon | Enginyer cap d'armaments | [18] |
12 de juliol de 1993 | Michel Bernard | Enginyer General d'Aviació Civil | [19] |
25 de novembre de 1993 | Michel Scheller | Enginyer General d'armaments | [20] |
20 de gener de 1995 | Pierre Graff | Enginyer en Cap de carreteres i ponts | [21] |
25 de juliol de 2002 | Michel Wachenheim | Enginyer en Cap de l'Aviació Civil | [22] |
8 de febrer de 2007 | Didier Lallement | Prefecte | [23] |
5 d'octubre de 2007 | Patrick Gandil | Enginyer General de carreteres i ponts | [24][25] |
Referències
[modifica]- ↑ "Directorate General for Energy and Climate Arxivat 2016-02-04 a Wayback Machine.." Ministeri d'Ecologia, Energia, Desenvolupament sostenible i del Mar. 15 (15/16). Consultat el 6 de març de 2011.
- ↑ "Implantation de ens services à Paris." Direction Générale de l'Aviation Civile. Consultat el 4 de juliol de 2009.
- ↑ Decret Núm. 46-2000 de 12 de setembre 1946 en relació amb l'organització de la Secretaria General d'Aviació Civil i Comercial.
- ↑ «archives DGAC sud le site du ministère». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Entrada de la seu actual de la DGAC
- ↑ décret du 9 juillet 2008 portant organisation de l'administration centrale du ministère de l'écologie, de l'énergie, du développement durable et de l'aménagement du territoire
- ↑ Arrêté du 9 juillet 2008 portant organisation de l'administration centrale du ministère de l'écologie, de l'énergie, du développement durable et de l'aménagement du territoire [1]
- ↑ Revue Icare, Diari Ícar, Costos i Bellonte - Adrienne Bolland - Max Hymans,
- ↑ Décret du 18 août 1948 portant nomination du secrétaire général à l'aviation civile et commerciale[Enllaç no actiu], JORF nº 196 du 19 août 1948, p. 8160.
- ↑ Décret du 20 février 1951 portant nomination du secrétaire général à l'aviation civile et commerciale[Enllaç no actiu], JORF nº 45 du 21 février 1951, p. 1830.
- ↑ Décret du 18 juillet 1956 portant nomination du secrétaire général à l'aviation civile et commerciale Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine., JORF nº 168 du 21 juillet 1956, nº 6754.
- ↑ Décret du 27 mai 1966 portant nomination du secrétaire général à l'aviation civile Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine., JORF nº 148 du 28 juin 1966, p. 5401.
- ↑ Décret du 8 septembre 1970 portant cessation de fonctions du secrétaire général à l'aviation civile Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine., JORF nº 211 du 11 septembre 1970, p. 8478.
- ↑ Décret du 7 avril 1971 portant nomination du secrétaire général à l'aviation civile Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine., JORF nº 84 du 9 avril 1971, p. 3431.
- ↑ Décret du 8 janvier 1976 portant cessation de fonctions du secrétaire général à l'aviation civile Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine., JORF nº 9 du 11 janvier 1976, p. 374?375.
- ↑ Décret du 30 mars 1976 portant nomination de directeurs à l'administration centrale Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine., JORF nº 77 du 31 mars 1976, p. 1947.
- ↑ Décret du 27 mai 1982 portant nomination du directeur général de l'aviation civile Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine., JORF nº 124 du 29 mai 1982, p. 1713.
- ↑ Décret du 25 juillet 1990 portant nomination du directeur général de l'aviation civile Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine., JORF nº 174 du 29 juillet 1990, p. 9152, NOR EQUM9001206D.
- ↑ Décret du 12 juillet 1993 portant nomination du directeur général de l'aviation civile Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine., JORF nº 160 du 13 juillet 1993, p. 9913, NOR EQUM9301564D.
- ↑ Décret du 25 novembre 1993 portant nomination du directeur général de l'aviation civile Arxivat 7 de gener 2014 a Wayback Machine., JORF nº 277 du 30 novembre 1993, p. 16554, NOR EQUX9301046D.
- ↑ Décret du 20 janvier 1995 portant nomination du directeur général de l'aviation civile Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine., JORF nº 18 du 21 janvier 1995, p. 1148, NOR EQUA9500040D.
- ↑ Décret du 25 juillet 2002 portant nomination (administration centrale) Arxivat 2016-03-16 a Wayback Machine., JORF nº 173 du 26 juillet 2002, p. 12821, texte nº 52, NOR EQUM0200123D.
- ↑ Décret du 8 février 2007 portant nomination du directeur général de l'aviation civile - M. Lallement (Didier) Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine., JORF nº 34 du 9 février 2007, texte nº 61, NOR EQUM0700003D.
- ↑ Décret du 5 octobre 2007 portant nomination du directeur général de l'aviation civile - M. Gandil (Patrick) Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine., JORF nº 232 du 6 octobre 2007, texte nº 44, NOR DEVC0766441D.
- ↑ Décret du 11 juillet 2008 portant nomination du directeur général de l'aviation civile - M. Gandil (Patrick) Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine., JORF nº 164 du 16 juillet 2008, texte nº 72, NOR DEVK0814424D.
Enllaços externs
[modifica]- Direction générale de l'Aviation civile (francès)