Discontinuïtat de Lehmann
La discontinuïtat de Lehmann és el límit entre el nucli extern, fluid, i el nucli intern, sòlid, de la Terra. Va ser descobert el 1936 per la sismòloga danesa Inge Lehmann. Es troba a una profunditat mitjana de 5.155 km, dada que no es va establir amb precisió fins a principis de la dècada dels 60.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Tarbuck, E. J. & Lutgens, F. K. 2005. Ciencias de la Tierra, 8ª edición. Pearson Educación S. A., Madrid. ISBN 84-205-4400-0