Discriminació per gènere

Anomenem discriminació per gènere al tractament desigual a homes i dones pel simple fet de ser-ho. Normalment les dones són afectades més negativament que els homes. Aquest tipus de discriminació està basat en el conjunt de rols i estereotips que existeixen encara actualment en la societat, existents als mitjans de comunicació, la publicitat, el llenguatge… Per desgràcia, aquestes discriminacions no són fàcils de detectar, ja que estan molt interioritzades socialment, i les trobem com a costums i tradicions.

La discriminació per raó de gènere és estructural, ja que es tracta d'una construcció social, determinada pel sistema heteropatriarcal de gènere binari; i transversal, ja que afecta a una majoria de la població (52%). A més, la discriminació per gènere està configurada pel model econòmic; el model capitalista se sustenta en la divisió sexual del treball, atribuït als homes, i el treball reproductiu i domèstic, a les dones. Parlem d'un treball invisibilitzat, sense reconeixement econòmic, no reconegut com a treball real i, per tant, no vinculat a drets i protecció social.

El sexe recull el conjunt de característiques biològiques, donades pels gens, i que no es poden canviar, que distingeixen un home d'una dona.

El gènere recull el conjunt de característiques socials, apreses i inculcades, que es poden canviar, que van atorgades a les dones i als homes (masculinitat, feminitat). Descriu rols, funcions, drets i responsabilitats establertes per la societat.

A partir de les diferències biològiques entre homes i dones, es creen les identitats de gènere, contribuint així a la discriminació de gènere.

Al tractar-se d'una elaboració social, el gènere és un terme molt difús. És un terme que no només canvia amb el temps, sinó que d'una cultura a altre, inclòs dins d'una pròpia cultura pot ser diferent.

Els estereotips són el conjunt d'idees preconcebudes sobre els diferents col·lectius de persones. Aquestes idees s'han transmès socialment al llarg de la història.

Un rol és el paper que socialment s'espera d'una persona en la societat.

Podem classificar la discriminació sexista o per gènere en:

Discriminacions directes, que es donen quan una persona és discriminada i/o queda exclosa directament, en qualsevol àmbit, per raó de gènere.
Discriminacions indirectes, es tracta de discriminacions implícites cap a les persones per raó de gènere.
Discriminació múltiple, és la que es dona quan una dona no rep discriminació només per ser-ho, sinó que s'hi afegeixen més factors com l'edat, l'orientació sexual, la religió, etc.

Formes de discriminació

Les diferents formes de discriminació que hi ha són:

Rebuig
Infravaloració
Agressió verbal o física
Amenaces
Legal
Humiliació
Xantatge
Marginació
Discriminació a les xarxes socials

Àmbits

El diferents àmbits en els que trobem la discriminació per gènere són:

Alfabetització: la taxa d'analfabetització de les dones és major que la dels homes
Laboral: és tota aquella discriminació que es produeix en el treball, ja sigui públic o privat. Aquesta discriminació es pot donar durant l'accés a la feina, a través de l'exigència i la valoració de determinats requisits, o un cop establerta la relació laboral
Accés a locals i esdeveniments: molts cops, s'utilitza el dret d'admissió com a excusa per discriminar i prohibir l'entrada a locals d'oci o events, a causa de l'estètica o l'orientació sexual
Publicitat i mitjans audiovisuals: en aquest àmbit és molt habitual trobar-se actes discriminatoris, mitjançant els anuncis sexistes
Legal: tot i que hi ha lleis que regulen els drets de la dona, encara falta que es porti a la pràctica mitjançant accions concretes, en algunes ocasions
Cultural: la definició social que hi ha dels rols que han de complir els homes i les dones, deixa a les dones en una situació d'inferioritat.

Assetjament per raó de sexe i assetjament sexual

Quan parlem d'assetjament per raó de sexe, ens referim a qualsevol acció amb la finalitat d'intimidar i atemptar contra la integritat física i psíquica de la persona afectada, en funció del seu sexe.

L'assetjament sexual consisteix a qualsevol comportament de caràcter sexual cap a una persona sense el seu consentiment. Inclou tot tipus de comportaments ofensius, verbals i/o físics, que fan referència al sexe, al contacte físic i a determinades característiques físiques de la persona.

Llenguatge inclusiu i comunicació col·laborativa

El llenguatge és una eina de comunicació imprescindible pel desenvolupament de les relacions socials, tot i que, com molts altres aspectes socials i culturals, molts cops està condicionat pel gènere de les persones, i no és neutre. El llenguatge per sí sol no és sexista, però la societat li dona un ús que sí que ho és; parlem d'atribucions de qualitats diferents segons el sexe en perjudici de la dona. Per evitar-ho, cal impulsar un llenguatge inclusiu (professorat); de doble forma (professors i professores); i formes abreujades (professors/es).

Normativa espanyola i catalana

A Espanya hi ha diferents lleis que regulen la discriminació per gènere en diferents àmbits:

Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere: aquesta LO regula els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d'atenció posterior a les víctimes de violència de gènere, i la normativa civil que incideix en l'àmbit familiar o de convivència. També estableix el principi de subsidiarietat de les administracions públiques, que és aquell principi que diu que un problema ha de ser resolt per l'autoritat més pròxima. A més, aborda la resposta punitiva d'aquests delictes

Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: aquesta norma vetlla per la igualtat entre homes i dones des de la prevenció de conductes discriminatòries i amb la previsió de polítiques que puguin fer efectiu l'objectiu. Se centra, especialment, en les discriminacions derivades de la maternitat, l'assumpció d'obligacions familiars i l'estat civil.

Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista: aquesta Llei defineix el concepte de violència masclista, les formes d'exercir-la, els àmbits en el que es pot produir, com identificar-la i els instruments d'intervenció de les administracions públiques. També recull els mecanismes de coordinació de recursos i serveis públics per l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones víctimes de violència masclista.

Llei 11/2004 per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia: té com a objectiu el dret a la igualtat i a la no discriminació per motius d'orientació sexual i identitat o expressió de gènere. Per això, aquesta llei:
- estableix les condicions per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexual
- En facilita la participació i representació en tots els àmbits de la vida social
- Promou la supressió estereotips que afecten la imatge de les persones LGTBI

Llei 17/2015, del 21 de juliol, del Departament de la Presidència, d'igualtat efectiva de dones i homes: és una Llei del Parlament de Catalunya que té la finalitat de dur a terme polítiques i actuacions destinades a erradicar el fenomen de la desigualtat entre dones i homes.

Mitjans de comunicació i publicitat sexista

Els mitjans de comunicació són eines de transmissió d'ideologia. Per tant, molts cops es segueixen compartint, de manera normalitzada, situacions de discriminació cap a les dones, a partir de missatges i representacions dels estereotips tant dels homes com de les dones.

Tot i que la publicitat del segle XXI ha canviat respecte a la de fa anys, actualment encara veiem propaganda que potencia els estereotips i rols de gènere i, fins i tot, que fomenta la violència de gènere.