Discussió:Ahimsa

D'on surten aquests 10 principis de la no-violència? S'haurien de citar les fonts. D'altra banda, aquí s'hauria de parlar específicament del concepte indi. La No-violència i les seves expressions actuals, o bé hauria de ser un altre article, o bé un capítol ben diferenciat. Per la mateixa raó m'he permès de treure la imatge del símbol de la pau, ja que ja s'hi troba en aquell article. Gràcies.--Hinio (discussió) 08:48, 31 gen 2009 (CET)

He traslladat aquest paràgraf a la discussió mentre no s'especifiqui d'on surt. Si són mots de Gandhi, potser seria adequat posar-los en aquell article--Hinio (disc.) 12:16, 5 feb 2010 (CET)

Els 10 principis de la no-violència

1. Es més important la Veritat absoluta que la pròpia veritat. Tothom té una part de veritat i de raó. Absolutitzar la pròpia i ignorar la dels altres és el camí segur cap al conflicte mai resolt. Cal estar obert a la veritat que hi ha en l'altre i reconèixer-la.

2. És més important la Justícia universal que el propi interès. Sovint les idees i raonaments són tapadores de desigs i interessos. Cal ésser molt rigorós i crític amb un mateix per tal d'esbrinar quina part d'allò que defensem és objectivament defensable i renunciar a la que no ho és.

3. Les accions poden no éssers respectables, però les persones sempre ho són. L'altre és sempre una persona com jo i mereix tot el respecte independentment de la seva conducta.

4. El mal i la destrucció de l'altre són incompatibles amb el respecte a la persona i no són mai acceptables ni com a finalitat ni com a mitjà. Cal treure l'odi i l'esperit destructiu de les accions i intencions.

5. D'un mitjà dolent mai no en pot sortir un bé i menys encara un bé estable. La violència engendra violència i, a més d'inacceptable, és un criteri absurd de resolució dels conflictes i mai no els resoldrà definitivament. Amb la violència guanya el més fort, no el més just.

6. L'eficàcia immediata és un bé, però no el primer ni el més important. L'ètica ha de prevaler sobre l' eficàcia. Només així la nostre acció serà realment eficaç a la llarga.

7. L'única solució d'un conflicte és la reconciliació i l'acord. Aquest ha d'ésser l'objectiu principal. D'aquí se'n derivaran moltes conseqüències positives per a tothom. Però si aquestes conseqüències les cerquem com a finalitat principal o si la reconciliació la veiem com a un mer mitjà per obtenir allò que volem, la nostra acció estarà viciada d'arrel i no donarà bons fruits.

8. Ésser no violent no és el mateix que no ésser violent. La no-violència no és pura passivitat, és sobretot una actitud positiva d'oposició al mal i a la injustícia però amb mitjans pacífics i justos.

9. La força de la Veritat, la força de la justícia, la força de l'Amor són les armes del no violent. El no violent oposa la força de la raó a la raó de la força.

10. El no violent no s'inhibeix, no pega ni amenaça no manifesta por, sinó calma i fermesa, si cal rep els cops amb serenitat. No calla, insisteix en la seva opinió i es mostra disposat a solucionar el conflicte d'una manera racional i justa.