Discussió:Aiguafort
   | Aquest article, o una part, prové d'una traducció de l'article sota llicència CC-BY-SA-3.0 i/o GFDL: «Aguafuerte» (castellà) en la versió del 25/03/2010. Consulteu l'historial de la pàgina original per a conèixer la llista d'autors. |
--Kippelboy (disc.) 18:07, 25 març 2010 (CET)
He eliminat el tros següent per què era un recull d'instruccions de procediment. Per reintroduir-ho caldria modificar-ho per què fos un article d'enciclopèdia.
La planxa de coure és molt recomanable ja que proporciona una gran nitidesa.
El primer pas que realitzarem serà protegir la planxa amb vernís. Abans, s'ha de netejar perquè el vernís s'hi adhereixi sense dificultats. En lloc de vernís, és possible utilitzar cera resistent als àcids.
El gravador dibuixa amb un estilet de punta cònica molt afilat, amb una punta seca, o amb un burí en aquesta capa de vernís, arribant just fins al coure sense penetrar en ell.
Posteriorment se submergeix la làmina amb el seu vernís en una solució d'aigua i àcid nítric, amb mordent holandès o perclorat de ferro. Aquesta solució corroeix el coure en les zones en què aquest no està protegit pel vernís, i deixa uns solcs. El temps d'immersió de la làmina en l'àcid determina la profunditat de la línia en el gravat, atorgant-li a major temps major valor. Aquí hem de fixar-nos també en la concentració de l'acid i la força de la solució corrosiva.
Es retira el vernís i la planxa ja resta llesta per al procés d'impressió. S'impregna la superfície amb una tinta espessa que penetra en els solcs i es retira el sobrant. Es col·loca la planxa damunt de la platina del tòrcul i un paper humit damunt d'aquesta, i sobre ell, dos feltres. Es passa el conjunt sota la pressió dels cilindres del tòrcul. El paper penetra en els solcs i s'impregna de la tinta.
Els resultats són de qualitat excel·lent, encara que les línies són un mica entretallades, o "nervioses" i manquen de la precisió que donaria un burí o una punta seca.
Un dels avantatges d'aquesta tècnica sobre d'altres és que es poden corregir els errors, o fer-se retocs. El més important és no ratllar el coure amb l'estilet. Si es desitja esborrar una línia o dibuix n'hi ha prou en passar per damunt un pinzell amb vernís, i una vegada s'ha assecat, es torna a dibuixar.