Discussió:Alauites
Aparença
Alauites o nussairites?
[modifica]Com molt bé diu la definició, alauita, en aquest context, és el nom donat a aquest col·lectiu pel colonialisme francès. Per tant, caldria fer servir llur autodenominació, nusairita, com a designació principal i, doncs, com a títol de l'article, amb alauita reduït a mer aclariment.FerranLup (disc.)
- El que caldria és corregir l'article (i també la GEC). Si es miren altres viquis es veu que l'explicació no és exacta. El nom que es donen a ells mateixos és "alauites" (o més exactament "alawins"). Haurien fet servir el terme nussayrites (de fet nussayrins) fins al segle XIX, quan en contacte amb els francesos (que per interès propi, evidentment, recolzen el seu singularisme), comencen a abandonar aquest terme (que remet al fundador del grup) per adoptar el d'alauites, que remet a Alí ibn Abi-Tàlib. Tots dos són, en el fons, exògens, ja que per definició ells s'han de considerar musulmans (autèntics) i prou (com tants altres grups musulmans xiïtes). El que sembla més clar és que ells mateixos rebutgin el terme nussayrita, perquè remet al fundador i, per tant, té caràcter despectiu, "els seguidor d'Ibn Nussayr"; aquesta és una pràctica habitual per l'islam majoritari (sunnita) que tendeix a anomenar els grups dissidents pel nom del seu inspirador, tot destacant així el caràcter "sectari"/"herètic" del grup: "no segueixen l'islam correcte, sinó la interpretació (equivocada) de Tal". En aquest sentit, alauites té més versemblança com a nom sorgit des de dins, perquè remet a les seves creences: el paper singular que atribueixen a Alí ibn Abi-Tàlib, que els distingeix dels altres musulmans: és a dir són "musulmans alauites"*.
- Un altre tema és quina forma hem de fer servir, perquè el DIEC no recull el terme per a aquest significat (sí que recull alauita per a la dinastia regnant al Marroc). El Termcat sí que recull el terme (alauita i nussairita), referit específicament a aquest grup religiós, sense acabar de mullar-se sobre quin és preferible. Existeix una certa tradició a emprar el sufix -ita per a aquesta terminologia de caràcter religiós (a la viqui també ho hem fet així), però hi haurien altres solucions: -í (pl. -ís), -í (f. -ina, pl. m. -ins, pl. f. -ines), -ida. Tanmateix, és cert que ja existeix certa tradició per a la forma adaptada alauita, tot i que es presta a confusió amb la dinastia regnant al Marroc. A la viqui, per a les famílies descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib s'ha preferit àlida (en general per a les dinasties, excepte si existia certa tradició, s'ha tendit a crear adjectius amb el sufix -ida), però no escau per al significat del grup religiós.
- Observació: d'Ibn Nussayr, la forma adaptada hauria de ser nussairita, amb doble essa, tal com recull el Termcat.--CarlesVA (parlem-ne) 09:51, 15 ago 2021 (CEST)
- Si es mira la viqui àrab, allà encara es recullen altres denominacions històriques, com khassibites (per al-Hussayn al-Khassibí, un deixeble d'Ibn Nussayr) i encara al-fal·lahun ("els pagesos"), especialment despectiva. A l'EI recullen també la denominació namirites, de la nisba d'Ibn Nussayr (an-Namirí o an-Numayrí). Tots aquests noms són exònims, noms que se'ls han donat des de fora i, sovint, despectivament. --CarlesVA (parlem-ne) 10:06, 15 ago 2021 (CEST)