Discussió:Ankinovitxita
Ch o tx?
[modifica]Si el nom ve d'Ankinovitx, no s'hauria de dir Ankinovitxita?
La referència que hi ha no és en català, i en anglès té sentit que s'escrigui d'una altra manera perquè també Ankinovitx es transcriu diferent.--Pere prlpz (disc.) 21:25, 12 des 2021 (CET)
- Pere prlpz: Suposo que sí. Faig ping a @Leptictidium:, que sempre em dona un cop de mà amb aquests temes lingüístics. El «Nomenclàtor de les espècies minerals», la única obra sobre minerals en llengua catalana que tinc de consulta, l'escriu amb «ch». Potser cal preguntar al termcat? Si canviem el nom d'aquesta espècie, la llista d'articles a reanomenar podria crèixer fàcilment amb altres espècies, com per exemple la tokyoïta. --Yuanga (disc.) 22:18, 12 des 2021 (CET)
- Bon vespre. No cal fer consultes individuals al TERMCAT, atès que ja hi ha una convenció general per donar prioritat a la forma catalanitzada. Com deia Riba i Arderiu: «Els noms proposats en alfabet ciríl·lic s'[adapten] al català seguint les normes de transcripció proposades per l'Institut d'Estudis Catalans. D'aquesta manera, s'han evitat les grafies angleses, franceses o castellanes amb què a vegades s'han adaptat els noms d'aquest alfabet. Per exemple, vixnevita és la transcripció catalana del terme rus (procedent del topònim Vixniovi Gori), que en anglès s'ha transcrit vishnevite, i en francès vichnévite. No obstant això, i per tal de facilitar-ne la consulta, també s'han inclòs les formes catalanitzades a partir de la transcripció anglesa —vishnevita— quan la transcripció catalana s'allunya notablement de l'anglesa. En aquests casos, la transcripció a partir de la forma anglesa remet sempre a la transcripció catalana, que és la forma preferent. […] Malgrat que Nickel i Mandarino (1989) recomanen que, en cas de dubte, la transcripció del nom d'un mineral sigui feta segons el sistema estàndard britànic, considerem aquesta recomanació una intromissió inadmissible en la idiosincràsia de cada llengua.» Així doncs, queda clar que la forma prioritària és sempre la transcripció directa del ciríl·lic al català.—Leptictidium (digui) 22:59, 12 des 2021 (CET)
- Gràcies Leptictidium, afegiré els teus comentaris al viquiprojecte per tal que tots els editors que hi treballen amb els articles de minerals hi tinguin accés. No em referia a fer una consulta individual al TERMCAT, sinó per conèixer la norma. Un comentari: els noms es proposen sempre en anglès, ja que és l'IMA qui accepta o refusa les propostes. Per tant no és ben bé una transcripció directa del ciríl·lic al català, sinó una traducció del anglès que es basa en un nom que prové del ciríl·lic. No sé si m'explico bé: el nom proposat per al nou mineral va ser "ankinovichite", no una paraula en ciríl·lic.
- Per tant, i per extensió, què passa amb la resta de toponímics i patronímics com la tokyoïta? --Yuanga (disc.) 18:07, 13 des 2021 (CET)
- Que el nom es proposi en anglès vol dir que el nom en anglès acceptat per l'IMA fa una funció semblant al nom científic en llatí pels éssers vius? Si és així, potser hauria de sortir d'alguna manera a l'article o a la infotaula.--Pere prlpz (disc.) 20:45, 13 des 2021 (CET)
- @Yuanga: Sí, però el nom català es construeix a partir de l'epònim original en rus, xinès, grec o el que sigui, no a partir del nom en anglès. Quan escrivim el nom d'un mineral en català, no ens limitem a substituir la terminació -ite per -ita, sinó que també fem els altres canvis necessaris per adaptar el nom a la llengua catalana (per exemple, afegint una ela geminada a «mil·lerita»). Per altra banda, segons Riba i Arderiu seria «toquioïta», però esmentant també la grafia «tokyoïta» en l'article, ja que es mantenen «els noms de minerals procedents de topònims amb la grafia adaptada al català, com filadelfita (de Filadèlfia), al costat de la forma més internacional Philadelphita». @Pere prlpz: Desconec si el nom anglès acceptat per l'IMA fa una funció semblant al nom científic en llatí pels éssers vius, però si fos així, es podria incloure a la infotaula igual que en les taules de compostos químics incloem el nom de la IUPAC. En tot cas, com proposa Riba i Arderiu, si es creu convenient, es pot mencionar a l'article que tal o tal mineral també es coneix amb el nom de «vishnevita», sempre que es doni prioritat a la forma catalana. Per exemple: «La vixnevita, de vegades coneguda com a vishnevita, és un mineral…».—Leptictidium (digui) 21:36, 13 des 2021 (CET)
- Gràcies a tots dos! --Yuanga (disc.) 21:55, 13 des 2021 (CET)
- @Yuanga: Sí, però el nom català es construeix a partir de l'epònim original en rus, xinès, grec o el que sigui, no a partir del nom en anglès. Quan escrivim el nom d'un mineral en català, no ens limitem a substituir la terminació -ite per -ita, sinó que també fem els altres canvis necessaris per adaptar el nom a la llengua catalana (per exemple, afegint una ela geminada a «mil·lerita»). Per altra banda, segons Riba i Arderiu seria «toquioïta», però esmentant també la grafia «tokyoïta» en l'article, ja que es mantenen «els noms de minerals procedents de topònims amb la grafia adaptada al català, com filadelfita (de Filadèlfia), al costat de la forma més internacional Philadelphita». @Pere prlpz: Desconec si el nom anglès acceptat per l'IMA fa una funció semblant al nom científic en llatí pels éssers vius, però si fos així, es podria incloure a la infotaula igual que en les taules de compostos químics incloem el nom de la IUPAC. En tot cas, com proposa Riba i Arderiu, si es creu convenient, es pot mencionar a l'article que tal o tal mineral també es coneix amb el nom de «vishnevita», sempre que es doni prioritat a la forma catalana. Per exemple: «La vixnevita, de vegades coneguda com a vishnevita, és un mineral…».—Leptictidium (digui) 21:36, 13 des 2021 (CET)
- Que el nom es proposi en anglès vol dir que el nom en anglès acceptat per l'IMA fa una funció semblant al nom científic en llatí pels éssers vius? Si és així, potser hauria de sortir d'alguna manera a l'article o a la infotaula.--Pere prlpz (disc.) 20:45, 13 des 2021 (CET)
- Bon vespre. No cal fer consultes individuals al TERMCAT, atès que ja hi ha una convenció general per donar prioritat a la forma catalanitzada. Com deia Riba i Arderiu: «Els noms proposats en alfabet ciríl·lic s'[adapten] al català seguint les normes de transcripció proposades per l'Institut d'Estudis Catalans. D'aquesta manera, s'han evitat les grafies angleses, franceses o castellanes amb què a vegades s'han adaptat els noms d'aquest alfabet. Per exemple, vixnevita és la transcripció catalana del terme rus (procedent del topònim Vixniovi Gori), que en anglès s'ha transcrit vishnevite, i en francès vichnévite. No obstant això, i per tal de facilitar-ne la consulta, també s'han inclòs les formes catalanitzades a partir de la transcripció anglesa —vishnevita— quan la transcripció catalana s'allunya notablement de l'anglesa. En aquests casos, la transcripció a partir de la forma anglesa remet sempre a la transcripció catalana, que és la forma preferent. […] Malgrat que Nickel i Mandarino (1989) recomanen que, en cas de dubte, la transcripció del nom d'un mineral sigui feta segons el sistema estàndard britànic, considerem aquesta recomanació una intromissió inadmissible en la idiosincràsia de cada llengua.» Així doncs, queda clar que la forma prioritària és sempre la transcripció directa del ciríl·lic al català.—Leptictidium (digui) 22:59, 12 des 2021 (CET)