Vés al contingut

Discussió:Aragonès

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El benasqués (o patués com li diem la gent que el 'ragonem') no és un dialecte de l'aragonés. De la mateixa manera que l'aranés no ho és del català. Ha estat maltractat i despreciat com a 'chapurreao', 'patois', etc. i ha patit la imposició del castellà a tots els ambits administratius, educatius, religosos, econòmics. Però a pesar de tot això és una parla amb entitat propia, formada al llarg dels segles a una vall tancada com és la 'Bal de Benás', amb un caracter propi (i no un dialecte de l'aragonés, que s'assemble tant al patués com el català o el castellà).


L'aragonès és considerat una llengua indendent estretament relacionada amb el català i el castellà. Només a la part de Benasc té influències gascones. No es considera enlloc un dialecte occità. Llull 19:05 21 nov, 2004 (UTC)

Bé, tenia entés que algú ho considerava occità també. Tinc amics aranesos i aragonesos, i entre ells de vegades parlen en aranès i aragonès, i s'entenen perfectament. Algun cop ells mateixos m'han dit que és la mateixa llengua, l'única diferència que l'aragonès està castellanitzat i l'aranès, afrancessat. Pel que he vist em dóna l'impressió que aquest és el debat típic que tots tenim en ment: són la mateixa llengua o són llengues diferents? Makinal 19:26 21 nov, 2004 (UTC)
Jo conec diferent gent que parla aragonès (passa't per an.wikipedia.org i hi veuràs la meva emprenta) i ja tenen prou feina d'explicar que no és considerat un dialecte del castellà per què ara aparegui aquesta idea -que francament mai ho havia sentit-. Òbviament els dialectes propers i amb més contacte de l'aragonès tenen més semblança com passa amb amb el català de Tremp que també tirà a aragonès, o el de Perpinyà que tira a llenguadocià o el de Barcelona que tira a castellà... bé, això ja és un altre tema. Llull 19:33 21 nov, 2004 (UTC)
Jo, que sóc filòleg, la veritat és que tampoc havia sentit mai a parlar d'això de la filiació gascona de l'aragonès. El que sí és molt debatut és que el gascó sigui una variant occitana i no una llengua pel seu compte. Igual com el català, que alguns estudiosos occitans consideren com a part de la gran família occitana. La veritat és que un dels trets més típics del gascó, que és la caiguda de la F- inicial llatina (com ha passat en castellà, ex. FILIU > gascó hilh, cast. hijo; FESTA > gascó hèsta, en canvi cast. fiesta), no es dóna pas en aragonès, com tampoc en català ni a la resta del domini occità (ar. fillo, cat. fill, occ. filh). En gascó no diftonguen les vocals llatines (igual com passa en català), i en aragonès en alguns casos sí (semblantment al castellà), etc. Per tant, jo això de la filiació gascona de l'aragonès ho posaria molt en quarantena. --Enric 09:40 22 nov, 2004 (UTC)
Estic força d'acord. L'aragonès no és cap dialecte occità, per bé que es podria parlar d'una classificació de l'aragonès, el català i el gascó-occità en un mateix subgrup dins de les llengües romàniques occidentals. En tot cas, d'influència del gascó -i més concretament del bearnès-, sí que n'hi ha. Com hi ha hagut influència de l'aragonès a l'altra banda dels Pirineus. És evident que aquesta influència serà molt més acusada en algunes varietats, com ara les de Pandicosa o Bielsa, per la seva situació geogràfica. D'igual manera, el benasquès, amb contacte directe amb la vall d'Aran, rep una influència gascona molt més forta que la resta de varietats.

Aragonès - Català

[modifica]

Com a la Viquipèdia en castellà amb l'espanyol, caldria fer notar les diferències respecte al català. Toniher 10:48 22 oct, 2005 (UTC)

Text en llengües de la península

[modifica]

Coincidisc amb l'Enric, l'aragonès no es gascó, és una llengua pròpia distinta del castellà, del català i de l'occità.

A part d'això al article txec tenim:

aragonès

Tres aniellos t’os Reis Elfos baxo o zielo,
Siete t'os Siñors Nanos en casa de piedra,
Nueu t'os Ombres Mortals condenaus a morir,
Uno t'o siñor Fosco, sobre o trono escuro
En a Tierra de Mordor an s'ixemenan as Güembras
Un Aniello ta gubernar-los a toz,
Un Aniello ta trobar-los,
Un Aniello ta atrayer-los a toz y piar-los en as tiniebras
En a Tierra de Mordor an s'ixemenan as Güembras

castellà

Tres Anillos para los Reyes Elfos bajo el Cielo.
Siete para los Señores Enanos en palacios de piedra.
Nueve para los Hombres Mortales condenados a morir.
Uno para el Señor Oscuro, sobre el trono oscuro
en la Tierra de Mordor donde se extienden las Sonbras
Un Anillo para gobernarlos a todos y atarlos a las Tinieblas
en la Tierra de Mordor donde se extienden las Sombras.

català

Tres Anells per als Reis Elfos baix el Cel,
Set per els Senyors Enanos als palaus de pedra,
Nou per als Homens Mortals destinats a morir.
Un per al Senyor Fosc, al seu soli fosc,
a la Terra de Mordor, a on s'estenen les Ombres.
Un Anell per a governar-los a tots, un Anell per a trobar-los,
Un Anell per a portar-los, i nugar-los en les Tenebres
a la terra de Mordor a on s'estenen les Ombres.

gallec

Tres aneis para os Reis Elfos baixo o ceo,
sete para os señores Ananos nos seus pazos na pedra
nove para os Homes Mortais que han morrer,
un para o Señor Escuro, sobre o seu trono escuro
na terra de Mordor, onde se achan as tebras.
Un anel para mandar en todos, un para atopalos,
un para achegalos a todos e na escuridade atalos,
na terra de Mordor, onde se achan as tebras.

portuguès

Tres anéis para os Reis-Elfos sob este céu,
Sete para os Senhores-Anoes em seus rochosos corredores,
Nove para Homens Mortais, fadados ao eterno sono,
Um para o Senhor do Escuro em seu escuro trono
Na Terra de Mordor onde as Sombras se deitam.
Um Anel para a todos governar, Um Anel para encontrá-los,
Um Anel para a todos trazer e na escuridao aprisioná-los
Na Terra de Mordor onde as Sombras se deitam.

he posat això a la versió txeca

This is not catalan.(rather some dialect strongly influenced by spanish)
This is catalan (by a catalan chataire@hotmail.com):
Tres anells per als Reis Elfs sota el cel,
Set per als Senyors Nans als palaus de pedra,
Nou per als Home(n)s Mortals destinats a morir.
Un per al Senyor Fosc, al seu tron fosc,
a la Terra de Mordor, on s'estenen les Ombres.
Un anell per a governar-los tots, un anell per a trobar-los,
Un Anell per a portar-los, i lligar-los en les tenebres
a la terra de Mordor on s'estenen les Ombres.


Ho afegim? Pascual · * 02:12, 2 gen 2006 (UTC)

Osca

[modifica]

A la ciutat d’Osca no es parle aragonés! No dic que no si parles peró actualment no li parle ningú, conec molt bé gent d’allí i ni s’ensenya l’aragonés a classe, ni es parle pel carrer ni el parle quasi ningú a casa que sàpiguin.

Hola a todos yo soy de Huesca y te puedo asegurar que el aragones pervive en manera de transicion al castellano , se usan muchas palabras sueltas entre la gente ( yo mismo las uso) tozuelo , enchega , chugar, men boi enta o'casa , au! y un largo etc,. tb hay revistas y ediciones en aragones por los bares de Huesca por ejemplo Don gols es una revista de caracter deportivo y se puede encontrar en los bares en alguna ocasion de manera gratuita, tb hay concursos fotograficos cuyos carteles se editan en aragones . anuncion de bares de Huesca en aragones por ejemplo el anuncio de el bar A fabla ( en la cadena SER, radio Huesca) y nombres de asociaciones o centros en aragones, si tal vez sea muy escaso el uso del aragones pero esta ahi, yo e visto hablando a varios abuelos en aragones por el coso, y si que se puede aprender aragones sin salir de Huesca , tal vez en modo escolar no pero existen academias , negar la existencia del aragones en Huesca ( mucho o poco ) es no conocer plenamente a la gente de Huesca , Un saludo! Au!el comentari anterior sense signar és fet per Choben Papirroi (disc.contr.) 20:46, 9 set 2009 (CEST)[respon]

Benasquès

[modifica]

Els filòlegs no es posen d'acord sobre com adscriure el benasquès. Aleshores, dir, com s'ha canviat ara fa una estona, que l'adscripció a una llengua és la bona i les altres són errònies és massa categòric. Proposo tornar a la versió anterior que deia que era dubtós o bé posar resumidament les diferents versions amb referències (tot i que on s'han de posar extensament és a benasquès).--Pere prlpz (disc.) 19:14, 1 set 2014 (CEST)[respon]

Fusió d'articles

[modifica]

--Lluismdies (disc.) 01:24, 31 gen 2019 (CET)[respon]