Discussió:Armand Cardona Torrandell

diu el text: "...Cicle de les tretze exposicions dedicat al carrer Numància." Crec que hi ha un error en aquesta frase doncs les 13 exposicions esmentades, segons el text esmentat com a font de l'article (Retrat) van ser dedicades al poble de Numància:

"...Tots aquests temes serien el leitmotiv de les tretze exposicions que dedicà a Numància. “Numancia transcendiendo cualquier localización precisa. Numancia en y más allá de la problemática española. Numancia no como exaltación de un determinado heroismo triunfalista, sino como un testimonio de la victimación de los débiles por los poderosos. Como un testimonio de la digna y tenaz, constante y atroz resistencia de aquellos a través de la historia. Numancia-España, Numancia-Grecia, Numancia-Chile, Numancia-Vietnam, Numancia-Palestina, Numancia-Portugal...” Un viatge a les ruïnes romanes de Sòria amb l’amic Rodríguez Aguilera serví perquè es concretés un sentiment difós de repugnància per la injustícia, d’admiració per la lluita d’aquells i aquelles “que saben esperar més enllà de l’esperança”, com ho posà Ricard Salvat."

Així que, em sembla que, no serien exposicions dedicades al carrer Numància sinó a la celtíbera Numància assetjada, resistent i destruïda pels romans.--Jinglada (discussió) 17:58, 27 març 2009 (CET)

D'acord amb l'argument, però la solució no és ratllar la paraula sinó esborrar-la (o no esborrar-la i esperar si vols confirmar que hi hagi consens).--Pere prlpz (discussió) 18:25, 27 març 2009 (CET)

Text personal inclòs a l'article

Trasllado aquí text personal inclòs a l'article:

NOTA Armand Cardona Torrandell, dins de la seva estada al área de Residencia del Hospital San Camil, a Sant Pere de Ribes, ¿SUICIDI? no pas voluntari. Va patir molt fisicamente, y psicologicament, molta soletat, recordo de que de tan en tan el visitaba Lluis Carandell, li portaba eines per pintar, i cuasi be ningú mmés el venia a veure. Degut a una fractura amb el bras dret, ha estat molt de temps imposibilitat, el pobre casi no podia mentjar y li donaba toot als gatets, caei en terra perque se entrebancaba quand pujaba per la rampa cami del bar. ploraba molt de dolor y deian alguns... que estaba boig, a mi en feia molta pena. Un dia me apropo a ell y li explico que el tenia que veure que li pasaba al bras i curar-lo, donarli calmants, una vegada conseguit que confies en mi, he pogut comprobar que habia de ferida sota el seu bras em va esgarrifar y avergongi de la manca de cuidats que patia. Ho he posat en coneicement del centre, i crec que a partir de llavors algo sa remediat. Recordo que després de aixo, jo el anava a veure amb la meva nena de 5 anys, fora de la meva hora de trevall, perque tingues un nou alicient, cosa que li agradaba molt, la va pinta amb una ocasió, i encara tinc el cuadro, y alguna que altra pintura de gats que el fascinaba allavores, peque tenia el seu jardi ple de gats. He sentit molt la seva mort, quand me asabentat estan jo ja a Teruel. Jo he deixat de ser la seva enfermera en 1990. El recordo com un ser tendre, i abandonat cuand mes necesitaba de tots, sempre sonrient y les llágrimas regaliman per la seva cara. D.E.P. gran pintor.

MªCarmen Mosquera Cancelas. D.N.I: 32392066Q enfermera. actualmente ejerciendo en el Hospital de Alcañiz. Teruel a 11 de septembre 2011.

Text traslladat per l'usuari--Kippelboy (disc.) 13:13, 16 set 2011 (CEST)