Vés al contingut

Discussió:Ateisme

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Penso que ateísme no és creure que qualsevol dels deus (Yavé, El Pare, Alà, Zeus, Júpiter, Shiva, Visnú, Ra, Amon, Thor, ...) no existeixen. Creure implica un acte irracional basat en una submisió a una "autoritat" o basat en uns sentiments més o menys confosos i difícils d'explicar. Ateísme és pensar que els deus no existeixen perque no hi ha cap prova racional que ens porti a saber de la seva existència. És més, al llarg de la història s'ha anat demostrant que moltes qüestions atribuídes a l'acció dels deus han tingut perfecte explicació al desenvolupar-se la ciència.

Sociologia

[modifica]

He afegit algunes dades sociològiques de l'ateisme a catalunya i el món. Es pot discutir si "ateu" i "no creient" vol dir o no el mateix, però he intentat deixar clar a quin concepte exactament es refereixen les dades que s'esmenten. EnricX (discussió) 18:24, 29 des 2007 (CET)EnricX[respon]

Nou enllaç

[modifica]

He afegit un enllaç a "vegeu també" a dissipetheisme.--Sergi 13:48, 3 nov 2013 (CET)el comentari anterior sense signar és fet per Sergi Gonzàlez (disc.contr.) 15:08, 3 nov 2013 (CET)[respon]

Introducció

[modifica]

Trobo la introducció completament confusa, plena d'inexactituds i de contradiccions.--Hinio (disc.) 14:59, 3 nov 2013 (CET)[respon]

Hola Hinio, pots editar-la o també pots especificar algun detall concret que trobis especialment erroni o millorable.--QuimGil (disc.) 21:36, 3 nov 2013 (CET)[respon]

Mapes

[modifica]

Els dos mapes donen dades molt contradictòries entre ells. S'hauria d'explicar millor què representa cada un o treure'ls.--Pere prlpz (disc.) 12:36, 11 nov 2013 (CET)[respon]

El país que falla és Dinamarca, en un està clar i en l'altre fosc però tret d'ell veig que sobresurten: França, Suècia i Àustria. Tal que com es diu a l'article és difícil determinar el percentatge d'ateus, tot depèn de la pregunta que es faci.--Mbosch (会話) 19:54, 11 gen 2014 (CET)[respon]

Símbols

[modifica]

La secció sobre Símbols sembla del tot irrellevant, i jo l'esborraria. L'ateisme no té un símbol (com diu la pròpia secció), i qualsembol símbol creat per alguna comunitat d ateus no té en la meva humil opinió, prou rellevància com per a constituir una secció pròpia aquí, o promoure una imatge específic. Dón a una vsió distorsionada a qui estigui llegint aquest article sense conéixer el tema.--QuimGil (disc.) 17:42, 4 des 2013 (CET)[respon]

Subseccions de "Des de 1900"

[modifica]

En aquesta secció de la discussió de l'article anglès d'on es basa la versió catalana s'ha comentat i decidit que les subseccions de Des de 1900 són massa llargues, i s'han substituit pel següent text:

A més, l'ateisme Estat va sorgir a l'Europa oriental i Àsia durant aquest període, en particular a la Unió Soviètica sota Vladimir Lenin i Joseph Stalin i a la Xina comunista de Mao Zedong. Entre les polítiques atees i anti-religioses de la Unió Soviètica s'hi inclouen nombrosos actes legislatius, la prohibició de l'ensenyament religiós a les escoles, i el sorgiment de la Lliga d'Ateus Militants.[1][2]

Us sembla bé de fer el mateix? Jo trobo que és encertat.--Habicht (disc.) 15:59, 11 ago 2014 (CEST)[respon]

  1. Richard Pipes; Russia under the Bolshevik Regime; The Harvill Press; 1994; pp. 339–340
  2. Geoffrey Blainey; A Short History of Christianity; Viking; 2011; p. 494

Si es mira des del punt de vista que l'ateisme ha estat més viu en l'últim segle que en la resta d'anys junts, no veig que sigui molt extens.--Mbosch (会話) 15:39, 3 set 2014 (CEST)[respon]

Ok, però jo no dic que la secció "Des de 1900" sigui massa llarga, sinó que les seves subseccions tenen una sobrerepresentació respecte altres conceptes del 1900. Per exemple, em sorprèn la llargada de les seccions "Sorgiment de l'ateisme d'estat sota el comunisme" i "Irreligió sota el feixisme" en comparació amb la breu menció, i just de passada, a Bertrand Russell: El neopositivisme i la filosofia analítica van descartar el racionalisme clàssic i la metafísica en favor de l'empirisme estricte i el nominalisme epistemològic. Els seus proponents, com Bertrand Russell, van rebutjar emfàticament la creença en Déu. --Habicht (disc.) 13:51, 9 set 2014 (CEST)[respon]