Discussió:Basc
- "Es creu que la llengua basca és anterior a les llengües indoeuropees"
Si hom parla d'anterioritat absoluta, és clar que aquesta afirmació és falsa. Primerament, fins a quan podem retrotreure en el temps el nom "basc/euskara"? (de fet, hom parla de "Protobasc" i d'"Aquitànic" quan es refereix ja a la llengua que es parlava a EH quan els romans arribaren). Segurament, la/les llengua/llengües bascoides/euskaroides contemporànies del Proto IE ja no es podrien anomenar "euskara/basc", doncs... Sí és podria dir, nogensmenys, que: "l'euskara/llengües euskaroides són documentades ja abans de la gènesi de, posem, l'Afrikaans o el Romanès". I, d'altra banda, també açò: "la presència del basc a Euskal Herria/Iberia/Europa (segons voldreu els redactors de cat-viqui) és anterior a la vinguda de les llengües indoeuropees (com ara les llengües cèltiques o, obviament, el llatí)"
- "i hauria estat estesa per la tota la Península Ibèrica, i fins i tot Europa en general"
Em sembla que aquesta boutade acientífica (infirmada per l'evidència lingüística) no escau en una enciclopedia actual (2005) i seriosa com ho és viquipèdia ;-)) Theo 2005-5-7
D'acord amb en Theo, però:
- La primera afirmació és senzillament mal expressada (el basc, o les lléngües antigues de seu grup, és anterior a l'arribada de les lléngües indoeuropees a l'Europa Occidental).
- La segona afirmació és una boutade acientífica, o, com a mínim, l'expressió exagerada d'una hipòtesi no confirmada, i que no pot donar-se en cap cas com a probable.
--Pere prlpz 20:09, 27 set 2006 (UTC)
- Jo no diria que es pot afirmar que el basc és una llengua no indoeuropea. Ho deixaria en que és una llengua aïllada, l'única llengua aïllada parlada a Europa en l'actualitat. El basc té analogies amb llengües indoeuropees tan allunyades com les uràliques i les caucàsiques ("Diccionario Espasa del lenguas del mundo", Rafael del Moral, 2002), no és suficient per afirmar que el basc siga indoeuropeu però tampoc és plaussible afirmar que no ho és. –Pasqual · discussió · xat 00:33, 8 gen 2010 (CET)
- Finalment he introduït estos canvis. Em sembla més adient dir que és considerada una llengua preindoeuropea. –Pasqual · discussió · xat 01:05, 8 gen 2010 (CET)
- La discussió és antiga, però sí que es pot afirmar que el basc no és una llengua indoeuropea. S'especula que pot tenir relacions amb les llengües caucàsiques (no sé si amb les uralianes també), però ni les caucàsiques ni les uralianes són indoeuropees.
- Sobre si és l'única llengua preindoeuropea supervivent a Europa, l'únic dubte és on acaba Europa, perquè les llengües uràliques i les caucàsiques també són preindoeuropees està clar que Estònia i Finlàndia també són a Europa. Potser estria millor dir Europa Occidental i serà cert per molts significats d'Europa Occidental.--Pere prlpz (disc.) 14:55, 20 des 2023 (CET)
- Finalment he introduït estos canvis. Em sembla més adient dir que és considerada una llengua preindoeuropea. –Pasqual · discussió · xat 01:05, 8 gen 2010 (CET)
Haitz
[modifica]- "l'arrel aitz (pedra)"
- la forma correcta n'és haitz, i la seva traducció "penya", no pas "pedra" (això és diu harri).
- D'altra banda, haitz no és pas cap arrel, sinó un mot, complet, autònom. I en la paraula (h)aizto (i en haiztur(ko), ai(n)tzur, i d'altres) haitz (si efectivament s'hi tracta de haitz) no seria cap prefixe, sinó base de derivació o, en algun cas, primer element de composició. Theo, 2005-5-7
Efectivament
[modifica]algunes coses estan mal escrites, intent arreglar-ho.
Final inacabat, algú sap el que volia dir?
Plàcid 80.58.40.235 19:57 7 abr, 2005 (UTC)
- a l'article Euskal Herria, a la pàgina de discussió, podem trobar açò: "no obstant això[,] a la part nord dels Piri[n]eus hi ha zones com ara Zuberoa en què la seua situació és la total exti[n]ció de la llengua, per no ensenyar-se a les escoles públiques".
- És fals que l'euskara (el nom dialectal del qual a Zuberoa és üska(ra)) hi sigui totalment extint. Bada orano üskaldunik Xiberuan! Encara n'hi ha, de bascòfons a la Soule! Pocs, més aviat vellets, però, alguns almenys, tenaços i prou fidels a la llengua nostrana. Pel que toca a la situació del basc a tota la zona d'administració francesa, potser fóra interessant d'afegir-hi que, tot i que la no-oficialitat de l'euskara (ni de qualsevol llengua altra que el francès) a la República, i la falta d'educació pública en aquesta llengua, són factors manifestament negatius en la supervivència de l'euskara, el principal factor que arrossega l'euskara cap a la seua extinció és la quasi total interrupció de la transmissió intergeneracional (els més dels bascòfons ja no parlen basc, ni tampoc bearnès, a llurs fills i filles, sinó francès). Theo, 2005-5-8
Bascons i Basc
[modifica]- "Es creu que la llengua dels bascons, (origen del basc actual)"
- Això vol dir que:
- tots els dialectes del diasistema basc històric (àdhuc el biscaí, el meridional-alabès, el guipuscoà, el labortà i el suletí) deriven de la llengua d'una ètnia o tribu (uascones) la circumscripció geogràfica de la qual és força ben coneguda i que solament correspondria als dialectes navarresos?
- Si és així, la resta de ètnies o tribus que trobem històricament al territori que després s'anomenarà Euskal Herria (caristis, vàrduls,...), quina/quines llengua/llengües parlaven? I aquesta/es llengua/es fou/foren, doncs, substituïdes per la llengua dels bascons (atés que el basc actual hi tindria el seu origen)? El biscaí seria, doncs, un dialecte derivat no d'una llengua autòctona a Biscaia, sinó importada pels bascons (conqueridors?) Hummm ;-)
Em sembla que la redacció actual de l'article és encara més obscura i confusa que l'anterior. Encara pens que, tractant la cronologia de l'euskara, fóra millor parlar de la seua "présencia al territori històricament anomenat Euskal Herria" (que sí seria anterior a la vinguda de les llengües indoeuropees) i de "llengua basca/euskara" simplement, o de "llengües bascoides/euskaroides" (incloent-hi l'aquitànic). Theo, 2005-5-8
He posat bascons perque a un article de Scientific American deia que la llengua de "los vascones", o "vascon" (anomenats així pels romans: Vascones o Uascones) era parlat arreu Europa, i que els europeus eran, aproximadament, en un 30% bascs, o vascons. El basc actual seria al vascó, el que són les llenguas romàniques al llatí. El vascó pareix ser es parlava a Europa abans que hi entressin les llengues indoeuropees al segle XIII abans de Crist, aproximadament. Plàcid Pérez Bru 00:16 9 abr, 2005 (UTC)
- (a) No tots els habitants històrics d'Euskal Herria eren uascones. A la Terra de l'Euskara, de tribus, n'hi havia unes quantes, i els uascones només n'eren una. Hom no pot dir "tots els bascos (biscains, alabesos, guipuscoans, labortans, suletins i navarresos) deriven dels uascones" (això és veritat, grosso modo, solament pel que toca als navarresos).
- (b) L'evolució de la situació lingüística a Euskal Herria no és pas aquella dels Països Catalans. Les formes dialectals històriques del diasistema euscàric (això que, tot plegat, anomenem euskara) no deriven totes d'una sola forma nuclear (aqueix "bascó" que dieu) que s'hauria estès com el català ho va fer des de la Catalunya Vella a, primerament, la Catalunya Nova i, després, a València, a ses Illes i fins a l'Alguer. Això implicaria una euskaldunització d'unes ètnies no bascòfones (corresponents als actuals biscains, alabesos, guipuscoans,...), i aquesta és una afirmació que avui no podem fer (hom pot especular-hi, és clar, però a les enciclopèdies hom no especula pas, oi?).
- (c) Finalment, pel que fa a la "paneuropeitat" de l'euskara... Feu així com vulgueu. Jo solament puc consellar-vos una miqueta de prudència i de cientificitat (no tot allò que la Scientific American publica ha de ser scientific ;-). De tota manera, la darrera paraula la teniu els redactors d'aquesta cat-viqui i jo, euskaldun no pas totalment uasco, contribuiré en la mesura que pugui a la discussió. Theo, 2005-4-9
- És cert que hi ha un component genètic escampant per un territori força més gran que el País Basc que se suposa que correspon a un cert substrat que pot anomenar-se basc, perquè és a l'actual País Basc on és més present. Això sí que és científic (per molt que sigui discutible i interpretable), i en parla Cavalli-Sforza en un dels seus llibres sobre genètica i antropologia, on analitza els components genètics de la població europea. Ara, que d'aquí al que diu l'article i com ho diu hi ha un bon tros.--Pere prlpz 20:17, 27 set 2006 (UTC) P.S.: Perquè un escaldun capaç d'escriure correctament en català no pot ser col·laborador de la viquièdia catalana?
knife
[modifica]No sé exactament a què ve:
- "Com en anglès knife amb transformació de les consonants k,n,f en g,n,b."
No em quadra que el basc haja emprat una paraula anglesa, i este mot deriva de la hipotètica rail germànica *knibaz (knb i no knf). O es referencia o es treu. –Pasqual · discussió · xat 21:25, 8 gen 2010 (CET)
- Bé ara que pense els anglesos van estar al sud de França... Però no em quadra. –Pasqual · discussió · xat 21:28, 8 gen 2010 (CET)
El substrat basc a Catalunya
[modifica]Segons el linguista euskar-català HENRIKE KNÖRR BORRÀS (miembro de la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia) , no es que el català tingui un sustrat euskar, sino al inrevès, el bask te un substrat iberic. --Jordi Benplantat (disc.) 11:10, 11 gen 2010 (CET)
Urgell és possiblement derivat d'ur (aigua), com el municipi d'Ur.. Falta afegir que els habitants de Ur de Caldea també eren vascos. No es poden fer aquestes afirmacions sense base. No es cert això de l'influencia vasca al Pirineu. Exemple: Vallirana = vall (català)+ vall (en iber). També son vascos els de Vallirana? No dic que tot això no fos entès aixì fa 100 anys, pero avui en dia no es aquesta la visió academica. --Jordi Benplantat (disc.) 15:48, 12 gen 2010 (CET)
Sols o sous?
[modifica]Sospito que on diu
>> els qui parlen en el mercat en àrab, hebreu o "basquenç" amb 30 sols de multa.
hauria de dir "30 sous de multa". No ho he canviat perquè evidentment no he pogut consultar el document original.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.231.95.130 (disc. • contr.) 09:00, 23 març 2013 (CET)
Trec mapa amb dades inventades
[modifica]La classificació dels dialectes de File:Euskal_Herria_euskalkiak2.svg no correspon amb la realitat, ni amb les dades de L. Bonaparte com afirma (veure File:Bonaparte_euskalki_mapa.jpg). A la part sud les dades han estat inventades. N'hi ha mapes que sí fan servir dades científiques, com el d'en Koldo Zuazo (File:Euskalkiak_koldo_zuazo_2008.png). --Pompilos (disc.) 00:19, 28 set 2016 (CEST)
parell de coses
[modifica]Es diu en dos llocs que el basc és l'única llengua no indoeuropea d'Europa (en un altre, una de les úniques). El finès i l'hongarès tampoc no són.
Per què, a l'apartat "literatura clàssica", es parla de Pedro de Aguerre com si fos el primer autor modern i no de Bernard Etxepare (o Detxepare) (sí que se'n parla més avall)?
Sorioneku: el text basc més antic
[modifica]La notícia és molt recent però sembla, aquesta sí, totalment confirmada: Trobat a Navarra el text més antic en euskera, del segle I:
https://zuzeu.eus/euskara/sorioneku/
Si us sembla es pot afegir a l´article Cambrilenc (disc.) 11:51, 14 nov 2022 (CET)
- Avant!, pots fer-ho tu mateix.--TaronjaSatsuma (disc.) 13:03, 14 nov 2022 (CET)
- cap allà que vaig. Ho posaré en condicional ("seria") perquè encara no trobo cap text d´especialistes, només notícies de diaris Cambrilenc (disc.) 13:19, 14 nov 2022 (CET)