Discussió:Call

Hola, quan vaig fer l'article "Call" vaig copiar uns fragments que explicaven l'ubicació, els oficis i altres temes del tipus dades històriques (informació no signada trobada a internet) em van semblar que determinaven les coses amb tanta precissió que era inútil resumir-les o modificar-les. En resum d'edició ja vaig posar que havia copiat fragments d'informació turística (de Barcelona). En veure que es qualificava de plagi i tot això jo mateix he optat per suprimir de l'article aquesta informació copiada. Ara només queda informació amb dades no extretes directament i elaborades extretes del Diccionari de la llengua catalana, altres pàgines d'internet sobre el tema dels Calls etc. Suposo que ja es podria esborrar l'etiqueta referent al copyright. Faig una reflexió sobre el fet que les dades històriques (no són obres de creació) no crec que tinguin drets d'autor en el sentit estricte de la paraula, que la voluntat de les informacions de tipus turístic o educatiu difícilment seria que no es difongui la informació i la cultura i que si s'avisa en el resum d'edició de que hi ha una còpia seria millor que l'administrador esborrés l'article abans de crear una mena d'alarma injustificada i es mantingui una sospita quan ja he autoesborrat els paràgrafs copiats i l'enllaç al lloc "xtec" resulta inútil perquè en l'article ja no hi ha cap paràgraf d'ell. --Victor M. Vicente Selvas 20:01, 16 mai 2006 (UTC)

Fent una sola recerca en el Google encara hi he trobat una altra violació de drets d'autor en copiar text de http://www.revistapubli2000.com/revista/revista%20mes/Clubsibarits/rutaAnastasilleida.htm Llull · (vostè dirà) 20:09, 16 mai 2006 (UTC)

Nomes un comentari sobre el que diu Victor: com tu dius, les dades historiques no tenen drets d'autor, el que si que en te es un text en concret que expliqui un fet historic. Per tant, utilitzar un fulleto turistic per consultar-ne dades i escriure el teu text es valid. Fer-ne una copia literal, no. Pel que fa a que "la voluntat de les informacions de tipus turístic o educatiu difícilment seria que no es difongui la informació i la cultura", be, no ho podem pas decidir per ells. Ara, si ho preguntes i estan d'acord que es distribueixi el seu material a la viquipedia amb les condicions habituals, endavant. Xevi 21:34, 16 mai 2006 (UTC)

Hola, l'afer dels drets d'autor suposo que queda arreglat amb l'edició que he fet ara. No m'havia adonat que també havia copiat la petita referència a Lleida i l'he esborrat i esmento l'enllaç. El que queda del text és de ls fonts següents: diccionari d'intenet de la GEC (reelaborat) Wixipedia en anglès sobre l'extensió de la paraula "gheto" .Sobre l'estrella de david al call de Perpinyà ho vaig llegir en una revista d'història (amb imatge inclosa) no recordo on fa temps. Coneixements personals sobre la importància dels calls als Països Catalans i sobre els xuetes mallorquins. També he esborrat la referència a Elx i Oriola i he buscat d'on la vaig treure traduir i resumir. Crec que ara està millor que abans i que es pot treure l'etiqueta del copyright. Recordeu que aquesta article estava proposat per a iniciar en la introducció en "canvis recents" i que la visita als calls de Barcelona i Girona està promocionada per raons turístiques i culturals.--Victor M. Vicente Selvas 11:25, 17 mai 2006 (UTC)

Call ve de callum ò de callis ?

Segu que 'callum' vol di 'pas estret' ? No es 'callis' ? —el comentari anterior sense signar és fet per JanManu (disc. • contr.) 19:24, 12 nov 2011‎

Tens raó, no és el mateix callum com a durícia que callis com a corriol, però segons el Coromines prové de l'hebreu kahal potser amb influència de callis. Ho anoto a wikt:call. --V.Riullop (parlem-ne) 19:54, 16 maig 2013 (CEST)