Discussió:Ciències econòmiques
Aquesta és una de les primeres pàgines creades en la Viquipèdia en català el 2001. Les primeres versions anteriors al 2003 s'han perdut en l'historial. Vegeu una reconstrucció a Viquipèdia:Versió 2001/Economia. |
Aquest article, o una part, prové de la còpia, fusió o escissió de l'article «Economia clàssica» sota llicència CC-BY-SA (o CC-BY-SA i GFDL). Consulteu l'historial de la pàgina original abans del 1 set 2009 (versió d'aquesta data) per conèixer la llista d'autors. |
Utilitarisme
[modifica]Això de que no es utilitarisme.. ejem... crec que la vinculació es prou forta com por posar-hi un link. Especialment pel que fa a l'utilitarisme preferencial. En fins, llegiu i jutjau: utilitarisme. -- AnnubiX 22:34 18 ago, 2005 (UTC)
- No no no.... crec que hi ha una confusió. El concepte econòmic d'utilitat es defineix com una relació binària (matemàtica) per a analitzar o descriure les preferències qualitatives dels individus en la teoria econòmica. Encara que algunes teories postulen utilitats cardinals, la teoria més universal estableix la utilitat com a relació binària ordinal, que després és representada per mitjà d'una funció matemàtica (anomenada funció d'utilitat) la qual assigna una xifra a cada possible combinació de consum, per a diferenciar una combinació "millor" o "preferida" d'altra. Així doncs, els economistes poden realitzar un anàlisis matemàtic de les preferències (no matemàtiques) en l'economia. El concepte econòmic ordinal d'utilitat és diferent del concepte filosòfic d'utilitat, i del utilitarisme preferencial com a concepte "moral" de les preferències. L'economia utilitza els anàlisis positius, és a dir, anàlisis de fets i d'hipòtesis que es poden quantifiar, observar i comprovar. --Alonso 03:14 19 ago, 2005 (UTC)
- No veig per què el fet d'utilitzar la utilitat ordinal ja podem deixar de relacionar-lo amb l'utilitarisme. Per a la persona individual la cosa no comporta cap diferència (és a dir, el principis utilitaristes funcionen de forma idèntica). Per a la societat (i per tant el govern), només cal relativitzar: deixar fora la intercomparabilitat entre persones. La idea de fons es la mateixa. L'individu "perfecte" (homo oeconomicus): el que maximitza la satisfacció (utilitat, plaer...). El govern "perfecte": el que maximitza la satisfacció social. I quan se nega la intercomparabilitat, continua amb el proces d'optimització... només que ha re cercar únicament l'eficiència de Pareto. Idò... què no és això el que promou l'utilitarisme? Bentham -> Stuart Mill -> Edgeworth-Pareto. Una mateixa filosofia.
- Per cert, molta aspiració positivista i tal pasqual... però m'encanta com d'analisis positius casi sempre es tanquen a la seva pròpia branca, deixant com a "mite" o "moral" coses demostrades a (positives de) altres disciplines. Almenys els economistes ortodoxes. -- AnnubiX 16:04 19 ago, 2005 (UTC)
- Crec que la seccio de l'article que parla de la utilitat, ho fa amb relacio al concepte matematic que remumeix les preferencies personals en una funcio que pot ser utilitzada en els procesos matematics d'optimitzacio (calcul diferencial o vectorial si s'analitzen mes variables). Des de la segona meitat del segle XX, les escoles d'economia s'han desvinculat del estudi utopic de la utilitat (fins i tot del concepte de utilitat com a mesura de la "felicitat" d'Adam Smith), i han optat per una investigacio mes matematica de les teories i conceptes. Als llibres de microeconomia intermedia trobaras nomes una oracio que explica l'origen del concepte d'utilitat com a fonament de l'analisis economic, i despres la introduccio del conepte d'utilitat com a relacio binaria i de la funcio d'utilitat, de la qual es fa us en tots el models de l'economia, que avui dia no son politics ni filosofics, sino matematics. Els analisis positius son analisis, com s'ha dit, d'hipotesis i fets; per contra, els analisis normatius de l'economia son opinions o conclusions per a dir que s'hauria de fer (les decisions governamentals, o la relacio amb l'ecologia, o la filosofia...). Es a dir, els analisis positius donen proves o comprovacions a les hipotesis de les relacions que estudia la ciencia de l'economia (per exemple, un estidu per a provar si la inflacio esta relacionada amb l'atur; es fa un analisi de regressio, o proves d'hipotesis, o qualsevol altre metode amb nombres... i s'obte una conclusio). Despres, cadascu realitza un analisi normatiu (per exemple, el govern estableix que reduir la inflacio es "millor" per al pais que promoure inversions, o que el comerc internacional amb paisos no desenvolupats es "just")... de fet els analisis normatius son molt subjectius. En qualsevol cas, si s'ha de parlar d'utilitarisme, i del concepte filosofic i moral de la utilitat, aixo s'hauria de fer en una altra seccio, per a diferenciar els dos conceptes, o per a diferenciar l'economia politica i filosofica de la ciencia de l'economia pura. --129.119.32.62 17:53 19 ago, 2005 (UTC)
- Tu mateix ho dius, anàlisis d'hipòtesis i fets. La hipòtesi del principi d'utilitat no es altra cosa que la idea filosòfica d'utilitat, la qual està directament lligada a l'utilitarisme. Si vols explicar el concepte d'utilitat a part, l'únic que faràs sera repetir la meitat de l'article de l'utilitarisme, amb la única diferència que l'utilitarisme jutja com a positiu el cas en que la economia demostra com a màxima la satisfacció. "Tremenda diferencia", que se diria irònicament. Però be, si lo teu es desdoblar articles, endavant... però mentre aquest article desdoblat no existeixi, com a mínim s'haurà de fer qualque referència (encara que no sigui 100% adaptada a la vessant econòmica) a la idea... -- AnnubiX 18:30 19 ago, 2005 (UTC)
- Crec que la seccio de l'article que parla de la utilitat, ho fa amb relacio al concepte matematic que remumeix les preferencies personals en una funcio que pot ser utilitzada en els procesos matematics d'optimitzacio (calcul diferencial o vectorial si s'analitzen mes variables). Des de la segona meitat del segle XX, les escoles d'economia s'han desvinculat del estudi utopic de la utilitat (fins i tot del concepte de utilitat com a mesura de la "felicitat" d'Adam Smith), i han optat per una investigacio mes matematica de les teories i conceptes. Als llibres de microeconomia intermedia trobaras nomes una oracio que explica l'origen del concepte d'utilitat com a fonament de l'analisis economic, i despres la introduccio del conepte d'utilitat com a relacio binaria i de la funcio d'utilitat, de la qual es fa us en tots el models de l'economia, que avui dia no son politics ni filosofics, sino matematics. Els analisis positius son analisis, com s'ha dit, d'hipotesis i fets; per contra, els analisis normatius de l'economia son opinions o conclusions per a dir que s'hauria de fer (les decisions governamentals, o la relacio amb l'ecologia, o la filosofia...). Es a dir, els analisis positius donen proves o comprovacions a les hipotesis de les relacions que estudia la ciencia de l'economia (per exemple, un estidu per a provar si la inflacio esta relacionada amb l'atur; es fa un analisi de regressio, o proves d'hipotesis, o qualsevol altre metode amb nombres... i s'obte una conclusio). Despres, cadascu realitza un analisi normatiu (per exemple, el govern estableix que reduir la inflacio es "millor" per al pais que promoure inversions, o que el comerc internacional amb paisos no desenvolupats es "just")... de fet els analisis normatius son molt subjectius. En qualsevol cas, si s'ha de parlar d'utilitarisme, i del concepte filosofic i moral de la utilitat, aixo s'hauria de fer en una altra seccio, per a diferenciar els dos conceptes, o per a diferenciar l'economia politica i filosofica de la ciencia de l'economia pura. --129.119.32.62 17:53 19 ago, 2005 (UTC)
Historial
[modifica]Aquesta pàgina ja existia el 22 d'octubre del 2001. Els registres anteriors al 2003 s'han perdut. Vegeu Viquipèdia:Versió 2001/Economia. --V.Riullop (#keepitfree) 18:11, 31 des 2010 (CET)
Títol equivocat. Aquest article tracta sobre les Ciències Econòmiques
[modifica]Hola, bones, aquest article crec que caldria revisar-lo, ja que tracta sobre les ciències econòmiques (en:economics) i a la viquipèdia en català no existeix l'article que tracta sobre l'economia (en:economy). Crec que és bàsic arranjar-ho. Jo el reanomenaria i li dira "Ciència Econòmica" o "Ciències econòmiques" i crearia un nou article per a definir l'economia com a l'objecte que estudien aquestes ciències, és a dir els models d'intercanvi que hem construit els humans al llarg de la nostra història i cultures. Crec que és un tema que ho hem de definir bé, ja que és "greu" que no tinguem l'article sobre l'economia en general. Crec que no estaria malament que un grup de gent afí a les ciències econòmiques ho decideixi.--Pitxiquin (disc.) 14:16, 4 juny 2014 (CEST)
- "L’économie (du grec ancien οἰκονομία / oikonomía : « administration d'un foyer ») est l'activité humaine qui consiste en la production, la distribution, l'échange et la consommation de biens et de services.", això és el que diu fr:économie i "An economy or economic system consists of the production, distribution or trade, and consumption of limited goods and services by different agents in a given geographical location. The economic agents can be individuals, businesses, organizations, or governments. Transactions occur when two parties agree to the value or price of the transacted good or service, commonly expressed in a certain currency." és el que diu a en:economy crec que la definició de la viqui en francès és molt correcte, curta i ajustada. Jo proposo que si no hi ha cap especialista que s'hi animi es tradueixi la versió francesa, que és un article bo. En el cas que ho fessim, no se si hi hauria molts problemes amb tema d'enllaços, i fariem tornar bojos els robots que revisen reanomenaments. Crec que la majoria d'enllaços haurien d'anar cap a economia i no pas cap a ciències econòmiques, ja que quan parlem d'Economia d'Espanya ens referim a l'economia i no a les ciències econòmiques s'estudien a espanya... . Crec que és un tema molt important per a parlar-ne. La viquipèdia en castellà té el mateix error però crec que nosaltres ho hem de subsanar.--Pitxiquin (disc.) 14:26, 4 juny 2014 (CEST)
Hola! Jo també crec que s'hauria de fer un article a part per a economia en el sentit d'"economy" i relacionar-lo amb el que ja hi ha de "sistema econòmic". La definició de la wiki en francés em sembla bé però l'article complet no. A la wiki en francés les seccions que venen després de l'index tracten de l'economia com a ciència econòmica. Buscaré referències sobre el tema, de moment l'enciclopèdia britànica online no te entrada per a "economy", o sigui que comencem bé. —el comentari anterior sense signar és fet per Sajolida (disc. • contr.) 17:25, 4 juny 2014 (CEST)
- D'acord amb tu sobre la viqui francesa. Jo crec que la definició està prou acurada però després de moment utilitzaria el desenvolupament de l'article de la viqui en anglès, que crec que és més adient. A l article hi pot haver fins i tot alguna cosa sobre antropologia econòmica que encara no té article. No hem quedaria amb el què és l'economia per a la cultura i tradició occidental, sino que es pot ampliar amb, a més de la història d'europa, hi hagués algun exemple d economies a altres tradicions culturals. però això ja s aniria fent.--Pitxiquin (disc.) 00:58, 5 juny 2014 (CEST)
Ok! A l'enciclòpedia catalana l'entrada principal per a economia com a ciència és economia encara que també hi ha una entrada per a ciències econòmiques. Jo proposo que reanomenem aquest article com a "economia (ciència)" i que "ciències econòmiques" redirigeixi cap a l'article com fins ara. Llavors, si immediatament creem l'article "economia" tots els links aniran cap allí oi? Pel que he vist són 2008 links!!! —el comentari anterior sense signar és fet per Sajolida (disc. • contr.) 14:06, 8 juny 2014 (CEST)
També es podria afegir una nota a l'inici de l'article economia avisant que el que fa referència a la ciència és un altre. —el comentari anterior sense signar és fet per Sajolida (disc. • contr.) 14:09, 8 juny 2014 (CEST)