Discussió:Comèdia de clatellades

Definició errònia?

Comparem la definició que es dóna aquí:

Slapstick (de l'anglès en què vol dir cop de bastó) és l'antic cinema còmic que es nodreix principalment, d'humor visual.

amb la de la wp anglesa:

Slapstick is a type of comedy involving exaggerated physical violence. (E.g., A character being hit in the face with a frying pan or running full-speed into a wall.)

Segons la catalana no cal que hi hagi violència i cal que sigui antic cinema còmic. Segons l'anglesa cal violència i no cal que sigui antic cinema còmic.

Si no ho tinc molt mal entès, raca i pica, dels simpsons, seria slapstick, però segons la definició catalana, no...

No està malament? --81.39.162.42 19:33, 11 jul 2006 (UTC)

Slapstick

La definició es pot fer lingüísticament més perfecta, sintàcticament més precisa, etc. però, modestament, penso que la que he donat és més acurada que la anglesa. En quant a definició de l'Slapstick prefereixo escoltar el que diuen els mateixos que el van crear i viure (i van inventar, de pas, la paraula) que no pas el que puguin dir els diccionaris, amb tot l'amor i respecte que els hi tinc.

L'slapstick no és nomès violent, tot i que el nom mateix està parlant implícitament de violència. De fet en podria fer tot una classificació tan extensa i farragosa com les que han fet Leonard Maltin i d'altres experts, classificant l'slapstick amb totes les seves variants, des de la crua patacada (des de les més burdes fins a les que són pur art ) fins al sofisticat gag visual plè de subtilesa, emprant més la suggestió que no pas l'evidència. Tot aixó formaria part de l'slapstick tal com els clàssics ho entenien i, precisament els més vells historiadors de cinema, daten la fi de l'slapstick als volts del 1929. Hi han altres historiadors que tenen una perspectiva molt mès oberta i contemplen que l'slapstick no nomès s'estén fins als nostres dies, sinó que hi viu d'una manera molt clara dins de pel·lícules tan aparentment allunyades d'ell com per exemple 2001, una Odissea de l'espai d'en Kubrick (l'escena en que els astronautes s'estan fent una foto "turística" al costat del monolit, en una actitut molt en la línia "Som els amics excursionistes que hem fet el cim del Matagalls", mentre sona la tètrica música de Lygety de fons, o aquella a la que el Dr. Floyd s'està cagant, peró abans ha de llegir les llarguíssimes instruccions per a utilitzar correctament el water de l'estació espacial, etc.)

Per descontat, el món del dibuix animat s'ha nodrit obertament de l'slapstick, així com els mateixos mestres de l'slapstick s'inspiraren més d'un cop en les famoses sèries del cinema mut com el Gat Fèlix, la Krazy Kat o Koko del Clown. He vist que la definició anglesa de la Wikipèdia parla molt del dibuix animat quan tracta l'slapstick i em sembla molt bé (tot el que sigui enrecordar-se´n de que el dibuix animat existeix em sembla molt bé: he estat treballant molts anys en aquest ofici i tota l'estona dona la sensació que no existeixes, que el que fas no és considerat cinema per ningú) peró fins i tot els creadors del dibuix animat - gent tan reputada com en Tex Avery, al qual els "Rasca i Pica" dels Simpson, ja que els has esmentat, homenatgen obertament, així com a també molts altres clàssics del més corrossiu cinema d'animació americà- separaven molt bé el que era l'slapstick com a gènere i el que ells feien.

La paraula fou emprada per Mack Sennett i ell fou- no puc posar la mà al foc en aquest moment dient que fou el primer, hauria de consultar-ho a la pila de llibres que he anat acumulant sobre el tema al llarg dels anys i, perdona, la memòria em comença a fallar a aquesta edat :D-, en certa manera, qui adaptà les bases per al gènere, tot i la evident inspiració en els còmics francesos, alguns d'ells-com és el cas d'en Max Linder- anys lluny en subtilesa per damunt del mestre americà. Les pel·lícules d'en Sennett eren violència pura i dura, aixó és veritat, peró també és cert que, fins i tot a les seves més embogits curtmetratges, sempre i havien gags basats en subtils equívocs, no nomès patacades i aquest equívocs eren absolutament visuals. Posteriorment en Buster Keaton- que feu un humor encara més subtil sense mai obidar-se'n de donar la seves dòsi d'espectacular violència al·lucianant a l'espectador- va titolar la seva autobiografia justament amb aquesta paraula:Slapstick! Ell que mai a cap de les seves pel·lícules, fins i tot els curtmetrages més antics, mai va llençar ni un so pastís a la cara de ningú (considerava que donaven un aspecte massa brut i bast a les escenes a les quals aixó passava (!))

És molt cert que la parauleta en si ñes emprada, en els encara post-modern temps que estem vivint, en una de les moltíssimes eines més a util·litzar per a donar un cert to a una escena.

He procurat parlar una mica de l'influència del que ha representat l'Slapstick en algunes de les produccions posteriors del cinema sonor. És cert que és un apartat encara molt breu i parcial. Jo mateix volia ampliar-lo en un futur quan tinguès temps, a menys que no vinguès algun company que amb la informació suficient com per a ampliar-ho (és evident que aquí es podria parlar des de les pel·$lícules dén Jackie Chang, passant per les parodies a l'estil Aterriza como puedas peró també de productes en els que no hi han patacades peró si una pila d'humor "poètic", basat en gags en la vena del més calmat d'en Chaplin, en Langdon o en Buster Keaton.

El que si en podriem dir de totes aquestes pel·lícules es que formen part del gènere de la comèdia. Que dintre de la comèdia hi han una pila de subgèneres i que un d'ells podria ser el cinema còmic. Però com a slapstick, si volem ser més concrets, ens hauriem de centrar en la època en que aquest gènera assentà les seves bases i es deia realment així. (Jo mateix he posat la brillant pel·lícula d'en Billy Wilder Some like it hot, com a exemple tardà de comedia inspirada a l'slapstick i és del tipus de coses que hom sempre espera que vindrà algú a tallar-te el cap per dir una cosa així. Tot i aixó, a la pel·lícula i intervenen una pila d'elements purament slapstick (fins i tot alguna estupenda patacada!) com seria la utilització del còmic Joe E. Brown, que justament va començar rodant la seva pròpia sèrie de pur slapstick a finals del anys vint.

Ostres, és evident que `'he enroltllat molt però et puc ben assagurar que em puc enroltllar molt més sobre el tema, os sigui que el millor es posar-me el cap sota l'aigua fins que calli :D

No, de debó, just demà m'en ticn que anà a Nova Zelanda a casar-me amb una dona d'allà que vol aprendre Català-no és conya!- i d'aquí dos dies podré tornar a revisar el tema (ella eés una experta al tema i ha escrit uns quants llibres sobre aixó, entre d'altres una estupenda biografia sobre en Buster Keaton!- i bé, informació de primera ma us ben assaguro que no me´n mancarà en aquella remota terra.

Moltes gràcies per llegir aquest rotllo escrit a tota llet.

Una abraçada!

--Florenci Salesas 21:14, 14 jul 2006 (UTC)Florenci Salesas

A veure si t'entenc:

• No cal que hi hagi violència per a ser slapstick
• Només és slapstick el que es va fer en una certa època. El que s'ha fet més endavant com a molt en són homenatges, reinterpretacions o el que sigui, però no slapstick

És això?

Jo és que recordo un documental sobre l'humor del Rowan Atkinson que deia que ell feia slapstick (entre altres coses, en alguns dels seus personatges, no sempre, diria que parlant especialment del Mr Bean). Aleshores no seria així?

Els germans Farrelli no usen l'slapstick?

El dibuixos animats que hem dit no són slapstick?

És que tinc la sensació que hi ha dues definicions diferents, però totes dues respectables. Una més "purista" que es quedaria amb el significat originari i diria que slapstick només és el que es va fer en una època, i prou, i una altra que admet que el mot indica més una "actitud", unes característiques, i qui les compleix fa slapstick, sigui ara o fa cent anys. És així? No es podrien conciliar totes dues a l'article? --81.38.172.24 23:55, 14 jul 2006 (UTC)

Si però

D'acord. Penso que tens part de raó i potser hauria de parlar una mica més de l'altre opció.

Per descomptat que l'slapstick és una actitud peró no és gens menys que la paraula slapstick parla, dálguna manera, del cinema còmic que es conreà a Estats units entre, aproximadament, els anys 1912 i 1929 i s'inclouria en un subgrup més gros que seria el del cinema còmic (a on hi podriem posar desde les pel·lícules d'Abott i Costello, Bop Hope, els Farrelly, Mel Brooks, Eels primers Allen i tot el que vulguis) i que alhora seria inclosa dins del gènere de la comèdia (tot aixó resumit d'una maner molt imprecisa i bèstia. Aixó com l'"Screwball Comedy" és el subgènere que nasquè als anys trenta i que inclou les comèdies d'embolics que es van fer a Amèrica entre els anys trenta i quaranta. Vol dir aixó que "Mujeres al borde de un ataque de nervios" de l' Almodovar no és una screwball? O les comedies franceses de Colinne Serrault, especialment le primeres? Evidentment ho son en esperit i segueixen les regles clàssiques de l'screwball com les que més peró no formen part de l'època screwball. Son comèdies d'embolic i aquestes existeixen des del temps de l'Aristòfanes a Grècia o en plaute a Roma , apssant per Molière i tot el que vulguis. Tambè podriem dir que aquelles antigues comèdies tenien elements slapstick, evidentment. S'ha de reconeixer que és un tema que té molt de suc però, precisament, tractant de no ser polèmic, m'he volgut centrar en realment el que va ser l'slapstick en si. Si vull extendre´m trant ja escriuré un article que s'anomeni "cinema còmic" o, el dia que escrigui un sobre el "gag" per nassos haurè de parlar del còmic, de la televisió, etc perque aquest si que és un tema que mereix una subdivisió molt sistematitzada per a no deixar res penjat. Elñ que si em sembla positiu (i que potser es el que caldiria ampliar a l'article que he escrit és k'actitut Slapstick que es troba en tot aixó que em comentes (al dibuix animat com dius tu? Ostres i tant!!! peró si jo sóc animador! Com podria deixar-ho penjat?) fins als espectacles del Tricicle, etc i que la qualitat del bon slapstick no te res a veure a una època (que evidentment va ser l'edat d'or, de la mateixa manera que cada època és l'edat d'or d'alguna cosa, nomès cal tenir els ulls ben oberts) ni amb una estètica. I ara, perdona, però realment me´n haig d'anar a agafar l'avió, que em surt d'aqui tquatre hores i encara estic a Sitges. (estioc d'acord també amb en Rowan Atkinson) Eh, estic obert a donar la visió més oberta i amplia al article peró, precisament per a aixó, vull ser el màxim rigoròs possible amb el tema. Gràcies per les observacions i be, (Grrr, no tinc temps!) Fins aviat, espero que pugui ser útil. Ja et dic, estic obert a tota sugerència, sino no estaria aquí. Adèu i merci (i ara si, fins d'aquí dos dies o així, ho sento): --Florenci Salesas 09:37, 15 jul 2006 (UTC)Florenci Salesas

definició

El primer paràgraf no s'enten bé, sembla que sigui un instrument de música. Fins que llegeixes més avall, no descubreixes que és un tipus de comèdia.

Aquesta discussió és molt antiga...

... i veig que no ha tingut pràcticament conseqüències, tant de temps després. Jo estic d'acord que l'estructura de la definició la fa poc entenedora. D'altra banda, trobo injustificada la nota "La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia.no és només antic cinema còmic". I llegint la discussió, penso que l'autor deixa prou palesa la validesa de l'enfocament de l'article. Per tot plegat em proposo, en les properes setmanes i si ningú hi té res en contra:

• Reorganitzar els elements de la definició, per fer-la més entenedora però sense canviar-ne el sentit
• Revisar l'estil, intentant millorar passatges "poc enciclopèdics" si en trobo algun (a primera vista no he vist clar que n'hi hagi cap)
• Eliminar la plantilla "millorar text"
• Afegir referències

--Fredericg (disc.) 17:23, 9 nov 2016 (CET)

@Fredericg: endavant però recorda afegir referències, no en te cap!--Kette~cawiki (disc.) 21:38, 9 nov 2016 (CET)