Discussió:Conquesta islàmica de Mallorca

'Isām al-Hawlānī, Issam al-Khawlani, ʿIsām al-Ḫawlānī

Abans de començar una guerra de versions poc recomanable, t'exposo les meves raons.

El primer que hem de tenir clar és que el nom correcte és: عسام الخولاني. El problema és que, així, és difícilment comprensible per a la majoria de catalanoparlants. En aquest sentit hi ha diverses possibilitats. Una seria fer-ne una transcripció fonètica segons l'AFI: /ʕisaːmʔalχaula:ni:/, però el resultat segueix sent tant críptic com l'original. Aleshores cal intentar buscar un sistema de transcripció que eviti solucions excessivament críptiques. La GEC, que és evidentment un gran referent per a la nostra llengua, va adoptar un sistema basat en sistemes existents anglesos, francesos i castellans (tot i que no aplicats sistemàticament en cap d'aquestes llengües) que usa lletres existents en català normatiu, aplicant-los en ocasions diacrítics per indicar sons inexistents (però a vegades existents en català, però no en les llengües anglesa, francesa o castellana), d'aquesta manera la GEC en paper transcriu el nom així: ‘Isām al-Ḫawlānī... però aquest és el problema dels diacrítics: són difícils d'aconseguir en tots els formats, raó per la qual la lletra /Ḫ/ ha esdevingut sistemàticament /H/ en la versió en xarxa de la GEC i això, fonèticament, és molt greu, ja que passem de transcriure una /خ/ a transcriure una /ه/, dues consonants que no tenen res a veure. A més, en la conversió a internet la cometa /‘/ (oberta a la dreta) esdevé /'/, el signe de l'apòstrof, la qual cosa impedeix al lector saber si es tracta de la transcripció d'una /ع/ o d'una /ء/, dues lletres que tampoc tenen res a veure en àrab. Tot plegat què vol dir? Quan tu defens que la teva versió és la de la GEC, a quina et refereixes a ‘Isām al-Ḫawlānī de la versió en paper o a 'Isām al-Hawlānī de la versió en xarxa?

Però, encara que no hi hagués divergències entre la versió en paper i la versió en xarxa, jo em pregunto: per què hem de fer servir diacrítics? per què hem de fer servir uns diacrítics que, a més, són aliens a la nostra llengua i que dificulten la lectura i la recerca? Intenta buscar 'Isām a la viquipèdia i veuràs que no és fàcil, ja que la viquipèdia distingeix entre /a/ i /ā/ (menys encara si finalment l'article està entrat per Išām al-Hawlānī!!!)... Davant aquests fets, una comissió de l'IEC, que és, juntament amb l'AVL, la màxima autoritat acadèmica de la nostra llengua, va proposar crear un sistema de transcripció i transliteració adaptats a la idiosincràsia del català. L'informe d'aquesta comissió proposa, doncs, un sistema doble: recomana la transliteració fonemàtica (molt similar a altres sistemes internacionals, però adaptada a algunes peculiaritats catalanes, per ex. usar la /x/ enlloc de /sh/, /š/ o /ŝ/, de la mateixa manera que els castellans fan servir /j/ allà on la resta de llengües fem servir /kh/ o /ẖ/), i un sistema de transcripció simplificada. El primer sistema permet reconstruir l'original àrab i ens dóna, per al nostre personatge: ʿIsām al-Ḫawlānī (a partir d'aquesta forma és possible reconstruir perfectament l'original àrab). Aquest sistema de transliteració seria útil per a estudis filològics, numismàtics, paleogràfics... és a dir quan calgui reproduir l'original àrab sense poder disposar dels caràcters àrabs. Per contra, la transcripció simplificada pretén aconseguir una transcripció lliure de signes aliens al català i per tant llegible per qualsevol catalanoparlant i, a més, una transcripció que, quan sigui llegida per un catalanoparlant sense cap noció d'àrab, el resultat s'assembli fins on sigui possible a l'original àrab. A partir d'aquest sistema obtenim Issam al-Khawlaní: /ss/ perquè en àrab és una essa sorda, /kh/ perquè en àrab és el so /χ/ inexistent en català i que internacionalment (anglès, francès) es transcriu /kh/, /w/ perquè actualment és una representació internacionalment "acceptada" de la /u/ consonàntica (tot i que en català seria més correcta una /u/, és una concessió a la internacionalitat del sistema i a la fidelitat a l'original), les vocals llargues desapareixen ja que en català no tenim llargues i també cau el so /ʕ/ inicial inexistent en català, finalment les paraules s'accentuen segons les normes del català, en aquest cas -í final i Issam amb accent a la a que no s'indica gràficament. Avantatges d'aquesta transcripció? Que és llegible, intel·ligible per a qualsevol catalanoparlant mitjà. Inconvenient? Que ens allunya, en ocasions, de l'original àrab (d'al-Khawlaní és impossible deduir si la segona a és curta o llarga), i també d'altres transcripcions en altres llengües (tot i que la majoria de llengües acaben adaptant els noms a les seves normes, solament cal donar-se una volta per les viquis anglesa i francesa per trobar Oumm en lloc d'Umm o Ameen en lloc d'Amin, per ex.).

Evidentment la GEC, que es redacta abans d'aquesta normativa, no la segueix, però alguns autors que van redactar els articles de la GEC sí que l'han anat adoptant, tot i que la majoria adaptant-la una mica als seus criteris particulars. De fet, jo tampoc estic del tot d'acord amb alguns punts de la normativa, però la respecto.

És doncs, en aquest sentit que defenso que la viquipèdia catalana ha de seguir les normes de l'IEC per a les entrades dels articles vinculats al món àrab. Jo proposo (i practico) crear els articles segons la transcripció simplificada del nom (Issam al-Khawlaní) i dins de l'article indicar la transliteració (en cursiva) després de l'original àrab (ʿIsām al-Ḫawlānī). Evidentment, dins l'article es pot indicar l'existència d'altres transcripcions (com per exemple fa sistemàticament la viquipèdia anglesa). És per tot això que vaig corregir els noms d'aquest article i d'altres vinculats a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad.

Per acabar, avisar-te que la redirecció que has creat per a Isam al-Hawlānī (per què ha perdut l'apòstrof inicial?) cap a 'Abd Allāh ibn 'Isām al-Hawlānī no pot ser correcte. Desconec el segon personatge, però pel nom és evident que no és la mateixa persona, si de cas potser el seu fill, tot i que podria ser qualsevol altra persona, ja que la tribu de Khawlan va donar el seu nom a infinitat de persones.

Cordialment, CarlesVA (parlem-ne) 14:59, 4 nov 2008 (CET)