Discussió:Conservació de l'energia

<<al Principi d'incertesa de Heisenberg per al temps i l'energia: com més llarg sigui el període de temps, amb més precisió podrem definir l'energia (l'energia i el temps esdevenen un parell de variables conjugades, un parell de magnituds que són una transformada de Fourier l'una respecte l'altra). En definitiva, ni la teoria quàntica ni el principi d'incertesa atempten contra el principi de la conservació de l'energia.>>El principi de Heisenberg no té a veure amb la conservació de l'energia, ja que parla de precisió i no de quantificació. Tampoc es precisa el que es vol dir amb "teoría quàntica", es refereix a la visió de l'energia com a una ona? D'altra banda, la conservació de l'energia és certa -en teoria- en física clàssica però no en física moderna (a partir de la famosa E=mc2 d'Einstein), en la qual es va haver d'ampliar (al final la física clássica són sempre casos particulars de la moderna) a "la suma de massa i energia es conserven". Un cas típic d'aplicació són les centrals i les bombes nuclears. A la natura les plantes transformen fotons en matèria i la cadena d'urani natural de la terra transforma àtoms en d'altres àtoms cada cop més petits, però deixant anar energia en forma de radiació alfa i beta. Fora dels àmbits astronòmics i nuclears la teoria clàssica continua sent certa, almenys a la pràctica, ja que no és possible fer un aparell que vagi tan ràpid com per a que una part de la seva energia cinètica es pugui variar una part mesurable de massa. A la pràctica també, des del punt de vista de la tecnologia i l'enginyeria, les transformacions parcials o totals de l'energia en calor es consideren pèrdues i es mesuren els rendiments d'aparells, màquines i motors segons l'energia "útil" que s'obté per a una quantitat determinada d'energia que es consumeix. A més de la pràctica, diversos teoremes (carnot, etc.) demostren que és impossible en cap cas assolir el 100%.--Slastic (disc.) 13:17, 23 jul 2009 (CEST)

--Jordicollcosta (discussió) 14:15, 1 des 2009 (CET)