«
|
Hola, Arnau,
Ens planteges una pregunta sobre l'ús de paraules com Bebhionn, Bestla i altres, noms que recentment s'han autoritzat per petits satèl.lits del Sistema solar.
Respecte a aquest problema, si el TERMCAT no té resposta, és evident que nosaltres no tenim res a dir. Com a molt, podem enunciar un criteri...
Com tots els camps de progrés ràpid, i especialment quan la llengua habitual de transmissió és una altra, es produeixen situacions de manca de la paraula adequada, i això porta al manlleu i ús de paraules que no han passat encara pel procés de normalització.
Jo diria que es poden donar dos casos.
Paraules que dessignen un conjunt de fenòmens, activitats o objectes astronòmics. Moltes vegades és en el si de la comunitat d'experts que es produeix una selecció de termes que, en la majoria dels casos, posteriorment refrendarà o perfeccionarà l'organisme normalitzador. Penso en paraules com forat negre, blazar (o blázar en castellà i blàzar en català, accentuades), magnetar o exoplaneta (o exo-planeta? ), en les quals hi ha un cert consens o en survey, seeing i altres amb més gran dispersió de criteris o amb freqüent utilització de la paraula anglesa. Aquí és raonable que el ens normalitzador actuï, a ser possible no massa tard. Són termes que no he sabut trobar a la Neoloteca del Termacat.
En canvi el problema que presentes és al meu entendre diferent, ja que es tracta de noms propis o assimilats a noms propis.
Actualment reben noms propis només nous planetes nans, nous satèl.lits i asteroides. Són noms que proposen els descobridors i que han de ser acceptats per les corresponents comissions de la Unió Astronòmica Internacional. Els noms de planetes nans i satèl.lits es prenen de diferents mitologies, actualment, quasi esgotades la mitologia grega o llatina, de mitologies nòrdiques o de països de l'Est llunyà. Els dels asteroides poden tenir una enorme varierat.
En tots dos casos, i tenint en compte que els documents d'acceptació són escrits en caràcters llatins o occidentals jo diria que el més raonable seria emprar el mateix criteri que pels noms propis, mantenir la grafia original.
Poso un exemple: Un astrònom aficionat (i conegut personal) de parla castellana voldria batejar un asteroide descobert per ell amb el nom M1, perquè és un nom d'un grup d'observadors a què pertany. Aquest nom no pot ser acceptat (es confondria amb un objecte de Messier) i llavors resol donar-li el nom EMUNO. ¿Com l'hauríem de denominar en català? EL meu criteri seria mantenir "Emuno", de la mateixa manera que al descobridor li direm Juan Lacruz, sense traduir-li ni nom ni cognom.
Per trobar la història d'aquest asteroide, pots buscar a Google "157473 Emuno"
Els noms de cometes corresponen al cognom del descobridor (o aparell en el cas de descobriment amb sistemes automatizats). I el criteri de cognoms és clar.
No conec cap iniciativa ni grup de treball d'astrònoms catalans que es dediqui en aquest tema, o al menys que faci públic el seu treball. Sí que existeix un grup per la llengua castellana dintre de la SEA (Sociedad Española de Astronomia), integrada quasi exclusivament per astrònoms professionals.
Pots trobar-lo a http://www.sea-astronomia.es/drupal/node/50
En el debat hi ha entrades (posts?) que encara que es refereixen a la llengua castellana són perfectament aplicables al català.
En qualsevol cas, gràcies per la confiança en passar-nos la pregunta, tot i que no estic segur si haurem trobat el to correcte de la resposta.
I moltes gràcies també per la cura i preocupació per l'ús correcte de la llengua.
Atentament,
Pere Closas
Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
|
»
|