Discussió:Desafiament de Bordeus

Si no hi ha cap motiu en contra, s'hauria de reanomenar com a desafiament de Bordeus.--Pere prlpz (discussió) 19:15, 25 jul 2008 (CEST)

Per mi, d'acord --Panotxa (discussió) 20:21, 25 jul 2008 (CEST)

Penso que en comptes de fer referencies extrangeres, podrieu fer servir les pròpies: En el llibre Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, escrit en temps d’Alfons el Magnànim, podem llegir la següent anècdota real:

E estant lo rey Carles en la Gratula, dona comiat a les sues galeres, les quals eren pus de LXX. E lo rei En Pere féu muntar lo noble en Pere de Queralt per capità a XXII gualeres. E manà-li anar la volta del rey Carles. E feren veles les XXII galeres del rey d’Aragó. E passaren damunt l’armada del rey Carles. E com foren davant de Nicotena, feren fogir la una part de les gualeres.

E restaren-ne XXXXV del rey Carles. E En Pere de Queralt comanàs a Déu e envestí-les. E fonch tant gran la batalla que durà tot un jorn. E a Dèus plagué, les XXII gualeres del rey En Pere venceren les del rey Carles, que eren XXXXV. E aportarenles a Mecina on lo rey En Pere era. E vehent la gran victòria que havia haguda, feren-ne gracies a Déu, e la ciutat de Mecina feu grans profesons, e reberen ab gran alegria En Pere de Queralt, lo qual en pochs dies era tornat ab tanta honor.

Aprés, lo rei En Pere féu passar los almugatens a Rígols ab les gualeres inpensadament. E peguaren ab los franceses qu allí eren ab lo comte de Lençó, nebot del rey Carles. Lo comte, ab molta altra gent, morí en dita bregua. E lo rey Carles, enugat de açó, com a desesperat, envià dos missatgers al reu En Pere, reptant-lo perquè era entrat en Cecília, la qual no era sua, posantli molts crims e reptant-lo de mal cas. E lo rey En Pere tornà-li resposta tal com merexia, dient-li com ell era lo qui habia comesamalvesat en matar lo rey Manfré, son sobre, e en occupar-se lo regne de Cecília, qui no era seu ni li pertanyia, dient.li que si ho volia determinar per batalla, que fóra content combatre-lo-y. E de aquí entraren en la forma del meneig de la batalla. E acordaren que a cascú dels dits reys aportassen cent cavallés ab si, e cent per cent se combatessen.

Veritat és que lo rey En Pere mostrava voluntat que cos per cos o determenassen, però lo rey Carles volgué los cent per cent. E lo jutge fou elegit per ells lo rey de Anglaterra, lo qual los asignà la plaça en Bordeu, qui era del dit rey de Anglaterra.

E aprés lo rey En Pere passà en Calàbria, e conbaté Rígols, e pres-lo, e moltes altres forçes. E tornàse’n en Cecília. E aquí creà per almirall En Roger de Lòria, lo qual se havia criat. E féu-lo almirall general de les mars de tot sos regnes e terres. E establí les ciutats e castells. E prometé als cecilian que tantost que fos en Catalunya, los enviara la reyna, sa muler, e dos fills seus apellats En Jaume e Frederich. E fet açò, partí lo rey En Pere perCatalunya, per metre’s en orde per a la batalla.

E partit, a pochs dies se seguí la batalla que’n Roger de Lòria han al port de Malta, ab XXI gualera e dos lenys que portava per lo rey d’Aragó, ab les XXII (galeres e) dos lenys de Masella, qui eren del rey Carles. Les quales gualeres combaté, e vencé, e apresonà, lo dit En Roger de Lòria. E morí en la dita batalla lo almirall del rey Carles que deyen En Guillem Cornut de Masella. E arribat En Roguer de Lòria amb tota la presa a Cecília, tota la terra ne féu gran festa. E com les noves vingueren al rey En Pere qui ja era en Catalunya, féu-ne moltes gràcies a Déu, e féu-ne fer grans alegries en Barcelona.

E de aquí envià missatges al rey Carles, qui era en França, dient-li que ell era vengut en Catalunyaper donar fi e conclusió a la batalla, e axí, que vés en quina manera se havia adoure-ne la forma com havia venir a fi. E de aquí anaren molts missatgers e reys d’armes de la un rey a l’altre. E no podentse’n avenir, elegiren cumplir aquella pr mà de XXXX cavallés de cascuna part, segons los dits LXXX cavallés determenarien. E axí, lo rey Carles elegí XXXX cavallés vassalls seus. E lo rey En Pere altres XXXX cavallés, vassalls seus. E foren los de la part del rey En Pere los següents: En Rui Sànchez de Luna, En Eximèn d’Urea, En Pere de Queralt, En Arnau Roger, En Jaume Pere, En Lop Fernandez de Luna, En Ponç de Ribelles,En Sanç d’Antilló, En Pere Arnau de Botonach, e l’almirall de Lantí, En Guillem Ramon de Muncada, En Ramon de Pinós, En Guerau de Cervelló, En Pere de Cervià, En Roger d’Enveig, En Guillem Arnau de Bellera, En Uguet de Mataplana, En Pere Alamany, En Berenguer Roger d’Arill, En Gisbert d’Angresola, En Guillem de Montescot, En Arnau de Comenge, En Guillem Ramon de Palau, En Dalmau Alamany de Gardí, En Berenguer de Senta Eugènia, En Pere Ponç de Fortià, En Bernat Puigpardines, En Guillem Joan de Vilademany, En Francesc Giner de Montesquiu, En Pere de Sentmenat, En Ramon Torrelles, En Joan de Gurrea, Pedro Danbun, Pedro Lòpiz de Pomar, Felip Sànchez de Orries, Gracian López de Seso, Eximèn Pérez d’Exea, Ferrando Díez e Garcia de Castre, en Pedro de Linyan.

E aquests XXXX cavallés de cascuna part ordenaren la batalla en la forma següent, ço és, que los dits reys se conbatessen cos per cos e que dita batalla se fes en preséncia del rey Aduart, rey de Anglaterra en la ciutat de Bordeu, e que.l dit rey los aseguràs allí la plaça, e que dita batalla fos el primer dia del mes de juny primer vinent, e lo quin falis, fos tengut per fals e trencador de sagrament, e que per null temps no portás senyera, ne cavalcàs ab companyó, ne pogués fer neguna cosa perquè dita batalla romangués, e que portàs cascú sinó cent cavallers, e cell qui ab més vingués, que fos trencador de jurament, e que negun hom de Bordeu, ne qualsevol altre, no mogués bregua sots pena de mort, e que.l dit rey d’Anglaterra aseguràs lo camp perquè negú dels sobredits reys no pogués enugar l’altre, en forma que cascú se’n pogués tornar en son regne segurament. E acó juraren los dits reys, ço és, lo rey Carles en poder dels XXXX cavallers del rey Pere, e lo rey En Pere en poder dels XXXX cavallés del rey Carles.

E fet açó, lo rei En Pere envià per misatger lo noble En Gilabert de Cruïlles, dient-li com lo rey Carles hi ell eren de acord i de la dita batalla, el preguava que li asseguràs lo camp. E lo rey de Anglaterra respòs al noble En Gilabert de Cruïlles, que ell erra molt content e que tal resposta havia fet al rey Carles. E axí, tornat En Gilabert de Cruïlles al rey En Pere tornant-li la bona resposta del rey d’Anglaterra, de què.n fon molt alegre lo rey En Pere. E per quant havia offert als cecilians enviar la reyna e infants, ben acompanyada, per a Cecilia. Emperò fèu aturar lo primogènit fill magor, Alfonso, en Catalunya.

E arribada la reyna e los infants en Cecilia. Forenlos fetes grans festes e grans dons per los cecilians.

E durant estes festes, En Roger de Lòria pres les fustes que tenia e totes les fustes que havia portat la reyna e infants e anà ab tota l’armada la volta de Nàpols. E davant Nàpols encontrà les gualeres del rey Carles, e dona’ls la batalla, e vencé-les, e pres-les, e cala’s la volta de Nàpols, e donà la scala.n terra. E rigorosament e soptada, ab tota la gent entrà en Nàpols, en forma que en un carrer de Nàpols pres la reyna, muller del rey Carles, e son fill lo primogènit, e un altre fill, e dues filles. E haguda aquesta victòria tan gran, recollí’ls en les gualeres e portàls-se’n en Palerm on era la reyna d’Aragó, los quals-los pres-els féu metre en presó. E allí estigueren presos fins la guerra fon finida.

E en aquest temps, lo rey En Pere estava en Barcelona esperant lo temps que devia partir per a la batalla. E un jorn arribà-li lo senescal del rey d’Anglaterra, tramès per lo dit rey d’Anglaterra, per avisar-lo que no vingués a la batalla, dient-li com lo rey de França e lo rey Carles venien ab dotze milia hòmens de cavall. E com lo rey En Pere hac sabut açó, fonch-me molt enugat, e dix que si sabia morir, ell hiria al camp per salvar lo sagrament que fet havia. E fetes gràcies al senescal de l’avís que portat li havia. E fetes grans dons, e avià’l graciosament. E mes-se a punt secretament com a escuder de un mercader qui s’apellava En Martí de la Caldera, aragonès, lo qual acostumava de portar a vendre cavalls en França. E aportavenquatre cavalls molt singulars e com qui.ls anava a vendre. E com fo prop de Bordeu, tramès per lo senescal del rey d’Anglaterra e véu-se ab ell. E lo senescal com lo véu estech molt congoxat per lo perill que veya corria la persona del rey En Pere, vent que sos enemichs eren molt soberchs allí.

E lo dit senescal era valent cavaller e molt afectat al rey En Pere. E axí, lo rey En Pere lo pregà lo metés secretament en Bordeu. E axí u féu.

E lo dia de la batalla, estant tothom impensat en ses cases crehent que no fos res en la batalla puix lo rey En Pere no era vngut. Lavós, lo rey En Pere armà’s gentilment, e cavalcà un cavall, e entrà en la plaça on havia ésser la batalla, e corregué tres cósos ab lo cavall, e fèu-se’n levar carta pública e testimonial com ell era comparegut el dia asignat de la batalla e entrat en lo camp per salvar son sagrament. E de aquí tirà la volta de Anglaterra, e passà en Bizcaya, e d’equí passà per Castella e tirà en Catalunya.

E aquesta volta féu per salvar-se, per ço com havien sentiment tots los passos eren presos. E com lo rey Carles e lo rey de França saberen que.l rey En Pere era estat en Bordeu, e que era entrat en lo camp e havia fet aquells actes, donaren-se a diables e enviaren correus per tots los pasos, avisant que empresonassen lo rey En Pere o lo matassen. E enviaren gent d’armes pels camins, escorcolant. E jamés lo trobaren perquè ell havia més sabut que ells. Salut XPo!

Fet! --Panotxa (disc.) 12:27, 26 feb 2012 (CET)

Cal eliminar la taula

Hola, no sé com es fa, però deixo aquesta nota perquè algú ho faci: cal eliminar la taula que diu "estat: Espanya". Ni Espanya llavors existia ni l'esdeveniment va ser en territori de la península ibèrica! Va passar a Bordeus!