Discussió:Doble corda

Això d'entendre Rapel i descens en doble corda com a sinònims no me sembla gaire correcte. Es pot baixar amb tècnica de rapel utilitzant una sola corda, com es fa habitualment en espeleologia, o fer servir una doble corda sensa baixar en rapel, utilitzant-la a brao, com es sol fer en alguns descensos de torrents a Mallorca.--Joan 09:10 11 mar, 2005 (UTC)

Estic d'acord amb en Joan.--Pau 22:50 6 jul, 2005 (UTC)

També em pregunto perquè si en el meu diccionari hi apareix la paraula ràpel i no hi apareix rappel se segueix usant la forma no adaptada. Proposo corregir el que hi ha per a no confondre una doble corda amb la tècnica del ràpel i moure-ho a ràpel. Què en penseu?--Pau 22:50 6 jul, 2005 (UTC)

Tampoc aniria malament traduir el text de catanyol a català. Ara corregiré un té que' m'ha fet molt mal als ulls però de segur que hi ha altres castellanades (mai no van soles)--Pau 22:54 6 jul, 2005 (UTC)

Passo el contingut a ràpel, forma que surt a GEC, IEC i TermCat. Converteixo la pàgina en desambiguació, perquè hi a tres tècniques diferents en escalada que s'anomenen doble corda: l'assegurament amb doble corda, la progressió en doble corda fent escalada artificial, i el descens o més pròpiament dit ràpel.--Moises (disc.) 00:42, 17 gen 2012 (CET)

vuit

Actualment el vuit ja no és l'element més utilitzat, ja que té massa fregament (i per tant s'escalfa molt), arrissa les cordes inútilment, és poc fiable, només és segur quan el rapelador està conscient (si perd el coneixement la corda passa lliurement pel vuit i, per tant, pot tenir un accident) o si utilitza juntament amb un dispositiu addicional tipus shunt o nus machard... El dispositiu més aconsellat i utilitzat per escaladors és el descensor en placa, tub o "cassoleta" (tipus Reverso) protegit amb un shunt o un nus machard. Aquesta combinació no arrissa tant la corda al ser el seu recorregut linial, i és més segura, doncs permet aturar-nos a mitja corda i tenir les dues mans lliures, i en cas que el rapelador perdi la consciència la corda es bloquejaria i quedaria suspés al mateix lloc precís. Tampoc no em sembla correcte això de la tercera corda, que no cal, doncs en ràpels múltiples n'hi ha prou amb el shunt o el nus machard, mentre que en ràpels simples i/o curts (on la corda arriba al terra) en cas d'accident n'hi ha prou amb que algú que sigui al terra es pengi de la corda per a bloquejar l'aparell descensor.

El que sí que és veritat és que és un aparell molt polivalent i fàcil d'usar, i jo encara el duc penjat de l'arnés (malgrat no l'utilitzi) doncs en cas que perdi la placa em permet fer de tot: assegurar al primer, assegurar al segon, rapelar, baixar una altra persona, bloquejar-lo a mitja paret...maqroll (disc.) 22:32, 2 nov 2009 (CET)