Discussió:Esplai

Enllaços

Caldrà anar posant enllaços als centenars (per no dir milers) d'esplais que poden existir a Catalunya? Jo seria partidari de deixar els de les federacions i prou.

Crec que els esplais són una part prou important en la història de cada poble o ciutat com per tenir-los en compte. Que són molts? Bé, també són moltes les pàgines de personatges històrics o d'espècies, i no per això deixen de ser importants. Sóc partidari de començar fent un article llista que enllaci a l'article principal i poc a poc ja anirem fent articles de cada centre, sobretot trobaria interessant de recuperar els històrics que ja no funcionen, que cada cop serà més difícil recuperar-ne informació. Si ningú hi té res en contra crearé jo mateix l'article llista.--Loquetudigas 22:25, 13 ag 2007 (CEST)

100 anys de colònies de Vacances a Catalunya (1893- 1993)

Tot i que reconec que he llegit l'article en diagonal, em sembla que aquest text no acaba de ser el més adequat per l'article. Algú sap algun motiu pel qual s'hagi de mantenir en la forma actual? No dic d'eliminar el text, estic segur que aporta informació molt útil, però potser s'hauria d'editar fins a fer-lo més llegible i contextualitzat. --Loquetudigas 17:48, 25 març 2007 (CEST)

Doncs jo sí que dic d'eliminar-lo. Sembla un copy&paste. No se centra en descriure el que promet el nom de l'article. Sembla un tríptic per als pares d'homenatge a un centenari. De dalt a abaix el text de l'apartat no és enciclopèdic, per tant jo sí que proposo d'eliminar-lo. Llull · (vostè dirà) 20:03, 7 maig 2007 (CEST)

Jo tambe hi estic d'acord. Per tant, trasllado el text de l'article a la discussio: si algu li interessa agafar-lo com a base per ampliar l'article, sempre hi es a temps. Xevi 20:57, 7 maig 2007 (CEST)

Si, reconec que el text és un copy&paste de la explicació del llibre "100 anys de Colònies de Vacances a Catalunya". En el seu moment vaig creure oportú poder-lo incloure aquí; ja que la informació que donava la trobava interessant. KiMeAls 09:42, 4 oct 2007 (CEST)

---

100 anys de colònies de Vacances a Catalunya (1893- 1993)

Són moltes les propostes que s’han fet (i es fan) des de la societat civil, des de les institucions de govern municipal, comarcal i general, des d’entitats confessionals, polítiques, etc. N’hi ha dues que excel·leixen per la seva trajectòria i per la importància que han tingut en el món de l’educació de la infància i de la joventut: es tracta de l’escoltisme i dels centres d’esplai.

L'esplai es tracta d’una realitat amplament escampada al llarg de tot el passat segle XX gràcies a una gran diversitat d’iniciatives públiques i privades.

La primera colònia a Catalunya va ser el 1893.

És força comú, sobretot entre els joves, que quan se sent parlar de colònies de vacances es relacioni amb propostes i iniciatives fetes des dels actuals ajuntaments democràtics o des de les parròquies. Aquesta visió, que és encertada, és, però, parcial i desenfocada ja que des de bon començament la societat civil, en sentit ampli, hi jugà un paper molt important.

És un fet prou conegut que l’Església catòlica va promoure colònies de vacances durant la dictadura franquista gràcies a la iniciativa d’alguns vicaris joves, recollint una tradició encetada abans de la Guerra Civil o que els ajuntaments democràtics de les ciutats importants també ofertaven colònies de vacances.

D'entre les causes del naixement de les colònies de vacances a Catalunya, els autors de 100 anys de colònies de Vacances a Catalunya (1893- 1993) enumeren les següents: “l’existència d’una més nombrosa i activa burgesia; la remarcable tradició de l’excursionisme naturalista, etnogràfic, folklòric i científic; un contacte més assidu amb els països europeus, sobretot amb França; una obertura especialment receptiva a les innovacions educatives provinents d’aquests països, i un pensament regeneracionista i nacionalista que difonia la necessitat de la reconstrucció nacional i posava l’accent en els aspectes culturals i educatius”. S’hi afegeix ben aviat l’interès de determinats sectors de l’Església catòlica per a la formació de la infància.

És evident la pluralitat d’iniciatives procedents de diferents àmbits per promoure aquesta acció higiènico-educativa amb els infants més necessitats, que es va iniciar amb les colònies.

Amb el pas dels anys les colònies de vacances aniran adquirint un to molt més educatiu. Una activitat que, amb el temps i amb l’evolució de les idees sobre vacances i temps lliure, veurà l’aparició d’iniciatives privades remunerades com seran la creació d’escoles de natura o de granges escola, la creació d’empreses de gestió d’instal·lacions, activitats, recursos i serveis de lleure.

També és possible que es confongui la realitat de les colònies de vacances amb la de les colònies escolars que són un aspecte concret d’aquesta realitat molt més rica i ample. Les colònies de vacances també arriben als nens i nenes de les escoles però no estan pensades només per aquests infants. Hi ha iniciatives que depassen amb escreix l’àmbit escolar.

A casa nostra les propostes renovadores des del punt de vista escolar estaran marcades en part pels continguts de la Institución Libre de Enseñanza, també per iniciatives de la burgesia catalana i, també, per propostes dels ateneus racionalistes. Aquestes són les tres fonts més importants teòriques i pràctiques que maldaran per una escola diferent. Aquests també són tres àmbits que incidiran en la promoció de les colònies. Podem afegir-hi les iniciatives d’institucions socials tocades d’un to benèfico-social. Això fins a la Guerra Civil. Després la cosa canvia i serà un sector de l’Església catòlica la que, aprofitant de la situació de privilegi que té, prendrà la iniciativa durant el franquisme.

Com que en molts casos es tracta de centres i associacions gestionades per voluntaris que hi dediquen unes quantes hores, fora de l’activitat laboral o acadèmica, a la seu social de les entitats no sempre es pot disposar d’uns arxius complets. Molts documents resten dispersos en arxius personals, en domicilis particulars. La situació política que ha patit aquest país durant una bona colla d’anys i l’exercici del voluntariat en el cas de la majoria dels protagonistes —directius, monitors, monitores i altres col·laboradors— són factors que ho han afavorit.

Com en tantes coses, la Guerra Civil de 1936-1939 també estableix un abans i un després en l’educació en l’esplai.

Escoltisme NO és Esplai

En aquest article hi ha tantes descripcions i fets de l'escoltisme quan són coses, actuen i es fonamenten en bases i metodes pedagògics molt diferents? Crec que, exceptuant una referència vers la influència de les colònies de 1876 vers el primer camp escolta, la resta d'aspectes d'escoltisme no hi haurien de ser, en aquest article. Gennius 14:28, 2 oct 2007 (CEST)

Les referències a l'escoltisme són simples: l'esplai neix del moviment escolta. Fins la dècada de 1960 en comparteix la història dins l'àmbit català, i de fet l'article d'escoltisme fins al moment està enfocat en l'escoltisme internacional, de manera que la informació no es solapa gaire. Em sobta que facis referència a la diferència entre metodologies, he de dir que no m'he informat mai de la metodologia escolta i he redactat gran part de l'article. Potser és que no són tant diferents? En tot cas jo mateix intentaré buscar les referencies, no fos cas que m'estigués equivocant. --Loquetudigas 20:53, 2 oct 2007 (CEST)

Potser m'he precipitat i no he donat referències per corroborar el que crec que pot ser més correcte. A veure si demà trobo un espai en el meu temps per buscar informació sobre la història dels moviments de lleure català. I respecte la meva aportació, llegint-ho ara, sento haver estat tant brusc, no ho volia ser. Mil disculpes.--Gennius 00:11, 3 oct 2007 (CEST)

--Catlliure (disc.) 10:08, 6 feb 2010 (CET) Comparteixo l'esmena a la frase introductòria que afirma que l'esplai deriva, originàriament, de l'escoltisme. De fet crec que en l'apartat d'història del mateix article ja a'apunta, correctament, que l'esplai deriva de les colònies escolars que es van iniciar a Europa a finals del segle XIX. L'obra ja citada "100 anys de colònies" fa un bon relat de com la traducció de colònies escolars arriba a Catalunya, de la seva evolució fins l'any 36 i les conseqüències que, per aquesta activitat, va tenir l'aprovació l'any 40 del decret signat per Serrano Suñer on es prohibia l'organització de colònies a cap entitat que no fos el Frente de Juventudes. D'aquesta època en sorgirà una col·laboració entre els promotors de l'escoltisme català i els promotors de la recuperació de les colònies. Tot i donar-se una interrelació entre ambdues tradicions, és un error intentar identificar l'una com a origen de l'altre. Podeu trobar una bona fonamentació d'aquesta col.laboració en l'article de Francesc Garreta a l'obra "Perspectives de l'educació en el lleure" i en l'obra de Balcells i Samper "L'escoltisme català". Crec que les tres cites son prou fonament com per justificar l'esmena.--Catlliure (disc.) 10:08, 6 feb 2010 (CET)

esplais i federacions

El cert és que hi han molts esplais que no estan federats; per tant aposto més per la ideia de poder fer un històric de tots els esplais que existeixen i han existit a Catalunya.KiMeAls 09:37, 4 oct 2007 (CEST)

Completament d'acord, de fet en aquests moments n'hi ha almenys dos d'històrics: Grup d'Esplai La Roda i Esplai de l'Agrupació Recreativa Cultural de Barberà del Vallès. Serà difícil però poc a poc s'hauran d'anar recuperant.--Loquetudigas 11:06, 4 oct 2007 (CEST)