Discussió:Felip V d'Espanya
No tinc cap simpatia per aquest senyor, pero crec que posar el retrat de cap per avall no s'adiu gaire amb l'esperit de neutralitat del projecte, i menys sense explicacions. Crec que el 1er retrat hauria d'estar en posicio normal, i mes avall potser posar-hi el de Xativa cap per avall, explicant pq es aixi. Xevi 22:00 20 set, 2004 (UTC)
- Jo penso que ja està bé la imatge tal i com està. De fet el quadre de Xàtiva està de cap per avall, per tant, més rigurosos no podem ser. Sempre es pot girar el monitor de l'ordinador.--Guerau 11:35, 28 feb 2006 (UTC)
Felip VIé
[modifica]Felip Vé de Castellà, a Catalunya i Aragó s'anomena Felip VIé. Penso que és erroni ignorar-ho.--Paco 11:17 18 abr, 2005 (UTC)
Contraccions amb altres articles
[modifica]En la mateixa wikipedia se catala es troben contradiccions ja que en l´article castella posa (cite textualment)
"Castella dins Espanya. En l'època moderna, malgrat que Espanya era una monarquia confederal, la Corona de Castella va esdevenir la nació hegemònica culturalment i económicament. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V de Castella va annexionar-se a la Corona de Castella els estats de la Corona confederal d'Aragó com a càstig per haver donat suport a l'Arxiduc Carles (Carles III d'Aragó) i mitjançant els Decrets de Nova Planta va imposar-los les lleis, institucions i llengua de Castella, el que donà a llum a Espanya com a estat-nació, el primer Rei de la qual fou Felip V. D'aquest primer procés centralista de caire absolutista, es salvarien només la Vall d'Aran, el Regne de Navarra i el País Basc, que igualment acabarien sucumbint durant el centralisme liberal del Regnat d'Isabel II.
Doncs,si Espanya era una monarquia confederal, a Felip V tambe se li pot considerar rei d´Espanya, si no qui era el que regnava eixa monarquia confederal.
dates que no lliguen
[modifica]Ara mateix a l'article es diu:
El 1723, a la mort del regent francès, Felip V va abdicar en favor del seu fill Lluís amb l'esperança de regnar finalment a França. No obstant això, la mort de Lluís I, 7 mesos després, el 31 d'agost de 1724,
Si ens hi fixem, 7 mesos abans del 31 d'agost del 1724 no és el 1723... alguna de les dues dates està malament. --81.39.159.142 22:07, 3 mai 2006 (UTC)
- Felip V abdica el desembre de 1723 per ascendir el seu fill Lluís I el gener del 1724 al tron d'Espanya. El 31 d'agost de 1724 Lluís I mor i Felip V ha de tornar a regnar. Del gener a l'agost hi van vuit mesos, o set com es comptin ja que no els va finalitzar... estic amb l'article, demà continuaré...--Gcm 22:19, 3 mai 2006 (UTC)
Incoherència?
[modifica]A l'article es diu:
Carles II de Castella moria el 1700 sense descendents directes. Les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera [...]. La mort del príncep elector va provocar que Carles II designés hereu Felip d'Anjou, amb la condició que no podés ser designat hereu del tron francès.
O sigui, que Carles II designa hereu després d'haver mort...
Caldria canviar el redactat per tal que sigui coherent. --81.38.184.160 23:53, 4 mai 2006 (UTC)
De Castella o d'Espanya?
[modifica]Entenc que a molts catalans no ens agrades tenil de rei, a mi tampoc, peró ere rei d'Espanya d'una Espanya unificada. I tal com l'article en la versió en castellà es diu "Felipe V de España" aquest s'haurie de dir Felip V d'Espanya, no de Castella. --Elladan 18:52, 10 gen 2007 (CET)
- Encara que s'havia encetat la unificació política de tota la Península, tret de Portugal, sota les Lleis castellanes, el Rei encara tenia com a oficial el títol de Rei de Castella com a preeminent. Fins Amadeu I de Savoia no es va fer servir el títol de "Rei d'Espanya" de forma oficial com a preeminent, en substitució del de Rei de Castella. Després d'Amadeu I, tots els reis s'entitolaren com a Reis d'Espanya. Si exceptuem el cas de Josep I de Bonaparte, clar. --Joanot Martorell ✉ 11:35, 11 gen 2007 (CET)
- Al Decret de Nova Planta, ell mateix signa com a rei de Castella 1, i de molts altres títols, però no pas com a rei d'Espanya, títol que es cita per primera vegada a la Constitució de 1978 2, per molt que pesi a alguns.--Paco ✉ 17:51, 11 ag 2007 (CEST)
Després de la guerra
[modifica]No és correcte dir que el Decret de Nova Planta "creés la divisió en províncies", que no va ser creada fins al 1833 3. Tot i que n'estableix els principis legals per poder-ho fer, el decret manté les Vegueries, tot i que les anomena "Viqueríos" article 32 i ss.--Paco ✉
- Afegeixo la data 1833, com a aclariment més senzill, sense haver de retocar res més, i animo a millorar-ne la redacció a qui ho desitgi.--Paco ✉ 18:11, 11 ag 2007 (CEST)
Felip IV de Catalunya-Aragó
[modifica]El nom correcte a una wiki catalana hauria d'esser Felip IV. Per a mostra, les Constitucions http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:ConstitucionsCatalanesVolumIr.jpg El fet que no caigui en gracia no justifica numerar-lo en la forma castellana. Salut --XPOferens què vols dir-me? 15:23, 22 juny 2010 (CEST)
Rei d'Espanya / Les Espanyes
[modifica]--Achille (disc.) 19:23, 28 juny 2010 (CEST)
- Tratado de San Ildefonso (1742) entre España y Dinamarca, pag. 360: http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
Taula
[modifica]Pose una versió simplificada de la taula de titols perque la que hi ha no hi ha manera humana ni divina de fer-li modificacions sense que se'n vaja a fer la ma.
La taula peca d'abundancia de descripcions. Quatre titols i tot un llistat de territoris davall d'ells. Els titols dels territoris peninsulars es repetixen massa vegades: dalt de la taula el llistat de territoris, al primer regnat altra vegada el llistat de territoris i al segon regnat també el llistat. Amb el llistat de dalt, suficient.
A mes, la taula te inconcrecions: el titol de Rei de Castella aglutina tots els territoris peninsulars (des de Castella a Molina, passant per Aragó, etc.), pero despres posa el titol de Rei d'Aragó i els seus territoris a banda, en una repetició que no comprenc. Ambós apartats tenen dades "1700-1705", i despres posa com a succesor a Lluis I, que va succeir son pare el 1724. ¿Que ha ocorregut eixos 19 anys d'enmig?
Després, al segon regnat, el titol de rei de Castella torna a ser el primer aglutinant la resta (sense repetir Aragó fora del requadre) i, en lloc de posar "1724-1746" (data del segon regnat), torna a posar "1700-1705".--Pooma (disc.) 16:02, 10 juny 2011 (CEST)
- Sr. Pooma/Loomax/etc/etc/etc i tots els comptes titelles que ha creat. Ja se li ha explicat de mil maneres com són les taules de successions. Voler imposar el seus gustos estètics a tota la comunitat viquipèdica per simple caprici personal no és raonable, ni ponderat. Li recordo que ja ha estat bloquejat tres vegades (els seus comptes titelles, vaja) per caure contínuament en aquest tipus de provocacions. La viquipèdia és molt gran i hi ha molta feina per fer. Si us li demano: l'ha bloquejat diverses vegades per aquest idèntic motiu a fi que reflexioni sobre el seu comportament, no torni a caure en les mateixes provocacions del passat.--Georg-hessen (enraona'm) 18:25, 10 juny 2011 (CEST)
- Senyor meu, menys acusar a les persones i més vore les errades propies. En primer lloc, hi ha diversos tipus de taula i que eixa la haja fet vosté no li dona carta blanca per a ser l'oficial. En segon lloc, eixa taula repeteix informació dues vegades (tres si contem la taula de titols de dalt), inclou la C. d'Aragó dins dels territoris englobats pel titol de Rei de Castella i despres els posa altra vegada en un apartat separat (repeticio innecesaria). I a mes a mes, les dades són erronies (posa dues vegades 1700-05 quan deuria posar 1700-24 i 1724-1746). Aixi que no es tracta de preferencies estilistiques, sino de correccions historiques.--Pooma (disc.) 21:24, 10 juny 2011 (CEST)
- En el llistat de fills a la taula en sobren dos. I si es pot, caldria posar els primers quatre del primer matrimoni primer i després els altres set del segon matrimoni. Merci. Anna de cal Prat
- @Anna de cal Prat: he eliminat els dos fills duplicats (fusionant els elements a Wikidata). Per a que es mostrin els fills per separat s'hauria d'implementar a la plantilla, i suposo que és més complicat. Podeu demanar-ho a Plantilla Discussió:Infotaula persona.--Ssola (disc.) 11:47, 11 maig 2020 (CEST)
- En el llistat de fills a la taula en sobren dos. I si es pot, caldria posar els primers quatre del primer matrimoni primer i després els altres set del segon matrimoni. Merci. Anna de cal Prat
- Senyor meu, menys acusar a les persones i més vore les errades propies. En primer lloc, hi ha diversos tipus de taula i que eixa la haja fet vosté no li dona carta blanca per a ser l'oficial. En segon lloc, eixa taula repeteix informació dues vegades (tres si contem la taula de titols de dalt), inclou la C. d'Aragó dins dels territoris englobats pel titol de Rei de Castella i despres els posa altra vegada en un apartat separat (repeticio innecesaria). I a mes a mes, les dades són erronies (posa dues vegades 1700-05 quan deuria posar 1700-24 i 1724-1746). Aixi que no es tracta de preferencies estilistiques, sino de correccions historiques.--Pooma (disc.) 21:24, 10 juny 2011 (CEST)
D'acord amb la política de Punt de vista neutral de la Viquipèdia, cal recollir els diferents punts de vista que es deddueixen de les fonts de referència. Per tant, com que hi ha prou referències que indiquen que per a la historiografia específica en la història catalana i, per extensió, dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó, els títols dels reis que van des de Felip V de Borbó fins a Ferran VII de Borbó es tracten com a reis de Castella, mentre que una altra part, sobretot la historiografia hispànica més general, d'Espanya, els tracten com a reis d'Espanya. Hi ha una prou consens en tractar a la reina Isabel com a reina d'Espanya pel context constitucional històric i, sobretot, hi ha unanimitat en què a partir d'Amadeu I de Savoia es parla d'un "Regne d'Espanya". Així, els articles han d'incloure eixe diferent tractament historiogràfic. Salut! --Joanot Martorell • ✉ 10:48, 18 des 2021 (CET)
- @Martorell: No sé què te a veure aquesta discussió amb el punt de vista neutral. Per cert, serà el consens d'alguns, perquè també una bona part de fonts tenen consens en anomenar els reis a partir de Felip V com "d'Espanya" i els anteriors "de Castella", d'acord amb el criteri que segueix la Gran Enciclopèdia Catalana. Però vaja, no tinc cap mena d'interès en barallar-me en com es diguin aquests articles, la pena és que només hi hagi preocupació per com es diguin i no pel seu contingut o la manca de referències que hi pugui haver. Per cert, les darreres modificacions que m'has desfet eren referents a la infotaula, perquè les dades que hi ha escrites ja es poden xuclar de Wikidata. No sé quina és la "modificació injustificada" en aquesta història.--Sorenike (disc.) 11:28, 18 des 2021 (CET)
- Benvolgut @Sorenike:. El VP:PVN té a vore quan les referències aporten perspectives diferents sobre un fet, o sobre una persona, sobretot si entren en contradicció. La pròpia Enciclopèdia Catalana també empra ambdós nomenclatures, com dius, la de Felip V d'Espanya i la de Felip V de Castella també, perquè a la historiografia catalana és diferent de la historiografia espanyola en este aspecte. El PVN és justament necessari quan es tracta d'articles conflictius, com és el cas, i una bona manera de fer que els articles milloren és resoldre-los primer perquè els usuaris hi participen amb la seguretat que les seues aportacions seran valorades en positiu. --Joanot Martorell • ✉ 11:01, 24 des 2021 (CET)