Usuari Discussió:Georg-hessen

Arxius

Discussió 1, Discussió 2

Conquesta carolíngia de les Balears (799)

He fet aquesta proposta de discussió a la taverna i m'agradaria coneixer la teva opinió, discusió de la taverna el canvi de nom--Lliura (disc.) 20:26, 29 nov 2010 (CET)

El Viquiprojecte:Història de Catalunya ja té vida!

Ei Georg! Acabo de crear un viquiprojecte d'història de Catalunya. Pots entrar-hi i donar la teva opinió. Tingues en compte que els criteris poden ser modificables. --Catalaalatac (Parlem-ne) 01:59, 14 des 2010 (CET)

Senyera Reial

Ei Georg! De fa temps que he vist que has dedicat moltes hores a l'article de la Senyera Reial, personalment, un article fonamental a la nostra viquipèdia. Ara bé, em pregunto una cosa. Si l'article està tan bé (per mi, gairebé és immillorable), per què no el presentes a l'avaluació d'articles, per tal que sigui un article de qualitat, o almenys un article bo? Pensa-t'ho però crec que te'l votarien, en pots estar segur. T'ho dic perquè és una pena tenir articles tan bons a la viquipèdia i que no tinguin cap distinció. A més, per tu seria un reconeixement a tot el temps que hi has dedicat. Què me'n dius? Apa, que vagi molt bé. I bon any nou! --Catalaalatac (Parlem-ne) 20:11, 5 gen 2011 (CET)

Disculpes

Sap greu per l'edició de la Monarquia Hispànica, de totes maneras crec que el mapa que vostè a exposat sigui és el més adequat, no obstant això, confio amb els seus coneixements històrics que ha demostrat tenir amb tants articles creats per vostè i en defensa de Cataluña. Gràcies i perdoni les molèsties.--Willyvice (disc.) 22:44, 19 feb 2011 (CET)

Gràcies xato, mira Jordi, a la wiki castellana hi ha un parell de "bibliotecarios" que veuen la història des d'un punt de vista actual, i amb tota la bona intenció del món tenen el nassos de posar "Lugar= Barcelona (España)" quan això últim no existia com unitat política fins el segle XVIII, just després d'haver abolit totes les lleis de la Corona d'Aragó, catalanoragonesa o "Araghonesis et Cathalonia" com es deia un principi... L'apartat "imperi espanyol" no m'he l'he llegit, és curios que parlin d'imperio espanyol quan els catalans no vam poder comerciar amb Amèrica fins el borbo Carles III, si això li diuen imperi, apaga y vamonos, en aquest cas, José Antonio Primo de Rivera, un personatge el qual admiro moltísim, no per les seves idees polítiques sinó per la seva concepció d'Espanya plural, però la frase que va diruna vegada semblan "Imperio español son los almirantes vascos en las naves de castilla y los almogavares catalanes en las naves de aragón" es completamet falsa. No me'n rollo més, ben aviat obriré una discusió a l'apartat de monarquia hispànica per discutir sobre la borgoñona i el mapa.

Per cert, he creat un quadre a la wiki castellana a l'aricle "Sublevación de Cataluña" dóna-li una ullada si et ve de gust.

Una abraçada des de Bcn.--Willyvice (disc.) 23:19, 19 feb 2011 (CET)

Manquen referències a Regiment de la Ciutat de Barcelona

Recordeu: La Viquipèdia no és una font primària segons Viquipèdia:Els cinc pilars. En crear o ampliar un article, afegiu les fonts d'on heu extret o adaptat la informació per a que els lectors puguin verificar i valorar els continguts que heu aportat. Si simplement l'heu traduït parcialment d'un article penseu a informar als altres usuaris afegint la plantilla {{traduït de}} en la discussió de l'article, així es podrà traçar les referències emprades en aquell article. Us encoratgem a què treballeu en millorar l'article en aquests sentits. Podeu aprendre com citar les fonts aquí.
Aquest recordatori és en motiu de les vostres contribucions a l'article Regiment de la Ciutat de Barcelona. --Bestiasonica (disc.) 13:03, 12 març 2011 (CET)

Fet!

RE: Art de Catalunya

No passa res. Com deia, aquest mateix canvi ho van fer a la castellana, per motius clarament polítics, i vaig tenir que renunciar, sinó se'm llençava tota la cavalleria a sobre. El meu argument, tant aquí com allí, és que sí, el nom oficial és Corona d'Aragó, però corona catalano-aragonesa també surt en molta bibliografia, i no deixa de ser un fet històric, ja que era la unió d'aquestes dues regions, no? Per altra banda, com també dic, jo primer poso l'enllaç oficial i després aquesta variant per fer la narración més àgil i no sempre repetir les mateixes paraules. En fi, disculpa'm tu també si m'he posat una mica a la defensiva. Salutacions.--Canaan (disc.) 16:55, 13 març 2011 (CET)

No és per afany de discutir, però jo no diria que aquest terme no sigui històric i de nou encuny. Potser t'interessi això. Salutacions.--Canaan (disc.) 17:41, 13 març 2011 (CET)

Home, no et negaré que tens part de raó, i per això vaig cedir a la castellana. Però com a recurs preventiu, em semblaria massa que també vinguessin a casa nostra a dir-nos el què tenim que fer. Dit això, entenc la teva posició, i si vols tornar a fer el canvi no ho revertiré. Salutacions.--Canaan (disc.) 19:58, 13 març 2011 (CET)

Perdona que m’hi fiqui, però no acab d’entendre el teu plantejament, vaig llegir no fa molt, dissortadament ara mateix no ho trob però ho faré, que durant la guerra amb Castella, Pere el Cerimoniós va ordenar detenir o confinar a tots els castellans residents a Mallorca. Aleshores un home va ser detingut a un poble, poc després l’amollaren quan va poder demostrar que era aragonès. No crec que el tema fos lingüístic, ja que aleshores el castellà no s’havia introduït a Aragó, senzillament era un estranger de ponent. Agradi o no. I que consti que me rebenten molt el plantejaments que tendeixen a glorificar la catalanitat medieval, no es tracta d’això sinó de que el concepte Corona Catalano-Aragonesa, modern o no, descriu millor la realitat. Salutacions--Lliura (disc.) 01:27, 4 juny 2011 (CEST)

RE

No, el que dic es que tots els carrecs son hereditaris i no veig la rao per dividir el titol de Rei d'Espanya per un costat i la resta per altre, com si fosen coses diferents quan el titol fa de compilador de la resta. Per altra banda, en referencia a Amadeu de Savoia, no veig la rao per dir que el titol de Rei d'Espanya es de nova creació quan hi han referencies des del segle XVI que el mencionen (encara que no les consideres val-lides, punt de vista prou discutible i ben discutit en temps passats). Tampoc veig la necesitat de posar Rei constitucional d'Espanya, nom florit que, com determina la historiografia han devenit en resums que no alteren la seua natura (França en lloc de República Francesa, Espanya en lloc de Regne d'Espanya) o adequacions (Emperador Bizantí en lloc de Basileuis Romaioi o Basileu Romà, que era com ells es coneixien a ells mateixos), etc.--Lomaxxs (disc.) 14:14, 14 març 2011 (CET)

Fica un exemple.--Lomaxxs (disc.) 14:40, 14 març 2011 (CET)

En resposta a la teua proposició. Be la eliminació de la divisio entre "constitucionals" i "hereditaris", pero segueixes donant-li al titol de Rei de Castella el paper aglutinador sobre la resta i deixes el de Rei d'Espanya apart. Els titols als quals va ser pretendent hem pareix massa omplir, tal vegada els inclouria en un sol apartat i borraria els menys importants. Respecte a la taula de titols, es massa omplir i repetitiu ficarlos dalt de la taula i dins de la taula. Crec que posarlos com a referencia seria mes lleuger i donaria la misma informació sense embafar.--Lomaxxs (disc.) 15:04, 14 març 2011 (CET)

¿I ara que?--Lomaxxs (disc.) 20:48, 14 març 2011 (CET)

Perdona, pero no tinc tota la nit. La teua posicio i la meua porten hores damunt la taula (cuatre, concretament) i nos has donat senyals de vida fins ara i et dediques a altres coses. Pots canviar tot el que et done la gana mes tard. Si no t'importa, m'agradaria coneixer d'una vegada per on va anar l'enessima parlada.--Lomaxxs (disc.) 20:59, 14 març 2011 (CET)

RE2

Se en que consisteix un proces de consens i jo tambe tinc coses a fer. El problema es que si hem tome la molestia de respondre a una proposicio fent un altra i com a respota despres de 4 hores rep la mateixa proposicio inicial teua, crec jo que no esta de mes dir-ho, per evitar futures perdues de temps. Aixi que si penses anar-te a fer altres coses en mig d'una discusio, al menys dis-ho.--Lomaxxs (disc.) 21:23, 14 març 2011 (CET)

Gràcies

Gràcies George. No se ben bé què va passar però em vaig distreure un poc i quan em vaig donar compter ja era mássa tard. Si vols tornar a es:wiki m'ho dius per correu, és millor que abans es parle, ho comente a la llista de bibliotecaris i no que et saltes el bloqueig que agreujaria les coses. Pot ser ara es voria com massa pronte, però si treballes ací, d'ací un temps es podria demanar. Una abraçada. --Millars (disc.) 09:47, 15 març 2011 (CET)

Desfent canvis entre Regnes Castellans d'Índies i Virregnats d'Índies

Seguint petició he desfet les modificacions fetes per en Lomaxxs. Si cal reanomenar la pàgina si us plau abans de fer-ho empreu la discussió per arribar a un acord.--Mafoso (Mani'm?) • Som una Viquipèdia, nosaltres decidim 08:19, 17 març 2011 (CET)

Ermessenda

Gràcies. Només intento ampliar respectant al màxim el que ja estava escrit (que no era incorrecte, però caòtic i fruit de afegits succesius sense endreçar). El que em dius en concret, no ho he tocat, o sigui que, no ostento autoria i t'animo a que canviis el que creguis convenient. Avui no em podré dedicar, o sigui que si vols ampliar més coses, tu mateix. Pensava ampliar la relació amb el net Ramon Berenguer I copiant-ho des del seu article que està prou ben explicat. Salut !.--amador (disc.) 09:16, 17 març 2011 (CET)

Home Georg, Espanya és una paraula que pot induir a confusions ja que és un concepte modern. És molt més clar parlar de sarraïns, no?--Galazan (disc.) 14:08, 20 març 2011 (CET)

Bé, penso que l'hi has fet una ampliat excepcional. A veure com acaba de visites la propera setmana. Gràcies per la intensa dedicació. Salut !--amador (disc.) 06:15, 21 març 2011 (CET)

L'entradeta la deixaria com està, perquè just a la següent línia ja es comença a explicar la successió de càrrecs i, a més a la infocaixa ja vaig mirar de fer-ho prou entenedor, tot i que no es podia respectar el model clàssic d'antecessors i successors. Pel que fa al tràfic, el tens aquí. Salut !--amador (disc.) 11:22, 21 març 2011 (CET)

Mercès

Merci per arreglar les imatges. Encara no entenc del tot el què havia fet malament. Com a model utilitzo la viquipèdia en anglès, ja que sol ser la que té més informació per aquests països. En el cas del Sudan he mirat l'àrab (que no entenc de res) i tampoc hi ha massa informació). Però les plantilles de l'edició anglesa són les millors que he vist. Merci.--Pitxiquin (disc.) 14:30, 17 març 2011 (CET)

Merci. Ja he vist la plantilla a Shamal Darfur. Bona feina. Només he vist que hi falta la superfície.--Pitxiquin (disc.) 21:32, 17 març 2011 (CET)

Reial audiència

Caldrà fer un article sobre l'etapa afrancesada (1808-1814). He deixat info i ref a Reial Audiència de Catalunya (borbònica). I a més caldrà una pàgina de desambiguació, doncs la institució va anar canviant amb el temps i hem fet els articles per períodes. Et proposo canviar el nom de la creada per l'emperador com Reial Audiència de Catalunya (austriacista) o similar. I durant el treienni liberal?--Panotxa (disc.) 11:06, 19 març 2011 (CET)

Se m'ha anat la olla amb el (austriacista), perquè la va crear un trastàmara, no hi ha cap de nova. A l'article doncs, li tocaria, per desambiguar, Reial Audiència de Catalunya (1493−1716). Si et sembla bé, m'hi poso. Per als períodes francès i liberal, ja he fet la menció del francès en l'administració borbònica, però com estaves treballant no volia arriscar-me a trepitjar-nos les intervencions afegint sobre el liberal. Encara que tinguin poca informació, al ser institucions prou diferenciades, i atès que n'hi ha de la resta de períodes, crec que mereixen l'article. --Panotxa (disc.) 11:41, 19 març 2011 (CET)

La meva prioritat és començar pel principi: encara tenim pendents la Governació d'Oriola, la Governació dellà Xúquer i la Governació dellà Uixó. Si avui vols fer, fins al vespre no faré res, me'n vaig ja de calçotada--Panotxa (disc.) 12:07, 19 març 2011 (CET)

Carles

El problema, Georg-hessen, és que les obres de referència que tinc a mà com el Diccionari d'Història de Catalunya i l'Enciclopèdia Catalana anomenen l'entrada principal com a Carles IV d'Espanya, i ho fan amb tot els reis posteriors a Felip V. Crec que hauríem de seguir aquest criteri. Clar que escrivint bé l'apòstrof. Ja me n'he adonat que qui està fent aquests canvis ho fa motivat per quelcom (com nosaltres mateixos), però de moment he de reconèixer que ho fa sense sobrepassar els criteris enciclopèdics. Només quan va modificar el Compromís de Casp vaig veure que es passava de la ratlla, i ja el vaig advertir llavors, però en el cas que em comentes s'ha de reconèixer que té raó. Crec que el nom dels articles no els hem de fer segons la legalitat o l'ús dels títols nobiliaris sinó per la realitat que descriuen, i tot i que certament la Catalunya del s. XVIII no formava part ni tant sols llavors de la mateixa situació legal que la corona de Castella (ja que de fet es trobava en una situació d'ocupació i de Nova Planta que la diferenciava), és també evident que la conquesta i l'objectiu de materialitzar el que llavors només havia estat un concepte buit (Espanya) ja s'havia produït. No obstant això, coincideixo amb tu que cal vigilar les edicions d'aquest usuari.--Galazan (disc.) 13:05, 21 març 2011 (CET)

Em sap greu que t'ho prenguis així. Però insisteixo que també nosaltres hem de ser objectius. Les institucions pròpies van desaparèixer a principis del s. XVIII i per tant també el que en podríem dir el nostre estat. I si el criteri dels nostres propis acadèmics ha estat aquest encara menys veig que l'hàgim de canviar. La història va ser la que va ser.--Galazan (disc.) 13:40, 21 març 2011 (CET)

Naturalment tens raó quan expliques quins eren i com s'usaven els títols de Carles IV, i naturalment tens raó sobre quan apareix l'estat contemporani i homogeni d'Espanya. Però seria absurd voler matisar Carles IV del regne de Castella quan ja no hi havia altres regnes diferenciats en aquella monarquia que, definitivament, ja havia assolit el tant desitjat absolutisme / centralisme el 1714. El fet és aquest, és a dir que no és una qüestió de divulgació sinó de fet. Encara que ens dolgui, encara que sigui l'origen els nostres mals actuals. Canviar-los és una qüestió de futur, no de passat.--Galazan (disc.) 15:36, 21 març 2011 (CET)

Naturalment quan la qüestió és realment només de divulgació et dono la plena raó en què s'ha de fer de manera catalanocèntrica. Simplement dic que a partir del XVIII, sense estat propi, el fet ja era Espanya.--Galazan (disc.) 15:52, 21 març 2011 (CET)

A veure Georg,

• Espanya pot ser un mot polisèmic, però utilitzar-lo a un article actual i enciclopèdic (NO especialitzat, NO argumentatiu, NO polític, sinó divulgatiu i neutre pel gran públic) amb el significat que li donaven al segle XIII i no el globalment utilitzat avui en dia per la societat balear, valenciana i catalana, no ho veig enciclopèdicament encertat. Et dono tota la raó si del que es tracta és d'escriure discursos polítics, que en essència tracten d'objectius futurs, però no per escriure una enciclopèdia com fem nosaltres.
• En cap cas renuncio a explicar res. Però per explicar la polisèmia del mot i destarotar l'argumentari dels vencedors desfés els dubtes allí on correspon: Espanya (desambiguació), això et farà objectiu. Precisament utilitzar els significats antics al cos d'articles que no hi tenen a veure encara que siguin contemporanis, com el d'Ermessenda, és el que evidencia una intencionalitat que res té a veure amb la neutralitat. Jo també he llegit passatges del Llibre dels Feits original, també m'emociono, també entenc l'ús que fa del mot espanya, i sóc conscient del malús que en fan els espanyolistes amb mala fe. Pel que fa a la modificació espanyolista que van fer a Ermessenda ho sento, no la vaig veure perquè no he seguit l'article. Però no m'agrada que et queixis que no hi fes res quan he actuat en altres ocasions precisament en aquest sentit. L'ús de la paraula Catalunya està plenament justificat perquè per més comtat de Barcelona que fos seria la mateixa societat catalana baix medieval qui féu néixer el concepte de la nació de Catalunya per tal de donar un topònim concret a l'estat legal de "Comtat de Barcelona, Osona, etc etc." Concepte que tant llavors com ara té el mateix significat, es refereix al Principat. (fet que no passa amb el mot espanya). Per cert que a l'enciclopèdia escrivim sobre conceptes, no sobre lleis: la legalitat i els títols no són l'argument definitiu sobre què és veritat i què no.
• Ja he vist que molt sovint utilitzes fonts primàries per fer els articles, no en forma de passatges il·lustratius sinó com a aportacions del contingut dels articles donant per bona la informació que aporten, i oblidant que a Viquipèdia:Fonts fiables es demana que per redactar articles les fonts siguin secundàries i acadèmiques. I més hauria de ser en el camp de la història que, com ens expliquen a la facultat, les fonts primàries cal sempre analitzar-les i no prendre-les al peu de la lletra ja que a banda de la veritat també menteixen i s'equivoquen. Feina és de l'historiador publicar després els fets que considera provats (i és a partir de les seves monografies que s'escriuen les enciclopèdies). No les hauries d'utilitzar com a referències si abans no justifiques un contingut amb les acadèmiques.
• La Viquipèdia ens ajuda a guanyar la partida existint i potenciant l'ús quotidià de la nostra llengua. Però com qualsevol altre enciclopèdia ha de pretendre ser neutre en l'explicació del cosmos tal i com el veu i l'entén la nostra societat ara mateix (no al segle XIII o com voldríem que el veiés i l'entengués al segle XXII). Escrivint la Viquipèdia no estem jugant a cartes: això ho han de fer els nostres polítics al les institucions (anem arreglats...) i nosaltres en el nostre dia a dia per convèncer els nostres veïns d'anar a les urnes i exigir que se'ns hi convoqui en referèndum. Et dono tota la raó, Georg, i hem de saber jugar-hi amb les seves regles, però en un altre context que no és el d'una enciclopèdia.

Em fas filosofar massa Georg... Clar que de fet també és un plaer: Gràcies.--Galazan (disc.) 19:13, 21 març 2011 (CET)

Decrets de Nova Planta

El millor que podries fer és contactar amb en user:Aleator perquè ho va posar ell.--KRLS , (disc.) 14:40, 22 març 2011 (CET)

Hola Georg-hessen! Em vaig guiar per allò que posava a l'article de "Decrets de Nova Planta" el juliol de 2007: Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V... [que] es promulgaren en les dates següents: Regne de València i Aragó 29 de juny de 1707 [la traducció de Viquitexts, i els altres dos serien:], Mallorca i les Pitiüses 28 de novembre de 1715, [i] Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716. Pel que veig (era i encara sóc ignorant en aquest tema) no són 3 decrets, sino una sèrie de normes (decrets o no); potser hauríem de canviar el títol al text de Viquitexts, de "Decrets de Nova Planta" a "Reial decret del 29 de juny de 1707" o semblant, no? En tot cas, on millor anirien aquests textos seria a Wikisource en castellà (a Viquitexts si de cas la traducció al català). -Aleator (disc.) 01:59, 23 març 2011 (CET)

Hola! Un dubte sobre les referències de Google Books. N'hi ha, com [2] que se suposa que enllacen a una pàgina o pàgines concretes del llibre en qüestió, que té drets d'autor i està en mode restringit de visualització. Jo no puc veure la pàgina per corroborar la referència, però és com si tu haguessis pogut i per això la poses. Sé que GB té una mena de contador de visualitzacions, i a la enéssima deixes de poder veure'n, però avui no havia entrat encara. Com t'ho fas? T'has de registrar a gmail o alguna cosa així? Mercis! -Aleator (disc.) 02:06, 31 març 2011 (CEST)

Roger de Tosny

Ei, Georg: Bona l'ampliació del Mr. Roger, si bé trobo que el el moviment de paràgraf de "família i descendents" per davant de la "Biografia", queda una mica estrany, especialment perquè al final hi ha un per als "successors". A més, les seves núpcies i fills, també són la seva biografia, oi?. Bé, ja ho consideraràs.--amador (disc.) 06:35, 23 març 2011 (CET)

Ermessenda

Hi he anat ficant cullerada perquè, abans de les teves últimes contribucions, havia repassat l'article sencer dissabte passat. Ara gairebé ocupa el doble, però no me l'he tornat a llegir sencer. L'únic que vaig trobar curiós de debò és que es parlés sempre d'Ullastrell (hi sortia tres vegades), quan dues d'aquestes vegades es referia a Ullastret. Bona feina! --Enric (discussió) 21:38, 23 març 2011 (CET)

Per cert, remenant per internet he trobat aquesta web que potser t'interessa. És possible que el contingut també estigui repetit en alguna altra font de les que ja has utilitzat. A reveure! --Enric (discussió) 11:14, 24 març 2011 (CET)

està molt bé que us ocupeu d'aquest personatge que segur que rep més visites per la sèrie, caldria polir altres figures cabdals de la història catalana, seguiu així tots plegats!--barcelona (disc.) 12:00, 25 març 2011 (CET)

Rebel·lió... o no?

No em va malinterpretar, amic: en realitat, estava parafrasejant Bill Clinton (es la economia estúpid!). No és res personal, només una broma.

La idea darrere de la foto (pujada a Commons per mi mateix) és referir-se a la rebel·lió contra Felip V - no a l'actual plaça del Fossar de les Moreres.

Així, la foto és un homenatge a Catalunya - i per a tots els catalans. Però es pot canviar, si troba alguna cosa més significativa.

Les meves més sinceres disculpes si es va sentir ofès per la meva frase graciosa. - Al Lemos (disc.) 01:30, 24 març 2011 (CET)

«Simpatia pel diable» ... oh, ho sento, per Felip V? Si només es tractés d'un Bragança...

Jo respecte el seu punt de vista (defensat brillantment), però considero que és purament semàntic. Si no ho és, no hi hauria un lloc web (publicat per mi en els enllaços externs) entitulat... Factoria de la rebel·lió. Si la guerra del 1714 no va ser una revolta, sembla quedar clar que aquesta possibilitat (contra el poder establert de l'Estat espanyol) pot passar en el futur.

Com la imatge del Fossar de les Moreres pot ser inadequada per il·lustrar l'article, i com he dit abans, està al vostre gust substituir-la per una imatge que cregui més convenient.

La meva més cordial salutació,

Al Lemos (disc.) 02:08, 25 març 2011 (CET)

Interessant

Príncep Jordi : pot ser interessant per a la vostra tasca de cronista fer un cop d'ull ací: Credo Accounts (apuntar-se a la loto)--Mafoso (Mani'm?) • Som una Viquipèdia, nosaltres decidim 10:25, 24 març 2011 (CET)

Apunta't, que queden llocs disponibles i no es donaran totes! --Panotxa (disc.) 06:49, 29 març 2011 (CEST)

Imperi

Salut! Moltes gràcies pels teus compliments! La veritat és que només he corregit algunes faltes, he endraçat una mica els paràgrafs i he intentat neutralitzar-ho tant com he pogut. D'acord, cap problema en deixar-ho aparcat, miraré a veure si puc donar un cop de mà amb l'article de la Monarquia d'Espanya. Estem en contacte. I per cert, molt bona feina tu també amb els decrets de nova planta! --VOG (disc.) 13:55, 8 abr 2011 (CEST)

Déu n'hi do, quina feinada has fet amb l'imperi! Molt però que molt bé! Ara té cara i ulls, i molt macos, per cert! Felicitats! (sé que encara no has acabat d'enllastir-lo ;) --VOG (disc.) 11:07, 12 abr 2011 (CEST)

Senyera Heralder

Hola,

Anava a avisar-te quan els completés tots els nous escuts dels quatre pals. Encara que ja he vist que has incorporat els escuts pals. He trigat perquè estic dedicat també l'heràldica de Castella, Navarra, els Àustrias, els Borbó, períodes no dinàstics i Portugal.

Queden pendents els de Castella, Fernando II i Juana de Castella. Vull fer-los per blocs com he fet amb la senyera reial, t'avisaré, espero no trigar tant vaig haver de refer molt treball perquè havia creat fitxers amb molta memòria i a més algunes versions són complicades.

Per acabar amb Aragó-Barcelona em queda el armorial de les reines. Tinc un problema: en alguns segells els escuts són carionats i en altres casos gòtics però no coincideixen per períodes de temps. També en alguns casos destacats (com a Blanc d'Anjou) no he trobat escuts partits amb la senyera. Germana de Foix té un retrat amb les armes dels Foix, Castella i Aragó però no s'ajusta als criteris de les consorts d'Aragó (és molt semblat el disseny al de Carles de Viana) i tampoc he pogut localitzar una font fiable amb l'escut del seu pare perquè pogués recomanar-te per incloure-la com en el cas de Maria de Luna. Però prendré una decisió aviat (he trobat dos articles molt bons però confós amb tanta variant).

Finalment et demanaria un favor Podries substituir ca:Senyera Reial la imatge per algun d'aquests dissenys ? T'ho agrairia perquè en la Wikipedia en espanyol com tenen preferència pels colors del Grupo de Heráldica y Vexilología els dissenys que he creat basats en els de l'usuari en:User:Sodacan apareixen molt menys.

Gràcies --Heralder (disc.) 14:01, 9 abr 2011 (CEST)

Text fet amb: [3]

Visigots/francs

Hola Georg: No hi ha continuïtat política entre el regne visigot (anorreat per les guerres civils de finals del s. VII i la conquesta islàmica s. VIII) i el regne franc. Suposar la continuïtat política és avalar les tesis que defensen la "Reconquesta" com a tal, cosa que només té un cert sentit en el Regne d'Astúries. L'elit dirigent visigoda després del control àrab fou reduïda a la mort, l'exili o establerta com a petita aristocràcia i pocs, per no dir pràcticament cap, dels descendents gots en terres hispàniques eren conscients l'existència d'aquest regne a la conquesta carolíngia. Francs i visigots són pobles diferenciats. Resulta com a mínim arriscat prendre literalment les fonts primàries dels comtats catalans i carolíngis que s'autoanomenen ducs de Gòtia (ja que els francs ja anhelaven conquerir la Septimània visi[gòtica]). Òbviament la base goda de la població encara persistia i per això es mantingué en ús la lex Visigthorum que gairebé segurament seguí en els usos i costums durant el domini cordovès. Dècades separen l'agonitzant regne visigot de l'establiment de les "províncies" carolíngies de la Marca Hispànica. Inclús els primers comtes eren d'extracció franca. No crec que sigui un consens entre els historiadors en acceptar aquesta tesi com a raonable en l'àmbit de la Septimània i els comtats dits catalans. Òbviament la visió política de Carlemany (l'hereu de l'Imperi Romà d'Occident) i el seu compromís catòlic contra l"infidel" facilità l'ús de denominacions administratives del baix imperi romà i la geografia facilità l'establiment de regions assimilades (vegeu el volum "introducció al medi natural" de “Catalunya dins l'Espanya Moderna” de Pierre Vilar i el volum II de Josep M. Salrach Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans). --Bestiasonica (disc.) 13:05, 10 abr 2011 (CEST)

No poso en dubte que l'estança dels àrabs a la Catalunya Vella fos d'una generació (temps insuficient com produir una mescla cultural i genètica significativa), ni que es perdés la cultura (llengua, dret visigot...), però assumir que els comtats catalans sorgeixen com una continuïtat político-administrativa de la Tarraconense hispanogoda em sembla com a mínim arriscat. En fi, no ens hi farem mala sang. --Bestiasonica (disc.) 13:46, 10 abr 2011 (CEST)

Article destacat

Jo he preparat i mantingut alguns articles de qualitat i la veritat és que és prou satisfactori, però arrel de les típiques discussions amb altres usuaris (què t'he d'explicar) vaig apartar-me d'aquesta mena de processos, però tinc, a llarg termini, previst fer de qualitat els articles sobre els reis del casal de Barcelona. Abans, acabada la minimarató de millorar les traduccions, de 2010, he de completar la de referències (2011) i la de completar els forats en la VPHSMILCAT (2012), però si et vols centrar en algun concret per donar-li canya, t'acompanyaré en el camí. Qualsevol pot fer les propostes. --Panotxa (disc.) 20:04, 11 abr 2011 (CEST)

Croada contra Catalunya

Hola Jordi, a veure quan puguis si li pots fer un ull ràpid a aquest article. Mercès! Croada contra la Corona d'Aragó --Willyvice (disc.) 00:03, 13 abr 2011 (CEST)

Catalunya Vella / Comtats Catalans

A mi em sembla bé, per això ho vaig proposar, l'únic dubte que tinc és que no sé si els comtats al nord dels Pirineus es consideren Catalunya Vella.

Per cert he estat buscant més dades sobre el comtat de Barcelona. A l'entrada de la GEC "in papiro" escrita per R. d'Abadal i altres diu una cosa com "els orígens del comtat de Barcelona cal cercar-los en el regne visigot" i parla d'un comte anomenat Wallia al s. V. Tanmateix jo posiciono la GEC des del progressiu control de la Fundació dels cercles de control de J. Pujol i Soley com una entitat que potencia la visió d'una Catalunya autocèntrica i perllongada més enllà del que és raonable o atribuïble a dades subjectes a comparació. J.M. Castellet va abandonar la direcció per discrepàncies amb aquests canvis... De totes formes les dades historiogràfiques de l'època visigòtica són escasses pel que he vist (P. Bonassie "cat. mil anys enrere" i "Vol. II; Història, Soc. i Cult. dels PPCC"). En fi em costa de creure que altres comtats com el d'Urgell o el Pallars derivin d'estructures d'administració presents a la Tarraconense. En fi si queda escrit d'alguna manera que aclareixi aquesta continuïtat i plantegi arguments que l'avalin es pot canviar. No? --Bestiasonica (disc.) 12:22, 13 abr 2011 (CEST)

Disculpa que hagi passat de tu. No ho tinc gens clar. Hi ha el terme Gòtia (ducat/marquesat) que hom podria pensar en els comtats formats sobre territoris de l'antic Regne Visigòtic i de població goda, també hi ha el fet d'escindir la Septimània i el Comtat de Tolosa que van quedar fora de la Marca Hispànica; i que els comtats del Pirineu més interior (els Pallars i la Ribagorça) no siguin inclosos en la Catalunya Vella (una possible explicació fonològica deguda a la diglòssia occidental/oriental?). Amb tot el mapa que hi ha ara a Catalunya Vella no sé d'on ha sortit i les fonts citades són imprecises. Potser hauríem de descartar/posposar la fusió. Que creus? De moment copio les nostres discussions a la de l'article per a que hi quedi constància allò pels que vinguin darrere. Si et sembla bé seguim allà les converses. --Bestiasonica (disc.) 22:13, 14 abr 2011 (CEST)

Usuari autopatrullat

Apreciat company via petició prèvia se us han concedit els drets d'usuari autopatrullat. Pau Cabot · Discussió 12:00, 14 abr 2011 (CEST)

A disposar. Pau Cabot · Discussió 12:17, 14 abr 2011 (CEST)

Gòtia

A l'article del comtat d'Urgell, no és una mica anacrònic parlar de divisió territorial i administrativa de la Gòtia quan aquesta acaba el 897? (pregunta des del desconeixement) Potser s'ha de canviar la introducció per aclarir-ho, no se. -- Ermengol Patalín (xerrem) 19:04, 14 abr 2011 (CEST)

Les armes d'Urgell

Hola Georg-hessen,

A l'article Senyal Reial, m´he adonat que a les reconstruccions gràfiques de Pere II d'Urgell i Joan I d'Empuries, dos nobles contemporanis, està definit com a descripció de les armes el mateix: "el Senyal Reial amb brisura partida de les armes d'Urgell". Veig que la senyal reial es la mateixa, pero les armes d'Urgell tenen altre blasonat. Si les armes d'Urgell son del mateix període de temps, perque el blasonat és diferent?. Em sembla que quelcom no cuadra. Li pots donar un cop d'ull?. PD: Ha estat lamentable el que t'ha passat a la Wikipedia Espanyola.

Salutacions,

--Jose Garcia Argemi (disc.) 12:41, 16 abr 2011 (CEST)

Escut del REGNE d'Aragó

Hola company, a l'article Regne d'Aragó i apareixen les tres armes de la posterior Corona d'Aragó, no crec que sigui l'adequat perquè l'escut del Regne aragonès foren dos, el de la creu d'ainsa i posterior la creu d'alcoraz, amb la unió dels comtats catalans aleshores s'instaurà com a escut de la federació reial catalanoragaonesa les armes dels comtes de Barcelona.

L'article parla de l'Aragó d'abans la confederació, per tant, l'escut del comtat de Barcelona és completament erroni en aquest article, com la cimera reial, que és posterior, amb en Pere Terç.

Salutacions--Willyvice (disc.) 20:06, 19 abr 2011 (CEST)

Ermessenda

Vols presentar l'Ermessenda com a Article de Qualitat ?. Si et fa mandra el procés, m'hi puc encarregar jo de presentar-ho i vigilar-ho. Ja diràs. --amador (disc.) 17:18, 23 abr 2011 (CEST)

Home, has fet alguna cosa més que "col·laborar". Si t'ho he demanat és perquè el considero teu, tot i la participació d'altres com jo, en forma merament simbòlica. M'hi poso en el tema i ho vas seguint. Primer pas: Posar-lo en avaluació (3-4 setmanes). Ara hi vaig.--amador (disc.) 20:27, 23 abr 2011 (CEST)

Afegeix per vigilar la pàgina i així quan facin comentaris estaràs al cas. Jo també la controlaré, però no estic segur de saber contestar segons quines peticions. Apa !--amador (disc.) 21:04, 23 abr 2011 (CEST)

Ei Georg, com va?. Mira't el Usuari_Discussió:Amadalvarez#Ermessenda_de_Carcassona missatge que m'han deixat sobre la imatge de l'Ermessenda. D'una banda, ja he comprovat que la imatge de la cara és una reproducció de la del sepulcre gòtic i he canviat el peu de foto. Trobo que la proposta de Slastic està bé i et volia suggerir de posar la cara a la fitxa, baixar la imatge actual de la fitxa al quadre on explica el tema dels pigments posant-la en lloc de la que hi ha ara -que trobo que és una mica millor-; com ho veus?. A l'avaluació, la Barcelona és ha fet una petició. Penso que he contestat al punt de la seva biografia prèvia al casament (hi ha poc a dir d'una nena medieval), parlant del seu aspecte personal i caràcter, però no sé on trobar algun lloc que parli del punt de vista extern (que n'opinaven d'ella els altres reis i comtes que hi tenien relació). Si tens alguna idea ....Bé, ja em diràs sobre la foto. Salut !--amador (disc.) 07:26, 1 maig 2011 (CEST)

Hola company, fa 5 setmanes que tenim a la comtessa en avaluació, temps més que suficient per passar-la a AdQ. En la línia que et vaig proposar, et faré tota la feina administrativa i quan la tingui, et passes a signar, perquè l'article l'has de presentar tu que per això t'ho vas currar. Ready ? --amador (disc.) 19:35, 2 juny 2011 (CEST)

Ves a Viquipèdia:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article/Ermessenda de Carcassona, treu-li les marques de text ocult, canvia el que creguis de l'exposició de motius i salva-ho. De mentre, jo acabo el procés.--amador (disc.) 19:46, 2 juny 2011 (CEST)

Ja tens el primer vot. --amador (disc.) 21:19, 2 juny 2011 (CEST)

Vols dir por escènica?. A mi també em va passar amb el primer, però quan en portes uns quants, tot és més fàcil.--amador (disc.) 22:03, 2 juny 2011 (CEST)

N'Ermessenda ja té la distinció de qualitat. Bona feina i tant de bo que n'hi hagin més d'història de Catalunya com aquest. Salut.--Peer (disc.) 09:36, 21 juny 2011 (CEST)

imatges

el que ens van dir a la reunió de Política Lingüística és que mirarien d'alliberar les imatges i continguts de la Generalitat, una tasca lenta, però sempre vam parlar de la Viquipèdia en català. Si hi ha alguna que t'urgeixi la pots demanar directament,. El tema Commons seria l'ideal, però això serà un pas més, de moment no tenim aquesta autorització. Les fotos que em comentes de moment no estan als webs alliberats i per tant no es poden usar, a no ser que les demanis i et deixin signant l'autorització --barcelona (disc.) 20:04, 23 abr 2011 (CEST)

hehe suposo que diu això de la llista perquè jo estic seguint el contacte (no pel tema imatges, sinó activitats més àmplies d'Amical) i per això em resulta més fàcil parlar-ne, si vols que passi llista cap problema, la hi dono. No està tot igual, s'estan fent passos però és lent. Conclusió: de moment no es pot usar si no posa llicència lliure però si necesites usar X com que ja tenim un nom concret a qui adreçar-nos m'ho dius i pressiono. S'entén millor? Perdó si m'he expressat malament --barcelona (disc.) 20:16, 23 abr 2011 (CEST)

envio un correu amb la petició de els dues imatges--barcelona (disc.) 10:55, 24 abr 2011 (CEST)

RibotBOT i Bandera del "rei" d'Espanya

Hola, No hi ha cap problema, ara ho programo, a més sembla que al bot se li havia passat tancar el parèntesi. Salutacions. --LouPeter (discussió) 17:29, 24 abr 2011 (CEST)

Plantilla:Senyal_Reial_genealogia-1

Com et vaig comentar procedeixo a realitzar els escuts navarresos acabats els actuals de Castella. He realitzat alguns que he vist en la plantilla 1 i categoritzo a la meva pàgina l'escut atribuït a Ferran I i Joan II d'*Aragó com del Casal la forma general perquè no desentoni en el seu article.

Plantilla:Senyal Reial genealogia-

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

reviso les dades que m'has enviat, la càrrega de fitxers es retarda molt.

salutacions--Heralder (disc.) 23:29, 29 abr 2011 (CEST)

L'article Catalunya

No és que tingui massa importància el que li diguem al troll portuguès, tot i que sempre pot anar bé per adreçar-hi el troll següent. Ara bé, compte que l'argument sobre la Catalunya Nord no lliga amb que l'article Catalunya es refereix només a la Catalunya estricta. De fet, abans es referia a tota Catalunya, però uns quants companys van aconseguir consens per canviar-ho.--Pere prlpz (disc.) 09:27, 30 abr 2011 (CEST)

Aquí no hi ha cap "troll". Ni cap português. Per cert, a veure si no fem servir anglicismes innecessaris. Les coses s'han de discutir. Això és una enciclopèdia i, com a tal, ha de ser imparcial (el més possible). Salutacions. --Ibèric (disc.) 09:25, 4 maig 2011 (CEST)

Imatge de Ripoll

Hola Georg. He vist que ets qui vas pujar aquesta imatge a la Viquipèdia sobre el monestir de Ripoll: Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-4.jpg Recordes exactament quina era la font i la seva data de publicació? Ho dic perquè seria bo indicar-ho a l'arxiu.--Galazan (disc.) 10:32, 16 maig 2011 (CEST)

No no! XD Els drets han expirat de sobres! Volia acotar la data en què es va fer precisament: a la fotografia hi veia abundant vegetació i per tant ja m'imaginava que era la situació del monestir just abans de la restauració del 1885, i no just després de la destrucció del 1835. Estic fent l'article de l'anticlericalisme i segurament la posaré.--Galazan (disc.) 12:59, 16 maig 2011 (CEST)

Moltes gràcies. De fet de moment no aprofundiré tant, el faré a partir del DHC i de la GEC.--Galazan (disc.) 15:38, 16 maig 2011 (CEST)

Taverna

George, tot té una explicació. El missatge d'Àlex ve perquè és va demanar així a la reunió de Berlín, a la que com ha dit va acudir en nom d'Amical, però també hi van anar representants de WM-FR, WM-IT i WM-ES, que de fet són capítols de la Fundació a territoris de parla catalana. No crec que siga dolent que es sàpiga, crec que al contrari. Respecte a les divisions del concurs, com he dit tan sols volia explicar que és un fet que hi haurà concurs per a Espanya, França, Andorra (no així per a Itàlia) i premis locals per a zones catalanoparlants a banda dels estatals. Però amb el missatge inicial era, baix el meu punt de vista, complicat veure-ho. Salutacions. --Millars (disc.) 00:42, 18 maig 2011 (CEST)

Em pareix bé que es posen tots els concursos, però si havia posat França i Espanya a més del CAT era perquè les llistes fetes de moment ací són també per a eixos concursos, però de moment no hi han llistes per a Estónia o Dinamarca per posar dos exemples. Una salutació. --Millars (disc.) 11:48, 19 maig 2011 (CEST)

Caldejar? George, em pareix que estàs pagant amb mí el teu descontent amb altres en altres llocs. Puc assumir la meua culpa quan faig una cosa mal, però no carregar amb la culpa d'una cosa de la que no tinc res a veure. El fet és que la martxa de Canaan és una gran pèrdua, i ja veus que no he sigut l'únic que ho pensa. Si ho dic jo és caldejar l'ambient i si ho diu un altre no? Cal tindre la mateix vara de medir per a tots... Salutacions. --Millars (disc.) 22:50, 23 maig 2011 (CEST)

Matís

Ep!. Quan vulguis dir allò de , hauries de dir "No alimenteu el Troll", no pas "al" Troll. De tota manera, estic d'acord amb tu en què més val no fer cas a certa gent.--Carles (enraonem) 05:27, 21 maig 2011 (CEST)

Hola!. L'explicació és que es tracta d'un complement directe, i, en català cal anar amb compte a posar la preposició "a" davant d'aquest complement; en general, no s'ha de fer. Està explicat una mica a complement directe, i una mica millor a esadir.cat. Sobre "fer mal [a] [e]ls ulls", en aquest cas, sí que és "fer mal als ulls", però és que això no és un complement directe. De tota manera, per dir que una cosa desentona, sembla millor dir que "fa mal d'ulls" o que "fa mal a la vista" xtec.cat, expressions d'ulls, tot i que sí que surt en aquest diccionari de frases fetes. En fi, no ens enganyem. Ni tu ni jo no sabrem mai tot el que cal saber!.--Carles (enraonem) 05:19, 24 maig 2011 (CEST)

Gràcies...

...per la repassada. Em pensaré si continuo o no, però de moment estic molt desanimat. Salutacions.--Canaan (disc.) 14:21, 25 maig 2011 (CEST)

Gràcies de nou per les teves paraules. De moment no prendré cap decisió, així en calent; deixaré passar un temps i ja veurem...--Canaan (disc.) 19:38, 27 maig 2011 (CEST)

imatges

no pensis que passo de tu, la cosa està encallada :( diguem que el contacte no és el responsable i ens interessa no cremar-lo perquè volem fer més coses plegats, si hi ha canvis t'aviso, em sap greu. Si vols enviar tu un mail per donat la murga a nivell personal, doncs endavant a veure si reben milers i canvien les seves llicències --barcelona (disc.) 12:17, 29 maig 2011 (CEST)

escriu directament al mail de contacte de la web, a conselleries... queixa't!--barcelona (disc.) 21:54, 29 maig 2011 (CEST)

aquí tens els mails dels consellers: [4], no respondran ells però sí algú que pot ser mani alguna cosa :) --barcelona (disc.) 22:13, 29 maig 2011 (CEST)

Reversió en discussió

El paio aquest no té raó ni educació, ni està clar que hagi llegit sencer l'article que critica ni que sàpiga gaire del tema. Ara bé, ja tenim massa trolls criticant que els censurem com puguem no ens en calguin més. Aleshores, per no donar-los més arguments crec que el primer és anar amb guant blanc a l'hora d'esborrar un comentari crític com aquest. Ampliar l'article clarificant i referenciant la part conflictiva, com has fet, em sembla la millor resposta possible. Desfer unilateralment el comentari provocatiu, en canvi, és caure en la provocació i començar un conflicte.

Sobre la "part interessada", encara que tu no hagis posat la frase aquesta ni hagis tingut cap discussió amb l'anònim, clarament tens una posició contrària a la seva (com qualsevol que hagi miri les teves edicions pot veure), i una reversió en una discussió l'hauria de fer algú el més neutral possible.

Per altra banda, jo no soc administrador, però just després de revertir la teva reversió he deixat un missatge a Viquipèdia:Petició_als_administradors#Reversi.C3.B3_en_discussi.C3.B3 per si algun administrador volia tancar l'assumpte com cregués millor. Si creus que els administradors haurien de revertir l'anònim i/o dir-me a mi que sigui menys garantista (o sigui, torracollons i perepunyetes), pots comentar-ho allà. Jo no m'hi ficaré.--Pere prlpz (disc.) 16:18, 1 juny 2011 (CEST)

Camilla

Uff que complicat... suposo que el millor deu ser que obrim una secció en algun lloc. Sobre crear o no una presa de decisions... potser és força complicat. -- Ermengol Patalín (xerrem) 16:45, 2 juny 2011 (CEST)

Bé suposo que hauriem de distingir-ho per èpoques. A lo millor hi ha èpoques, per posar un exemple l'actual, en que podriem establir un criteri únic i una època medieval, en que potser necessitem varis criteris (o un criteri únic, fixar-nos en certa font fiable i prou xd) -- Ermengol Patalín (xerrem) 17:33, 2 juny 2011 (CEST)

Catalano-aragonesa

Permetem unes prèvies per no embullar-nos:

En el context medieval català no vol dir de Catalunya, la part catalana de la corona no s’hi limita ni de molt.

No tenc cap aversió a l’ús de Corona d’Aragó, es un terme que faig servir sovint.

Per una altra banda tenc dos principis inamovibles en una discussió:

1.- Afrontar les discrepancies amb la màxima obertura de mires quan estic davant una persona que aspira a la veritat (com és el teu cas).

2.- No moure’m ni un mil·límetre quan darrera un argument s’hi amaga la negació de l’oponent (no ajudar mai a qui em vol fer mal).

En aquest tema s’hi ajunten una persona de l’apartat 1, amb un argument de l’apartat 2, així que ni màxima obertura de mires ni immobilisme, però t’ho vull deixar clar perquè me sembla un tema molt delicat.

Per una altre banda, tanmateix una enciclopèdia no es pot sostreure al seu marc cultural i el marc cultural català no pateix gaire amb la corona catalano-aragonesa, els que pateixen són altres, o dit en roman paladino, “ladran, luego cabalgamos”, en canvi el teu plantejament sembla conduir a “ladran, enseguida paramos” (i disculpa).

Dit això, el tema no passaria d’un debat historiogràfic si no hi hagués un substrat totalitari per part de molts defensors de Corona d’Arago (i tu ho has dit bé) i que jo resumiria en invisibilitzar allò català, i en els casos més extrems negar-ho, el plantejament més patètic es el que pretén fer de Catalunya (o de Neopatria) una mena de província del Regne d’Aragó.

Per tant dit això, demanaria no corregir sistemàticament “Corona catalano-aragonesa” per “Corona d’Aragó”, me sembla que és una opció legitima de l’autor de l’article. Si que tal vegada seria una mesura prudent escriure, tret d’inici de frase, “corona catalano-aragonesa” en minúscula, igualment que “corona aragonesa”, d’aquesta manera no es podria dir que es vol fer esdevenir un concepte historiogràfic en un d’institucional.

La següent cosa que demanaria és posar ordre urgentment en la categorització vergonyosa que té aquesta viqui entre Categoria:Corona d'Aragó i Categoria:Regne d'Aragó, ho vaig fer constar en aquesta discussió i no vaig tenir gaire èxit, com veuràs en els exemples que hi vaig posar (alguns ja estan corregits) som nosaltres mateixos els que donam corda a determinats plantejaments, per cert aquestes errades nostres no són mereixedores de crítica per part dels capsdefava de referència. Vull dir, si confonem Regne d'Aragó amb Corona d'Aragó, ni un comentari.

Un altre cas patètic és el del casal de Barcelona que es vol fer esdevenir casal d’Aragó i aquest me sembla un bon exemple per detectar colonialisme cultural i mala fe, ningú s’esqueixa els vestits si es diu Dinastia Trastàmara de la Corona d’Aragó, però ai! com diguis Dinastia del Casal de Barcelona, te surten per les orelles teories de casamiento en casa i altres estupideses per negar-la, també li hem de fer cas? com aquí? Casa d'Aragó que hauria de ser canviat, també urgentment, per Dinasties del Regne d’Aragó.

No ho se, crec que la nostra preocupació no haurien de ser les malalties mentals dels altres, la història te un punt referencial i contextual en la seva interpretació que no pot ser obviat i s’ha de ser honest amb això, però no importa ser més papistes que el Papa. O creus que la història de Portugal actual relataria els fets medievals de la mateixa manera que avui es fa si hagués romàs unida a Espanya? S’hi fiquen gaire els historiadors i sobre tot els viquipedistes o els blogs espanyols amb la interpretació portuguesa de la història? Per quina raó ho fan en la catalana? Perquè s’hi senten amb dret de conquesta, i punt. I jo no hi jug.

Finalment t’he de dir que dones molta importància grups residuals i intel·lectualment irrellevants que acaben per trobar-se prou forts per fer aquestes bajanades [5]. Salutacions--Lliura (disc.) 14:42, 4 juny 2011 (CEST)

A això em referesc, passeja't: Categoria:Casal d'Aragó, Categoria Discussió:Casal d'Aragó--Lliura (disc.) 15:24, 4 juny 2011 (CEST)

Crec que les nostres discrepències no tenen una base historiogràfica, i tu parles molt de política, jo no ho faig, m’interessa la història i la historiografia. L’única cosa que pos en qüestió, si es planteja una crítica en l’àmbit del que ara discutim, és demanar-me a veure si això mateix es fes des d’un altre àmbit cultural (espanyol, francés o alemany), seria qüestionat en els mateixos termes? Si la resposta és “si”, endevant, si és “no”, a porgar fum, no podem acceptar cap impediment per usar solucions que fa servir la historiografia a tot el mon, i que només ens estiguin vedats a nosaltres. Això no és política, és justícia, i no som llebres, sobre tot si no ens hi comportam.

La majoria de noms de dinasties, en el sentit que ho feim servir aquí, són classificadors convencionals, i molts d’ells moderns, que permeten analitzar el sistemes d’aliança-competència en la transmissió d’honors i propietats a l’antiguitat. En aquest sentit la historiografia ha donat nom a famílies rellevants per fixar aquests processos. O no podem fer servir dinastia carolíngia? O tampoc casal de Barcelona per fixar les relacions de parentiu entre els diferents comtats catalans? Segurament, en el nostre cas, fins als Habsburg (o Àustria) no podríem fer coincidir cap dinastia amb un llinatge.

Ah, però quan convé... La dinastia Trastàmara no és més que una derivada interessada de la Dinastia Borgonya (segurament també un invent). Enric II de Castella, darrer borgonyó, era germanastre per part de pare de Pere I de Castella primer trastàmara. No és això un intent burd d’espanyolitzar un nom estrangeritzant? No hi ha hagut germanastres i guerres en multitud de cases governants que no suposen canvis del nom de la dinastia? No podríem pel mateix motiu reconvertir els nostres trastàmara en antequeras? No, perquè el que ha interessat es mostrar la inevitabilitat de la unió espanyola de la Corona d’Aragó, i nosaltres ho hem comprat (també interessadament per afegir un punt de maldat dinàstica). Jo no deman llicències especials, deman usar les eines de la historiografia, les mateixes, però amb un poc de més bona fe. No crec que això sigui demanar laxitut conceptual.

I no, no vaig amb en Ferran Soldevilla, no pretenc usar noms que m’agradin més, no aspir a substituir Aragó per Catalunya, no. Repetesc, si la historiografia s’haguès de limitar a conceptes existents en el moment dels fets, no hi hauria història, només col·leccions de documents. Però com hi ha història hi ha interpretacions, i no podem condemnar les interpretacions que no ens agraden, i molt menys en funció de que no agraden a quatre benastres. Així si la historiografia legitima el concepte corona catalano-aragonesa (sempre que tengui sentit, per dir un doi, Sanç I de Mallorca no era un rei de la corona catalano-aragonesa, que de més grosses n’he vistes en aquesta viquipedia) no podem censurar-lo, si la historiografia el justifica no te cap problema, i estic d’acord amb tu, amb les explicacions que calguin. Ho torn a dir, n’hi ha que poden fer historiografia de conveniència, però volen que nosaltres la facem a la seva, o dit d’una altra manera els únics que hem de dur els calçotets ben nets som nosaltres, per si ens violen. El que jo començ a pensar és en posar-los en els problemes que ells ens posen, a veure si es tranquilitzen (això d’en Franco i la seva tropa me fascina).

Però anem al cas: Casa d’Aragó no resol la classificació dinàstica, és més, el seu caràcter polisemic, que bé descrius, no resulta útil per a la informació dinàstica, i acaba sent un contenidor incoherent, i això la historiografia ho ha resolt com es fa arreu, desambiguant a partir d’un procés lògic de recular fins trobar el nus. La teva preocupació de fer servir conceptes que ja existissin a l’edat mitjana no resol els problemes d’ara, per exemple, podem fer servir la categoria “reis d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona” pels reis d’Aragó afectats (me va bé com nom de la categoria), però no la podem fer servir per parlar de “Comtes de Barcelona del llinatge del comte de Barcelona”, com s’ha resolt això? “Casal de Barcelona”, no passa res, s’explica i prou, deuen ser dotzenes els casos semblants al mon. Fixa’t quan dius “situació que continuarà fins que la casa va a parar a una altra dinastia, la dels Trastàmara”, no, la situació no va canviar, és la historiografia la que va inventar la dinastia Trastàmara, això és el que hem de demostrar, feim servir el concepte casal de Barcelona, de la mateixa manera que feim servir dinastia Trastàmara, per les mateixes raons i pels mateixos mecanismes propis de la historiografia. Això és el que dona eines.

Un exemple, la casa de Mallorca (nom inventat?), va passar a cognominarse (perdona la llicència ucrònica), amb el nom del seu reialme, abandonant l’Aragó que Jaume II havia usat. Deixaven per això de pertànyer a la seva dinastia? No, creen una branca. Idò el mateix amb els reis de la Corona, que es farten de fer genealogies i que sempre han sabut que eren de la casa de Barcelona, existís o no el nom. La diferència és la continuïtat del territori que governen, en el cas dels comtats catalans, i que en el cas mallorquí no hi ha precedents d’altres dinasties que portin a confusió, i això és el que s’ha de resoldre.

Dit això no crec que s’hagi de fer servir la mateixa classificació pels comtes que pels comtes-reis del casal, especialment per un motiu, si rebostetges a la categoria Corona d’Aragó acabes a Carlemany i al regne de Pamplona i això és impresentable. Els articles de la Corona d’Aragó no haurien de referir-se a coses anteriors a la unió i als fets que la precediren (tret de coses que hagin mantingut una continuïtat).

Jo vaig fer aquest esforç, certament complicat, a les categories Categoria:Corona de Mallorca (que inclou territoris continentals i abastà des de 1276 a 1346 i que és un concepte inventat per la historiografia) i Categoria:Regne de Mallorca (institució insular que ateny des de 1229 a 1715, i que en el seu moment s’usava indistintament per parlar de la corona), i crec que me’n vaig sortir acceptablement, és un cas tècnicament més fàcil, però ben emmerdat d’entrada.

En definitiva, el que deman és que deixem de fer un puré indigest per un preciosisme que esdevé incomprensible per aquells que es vulguin aproximar a la qüestió, contràriament a tu, això és el que jo veig (i no te’n faig responsable, Déu me’n guard).

Tornem a allò pràctic:
1.-Hem de diferenciar Regne d’Aragó de Corona d’Aragó, te propòs un exercici, canviem mentalment Aragó per qualsevol dels noms dels altres territoris (Valencia p.ex.), on ho posaria? al regne de València o a la Corona d’Aragó? El 99 % dels problemes desapareixeran.
2.- Casal de Barcelona, no és un problema, no hi ha un altre concepte per abastar el seu significat: grup de dinasties unides per vincles de sang patrilineals que governaren una part dels estats mediterrànis entre els segles IX i XV, que té crítiques? s’explica i ja està (ja ho he fet Categoria:Casal de Barcelona). Que segueix tenint crítiques, que desaparesquin totes les dinasties i ja en parlarem.
3.- Casa d’Aragó o s’ha de desambiguar o no pot ser una categoria indefinida i polisèmica.
--Lliura (disc.) 19:44, 5 juny 2011 (CEST)
P.S. T'he mogut comentaris sobre votacions a baix, disculpa, però era un problema.

Insistesc, no crec que vulgui justificar invencions, mira-ho ara, és una mica provocador, però això és correcte d'acord amb l'article principal: Categoria:Casal d'Aragó--Lliura (disc.) 23:30, 5 juny 2011 (CEST)

El problema és com puc posar en una categoria a tots els membres de la dinastia des de Guifré? Si no ho puc fer, alguna cosa està malament, perque en qualsevol altre cas del mon mundial ho podria fer.--Lliura (disc.) 00:25, 6 juny 2011 (CEST)

No faré servir Bel·lonides, no perquè sigui un invent (per la mateixa raó no hauríem de parlar de carolingis), sinó perquè és genealògicament especulativa i no te suport documental suficient. Ara hi ha una Categoria:Casal de Barcelona, que vol dir el mateix que “llinatge dels comtes de Barcelona”, el que he fet és posar-hi la teva cita. No entenc perquè posar Bel·lonides simplement no t’agrada i Casal de Barcelona és anatema.--Lliura (disc.) 01:16, 6 juny 2011 (CEST)

Veig que no m'esplic bé, mira com el teu plantejament, senzillament no funciona.Categoria:Casal de Barcelona, per una raó molt snzilla, les dinasties Ximena i Trastàmara, no poden ser una subcategoria ni de casal de Barcelona ni de bel·lònides ni de cap altra que delimiti aquesta línia de sang--Lliura (disc.) 09:07, 6 juny 2011 (CEST)

Explicació: He posat dins la categoria Casal de Barcelona (si el nom fos categoria bel·lònides, el problema seria el mateix) la Categoria:Casal d'Aragó, però d'aquesta manera la Categoria:Reis d’Aragó de la dinastia Ximena i Categoria:Reis d’Aragó de la dinastia Trastàmara queden indirectament dins la Categoria:Casal de Barcelona, quan parlava de puré me referia a això. Les categories dinàstiques o de llinatge són sempre netes (mira qualsevol altre cas). [això tatxat, he combinat dues discussions, arraglant la polisèmia no es resol el problema plantejat: La realiat és que com hem parlat es tracta d'un concepte polisèmic i s'ha de triar entre fer referència a la genealogia o a la casa reial com institució, si no no funciona.]--Lliura (disc.) 10:23, 6 juny 2011 (CEST)

votacions

Bon dia, G-h, si tens alguna estona mira't els candidats ja que també és important posar a baix els que et semblen que no convenen gens i ja enemics acèrrims que no volen sentir parlar d'un Chapter català. Si tens preguntes sobre com fer per a votar no dubtes en demanar. Una abraçada ben bona, que tingues un diumenge excel.lent, Claudi/Capsot (disc.) 14:12, 5 juny 2011 (CEST)

Doncs, el que es puguen repetir els números no en tinc ni idea. Per a mi les coses es classifiquen de la manera següent: els que ens poden ser favorables (que haurien de ser a dalt de la llista a priori...) i els desfavorables (que generalment posem a baix de tot...). En el primer bàndol tens a gent diversa com Harel i Coren per exemple i en el segon en tens bastants com ara alguns membres del Chapcom o implicats en activitats de Chapters... Això [6] et pot ajudar més que el que jo et puga dir a veure qui és qui... Sort i gràcies! Fins una altra, records, Claudi/Capsot (disc.) 14:34, 5 juny 2011 (CEST)

potser aquí no és el lloc per parlar (el vot ha de romandre una mica secret hehe) però si vols al xat et comento com he ordenat els numerets i per què, busca-m'hi!--barcelona (disc.) 19:11, 5 juny 2011 (CEST)

Re:Evasió de bloquejos

Hi ha sospites raonades, tens raó, i probablement sigui el mateix usuari saltant-se un bloqueig, però penso que els companys checkusers tenen la darrera paraula per decidir si cal investigar-ho o bé ja hi ha proves suficients. No conec els detalls tècnics de les limitacions que puguin tenir, però ja porten un temps sense gaire feina.--Àlex Esp (Discussió) 00:56, 13 juny 2011 (CEST)

Perdut

Si, maco... Fa temps que no ens creuem ... Estic més temps fent coses per la Viqui fora de la Viqui que no pas editant o fent feina d'admin ... però no patiu, doncs espero tornar a la feina agradable d'ací uns mesets tot carregat de fotos de monuments per alimentar vostres articles. --Mafoso (Mani'm?) 15:47, 15 juny 2011 (CEST)

Re:

Hola Georg! Sobre les preses de decisions, també és la primera que inicio si no recordo malament. M'he basat en l'única que tenim en curs, la dels Filtres d'edicions. Sobre les fases de la discussió i la seva durada, podem parlar si són adequades o no a la discussió, les he fixades per a intentar no dormir el debat i trobar un consens. La meva intenció és que cadascú doni la seva opinió a la discussió i intentar arribar a un acord/consens. Si no s'aconsegueix un consens entre tots, una opció que queda són les votacions, i que la majoria decideixi. Si vols pots afegir arguments a favor i en contra de cada opció, o donar una alternativa a les que hi he posat, o no sé, explicar el teu parer. Pensa que l'objectiu és trobar un acord per a anomenar aquests monarques i evitar així tots aquests conflictes que hem patit aquests mesos.--Àlex Esp (Discussió) 13:28, 17 juny 2011 (CEST)

Ermessenda

De res! S'ho mereix de lluny! -- Ermengol Patalín (xerrem) 12:36, 21 juny 2011 (CEST)

Ja vaig anar seguint l'evolució de l'article mentre hi treballàveu. Ha quedat excel·lent. En volem més així!! ;-) --Arnaugir 13:45, 21 juny 2011 (CEST)

Felicitacions !, Ja tens la primera . Ja saps, llença't-hi que no és tant difícil. Per cert, m'he permès afegirt-te a la teva pàgina un accés a uns documents que et poden ser d'interès. Si m'equivoco, esborra-ho i llestos. Salut ! --amador (disc.) 16:00, 21 juny 2011 (CEST)

Assemblea de la Viqupèdia i dels projectes germans en català

Seguint la discussió de la taverna després de les eleccions he encetat aquesta iniciativa: Viquipèdia:Assemblea --Gomà (disc.) 14:01, 25 juny 2011 (CEST)

Assemblearisme

Tenim un problema amb la redirecciÓ? Com ho podriem definir més?--PereJoan (disc.) 22:51, 1 jul 2011 (CEST) És més, ho has posat a l'article del municipalisme llibertari -que vaig traduir del castella- a la definició, no crec que un anarko com el Murray estigues massa d'acord amb delegacions --PereJoan (disc.) 22:51, 1 jul 2011 (CEST)

Catedral

Mira si pots passar-te per aquí. Merci!! -- Ermengol Patalín (xerrem) 23:23, 4 jul 2011 (CEST)

Ja està solucionat ara!! Ja només resta votar si vols ;) -- Ermengol Patalín (xerrem) 23:27, 5 jul 2011 (CEST)

Resposta a Que et passa?

Hola Georg-hessen,

No em passa res especial. El que he posat en l'article era quelcom que tenia pensat posar-ho ja fa temps, com d'altres coses en altres articles i per qüestions de temps no ho havia pogut fer abans. Veig, que de les meves darreres contribucions a l'article Corona d'Aragó les has esborrat de forma parcial, ja que encara hi veig coses que hi havia posat i encara hi son.

Bé, seguint els protocols wikipedics, jo he vist quelcom que mancava a l'article i com diuen els anglessos be bold (sé valent) i ho he editat. He vist que per alguna raó, que ja la veurem més endavant, no hi estàs d'acord i ho has revertit. M'has enviat un missatge preguntan-me el que em passava i ara t'ho estic contestant.

Ja fa temps que ens coneixem "virtualment" i espero que penses de mí, que si he possat el que he possat a l'article, és perquè jo penso que el que he possat és correcte i les fonts tenen credibilitat, encara que finalment es pugui veure que estic equivocat, però ara per ara crec que tinc raó. Com ho has revertit i jo crec que son edicions llegitimes, per tant no hi estic d'acord, doncs seguirà el protocol en aquest casos. Per tant, al llarg d'avui i espero comptar amb suficient temps, afegiré una nova secció a la Discussio de l'article, ja que a les edicions fetes i canvis hi pot haver més persones a dir el seu parer, ja que crec que en aquesta qüestió si només debatem tu i jo, no seria el més correcte.

Et demano, si us plau, que m'esperis a la meva argumentació a la discussió de l'article, per contestar-me de quin son els teus motius i raons, que obviament els has de tenir. No penso entrar en una guerra d'edicions en aquest cas, que només val per perdre el temps i guanyar irritacions, pots estar tranquil. A vegades es pot estar d'acord i a vegades no tant.

Ens veurem a la discussio, ben aviat, deixant per descomptat que les tasques del dia a dia m'ho permetin.

Salutacions,

--Jose Garcia Argemi (disc.) 14:45, 26 jul 2011 (CEST)

Hola Georg-hessen,

T'espero a la discussió de l'article Corona d'Aragó. Jo ja he fet la meva exposició i ara considero que és el teu torn.

Salutacions,

--Jose Garcia Argemi (disc.) 21:21, 26 jul 2011 (CEST)

canvis al reis

Georg, Li pots fer un cop d'ull a aquestes aportacions. No domino la guerra dels ordinals, però no m'ha sonat bé. Salut ! --amador (disc.) 18:07, 29 jul 2011 (CEST)

Merci per la info. Creus que no cal fer res, doncs?.--amador (disc.) 04:55, 1 ago 2011 (CEST)

Decrets de Nova Planta

Per quan Article de Qualitat? --Davidpar (disc.) 21:40, 11 set 2011 (CEST)

El teu comportament és patètic

Em sembla molt bé que em vulguis rebatre tot, però no es necessari tatxar, esborrar ni emmerdar la meva argumentació. Tens el teu espai per contraargumentar, això com noves opcions per afegir, saps molt bé com funciona la viquipèdia, així que deixa ja el baix to i el comportament despòtic, que no mostra més que una mancança de solidesa argumental.Vibra (disc.) 20:14, 13 set 2011 (CEST)

Resposta a la interlocució

Georg, el primer problema que tenim és formal: la votació ja ha començat havent seguit el calendari marcat (i fins i tot havent-se plantejat prèviament durant molt de temps a la Taverna). Jo no la puc parar a petició d'una de les parts que s'hi oposa. Per això us vaig proposar a en Vibra, en XPOferens i a tu una opció de consens, però només el primer ha respost acceptant-la. I el segon no ha volgut respondre però dóna a entendre que ell té la raó absoluta (i creu-me, va molt més lluny que en Vibra).

Sobre tots els arguments que em cites: Bona part ja els vaig llegir a la discussió de la presa de decisió (sí, efectivament sempre me l'he llegida) que és on s'han de discutir amb calma abans que comencin les votacions. El cert és que no em van convèncer gaire, i bona part en Vibra ja els ha rebatut a la discussió:

• L'ús del tercer numeral per part de Pere el Cerimoniós és evident i coetani. I no hi ha gaires possibles raons que expliquin aquesta decisió reial que la que era el tercer comptant segons l'ordre del llinatge dels comtes de Barcelona, que per via masculina s'imposa al casal de Pamplona. Cal recordar que Pere va formalitzar els protocols en molts aspectes d'estat i de la família reial i que per tant que fes aquesta tria no és pas per atzar. En qualsevol cas: el debat de la presa de decisió no és en cap moment sobre el sentiment de catalanitat dels reis, ni cap conspiració aragonesa, ni la manera d'anomenar la Corona d'Aragó. Tampoc no és tema de debat les motivacions d'en Vibra o d'en XPOferens per voler el que volen (ni per descomptat ho és la teva motivació per oposar-t'hi).

- Tot i que no sé llatí, suposo que tens raó quan demostres que la frase original que cita Parellada sobre Alfons el Cast és incompleta i no és cap numeral. Però com acabo de dir dono per demostrada la consideració de la família reial com a línia troncal successòria del llinatge barceloní.

• El criteri que utilitza l'Enciclopèdia Catalana per numerar els reis també és aquest, establert col•legiadament per un consell redactor d'especialistes entre els quals Maria Teresa Ferrer, Armand de Fluvià, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, Margalida Tomàs, Jaume Sobrequés... I aquest precedent és molt important per una enciclopèdia com nosaltres. Per tant no pots adduir que no sigui un criteri enciclopèdic. No és pas en Vibra qui actua de font (les fonts sempre són els documents primaris i secundaris) ni d'acadèmic que avali aquest sistema de numerals sinó els autors citats, més Parellada i Duran. A més a més tu mateix cites els Congressos d'Història de la Corona d'Aragó així que no pots negar la legitimitat d'en Vibra per demanar la present presa de decisió com has fet permanentment, fins i tot en la demanda d'interlocució que em fas.
• L'absència de més numeracions en els altres reis que no siguin Pere no prova en cap moment que no es pugui utilitzar aquesta numeració del Cerimoniós: amb un exemple n'hi ha prou per establir el sistema ja que el numeral de Pere està fet en tant que abans d'ell n'hi va haver un altre de II (Pere el Gran) i un altre de I (el Catòlic). No estic d'acord que l'únic que s'hagi de numerar sigui el Cerimoniós ja que segons el teu criteri tampoc es podrien numerar tantes i tantes altres dinasties europees la numeració de les quals és posterior. I encara menys prova que calgui utilitzar l'aragonesa. Simplement prova que no es van fer servir numerals fins que la llista de reis per numerar ja era llarga i amb la moda del renaixement es fan les primeres retrospectives historicistes del passat de llurs països.
• Ningú planteja eliminar informació de les introduccions que has escrit "referenciada al llarg dels anys que portes contribuint a la viquipèdia". No t'alarmis.
• L'article Numeració del Casal d'Aragó es farà, tranquil. Els autors sereu vosaltres, si voleu a través meu per evitar que si us dirigiu ambdós us torneu a barallar. A l'article no hi mancarà cap informació de tots els sistemes que hi hagi. L'estructura (els apartats) de l'article la pactarem entre els tres. El contingut sobre cada sistema de numeració l'escriurà el qui el defensi (ell la numeració barcelonina i tu l'aragonesa) i les observacions que tingueu del que hagi escrit l'altre me les feu arribar. I naturalment no deixaré que en Vibra es desvii cap a temes sobre el sentiment de catalanitat dels monarques, si és això el que et preocupa. L'article és sobre la numeració i punt. El podem anar fent a poc a poc, cada cap de setmana.

• Finalment, sobre la proposta de consens que vaig fer i que tu matises: em sembla bé (millor fins i tot que l'actual proposta de consens). Només 3 coses:
  • Tens raó, també crec necessari un breu resum biogràfic. Però et proposo que el resum el separem en un paràgraf propi. Simplement per facilitar la narrativitat.
  • A la teva proposta de consens, a la nota a peu de pàgina sobre la numeració, no acceptes l'ordre de citació dels estats per antiguitat com va proposar el Mafoso (i jo vaig acceptar). Crec que podries admetre-la, més que res per motius narratius ja que la manera com l'has redactat (tot i que comuna en alguns llibres) separa arbitràriament uns estats dels altres sense un criteri clar, p. ex Sicília hauria de passar per davant de Barcelona com es feia en els textos jurídics com ara les Constitucions. Fa un apriorisme considerant-los uns els estats centrals i els altres els perifèrics per tant no crec que haguem de seguir aquest ordre. Tampoc és un text jurídic i per tant no crec que haguem d'usar aquest criteri de prelació dels títols; si ho fos també hauríem de posar tots els menors (duc...) i fins els nominals com el de reis de Jerusalem. És una enciclopèdia, i per tant podem usar el criteri de l'antiguitat [Barcelona, Aragó, Mallorca, València; Sicília, Sardenya...] és un ordre sense apriorismes. De fet la immensa majoria de les enciclopèdies en paper europees citen els títols de llurs sobirans no per l'ordre jurídic ni tampoc el d'antiguitat sinó un de més arbitrari: primer el propi que ha desenvocat en l'estat actual i després els altres. Ho explica en Xpoferens al seu apartat de la discussió. En canvi si vols jo accepto que a la llista de títols que hi ha al redactat principal de la teva proposta sigui l'ordre jurídic i cronològic que has escrit el que s'utilitzi ja que al cap d'avall són títols el que se citen. Així els dos criteris s'utilitzen, un en cada llista, i tothom content.
  • Veig que no acceptes el redactat de "Pere II "el Gran" del Casal d'Aragó" que vaig proposar. He d'admetre que amb la meva primera proposta no queda prou clar que Aragó és el cognom del llinatge reial i suposo que per això ho has canviat per "Pere III d'Aragó". Per tant aquí cedeixo jo. Però sense posar el numeral perquè no es confongui amb el regne i perquè quan els reis l'usaven (sobretot quan eren infants) tampoc hi anava cap numeral. Crec que seria més correcte, doncs, "Pere d'Aragó" amb aquest enllaç cap a l'article del Casal d'Aragó i així s'eviten confusions a la vegada que es dóna tota la informació dirigint-los cap a l'article que els explica la família.
• Si acceptessis els 3 matisos la tercera versió de la proposta de consens (incloent el que s'ha acceptat en les dues primeres) finalment la proposta quedaria així i seguiria el teu model:

«

TÍTOL DE L'ARTICLE: Pere el Gran (res a dir, el títol ha de ser el més genèric) Pere II "el Gran" (segons el seu llinatge: Pere d’Aragó ) (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre de 1285). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). En aragonès: Pero; en llatí: Petri / Petrus. Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es féu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar mediterrània, sinó portava en la seva cua un escut o un senyal del rei d'Aragó.

»

• Finalment. Sobre com citar el nom dels reis al llarg dels seus articles: Seria legítim que cada autor vulgui utilitzar un dels dos sistemes de numeració, ja que ambdós s'han usat precedentment de manera correcta. Però és evident que en un mateix text no podem anar canviant la numeració, ara la barcelonina ara l'aragonesa ja que confondríem els lectors. Si acceptes aquesta proposta de consens i fem una altra presa de decisió podríem establir la norma (i jo hi estaré a favor tot i que anteriorment vaig dir-li a en Vibra que es podrien canviar els numerals al cos del text sense pensar-m'ho gaire) de no usar cap dels dos sistemes de numerals al llarg del text, l'argument bàsic crec que és que no tots els reis tenien el mateix numeral als diferents països catalans i que no seria just prendre el de Catalunya com a preferent. Per tant usaríem només expressions diverses com "el rei Pere", "el Gran", "Pere el Gran", "el rei", etc.

Referències

--Galazan (disc.) 09:57, 20 set 2011 (CEST)

Georg la proposta de decisió ha arribat al seu termini i per tant s'ha aprovat la opció 1 prèviament proposada. Suposo que ja has vist que he demanat que no s'apliqui que en les properes hores iniciaré una altra presa de decisió amb les antigues opcions més la proposta de consens a què hem arribat. La iniciaré aquesta tarda i deixaré missatges a cada una de les persones que han votat.--Galazan (disc.) 09:57, 25 set 2011 (CEST)

A veure Georg, la que hi ha és exactament la mateixa proposta que et vaig posar aquí dalt. El termini de l'anterior presa de decisió ja s'havia acabat i calia obrir la nova immediatament abans que algú comencés a aplicar la primera. Que després em facis les observacions quan ja he obert la presa em fa anar una mica de cul perquè ara veig a venir objeccions d'altres usuaris quan prèviament ja s'havien pactat aquestes parts. A veure, sobre les objeccions que em fas ara: Llinatge significa cognom, però bé: podem substituir la paraula i dir "segons el seu cognom: Pere d'Aragó. Però sobre el numeral ja et vaig dir a la resposta d'interlocució que no creia bé posar-lo ja que es pot confondre amb el regne (quan és el cognom i per això enllaça a Casal d'Aragó; a més quan els els infants se'ls anomenava així abans de ser reis no es posava mai cap numeral), i ho vas acceptar. Els numerals de cada regne ja estan tots a la nota a peu de pàgina que vas proposar, no cal repetir l'aragonès. Si ho recordes aquest era el tercer dels matisos que et vaig fer fa uns dies aquí sobre, i sempre ho he plantejat com a Casal d'Aragó com li pertoca.--Galazan (disc.) 10:45, 29 set 2011 (CEST)

La proposta ja reflecteix els dos sistemes d'ordinals, el dels regnes està en la nota a peu de pàgina que vas fer tu mateix. A més, veig que tu ho vols posar en tant que Aragó significa el regne i no el cognom familiar, com estava pactat fins ara. Em desagrada molt que a sobre insinuïs que s'amaguen punts de vista! Si es posa el numeral Pere II és perquè així ho va establir explícitament Pere III el Cerminoniós, i perquè les 4 Cròniques prenen com a antecedents de la línia familiar els comtes de Barcelona i no la branca aragonesa de Peronella. I sobre el "criteri de numerar segons el regne principal", aquest no s'ha seguit mai entre la nostra historiografia:

Alfons I

Pere II

Pere III

I malgrat tot cal posar-ho, mai m'hi he negat: Jo ja ho feia en el cos principal de l'article, però després vas ser tu qui va posar-ho com a nota. Bé, és igual. Desisteixo. Que consti que la proposta la vaig fer amb el teu consentiment. Si ara el retires doncs que així sigui, ja trauré avui mateix el mot "consens" de la proposta.--Galazan (disc.) 13:04, 29 set 2011 (CEST)

Primer: Sí efectivament, com ja he dit mai m'he negat a que figurés la numeració aragonesista i per això la vaig escriure, repeteixo que "Jo ja ho feia en el cos principal de l'article, però després vas ser tu qui va posar-ho com a nota.". Segon: És molt lleig acusar algú de "trencar el consens previ"; sobretot quan és una afirmació falsa i gratuïta: mai hi ha hagut aquest consens perquè a la Viquipèdia, per si no ho saps, són les preses de decisió les que estableixen quin és el consens, al qual ha arribat la comunitat, i què no ho és. Mai n'hi ha hagut cap que establís la teva posició com a consens. Tercer: Tu no tens cap autoritat per establir quines són les pràctiques correctes de la historiografia i quines són incorrectes. Tu i en Cristoferens podeu matar-vos a aportar exemples contraposats perquè, efectivament, n'hi ha milers, però així no demostreu pas quina hauria de ser la pràctica. Quart: Els enllaços de la GEC demostren ben clar quin és el numeral preferent que cal utilitzar, i van més enllà i estableixen quin és l'estat pel qual cal titular el nom de l'article i tot, extrem que fins ara no he defensat per tal de cercar el consens amb els qui no ho voleu així. (i naturalment que Pere III de C. = a Pere IV d'A. és que s'ha negat mai?). Pel que fa a les votacions ho sento però ja t'he dit que ho tens mal entès: les preses de decisió expressen el consens i sí tenen caràcter vinculant. Tu no estableixes quin és el punt de vista neutral; la verificabilitat d'aquesta opció abunda en la historiografia i la mateixa GEC com has vist; per tant no és cap treball inèdit (d'on ho treus que ho pugui ser??); la proposta d'en Vibra ve avalada per fonts fiables que ell ha citat (Fluvià, Duran, Parellada...), tu de moment encara no en cites (t'ho repeteixo perquè no ho tens clar: el que has d'aportar no són fonts que demostrin que s'usa el Pere IV d'Aragó pel Cerimoniós, ja que se'n troben també usant Pere III, sinó que demostrin que s'ha d'usar aquest criteri i no l'altre, com són el cas les fonts de Fluvià, Duran i Parellada). Sobre la paciència precisament sóc qui més n'ha tingut en tot aquest procés. És indignant que qui s'ha posat a insultar greument un altre usuari (que per cert, li vaig recomanar que ho oblidés i no demanés als administradors que et bloquegessin) ara em citi de manera paternalista i me'n demana a mi. Aquest tema ve de l'agost, i és en pro del consens que he iniciat una nova presa de decisió per incloure't-hi, no ho oblidis! A) Efectivament. I encara diré més: no n'hi ha 2 n'hi ha tants com regnes a la Corona. B) Efectivament. On són els treballs que recomanen utilitzar la numeració aragonesa com a principal? Encara no els hem vist. C) Efectivament. I a la proposta de consens (i a l'aprovada la setmana passada) no s'oculta res de res ja que hi figuren totes les possibles numeracions del rei, no pas només 1. Bé, s'ha acabat. Com he dit desisteixo. Em limitaré a votar les opcions que es presenten i prou.--Galazan (disc.) 16:43, 29 set 2011 (CEST)

Que te'n fots de mi? A la meva intervenció d'aquí sobre pots llegir que desisteixo. I a la teva penúltima intervenció de 18:21, 29 set 2011 vas utilitzar un to que en cap cas et penso tolerar. La conversa estava trencada.--Galazan (disc.) 21:07, 3 oct 2011 (CEST)

S'obre la 2a votació sobre com introduir els articles dels reis de la Corona d'Aragó

Per votar visiteu la pàgina de la presa de decisió i comproveu que compliu els requisits per tenir dret a vot: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó II. Recordeu que en aquesta presa de decisió hi ha dues votacions per fer.--Galazan (disc.) 09:59, 2 oct 2011 (CEST)

Bandera

He fet un intent de clarificar la "entradilla" de "Bandera de Catalunya" i he encetat una nova discussió allá. Si vols donal.li una ullada. Quizá puedas ayudar. He visto el gran trabajo que se hizo en "Senyera reial" y pienso que queda trabajo por hacer.De momento me han revertido los cambios.--80.25.191.37 (discussió) 02:17, 2 oct 2011 (CEST)

Suite de plantilles Gov

Hola, estic intentant netejar la Categoria:Plantilles sense informació d'ús i em trobo amb {tl|Gov pos derr}} i una llarga llista de plantilles per fer una sola taula, m'imagino. En Plantilla Discussió:Gov pre nou2 comentes que ho deixaves per una altra ocasió, com ho tens?. Està feta la plantilla englobadora? . comenta'm alguna cosa. --Anskar (disc.) 16:46, 10 oct 2011 (CEST)

Comportat

Estic portant les teves opinios i argumentació a la discussió, que és on han de ser. No les estic esborrant. Estas trencant la neutralitat de la votació, tot per molestar, ja ue és evident que la resta no hem opinat a la pàgian de votacions sinó allà on correspon. --Vibra (disc.) 15:50, 13 oct 2011 (CEST)

els putus numeros

Emprenyat tant com vulguis, però sense perdre la raó ... i teniu certa tendència a perdre-la quant us toquen el vora-viu. 1) es indubtable que Pere II és Pere III 2) L'argument Viquipèdia de Catalunya o en Català es ja tediós: amb l'excusa del nacionalisme i del que puguin dir en molts articles arrosseguem un dèficit important ( tot i que aquest considero que no és el cas, però ja em basqueja l'argument ) 3) potser sóc tontu però noi davant les dificultats: Algú ha investigat quin seria el tractament protocol·lari correcte? --Mafoso (Mani'm?) 19:06, 13 oct 2011 (CEST)

Re:Petició de d'ajut

Tens missatges nous

Hola, Georg-hessen. Tens missatges nous a la pàgina de discussió de Mafoso.
Data del missatge: 09:21, 14 oct 2011 (CEST). Pots eliminar aquest avís quan vulguis traient la plantilla {{Resposta}}.

Help-me

Benvolgut, la pregunta que ve a continuació no te res a veure amb la discu dels reis ni res d'això. Necessito l'info per una altra cosa. No pensis que hi ha gat amagat en la pregunta: Trobo que molts documents de Ramir I son falsificats. No trobo el testament de Sanç III de Pamplona. La pregunta es si al testament, el rei Sanç quan deixa Aragó a Ramir ho fa en qualitat de regne o de comtat d'Aragó. Els seus fills Pere i Alfons son alhora reis de Pamplona, per tant podien ser reis sense que Aragó fos regne. Ramir II es un rei ilegal, es rei? Qui decideix si son reis o no? Una terra es un regne per tenir rei? Quan Alfons I de Barcelona es rei d'Aragó, aleshores Catalunya es automàticament un regne? Ja se que es una putada de pregunta, però porto dies donant voltes a un redactat, i sense el testament no me'n surto. Gràcies MM

Moltes gràcies. Clar i entenidor. Nomès tinc el dubte de com algú s'intitula rei i no comte, perquè i com ho fa, i quin es el primer rei d'Aragó. Per això jo apuntava que potser el primer de dret es Alfons el cast. A l'entrada d'Alfons VII http://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_VII_de_Le%C3%B3n s'entèn, com un fet automàtic, que un emperador es qui te 3 regnes. Potser un rei tenia que tenir un nombre de comtats. --XPOferens què vols dir-me? 14:49, 17 oct 2011 (CEST)

Molt agraït, molt correcte tot el que dius. Jo tenia entès que el concepte "terra regis" tenia l'origen en els visigots i no en els pamplonesos. --XPOferens què vols dir-me? 18:58, 17 oct 2011 (CEST)

Edicions

Cal que sempre que edito i aporto bibliografia, ho discuteixi amb tu? Trobo que no és necessari, a l'hora de substituir dades sense bibliografia per dades amb bibliografia.--Vibra (disc.) 13:13, 17 oct 2011 (CEST)

Regne d'Aragó

La referència bibliografiac de la data és la 6. Sobre la informació general, no has de esborrar que passa a formar part de la corona d'Aragó, ni la senyera. Sobre l'escut, el que jo he possat, certament té el mateix valor, però a l'hora de col·locar un escut a d'altres articles, com per exemple als bandols d'una guerra, si ha d'apareixer el regne d'Aragó, aquesta imatge amb els tres escuts no la podem col·locar. --Vibra (disc.) 13:30, 17 oct 2011 (CEST)

Tot i la Concordia de Segovia, la monarquia catòlica no existeix, fisn que Ferran II heterta els seus regnes el 1479. Vibra (disc.) 13:32, 17 oct 2011 (CEST)

M'has de dir també quelcom sobre 1162 amb en J Sobreques, sobre el pas de 1162 cap a la Corona d'Aragó que no està reflectit a la plantilla. I sobre l'utilitat d'un escut reduit a l'hora d'utilitzar-lo en d'altres plantilles d'altres articles.--Vibra (disc.) 13:46, 17 oct 2011 (CEST)

Crònica d'Aragó

Cal la data d'aquesta versió de la crònica d'Aragó, que has penjat a l'article dels numerals, per saber si és l'original o una còpia posterior.--Vibra (disc.) 13:06, 19 oct 2011 (CEST)

estic fart

Mira tres coses:

1. Si vols demostrar lo de Vagad i que no t’ho esborri ja pots demostrar que l’edició aquesta que has fotut d’internet és l’original i que no és una d’epoca moderna de després de Jeronimo Zurita. Tu no ets un autor i no pots escriure això de Vagad només posant una imatge de la Crònica que no sabem quan ha estat impresa. Per ara 3 historiadors et treuen la raó i no hi ha cap que coincideixi amb tu.

2. Per que collons m’esborres l’apartat de la dinastia?.Escolta jo tinc més coses a fer, i no et vaig esborrant les coses ben citades, així que no tinc ganes de anar arreglant allò que et carregues tot el dia. Tot està referen ciat i es lectors tenen dret a saber el que deien Jaume I o bernat desclot sobre la dinastia dels reis així com les coses que deia Pere III. Això va íntimament lligat amb la numeració. Si després o vols repetir en l’argumentació de Fluvià i Muntaner per mi d’acord, tanmateix no barregis coses perquè cap d’aquest parala de l’estatuària del Tinell. I per tant estan donant informació errònia, ja que qui en parla es Rubió.

3-“Fluvià en conclou que en extingir-se la dinastia Ximena, només hi ha comtes de Barcelona, i que l'ordinal III respon a que és el tercer comte de Barcelona de nom Pere; per contra Montaner en conclou que en extingir-se la dinastia Ximena, hi ha reis d'Aragó de la nova dinastia de Barcelona, i que per tant l'ordinal III es deu a que Pere només compta els reis d'Aragó de la seva dinastia, de manera que és el tercer rei d'Aragó de nom Pere de la dinastia dels comtes de Barcelona.” “només hi ha comtes de Barcelona”El que vol dir Fluvià és que el llinatge és el de la casa comtal no que nomes quedin comtes de Barcelona i no reis d’Aragó.Montaner el que vol dir es que hi ha una dinastia nova amb la creació de la Corona d’Aragó, i que ja no compten ni antics reis d’Argó ni antics comtes de Barcelona.Jo també tinc els llibres així que torna-te’ls a llegir perquè vas errat.--Vibra (disc.) 12:27, 20 oct 2011 (CEST)

Però de que vas?

Però que collons t'has pensat bloquejant perquè jo no pugui desfer res? Però de que vas? Aquest article l'estic escrivint jo també. Molt bé, tu t'ho has buscat. --Vibra (disc.) 12:35, 20 oct 2011 (CEST)

Digues el que vulguis, però...

1-Mira tio, expliques la numeració de Castella que no té ni perquè aparèixer en aquest article i després esborres el llinatge, les referències del qual no les he tret del casal d’Aragó. Si no d’altres articles i/o fonts, però és igual. Si tant dius que s’ha de consensuar , doncs pacta. Jo vull que apareguin aquestes referències tal i com estaven( ja estaven escrites in no eren una barbaritat, si no tens cap motiu academic per treure-les , respecta el que ja estava escrit, com tu hem dius sempre que faci quan em persegueixes a diari pels diferents articles) aquest article no és teu, es de tots, i la qüestió del llinatge és important, pel global de article. Si després vols posar el link al casal d’aragó on s’explica més detalla doncs endavant. Per mi pots deixar la numeració de Castella (que has escrit per que t’ha sortit dels pebrots , ja que això hauria d’anar a un altre article no al del casal d’Aragó), incloure als trastamares (quan parlem del casal d’aragó-barcelona) etc, doncs molt bé, però torna aposar el que estava i no em bloquegis, el desfés, que no hi tens cap dret. 2-“raó per la qual el rei Pere el Cerimoniós hauria hagut d'adoptar l'ordinal IV, i no el III, per ser el quart rei d'Aragó anomenat Pere.”Això ho dius tu. És un pressuposició, de que als monarques se’ls ha de comptar lògicament per ser reis d’Aragó. Ja que a Pere III no tenia perquè haver-li passat pel cap això. 3-Sobre la discussió dels autors no estic d’acord. Ja que si només fou el matis que dius per part de Montaner no hi hauria discussió. El que vol Monatner es deslligar el Casal d’Aragó del de Barcelona i en cap moment diu que siguin del mateix llinatge.--Vibra (disc.) 13:27, 20 oct 2011 (CEST)

Atureu-vos

No muntis en colera!. Anant picant-vos la cresta no ajuda a ningú.--Mafoso (Mani'm?) 16:04, 21 oct 2011 (CEST)

Georg: Mireu de calmar-vos. La idea d'això no és la de caure en picabaralles, si no la d'augmentar el coneixement propi i d'altri ... mireu de canviar el xip: porteu la discussió a les planes de discussió dels articles i no a l'article principal, mireu d'integrar enlloc d'eliminar i proposeu texts combinant les versions---Mafoso (Mani'm?) 16:22, 21 oct 2011 (CEST) PD: us estic deixant bàsicament el mateix missatge als dos.

(missatge deixat a Georg i Vibra)

1. Vull que els articles siguin bons i complerts
2. Vull evitar que dos editors que tenen coneixements acabin blocats o deixin d'editar per que no s'entenen
3. Vull evitar que la resta acabem fins els nassos de vosaltres

Amb tot el respecte: se me'n fot qui tingui raó, El que no podeu fer es convertir això en una disputa de pati de l'escola, no us podeu anar perseguint i revertint amunt i avall: us esteu saltant les normes i tindríem tot el dret de blocar-vos.

Enlloc d'això us proposo que us atureu signeu un armistici i poseu les bases de com actuar amb respecte, ja no entre vosaltres, si no per respecte a la resta de companys.

Obriu una plana d'usuari (m'és igual quina) i allí comenteu i arribeu a un acord sobre com editar les planes en que teniu conflicte i com actuareu: El marc de les normes de la comunitat us donen la base, us marqueu unes normes de comportament a seguir i un cop les trobeu us cenyiu a elles.

Entenc que sou prou capaços com per reconvertir aquesta situació en quelcom constructiu per a tothom. --Mafoso (Mani'm?) 16:52, 21 oct 2011 (CEST)

Re: el meu parer

En primer lloc, no soc administrador.

En la discussió aquesta crec que per començar han fallat les formes. Primer per manca d'etiqueta, i segon per la forma dels diàlegs i les argumentacions llarguíssimes que no conviden a ficar-s'hi.

Sobre la manera de prendre decisions, d'acord que és imperfecte. De fet, en Vriullop ha comentat darrerament a la taverna un tema semblant, sobre les discussions d'esborrat, i que en el fons ve a ser el mateix que dius tu: què passa quan la majoria no té raó. És veritat que les votacions no estimulen la recerca del consens, però és que no se m'acut un sistema més efectiu de mesurar el consens ni de decidir quan no hi ha consens. D'altra banda, els estirabots i les sortides de to que hi ha hagut en aquesta discussió tampoc facilita pas que s'arribi al consens.--Pere prlpz (disc.) 23:09, 21 oct 2011 (CEST)

P.S.: En gravar això he vist el missatge d'en Mafoso de més amunt. Tot el que ha dit ho subscric (bé, potser jo tinc un pèl menys d'esperança que ell).--Pere prlpz (disc.) 23:11, 21 oct 2011 (CEST)

Mapes de la Corona de Mallorca

Gràcies, els mapes de la Corona de Mallorca que hi havia fins ara eren molt deficients (com els que es poden consultar a la majoria de la bibliografia). Amb tot aquesta mateixa bibliografia permet definir uns límits territorials bastant precisos, acceptant però que he fet servir els límits municipals actuals que tal vegada no es corresponen amb el mateix detall amb els de l'època i que tenc dubtes sobre els límits del Baridà (potser els límits occidentals fossin una mica, molt mica, menors en favor de l'Urgell) i sobre si la Vall de Núria (Vall de Ribes) va pertanyer d'alguna manera a la Corona o unicament al Monestir de Ripoll sense vincles amb la Cerdanya. El problema es que es tracta de zones molt perifèriques de les que no trob dades a la bibliografia general (cosa que també s'ha de atibuir a que no tenc facil accés a la bibliografia catalana continental). Amb tot crec que tot plegat és molt millor que el que hi havia fins ara.

A partir d'aquests mapes, n'estic preparant un del conjunt de la corona, fent servir aquests. Ara bé si el Rosselló i la Cerdanya ha estat un trencaclosques acceptablement resolt, els territoris occitans són una bogeria, no trob els límits territorials de Montpeller que permetin separar la Senyoria de Montpeller dels dominis directes del Bisbat de Magalona i no me queda clar si la Senyoria d'Omeladès era un enclavament o feia frontera amb la de Montpeller. També tenc dubtes sobre els dominis del Carlat, en aquest cas més greus perque la bibliografia és contradictòria amb el títol que hi tenien els reis mallorquins, que no sembla haver estat el de Vescomte de Carlat i no trob dades clares, tot i el que diuen alguns textos.

Au idò, s'accepten suggerències.

Salut i gràcies.--Lliura (disc.) 11:49, 22 oct 2011 (CEST)

Sobre l'u de la numeració als articles

He vist l'escrit que vas fer a la votació on també t'he resposta això: Evidentment que no em de fer desapareixer la numeració aragonesa. Crec que s'ha de fer servir també a la intro, i potser en els apartats que parlin dels reis d'Aragó en tant que reis del regne d'Aragó i no amb els altres estats, ni amb Corona d'Aragó, pels quals hauriem d' utilitzar la forma històrica.--Vibra (disc.) 21:19, 23 oct 2011 (CEST)

1-Encapçalament: Que es quedi com està opció guanyadora i que la referència a l’altra numeració aparegui a peu de pagina amb el link corresponent que porta a l’explicació o que aparegui , com demanaves, la numeració aragonesa, entre parèntesis seguida d’un link que la porti al lector al perquè de les dues explicacions historiografia posterior. Francament crec que qualsevol d’aquestes formules deixa patent l’existència d’aquesta numeració ja a l’encapçalament.2-Al cos de l’article: utilitzar sempre la numeració històrica, tal i com feia Pere el Cerimoniós. Però com això seria obviar l’altra posterior, la de Vagad i de Zurita, aquesta última. podríem utilitzar-la només en aquells casos que faci referència estricta al Regne d’Aragó(no confondre amb la Corona d'Aragó), quan el rei fa actuacions, amb o per, aquest regne en exclussiva, i la històrica per la resta de citaciosn que es fassin d'aquest rei.

Exemples inventats amb Pere el cerimoniós: -El rei Pere III , va reconquerir el regne de Mallorca, per a la Corona d’Aragó. -El rei Pere III va crear les Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort. - El rei Pere(amb un link que porti a Pere el Cerimonios) IV(amb un link que porti a l'explicació de la numeració), d’Aragó (amb un link que porti a l'article del regne):Pere IV d’Aragó feu corts a Saragossa i fou coronat... més tard Pere III(aquí el link només porta a l'article de Pere el Cerimonios doncs utilitza la numeració històrica) fou jurat com a comte de Barcelona i rei de València.

Així quedarà constància de les dues numeracions, quedaran ben explicades, utilitzades pels seguint el criteri lògic de la reis o oficial, històricament, com a general, i aquella posterior que crearen els cronistes per encàrrec de la diputació del General del Regne d’Aragó, coma especifica per als afers dels reis amb el Regne d’Aragó (que si bé, no fou així mentre visqueren aquests reis, ja no se m'acut que més fer per que apareguin les dues). --Vibra (disc.) 17:07, 25 oct 2011 (CEST)

Si vols que a l'encapçalament arapegui: (mira els links)

Pere III "cerimonios" o "el del punyalet"(conegut també per la historiografia posteriorcom a Pere IV d’Aragó o Pere III de Catalunya-Aragó). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els titols de ... A mi em sembla bé. Que opines sobre el que t'he dit de les numeracions al cos dels articles?--Vibra (disc.) 20:47, 25 oct 2011 (CEST)

Opinió

M'interessaria saber la teva opinió a Discussió:Fets de maig del 1937.--KRLS , (disc.) 12:01, 1 nov 2011 (CET)

Reis catalans i república

Georg, apel.lo a la teva gran memòria per si recordes alguna cita d'un rei nostre utilitzant la paraula "república" referint-se al Principat o a altres repúbliques. Se que existeix, però no trobo la cita, diga-li alzheimer. Gràcies Salut --XPOferens què vols dir-me? 20:16, 4 nov 2011 (CET) No recordo de quin rei es la cita però ve a dir "els ciutadans del Principat son mes lliures que els d'una república....". I clar, com no recordo qui, no la se trobar. --XPOferens què vols dir-me? 23:18, 4 nov 2011 (CET)

Pere III el cerimoniós anomena alguna vegada a la corona d'Aragó coma república i crec que surt a algun treball del històriador Jesus Lalinde.--Vibra (disc.) 19:59, 14 nov 2011 (CET)

Mapes

S'admeten opinions i suggeriments: mapa de la Corona de Mallorca

com sempre els reis

Hola.

1-Saps que a mi em va bé,això que has canviat: Alfons I el Cast o el Trobador[1] (dit també Alfons II d'Aragó[2] i Alfons I de Catalunya-Aragó)

Però després de tantes votacions, no hauriem de pregunatra als altres?

2-Sobre que vagi comte o rei un davant de l'altre, al fer la proposta de consens s'aprova que fos davant comte de Barcelona, doncs Alfons I obtingué i jurà primer aquest titol. Està en alguna de les discussions.

3-Estic molt enfeinat ultimament, però s'hauria de cercar informació sobre els trastamares de la Corona d'Aragó, per coneixer de bona font si realment adoptaren el cognom Aragó. Jo crec que sí, però calen referencies. A l'enciclopedia catalana hi ha una, però seria interessant trobar-ne més, per això t'ho comento per si tens interés.

Vagi bé.

Llegenda de les quatre barres de sang

L'article Llegenda de les quatre barres de sang que vas presentar ja té la distinció AdQ!Bona feina.--Mbosch (会話) 19:44, 20 nov 2011 (CET)

Segell Nuno Sanç

Per l'imatge del segell de Nuno, la confusio es meva, de l'edicio de l'Histoire générale du Languedoc. L'edicio amb l'imatge es la tercera, de 1872 E. Roschach dir., Toulouse, Privat, t. XVI.

Cornelis (fr:wiki)

Bones festes

Bon Nadal!! --MarisaLR (disc.) 16:07, 23 des 2011 (CET)

Testament d'Alfons II d'Aragó

Testament d'Alfons II d'Aragó sembla ser l'inici d'un article abandonat de fa un parell d'anys. Com que el poc que hi diu ja és a l'article del rei, et sembla bé esborrar-lo? O prefereixes reanomenar-lo al teu espai d'usuari per si mai el vols seguir?--Pere prlpz (disc.) 12:40, 28 gen 2012 (CET)

Ja està demanat. [7]--Pere prlpz (disc.) 12:25, 29 gen 2012 (CET)

Proposta d'esborrament de la pàgina Josep Serrano Daura

Paperera

Hola, s'ha proposat l'eliminació de la pàgina «Josep Serrano Daura», que heu fet o en què heu col·laborat significativament.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal.--Pau Cabot · Discussió 18:23, 2 feb 2012 (CET)

Dates a la tabla i a l'article

Hola Georg, suposo que recordes que vam parlar algunes vegades a la Wiki en castellà. A Discussió:Comtat de Ribagorça estem tenint una discussió interessant sobre les dates de desaparició dels comtats catalans a les tables i al contingut dels articles. Si tens un minut m'agradaria conèixer també la teva opinió sobre aquesta qüestió. Gràcies! --Jdemarcos (disc.) 00:48, 12 feb 2012 (CET)

Beyliks Turcs d'Anatòlia

Hola Georg: Fa temps es va iniciar una discussió sobre el títol de l'article Beyliks Turcs d'Anatòlia. Si us plau, passa-t'hi per veure quina de les opcions és la més viable. --Bestiasonica (disc.) 20:47, 14 feb 2012 (CET)

Macià

No em sembla bé que hagis eliminat bona part de la pàgina de discussió, si creus que s'està convertint en un fòrum pots posar-hi l'avís corresponent. Crec que l'usuari està sent prou respectuós.--Arnaugir 09:42, 5 març 2012 (CET)

No estic dient que el que aporta ell sigui una font fiable ni molt menys, ni que estigui d'acord amb els seus plantejaments, però crec que has fet bé en revertir. Gràcies.--Arnaugir 18:46, 5 març 2012 (CET)

La Torre de Casanova

Pots anotar el cas a Viquiprojecte:Monuments/Revisió del registre? Ja estem en contacte amb patrimoni.gencat, així fem un seguiment dels canvis introduïts i de si l'acaben corregint o no. --V.Riullop (parlem-ne) 10:29, 7 març 2012 (CET)

Ràtzia de 897

Ja he retirat el paràgref. A disposar! --Panotxa (disc.) 04:35, 13 març 2012 (CET)

Tens la meva argumentació a la pàgina de discussió de la llista del reis d'Aragó

Arribem al concens

--Vibra (disc.) 12:09, 16 març 2012 (CET)

Conquesta carolíngia de Catalunya

Després de donar-li algunes voltes, tot recordant el meu debat intern sobre el nom a aplicar, doncs les tropes de Carlemany van actuar sobre bona part del sud dels Pirineus, no només sobre el que seria Catalunya o la Marca Hispànica, acceptaria l'argumentari. Caldria traslladar-lo a la pàgina de discussió de l'article, per si hi ha més aportacions. --Panotxa (disc.) 06:35, 18 març 2012 (CET)

Diada

Hola Georg. He vist que has ampliat l'article Diada Nacional de Catalunya, que està quedant molt bé. L'única "pega" és que hi ha poques referències. Et veus en cor d'afegir-ne? --Davidpar (disc.) 16:21, 25 març 2012 (CEST)

Ermessenda

Pots mirar aquesta modificació: [8]? Merci.--Arnaugir 14:08, 15 abr 2012 (CEST)

Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin

Hola Georg-hessen! Com que has fet l'article del seu fill, podries corroborar que l'article «Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin» és correcte? L'he fet a partir de la Viquipèdia en anglès i la GEC. --Davidpar (disc.) 20:41, 16 jul 2012 (CEST)

Merci per tot. Últimament no et veig gaire actiu, eh.. --Davidpar (disc.) 09:35, 21 jul 2012 (CEST)

Escuts

Hola, Fa ja bastants mesos vaig col·laborar amb tu amb els escuts per a l'article de la Senyera, quan ja he acabat altres seccions de l'heràldica peninsular he tornat amb alguns de l'àmbit catalano-aragonès que tenia pendents. Te'ls envio per si anessin del teu interès. Una salutació--Heralder (disc.) 02:44, 31 jul 2012 (CEST)

Arxiduc Carles d'Àustria

• 
  L'arxiduc Carles d'Àustria, variant monarquia hispànica per a la corona d'Aragó[1]
• 
  Blasó
• 
  comú
• 
  Blasó comú
• 
  supports
• 
  supports comú
• 
  Elisabet de Brunsvic, dona

Regne Mallorca/Balears, Aragó, Catalunya, Navarra....

• 
  regne Mallorca
• 
  Rei de Mallorca
• 
  Regne Mallorca/Balears
• 
  Regne Mallorca/Balears
• 
  Palma
• 
  Blasó
• 
  Cimera reial-Mallorca
• 
  Escut històric de Palma, cimera reial-Mallorca
• 
  Blasó
• 
  Escut històric de Palma
• 
  Escut històric de Palma
• 
  Consell regional de defensa d'Aragó
• 
  Creu de Sant Jordi, Generalitat Catalunya
• 
  Creu de Sant Jordi Corona tancada d'Aragó
• 
  Sanç VII de Navarra

Casal d'Aragó

• 
  Germana de Foix reina
• 
  blasó
• 
  Germana de Foix segon matrimoni
• 
  Blasó
• 
  Eleanor of Alburquerque
• 
  Blasó
• 
  Ferran II d'Aragó, senyor de Biscaia
• 
  Blasó
• 
  Ferran de Calabria
• 
  Alonso d'Aragó (Antic)
• 
  Alonso d'Aragó (Modern)
• 
  Ferrán d'Arago i Gurrea
• 
  Casal de Montalto
• 
  Renat d'Anjou (1443-1453)
• 
  Blasó
• 
  Renat d'Anjou (1453-1470)
• 
  Blasó

Joana d'Aragó i de Castella, consort de Borgonya

• 
• 

Barcelona

• 
  2004-
• 
  deus pals (2004-)
• 
  Escut provincial no estandarditzat
• 
  Blasó

• 
  segles XIV-XVII
• 
  Caironat
  (segles XIV-XVII)
• 
  Deus pals
  (segles XIV-XVII)
• 
  Deus pals i carionat
  (segles XIV-XVII)
• 
  segles XIV-XVIII
• 
  c.1790-c.1870
• 
  c.1870-1931 i 1939-1984
• 
  sense cimera (c.1870-1931 i
  1939-1984)
• 
  deus pals
  (c.1870-1931 i
  1939-1984)
• 
  deus pals sense cimera
  (c.1870-1931 and
  1939-1984)
• 
  Caironat
  (segle XIX-1931)
• 
  1931-1939
• 
  Deus pals
  (1931-1939)
• 
  1984-1996
• 
  1996-2004

València

• 
  Ciutat i Regne, Segle XIV-XVI
  (usat amb el Senyal Reial)
• 
  Segle XVI-XVIII
• 
  Variant partit amb el Senyal Reial (1668)
• 
  Consell Preautonòmic (1978-1984)

--Heralder (disc.) 12:43, 17 ago 2012 (CEST)

Casal de Barcelona

Hola, Georg-Hessen, ens tornem a trobar. Bé, crec que jo també puc recollir bibliografia d'autors fiables més que suficient per demostrar que Casal de Barcelona (Casa de Barcelona) és el nom més comú emprat per la historiografia actual per referir-se al llinatge comtal descendent de Guifré el Pilós que va assolir la corona reial d'Aragó. Dir-se "d'Aragó" no és cap vergonya (la meva família és d'Aragó, així que ho tinc molt clar), però dir-se "de Barcelona" tampoc ho és. Que alguns historiadors (gairebé tots aragonesos) li vulguin dir ara "Casa de Aragón" o, reconeixent l'invent, "Casa de Aragón-Barcelona" és raonable des del seu amor a la "patria chica" però poc rellevant. En canvi molts historiadors, no només catalans sinó també espanyols i estrangers parlen del Casal de Barcelona perquè, efectivament, és la línia successòria agnatícia directa del Pilós. Que històricament es digués "d'Aragó" també és irrellevant perquè es feia servir el nom del títol reial, fos el que fos, mentre que les denominacions modernes de les dinasties antigues no responen necessàriament a criteris historicistes (al seu temps ningú li va dir a Alfons l'Emperador que era del "Casal de Borgonya", però així és com el coneixem avui). Són les denominacions de la majoria dels historiadors actuals les que hem de respectar, no el que deia aquesta o aquella crònica. Evidentment t'informaré però abans he de recollir cites i pot ser que trigui un temps, però espero fer un cas guanyador per recuperar el nom amb el que la dinastia és coneguda avui de manera generalitzada amb algunes excepcions com les wikipèdies ibèriques... Salutacions. --Jdemarcos (disc.) 16:16, 8 ago 2012 (CEST)

Wamba i Jofre

Pots passar per Discussió:Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto? Gràcies.--Pere prlpz (disc.) 16:00, 29 nov 2012 (CET)

un dubte de una ref

Fa més d'un any vas insertar nova informació a l'article de Corona d'Aragó. El problema es que vas introduir una referencia nova que es deia "diccionari", peró sense cap contingut. La referència s'ha quedat trencada tot aquest temps. Mirar't-ho, a veure si aconsegueixes recordar quin font vas fer servir. --Enric Naval (disc.) 16:14, 16 des 2012 (CET)

Referència de Guifred

Hola Georg. Temps sense trobar-nos viquipedicament. Espero que tinguis un bon any. El tema: he vist que l'article en italià de Guinidilda d'Empúries esposa del Guifré és més extens i ben referenciat que el nostre. Ho pensava traduir, però abans volia la teva opinió sobre les referències. En veure al magnífic article del seu marit que hi havien diferents hipòtesi de filiació, m'he volgut assegurar que la Crónica de San Juan de la Peña o la Marca Hispanica sive Limes Hispanicus són material fiable. Salut !!--amador (disc.) 09:08, 3 gen 2013 (CET)

efèmerides

La Batalla de Muret, on vas col·laborar i que és article de qualitat, fa anys. Té alguns vermells que potser voldràs omplir, per tenir la croada albigesa completa--barcelona (disc.) 16:49, 13 gen 2013 (CET)

Plantilla_Discussió:Infotaula_conflicte_militar#Coordenades_i_localització

Ja sé que estàs poc actiu, però abans de remenar infotaules m'agradaria saber l'opinió dels que les feu servir habitualment. Pots passar per Plantilla_Discussió:Infotaula_conflicte_militar#Coordenades_i_localitzaci.C3.B3? Gràcies.--Pere prlpz (disc.) 11:51, 18 gen 2013 (CET)

Bombardeig de Singapur

Hola! He vist que has col·laborat bastant en articles de la batalla del Pacífic. T'importaria passar-te un moment per Viquipèdia:Avaluació d'articles/Bombardeig de Singapur (1944–1945) i deixar un comentari? Gràcies! --Jey (disc.) 20:35, 11 juny 2013 (CEST)

Gravat de Villarroel

Doncs crec que de l'Amades, dels volums de Barcelona. Però ara no el tinc aquí i no n'estic segur. Tinc apuntat vol.I p. 371 i 593. Quan pugui ho confirmo. -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 09:34, 18 set 2013 (CEST)

Doncs no sé perquè m'ho havia apuntat així, pel que dius estava equivocat. Ja ho he canviat. Però si creus que ho pots millorar amb referències endavant. Gràcies per la informació i la feina. -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 17:06, 30 set 2013 (CEST)

Per cert, l'altre gravat de que hi ha a la pàgina saps de quina època és, autor o editor? En general els gravats relacionats amb la guerra de successió no estan gaire ben datats ni identificats (bé, en general hi ha molts gravats en aquesta situació). -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 17:15, 30 set 2013 (CEST)

No en diu ni autor ni data. Pot ser un gravat fet pel llibre al XIX o del XVIII recollit. Suposo que és difícil saber l'autoria dels gravats d'aquella època. -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 23:10, 30 set 2013 (CEST)

Ei, hola!

Què tal va tot? Espero que bé. A veure si et tornem a veure per aquestes contrades. – Leptictidium (digui, digui) 14:43, 22 des 2013 (CET)

Bentornat! Realment el tricentenari és important, pose't en contacte amb en Galazan a veure que tenen entre mans.--KRLS , (disc.) 15:06, 22 des 2013 (CET)

La Guerra de Successió eclipsa la Mancomunitat

Em sembla bé. Espero que puguis aportar coses útils en aquesta branca del coneixement a bastament (sub)desenvolupada a la Viquipèdia. El que em sap greu del ressò del tricentenari de l'assalt a Barcelona és que emmascararà el centenari de la Mancomunitat de Catalunya de Prat de la Riba. Possiblement per una intenció política de “fer bullir l'olla”. Espero que almenys se'n parli una desena part del que es parla de la Guerra de Successió. Salut! Bestiasonica: enraonem? 15:50, 22 des 2013 (CET)

rebenvingut!--barcelona (disc.) 17:21, 22 des 2013 (CET)

rebenvingut +1!! Aprofito també per firmar jo també el comentari de la Mancomunitat. He estat treballant una mica aquests dies i l'article té molt potencial. La guerra de successió l'ha estat treballant molt en @Panotxa: i en @Galazan:. A veure si entre tots podem donar-li la qualitat que es mereix. Qualsevol cosa ja saps on som :-)--Kippelboy (disc.) 18:21, 22 des 2013 (CET)

M'agrada veure't per aquí, t'he trobat a faltar! --Panotxa (disc.) 19:27, 22 des 2013 (CET)

S'agraeix la salutació!! Espero que facis molta feina! :P--Arnaugir (discussió) 21:29, 22 des 2013 (CET)

Expedició del diputat militar

I tant que pots, només faltaria! --Panotxa (disc.) 07:19, 18 gen 2014 (CET)

Llista de reis d'Espanya

T'agraeixo molt l'explicació, m'ha resolt molts dubtes i així ja ho sabré per un altre cop, però hi ha una cosa que no em lliga. Llavors a la Hispània Romana també se li deia 'Espanya'? Salut i mercès de nou! --Bcnart (disc.) 09:20, 18 gen 2014 (CET)

Llavors el mot 'Espanya' no té 2.000 anys, sinó que durant l'Edat Mitjana Hispània evoluciona cap a 'Espanya', oi? --Bcnart (disc.) 15:26, 18 gen 2014 (CET)

Rafael Casanova i Comes

Bones. Has de fer una repassada a la bibliografia i les referències. En el que fa a les referències, n'hi ha un grapat de trencades, i en el que fa a la bibliografia, el llibre Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap es va editar a San Baudilio de Llobregat? A més falten els llibres Hernàndez & Riart (2007), Bacallar (1725) i AA.VV. (2006), que estran referenciats --Panotxa (disc.) 07:17, 27 gen 2014 (CET)

El mateix et dic, vaig fer una notable ampliació de Coronela de Barcelona --Panotxa (disc.) 15:10, 27 gen 2014 (CET)

Front exterior de la Guerra dels Catalans

Ja ho he fet jo. Salut! --Panotxa (disc.) 06:42, 2 març 2014 (CET)

Marquès de Bus

He estat buscant aquest personatge però no el localitzo, en canvi si que trobo a Gaspar Scorfigo, marquès de Buscaiolo, un enginyer militar contemporani als fets que era superintendent de les fortificacions de Catalunya a finals del segle XVII... --Panotxa (disc.) 08:24, 2 març 2014 (CET)

Ja ho he vist, i he corregit la taula. Jo prefereixo que l'atac de Moragues tingui el seu propi article, doncs son dos accions diferentes i deslligades. De fet, agafant l'article com l'havia deixat, es reanomenen i tenim dos articles en un moment! --Panotxa (disc.) 08:31, 2 març 2014 (CET)

Dit i fet: Setge de Castellciutat (1713) i Setge de Castellciutat (1714) --Panotxa (disc.) 08:39, 2 març 2014 (CET)

datació de les barres del sepulcre de la comtessa

Galilea d'una esglesia. Les pintures del interior encara estarien exposades als elements.

He vist que has revertit alguns dels meus canvis [9], [10].

No estic gaire d'acord, ja que havie afegit els arguments de Menendez-Pidal i el analisis de Frutos, que sense dubte son tan vàlids com les altres fonts. La wikipedia no hauria de asegurar de forma directa que és el simbol més antic, quan hi ha tantes fonts reputables dient que molt segurament no ho és. El símbol mes antic aceptat pels historiadors és el segell de 1150, com ja saps, no les barres de la comtessa.

Estaria bé que poguessis comentar a Discussió:Bandera_de_Catalunya#investigaci.C3.B3_original_.282.29, ja que aquesta font no és accesible online. Si ningú pot comprovar la font per veure si es realment investigació original, hauré de fer un prestec inter-llibreria per comprovar-ho jo mateix.

De fet, aquí tenim a Fatàs citant a Sureda com argument de que les barres son de una època posterior, mentre que a Bandera de Catalunya el posem com a font de que sí ho son?! Potser que Sureda només hagi datat les pintures de la paret, i no les del sarcógaf? Novament, la font no és consultable online.

També dir que una galilea, o vestíbul, està oberta al exterior, amb arcades obertes. I, per tant, es pot dir que els quadres esteben exposats a la intempérie, ja que no estaben protegits en un espai tancat per una porta i finestres. Veure es:Galilea_(arquitectura) També caldria mirar si Sureda diu que això desfá la teoria de Menendez-Pidal i demés, o si és una apreciació personal afegida per un editor.

Finalment, trobo molt més neutral, i propera al balanç de les fonts, la introducció de Sepulcres comtals de la catedral de Girona: "Aquestes pintures han estat argumentades com a possibles emblemes preheràldics anteriors a l'evidència històrica més antiga que existeix sobre del Senyal dels Quatre Pals en l'escut que porta Ramon Berenguer IV en un segell que valida un document del 2 de setembre de 1150.". Estaria d'acord en posar alguna frase semblant en els articles on em vas revertir?

--Enric Naval (disc.) 22:13, 18 març 2014 (CET)

He contestat a la meva pàgina. --Enric Naval (disc.) 21:27, 24 març 2014 (CET)

Reial Audiència de Catalunya

Salut, company! En la pàgina de la Reial Audiència de Catalunya, que vas encetar, hi ha marcades diverses peticions de referències. T'hi pots passar? Moltes gràcies! --Panotxa (disc.) 23:12, 16 abr 2014 (CEST)

Discussió:Jurament per les Illes NPOV

Georg-hessen, perdona por el follón que he montado en esa página. Tanto la sección original como el desaguisado de hoy los escribí yo. A veces se me olvida hacer el login. Si te parece que mi comentario original era spam, eres libre de borrarlo otra vez. Saludos Aracali (disc.) 08:04, 29 maig 2014 (CEST)

Postguerra

Hola Georg. M'he enredat a participar a la Viquipèdia:Viquimarató Ruta 1714 del proper 5/7/14 a Cardona (perquè no t'animes a venir?). Com que no soc un especialista del tema, que ja el tracteu prou bé els que sabeu, he començat a ampliar el jaciment del Born aprofitant que tinc el llibre del Garcia Espuche de "La Ciutat del Born". Al llibre dedica una bona part a descriure els efectes de l'endemà de la derrota, no tant des de la perspectiva política (nova planta, abolició institucions, etc..) però si des de la perspectiva urbana i de vida quotidiana. He mirat si teníem un article sobre l'"endemà" i només he trobat el balanç dins el Setge de 1714 i, una mica millor, l'ocupació dins la Guerra_dels_catalans. Et sona si tenim alguna altra cosa que es pogués ampliar o directament faig un de nou, com ara, primeres conseqüències de la derrota de 1714, on aprofitaria part del text de la Guerra_dels_catalans ?. Com ho veus ?. S'accepten altres propostes de nom, gràcies. --amador (disc.) 07:54, 23 juny 2014 (CEST)

Combat d'Arbúcies

Hola Georg-hessen, estic repassant l'article del Combat d'Arbúcies i en l'apartat de "desenllaç", quan es parla del tractament dels presoners de guerra, al llibre "1714 El combat d'Arbúcies una victòria catalana" explica que el més probable és que els soldats rasos presoners fossin executats ja que el cost de mantenir-los era massa elevat i no haguessin servit per moneda de canvi. Per tant, suprimiré la vinculació amb la massacre del coll de la matança i posaré l'explicació que es dóna al llibre, que donaria la raó a Franclieu.

Salut, --Auledas (disc.) 22:15, 7 jul 2014 (CEST)

No, al llibre que et comento ja tenen en compte les dues versions (la de Castellví i la de Franclieu). I s'arriba a la conclusió que tot i que Franclieu devia magnificar o confondre el mètode d'execució, a més a més de que no hi era i de que ho va escriure anys més tard, el més segur és que els presoners no oficials fossin assassinats. A més a més, a una carta privada del duc de Pòpuli a Felip V, on no hi hauria necessitat de mentir, també hi escriu que els presoners van ser executats (diu degollats, concretament). Tot i que no hi ha cap prova concloent, tot apunta a que realment els presoners van acabar morts. A l'article ja hi exposo les dues versions i també la lògica darrere aquesta conclusió. Salut, --Auledas (disc.) 01:11, 11 jul 2014 (CEST)

Perfecte, jo tampoc tinc gaire temps. Segurament podríem fer un interessant debat sobre el tema, però aquesta no és la feina d'un viquipedista. Si disposes d'una referència que doni suport al teu posicionament t’agrairé que l’incloguis. Si per contra és treball inèdit fruit de la recerca personal, i això és el que em sembla, ho esborraré. Al llibre que referencio hi dediquen 5 pàgines al tractament dels presoners i en cap moment vinculen aquests fets amb la massacre de la Serra de Degollats. Salut, --Auledas (disc.) 02:28, 12 jul 2014 (CEST)

Segells de Ramon Berenguer IV

Hola, volia comentar-te la comparativa de dues imatges dels segells de Ramon Berenguer IV, son aquestes:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1d/Segell-ramon_berenguer-1157-anvers-sagarra_1-marsella.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c9/Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg

Aparentment es tracta del mateix segell, la forma del flan i les seccions visibles així ho indiquen, també la llança té una punxada enmig, i les diferencies es podrien atribuir a la técnica fotogràfica.

Però algunes són inexplicables, intentaré detallar les que més m’han cridat l’atenció:

1.- En el primer s’hi veuen unes punxades vora la gropa del cavall que a l’altre no hi són.

2.- En el primer les regnes del cavall no es veuen bé i en el segon tenen una gran claredat.

3,.- En el primer la cua del cavall acaba en una borla que no es veu en el segon.

5.- En el primer la zona inferior de l’escut està clarament llisa mentre que en el segon s’hi intueixen marques.

6.- La zona central i superior de l’escut el primer té les barres bastant clares, amb relleus indubtables i ben marcats mentre que en el segon son difuses i poc definides, en general, perquè el segon també té alguns detalls més clars.

Que trobes?

Salutacions --Lliura (disc.) 11:24, 30 ago 2014 (CEST)

Gràcies. Efectivament el de la GEC coincideix amb les característiques materials del Segarra tot i no semblar la mateixa fotografia, però podries recordar la font de la que vares escanejar aquesta imatge? https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Segell-ramon_berenguer-1157-anvers-sagarra_1-marsella.jpg Si no, no puc seguir, gracies de nou. --Lliura (disc.) 23:12, 1 set 2014 (CEST)

No, tenc una copia escanejada dels de Segarra, Lamina V, i no és el mateix, el que s'hi veu és el mateix de la GEC tot i que sembla una altra foto. ----Lliura (disc.) 08:35, 2 set 2014 (CEST)

Commons

Hola Georg, et vaig deixar un missatge. Salut--Mnrka (disc.) 10:59, 15 oct 2014 (CEST)

Quinzena de la Qualitat

Salut! Acaba de començar la Gran Quinzena Anual de la Qualitat en la què segur que trobes coses que puguis fer. T'animes a participar? --Panotxa (disc.) 14:01, 23 des 2014 (CET)

Opinió experta

Hola com van les festes ?. Jo estic de Gran Quinzena de la Qualitat i m'he trobat amb Vall d'Aran (1649-50) per a millorar-li l'entradeta. Home, jo diria que se l'ha de canviar el nom i tot: és una batalla?, una campanya?, un setge ?... No et demano que t'ho miris sencer, però em podries suggerir un nom més adient ?. Salut i bon any ! amador (disc.) 21:22, 30 des 2014 (CET)

Problemes de drets d'autor

He marcat l'article Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó amb l'avís de parafrasejat similar. Fins i tot hi ha algunes frases mig tallades d'on sembla que has fet el talla i enganxa. Hem d'evitar el plagi--Salvi «Ssola» (discussió) 01:17, 23 gen 2015 (CET)

Torna a deixar la numeració dels reis d’Aragó del Casal d’Aragó com es va consensuar i acordar en presa de decisions.

Ja sé que no són del teu gust i els has canviat fa poc i haurien de romandre com es va acordar al 2011 (com han estat aquests anys). Gràcies. Si no ho fas no entraré un una guerra de canvis amb tu sinó que hem veure obligar a denunciar-te als usuaris que van organitzar el procés participatiu de consens. Espero que no calgui. Salutacions. --Vibra (disc.) 01:03, 7 abr 2015 (CEST)

Et recordo la proposta guanyadora

6.- Proposta de numeral establert pel Cerimoniós, més cognom familiar Aragó, més numeracions dels titols principals

Nom + número de referència segons l'ordre del llinatge de Barcelona + parèntesi amb el nom i cognom enllaçant al casal) + nota al peu amb les numeracions de cada regne i l'enllaç a l'article sobre elles + nom en els altres idiomes de la cancelleria, l'aragonès i el llatí + parèntesi de naixement i mort + càrrec genèric i títols nobiliaris que comportaren sobirania ordenats per cronologia [Barcelona, Aragó, Mallorca, València, Sicília, Sardenya...] i els anys de regnat entre parèntesi. En un segon paràgraf: breu biografia resumida. «  Pere II "el Gran" (segons el seu llinatge: Pere d’Aragó [1] ) En aragonès: Pero;[2] en llatí: Petri / Petrus.[3] (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre de 1285). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona (1276-1285), rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

--Vibra (disc.) 01:13, 7 abr 2015 (CEST)

Més d'un punt en els mapes

Bones! En els mapes de les plantilles de batalles sé que es pot arribar a posar més d'un punt d'interes: M'agradaria posar ciutats importants de referència a part dels llocs de les batalles, però no tinc ni idea de com fer-ho, em pots ajudar? Moltes gràcies! --Panotxa (disc.) 13:01, 1 set 2015 (CEST)

De fet, me n'he sortit! Mira't setge de Morella (1838). Vull posar cada bàndol en un color, i la batalla amb les espases creuades. Espero que t'agradi. --Panotxa (disc.) 14:58, 1 set 2015 (CEST)

Viquitrobada 2015

Biblioteca Carles Rahola de Girona

Bones Georg, com va tot? Ens veurem enguany a la Viquitrobada 2015 els propers 14 i 15 de novembre a Girona? No t'he vist a la llista d'inscrits encara. Vine! que la farem grossa! :-)--Kippelboy (disc.) 17:39, 23 oct 2015 (CEST)

Modificacions a l'article de Felip V

Hola! M'he trobat la notificació que han reanomenat l'article de Felip V d'Espanya a Felip V de Castella, l'usuari en qüestió, Claudefà està posant castellà allà on posa espanyol. He preferit no iniciar una guerra de modificacions i discutir amb ell, i avisar-te, perquè alguna vegada he vist que acostumes a posar ordre en aquest tema. Sé que es va arribar a un acord per anomenar els reis d'Espanya així a partir d'un determinat moment, oi? Ho dic perquè jo no controlo gaire aquest tema... salutacions--Sorenike (disc.) 22:48, 7 feb 2016 (CET)

Discussió:Generalitat de Catalunya

Amic, es poden dir les coses de moltes maneres, no et posis al seu nivell. --Panotxa (disc.) 06:09, 29 feb 2016 (CET)

No m'agradaria que se't bloqués per culpa d'un personatge com aquests. Una abraçada! --Panotxa (disc.) 06:44, 4 març 2016 (CET)

Mossegues l'ham dels trolls amb facilitat. Jo en aquests casos uso Don't feed the troll, o en la versió castellana, Ladran, amigo Sancho, luego cabalgamos. Si no els dones corda, es cansen --Panotxa (disc.) 09:33, 7 març 2016 (CET)

Ja no li donaré més corda. Fet!--Georg-hessen (enraona'm) 12:59, 7 març 2016 (CET)

Catalunya

Hola, et recomano que no revertixques els meus canvis ja que atempta contra l'objectivitat, una de les bases d'una pàgina com és viquipèdia. Et recordo que no està permés utilitzar aquesta pàgina com a eina política o ideològica. Salutacions. --Español34

Ferran I d"Aragó

Buenas. Quería comentar que no veo sentido llamar Ferran d'Antequera a un rey que fué rey de Aragón y de los catalanes. Con tu experiencia aquí a lo mejor podrías hacer algo. Gracias. Encuentro penoso esta forma de retorcer la historia, herir sentimientos y provocar el ridículo.

@81.39.50.241 (Te respondo aquí mismo) Hay el consenso en la viquipèdia de titular los artículos de los reyes de Aragón por su sobrenombre, no por su numeral. Los numerales crean polémica dado que no coinciden los numerales de Aragón con los de Barcelona, y los más prefieren que se use el numeral de Barcelona, mientras que los menos prefieren que se use el numeral de Aragón. El primer rey de Aragón que usó ordinales para distinguir a reyes del mismo nombre fue Pedro IV de Aragón, pero él se nombraba a si mismo Pedro III, no Pedro IV como debería si estuviera usando la numeración de Aragón. De ello se ha deducido que el propio rey prefirió usó los ordinales de Barcelona a los ordinales de Aragón; tienes un ejemplo aquí (Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent Princep e Senyor el Senyor Don Pedro tercero Rey dAragon, de la manera como los Reyes dAragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran) Dadas estas discrepancias en el uso de los ordinales, se llegó al consenso de usar los sobrenombres en los títulos de los artículos, mientras que en la entradilla se detallan todos los nombres y ordinales posibles, evitando así polémicas estériles. A Jaime I de Aragón se le ha conocido en la historiografia en catalán con el sobrenombre de el Conquistador, y así figura en el título de su artículo, mientras que a Fernando I de Aragón se le ha conocido con el sobrenombre de Fernando el de Antequera, y así debe figurar en el título de su artículo. Puede gustar más o menos, pero es el consenso para evitar polémicas estériles. Saludos.

PD. Entiendo que puede llevar a confusión que el sobrenombre se refiera a un lugar geográfico en lugar de usar un adjetivo, pero es el mismo criterio que se usaba ya desde el mundo antiguo. Así por ejemplo, a Publico Cornelio Escipión se le llamó el Africano ((Africanus), no porque procediera de Africa, sinó porque conquistó Africa; de la misma manera a Tiberio Druso César se le llamó Germánico, no porque procediera de Africa, sinó por conquistar Germania. Por su parte Fernando I de Aragón, llamado Fernando de Antequera, o más correctamente, Fernando el de Antequera, no procedía de Antequea sinó que conquistó Antequera.

Curiositat

Benvolgut Georg-Hessen. Només volia comentar-te que m'ha semblat molt curiós veure avui el teu nom d'usuari dalt del meu (i junts) a aquesta pàgina. M'ha fet pensar que fa 300 anys aquests dos personatges estigueren lluitant plegats. És tot un honor trobar un viquipedista amb el teu nom. Força!--General Basset (disc.) 21:58, 27 nov 2016 (CET)

Quinzena de la Qualitat de 2016

El 16 de desembre comença la Gran Quinzena Anual de la Qualitat. Et convido a participar, i a apadrinar, si ho creus convenient, alguna categoria específica. Per al millor seguiment del volum d'edicions es recomana incloure #QQ16 en el resum d'edició Si creus que hi ha coses a millorar, encara estem a temps! --Panotxa (disc.) 10:08, 4 des 2016 (CET)

Feina?

Suposo que hauràs vist que estem "pescant" a la història antiga. Et proposo ajudar-nos a l'apartat militar, per què no omples alguns vermells de Exèrcit micènic? --barcelona (disc.) 23:01, 2 gen 2017 (CET)

Share your experience and feedback as a Wikimedian in this global survey

Hello! The Wikimedia Foundation is asking for your feedback in a survey. We want to know how well we are supporting your work on and off wiki, and how we can change or improve things in the future. The opinions you share will directly affect the current and future work of the Wikimedia Foundation. You have been randomly selected to take this survey as we would like to hear from your Wikimedia community. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes.

Take the survey now!

You can find more information about this survey on the project page and see how your feedback helps the Wikimedia Foundation support editors like you. This survey is hosted by a third-party service and governed by this privacy statement (in English). Please visit our frequently asked questions page to find more information about this survey. If you need additional help, or if you wish to opt-out of future communications about this survey, send an email through the EmailUser feature to WMF Surveys to remove you from the list.

Thank you!

WMF Surveys, 20:40, 29 març 2018 (CEST)

Reminder: Share your feedback in this Wikimedia survey

Every response for this survey can help the Wikimedia Foundation improve your experience on the Wikimedia projects. So far, we have heard from just 29% of Wikimedia contributors. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes to be completed. Take the survey now.

If you have already taken the survey, we are sorry you've received this reminder. We have design the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. If you wish to opt-out of the next reminder or any other survey, send an email through EmailUser feature to WMF Surveys. You can also send any questions you have to this user email. Learn more about this survey on the project page. This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation privacy statement. Thanks!

WMF Surveys, 03:38, 13 abr 2018 (CEST)

Your feedback matters: Final reminder to take the global Wikimedia survey

Hello! This is a final reminder that the Wikimedia Foundation survey will close on 23 April, 2018 (07:00 UTC). The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. Take the survey now.

If you already took the survey - thank you! We will not bother you again. We have designed the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. To opt-out of future surveys, send an email through EmailUser feature to WMF Surveys. You can also send any questions you have to this user email. Learn more about this survey on the project page. This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation privacy statement.

WMF Surveys, 02:47, 20 abr 2018 (CEST)

Jaume el Just

Vaig esborrar l'escut perquè ara apareix dues vegades, a la infotaula i a part, i considero que no cal duplicar la informació.--Medol (disc.) 20:45, 12 juny 2018 (CEST)

Botifler

Benvolgut George-hessen,

He revertit la teva reversió i t'explico per què. Si utilitzem el terme "etimologia", crec que ho hem de fer d'acord amb el que habitualment està acceptat dintre de la disciplina de la lingüística. Que l'etimologia que dono jo és "la bona" està avalat pel diccionari Coromines, per l'Alcover-Moll i pel diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Tots tres donen la mateixa etimologia que dono jo; per tant, crec que és lògic que la Viquipèdia es basi en les seves definicions a l'hora d'establir l'etimologia del mot "botifler", camp que pertany a la lingüística.

Un altre capítol és la història i tots els textos que es refereixin al terme "botifler" des d'aquest punt de vista. Si hi hagués un autor del segle Tal que digués que "botifler" ve de "botiflaire" ("la flaire que fan les bótes" [és una conya, que quedi clar]), el màxim que podem fer és donar constància d'aquest esment i fer-hi una crítica científica o no fer-la i limitar-nos a l'anècdota històrica.

Per això, insisteixo: "la meva" etimologia està avalada pels lingüistes que tenen una certa categoria en el nostre país i no faig res més que copiar el que diuen ells.

Entenc que vulguis persistir a posar la teva --novel·lesca--, per això vaig pensar que la manera de distingir l'una de l'altra era anomenar-la amb el terme --també avalat lingüísticament-- d'"etimologia popular". Veuràs que aquest terme està enllaçat i allà hi ha totes les explicacions que fan al cas.

En tot cas, no esborris el que he posat jo i, si vols, deixaré intacte el teu text.

Cordialment

Posa referències, però t'inventis coses. Com a referència tens: [11]

Osmòtic (disc.) 16:39, 19 juny 2018 (CEST)

Comtes de Barcelona

Hola. M'estava mirant una sèrie de plantilles que vas crear durant el 2009 com {{Comtes de Barcelona}}. Crec que amb els anys han quedat una mica desfasades i actualment altres com {{infotaula persona}} i {{caixa de navegació}} s'utilitzen molt més. Et sembla bé si traslladem la informació a una caixa de navegació inferior? Ja em diràs! --Jey (disc.) 18:37, 27 ago 2018 (CEST)

Règim constitucional

Una cosa es que dels furs se'n diguin constitucions, que em sembla històricament acceptable, i una altra parlar d'un "règim constitucional" abans de la Revolució francesa. Això sí que no em sembla seriós.--Raderich (disc.) 11:50, 27 set 2018 (CEST)

Aquí tens una referència poc seriosa......Altrament, un règim és una manera de regir, i Catalunya es rgia per les seves Constitucions, i el rei hi estava sotmès. No sé on hi veus tants problemes.... --Georg-hessen (enraona'm) 23:18, 3 oct 2018 (CEST)

Guerra de successió

Hola, Georg-hessen! Revisant canvis recents m'he topat amb l'article de la guerra de successió espanyola, i a la taula hi surt "tipus: guerra de successió", que actualment és una pàgina de desambiguació. A enwiki, per exemple, és un article (War of succession). Estaria bé tenir aquest article aquí, també; així sortiria correctament a totes les infotaules de totes les guerres de successió, i podríem afegir-lo a la pàgina de desambiguació per tal d'informar sobre aquest tipus de guerra. El cas és que, a banda de tu, no recordo qui més feia temes militars. Potser en Sorenike? O potser sabeu d'algú a qui li pugui semblar bé crear l'article. No estic habituada al vocabulari militar, que sinó jo mateixa el traduïria. Ja diràs què et/us sembla, gràcies. --Judesba (digues...) 13:40, 25 set 2019 (CEST)

Hola Judesba. Lamentablement jo vaig molt curt de temps. Pots demanar-ho a en Sorenike o en Panotxa. Salutacions.--Georg-hessen (enraona'm) 20:33, 25 set 2019 (CEST)

Mapa de la guerra de la sucesión

Hola! He leído tu comentario sobre el Mapa de la Guerra de Sucesión. La verdad es que mi principal temor era que no estaba en catalán. He cambiado lo de las Coronas, es cierto, es un detalle que se me había escapado. Lo vuelvo a dejar en el artículo. Un saludo y gracias. --NACLE (disc.) 21:58, 30 març 2020 (CEST)

Viquiestris

He modificat Usuari:Georg-hessen/monobook.js per anul·lar l'eina Viquiestris. Actualment no té manteniment, ni hi ha ningú que se'n vulgui ocupar. Està donant errors de javascript detectats a phab:T259385. --V.Riullop (parlem-ne) 11:29, 27 ago 2020 (CEST)

Vés en compte a l'hora de revertir actes vandàlics

Hola, t'escric per la teva última edicció en aquest article Imperi Carolingi. Li agraïria que anés en compte amb la reversió manual dels actes vandàlics ja que havies eliminat una frase que estava bé, per això, li recomano la reversió automàtic ja que és més eficient i eficaç.

Salut, KajenCAT (disc.) 15:06, 22 oct 2020 (CEST)