Discussió:Fets de Prats de Molló
Article polit:
Els fets de Prats de Molló foren un intent de "invasió" del Principat -sota la dictadura de Primo de Rivera dins la monarquia d'Alfons XIII de Borbó- per a proclamar-hi la República Catalana. Es dugué a terme al novembre de 1926 amb tropes provinents de la gent del braç armat d'Estat Català sota el comandament de Francesc Macià, enginyer militar i coronel expulsat de l'Exèrcit.
El pla consistia en crear dos grups militars que, de matinada, haurien d'atravessar la frontera francoespanyola a la Catalunya del sud tot endinsant-se per camins de muntanya fins prop d'Olot, on se'ls afegirien diversos grups més de l'interior. Un cop reunits, l'estratègia marcava caure per sorpresa sobre la capital de la Garrotxa, per atacar les casernes dels guàrdia civils i dels carrabiners; i aprofitar l'acció per a difondre la notícia de la proclamació de la nova República catalana mitjançant una emissora re ràdio que ells mateixos transportarien. Posteriorment, es marxaria cap a les Guilleries, on s'instal·laria el camp base.
Amb aquesta finalitat, s'entrenaren uns quatre-cents catalans amb l'ajut d'italians antifeixistes exiliats, un dels quals, Ricciotto Garibaldi, era en realitat un espia del govern de Mussolini que denuncià la conspiració a la policia francesa. A causa d'això, els disset caps d'aquesta conjuració liderada Macià foren detinguts a Prats de Molló i jutjats a París. Aquest judici, amb condemnes d'escassa rellevància, serví per a internacionalitzar la qüestió catalana; on Macià va saber capgirar el judici, esdevenint l'acusador del rei Alfons XIII, Primo de Rivera i de l'opressió històrica exercida des de segles contra la població.
Comenceu una discussió sobre Fets de Prats de Molló
Les pàgines de discussió són el lloc on la gent discuteix com millorar el contingut del projecte Viquipèdia. Podeu usar aquesta pàgina per començar una discussió amb altres usuaris sobre la manera de millorar Fets de Prats de Molló.
