Discussió:Follet

Deixo a sota el contingut original, que es podria anar afegint a l'article de manera ordenada i mirant de trobar les fonts.

Hom creu que entre els remolins de vent, i dissimulat per la polseguera, hi ha el follet, personatge fantàstic del qual conten mil galindaines. Hom, a fi d'alliberar-se del follet, se senya. El follet és menut menut, tant, que ni s'arriba a veure de tan petit, i no és pas inmortal, encara que sí d'una vida llarguíssima, que gairebé ho sembla. Té una barba llarguíssima que li arriba més avall dels genolls, vesteix amb colors llampants, a vegades amb estampats romboidals, té la cara groguenca, amb una ganyota entre múrria desagradable, i juganera i sempre van tapats de cap, amb una caputxa de cascavells, o un barretinot vermell, sempre i quan , no hagin agafat la seva forma invisible i impalpable, que no els priva de remenar-ho tot. Se n'entra per les cases, sobretot de nit, i tot ho remena i regira; però l'endemà al matí quan hom es lleva, tot ho troba al mateix lloc i intacte, malgrat l'esbategar de les portes i el sotragament de mobles i de vaixella. Entra pels estables i balda el bestiar a garrotades. Els animals es defensen a guitzes, però mai no els toquen. s'enfila per damunt de les anques dels cavalls i dels muls, i els pentina i els trena les crins i la cua, amb tanta traça que mà d'home no ho sabria pas fer. La bèstia de què el follet s'enamora per a pentinar-la, es pot dir que sempre més estarà grassa i rodona i que fa molt de goig, perquè el menjar l'engreixa més del doble. A S'Agarró, arriba fins i tot a esquilar les cabres, i les crins i cues dels cavalls, lestrena tan fortament, que no els queda altra solució, que esquilar-los els pagesos. A l'Empordà, es diu, que res corre més que un cavall amb un follet amagat a les seves crineres. S'ha de dir, però, que també els renta el pèl, i els donen de menjar gra. El follet té gran taleia per anar per les cuines a veure si les dones les han deixat ben endreçades, llavors netegen, escombren, ttreuen la pols, a fora d'ella, feien els llits, aplegaven la roba, i miren sobretot si han fet malbé gens de menjar. Si és així, que han necesitat de fer tot això, les va a cercar al llit i els venta surres molt grosses, o bé els estira els peus mentre dormen, tot fent grans riallades. A vegades, feien una gran trencadissa de plats de l'escudeller, enrenou de cadires pver terra, de trasbals de mobles... però a l'endemà al matí no hi havia cap trencat ni cap cadira per terra ni cap moble fora de lloc, perquè ells, això sí, tot el que desendressaven, ho tornaven a endreçar. Per la Garrotxa i pel ripollès creuen que el follet que cada nit visita les cases, un cop està llest d'endreçar la cuina i de les diverses mecàniques que la fantasia popular li atribueix, s'entreté fent rodolar una pedreta més o menys rodona, que ell mateix porta perquè li serveixi de joguina, i que cada dia se n'emporta amb molta cura i gran gelosia de no perdre-la. psseir una pedra de follet comporta ventura i riquessa sense límits. només la nit de Sant Joan hi ha alguna probabilitat de poder-se'n apoderar. Per efecte d'ésser la nit que és, el diminut personatge està una mica atabalat i hom el pot esporuguir fent soroll i renou, que el fagin fugir precipitadament sense temps de prendre la pedra, de la qual hom es pot apropiar un cop el follet és fora. La prova és, però perillosa, puix que, si s'adona de les intencions que han provocat el soroll i la fressa, se n'emporta la pedra i maleeix la casa, damunt de la qual cau la dissort més terrible. Pel lluçanès creuen que cada familia té un follet protecor, el qual vetlla per la seva prosperitat. Cada nit volta per tota la casa i recull les molletes de pa i totes les altres engrunetes aprofitables i les guarda curosament. Si algun dia la casa passa missèria, el follet els fa arribar de manera i forma impenssades, tot allò que ha recollit espressament per a ajudar a la familia precisament en moments d'angoixa. Si la familia és disbauxadora i malgastadora, el follet els abandona i no en vol saber més. Aquest personatge petit com un gra de mill, és invisible i per més que hom s'esforci, no hi ha manera de veure'l. Hi ha qui ha viat molletes de pa i d'altres engrunetes com muden de lloc, que sembla que caminin soles; no és pas així; és el follet que se les emporta; però com que és invisible fa l'efecte que són les molletes per elles mateixes que es belluguen. Aquest follet només es fa visible al punt de la mitja nit de sta és averany de boSant Joan, entre la cendra del foc; però, com que li sap greu d'ésser vist, si s'adona que hi ha qui el veu, s'enutja i no torna més. Per ganes que hom tinugui de veure'l, és aconsellable que hi renunciï, per tal de no esquivar-lo i de no perdre'l. Al Ripollès, les cases que visitava el follet i se'n volien alliberar, aquesta nit procuraven robar tres grapats de mill per escampar-los per la cuina quan creien que havien de rebre la visita d'aquest xamós persontge. El seu interès en profit de les coses que visitava no li permitia aquella disbauxa i amb tot afany es posava a recollir el mill, però com que té les mans foradades, tal com el plegava de terra li tornava a caure, i avorrit en veure que no aconseguia sortir-se de l'empresa, se n'anava i no tornava més. Aquesta creença és comuna a diferent pobles d'Europa. Hom havia posat pedres grosses a la base de la foguera per tal de precipitar-se el follet i aconseguir que no s'enfurís i no enutjés amb les seves entremaliadures, a voltes molestoses, els estadants de les cases que visitava. Era creença que després d'apagada la foguera els follets que invisibles s'aplegaven i dansaven al seu entorn, s'asseien en consell a les pedres que els havien preparat i, en amical conciliàbul, s'explicaven llurs coses al davant del caliu, i sobretot es comunicaven el nom de les coses que no els tractaven prou bé, fins al punt de fer-los sentir el pes de llur enuig. De fet, al Lluçanès, es diu que viu a les cendres de la <<llar de foc>> (llar per al follet), i és per no molestar-lo, que només es neteja la xemeneia, el dia de Pasqua(A altres llocs, en el dia de Tots Sants), ja que també per al follet és festa religiosa, i passeja per totes les habitacions de la casa delebrant-la. A Surroca de les Mines i a Bruguera creuen que la nit de Sant Joan els follets s'apleguen en junta sota els bolets, especialment d'aquells la copa dels quals forma com una caputxa o cucurull. Cal abstenir-se de collir bolets si hom en troba trescant pel bosc, per tal de no enfuriar els follets i de no atreure's llur enuig. Pel lluçanés creuen que els follets viuen dins dels joncs i que tenen llur casa dins les tiges sedoses d'aquests arbusts, on entren i d'on surten per la part blanca de la punta. Els vells traginers que desitjaven tenir un follet que els protegís del bestiar i que els fes estar grassos i els portés salut, a més d'estrijorar-los i pentinar-los la cua i la crinera, aquesta nit de Snt Joan, anaven a collir joncs per tal de veure si n'encertaven un que fos la casa d'un follet i prengués protecció del seu bestiar. Hom se'ls imagina pel bosc, ballant amunt i avall, mentre els van queient les calces. Hi ha qui creu que a la nit del vint-i-quatre de dessembre, perden llur poder, però també hi ha qui creu que precisament aquest dia, és quan es dediquen a fer joguina dels mortals amb qui ensopegaven: els feien tema de mil vituperis, que per bé que no feien mal, resultaven pesats i ingrats. Sobretot, els deixaven de manera que perdien l'esma i se'ls feis molt difícil orientar-se i poder sortir de bosc. Mentre pugnaven per trobar el camí, els follets burlaven a grans riallades i els feien tema de llurs mofes. D'altra banda, s'ha de tenir en compte, el paganisme d'aquest ésser, ja que s'explica, que el toc del vespre de l'Avemaria, li perjudicava greument, i una vegada, de manera que fins i tot en una ocació, inentaren sense aconseguir-ho, de parar els tocs de les campanes de la torre d'una església (que fa convinació del ferro i del cristianisme, les dues coses que temen), entortolligant-se en les cordes i agafant-se al batalls però ja no hi varen ser a temps i es van perdre tots. El seu gust per a l'escandol, és ben conegut, com va passar amb el follet que es baixà els pantalons davant d'unes velles i en acabat s'allunyà rient per la xemenria, o els sospitosos tocaments, transformats a vegades en pallises, que efectua durant les nits a algunes noies. Es pot fer fóra d'una casa, parant-los-hi un plat de mill d'escaiola, llavors de col, i altres granes menudes, de la mateixa manera que la pesanta,( encara que cap la possiblitat de que escarmentat, el deixi a una banda, i segueixi fent el que vol) però si se'l vol atreure, se li pot parar un altre de mel, patissos, fruites o llaminadures. A Girona, creuen, que el follet, s'encarna en una espècie de gallina, i que la millor defensa, es ruixar amb aigua beneida, el lloc per on sol entrar. S'explica també, que entren i surten per qualsevol clivella, cap barrera els és un impediment, quan plou es posen esclops i hom sent el seu indiscret trap-trap, ballant sobre la taulada.També fan regolfar les xemeneies omplint l'interior de la csa d'una fumera inaguantable. A vegades, fan avisos a les gents de la casa: piquen a les parets perquè els estandants es recordin d'ells, o bé per tuementar-los o, si més no, per donar-los sobresalts. A Arbúcies, dien que només eta a l'hivern, i que només era un follet, el que xalava en tondre les mules, amagar el ferratge, obrir les bótes del vi del celler. Aquestes trapelleries, eren però festejades a rialles, en l'aplec anyal del pla de Mirambell. A Mallorca follet, segons les creences populars, es diu d'allò que es pert. Quan una cosa es pert es diu: això te follet.

Esborrada frase sense sentit

He arreglat la frase El follet (de foll) és un marc freixer sala xevi oscar salvans q no te rabo es peta en dj kas7or mitològic català, convertint-la en El follet es un personatge mitològic català. Semblava una frase mal traduïda per un sistema automatitzat o mal copiada d'alguna banda.

Això és vandalisme infantil i està ben esborrat.--TaronjaSatsuma (disc.) 10:53, 25 set 2016 (CEST)