Discussió:Fonologia de l'occità

Sobre el títol

Un nom més "enciclopèdic" no seria Fonètica de l'occità? Llull · (vostè dirà) 18:57, 7 jun 2006 (UTC)

El títol no concorda amb el contingut de l'article. Açò més que característiques fonètiques, el que explica és l'evolució fonètica del llatí cap a l'occità i no la fonètica en sí. El contingut hauria de ser semblant al que hi ha a la viqui anglesa de la fonologia castellana ací. El contingut està bé com a apartat dins d'aquest o que forme part de l'article principal d'occità en un apartat anomenat Evolució del llatí o dins d'història de la llengua però canviant l'estil actual per un de més wiki. --Pepetps (Podem discutir-ho) 18:20, 9 jun 2006 (UTC)

Exàctament, és tracta d'un article sobre l'evolució del llatí (vulgar) vers l'occità (no sé quin). –Pasqual bústia 19:48, 13 jun 2006 (UTC)

Algú que sàpiga occità pot fer l'adaptació de l'article anglés de en:Spanish phonology a la fonologia occitana? Jo em puc oferir a ajudar, o si voleu a començar-lo. --Pepetps (Podem discutir-ho) 11:32, 11 jul 2006 (UTC)

Occità comú?

No acabo de veure gaire clar dir que el llenguadocià és l'occità comú. Trobo que és menysprear una mica els parlants de gascó, llemosí, niçard ... --Manu bcn 10:29, 8 jun 2006 (UTC)

Tal volta no és adequat el qualificatiu "comú" aplicat al llenguadocià, però hi ha un acord perquè aquest dialecte esdevingui el nucli de l'estàndard occità (dialecte director i de referència), per la seva situació geogràfica, entre els dos grans blocs dialectals, en contacte amb tots els principals dialectes, amb tot els quals, per això, comparteix algun tret, i pel seu conservadorisme, que el fa el dialecte més proper al clàssic medieval. Per aquest conservadorisme, el llenguadocià fonològicament és constituït pel que s'ha anomenat un diasistema occità. Per tot això, per la seva gran unitat i perquè és el dialecte més important geogràficament, es diu que l'occità central o mitjà, tot referint-se al llenguadocià septentrional i nord-oriental. (Pèire Bec, Manuel pratique d'occitan moderne, Ed. A. & J. Picard, Paris, 1973; Roger Barthe; Roger Barthe, Lexique français-occitan, Collection des Amis de la Langue d'Oc, Paris, 1973). Pèire Bec es refereix també a l'occità central com l'occità estàndard (Pèire Bec, La llengua occitana, Ed. 62, Barcelona, 1977). Jordi Bruguera quan compara el català amb l'occità, pren com a referència el llenguadocià perquè "ha esdevingut el dialecte mitjà i estàndard per excel·lència" (Jordi Bruguera, "Influx de l'occità en la llengua catalana", dins Primeres jornades del CIEMEN. Dret i minories nacionals. Relacions lingüístiques occitano-catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Montserrat, 1977).

Antoni I. Alomar 16:16, 9 jun 2006 (UTC)

Bona tarda a tothom. Bon vèspre a totom.

Es clar que el llenguadocià no és pas l'occità comú, però normalment es considera la varietat amb la qual s'hauria d'estandaritzar el conjunt de dialectes d'òc, ja que és la variant més propera a l'occità medieval. També és més propera al català, el gascó és més proper al castellà, l'alvernès i el llemosí al francès, el vivaro-alpí a l'italià, i el provençal doncs no sé a quina llengua s'hi assembla més... Té força mots semblants al francès, però també te vocabulari únic, com el famós exemple de "Calendas" en comptes de "Nadal" o "Nadau".

Adeu siau.
Adieu-siatz.

KekoDActyluS 18:35, 9 jun 2006 (UTC)

No palatalització de CA?

Quan diu que l'occità no palatalitza la ca, no és del tot cert. Els parlars nord-occitans diuen "chantar" en comptes de "cantar" KekoDActyluS 09:15, 27 ag 2006 (UTC)

Llavors s'hauria d'especificar la zona o dialecte que no complisca esta característica. –Pasqual · bústia 12:11, 27 ag 2006 (UTC)

Cosonants occitanes.

En el taulell hi manquen algunes consonants que tot i no ésser en llenguadocià, existeixen en d'altres parlars. Aquestes són [v], [ɟ] (en llemosí i alvernès, "di" es pronuncia [ɟ], per exemple, "el diguèt" [el di'gɛt] en llenguadocià però z-elh diguèt [zIj ɟi'ge] en alvernès i eu diguèt [ew di'gɛ] )en llemosí, [x] (la "l" intervocàlica de l'alvernès del cantal, pala; ['paxa] i d'un parlar nord llemosí representat per -lh final lo milh [lu mix]) i [R]. Keko_dc 16:08, 23 jul 2007 (CEST)

Sobre el títol (bis)

Com ja s'havia comentat més amunt, el títol "Fonètica de l'occità" evidentment inclou les característiques, i és redundant. --V.Riullop (parlem-ne) 20:38, 11 març 2009 (CET)

Inconsistències

1) Sembla increible tenir consonant aproximant labiopalatal (la consonant de [y]) i en canvi no tenir la vocal [y] al sistema ... 2) Pel que diu al quadre, l'absència del fonema /v/ seria un tret importantíssim de l'evolució des del llatí, el betacisme agruparia l'occità amb (la major part de) el català, l'aragonès, i el castellà. Perique des Palottes (disc.) 10:05, 7 des 2009 (CET)