Discussió:Francina
Aparença
Fals! Francina no ve del francès, al s. XV trobem francines com a derivació de Francesca català.
- DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR (ALcover-Moll): FRANCINA. Nom propi de dona, variant afectuosa de Francesca per canvi de sufix. Na Ffrancina la beneita, | ull teniu d'umilitat, cançó rossellonesa del segle XV (ap. Vidal Hist. Perp. 360). Cridem Francina, farem calar més la cortina, Somni J. Joan 127. Fon.: fɾənsínə (mall., men.). Es forma que es va perdent; creiem que ja només es conserva a les Balears, i encara just en la pagesia; però antigament era usual en el català continental des del Rosselló fins a València, com ho proven els dos textos literaris que hem citats. Intens.:—a) Afectuosos: Francineta, Francinona, Francinons.—b) Despectiu: Francinota, Francinot.
Comenceu una discussió sobre Francina
Les pàgines de discussió són el lloc on la gent discuteix com millorar el contingut del projecte Viquipèdia. Podeu usar aquesta pàgina per començar una discussió amb altres usuaris sobre la manera de millorar Francina.