Discussió:Ganeixa

La deïtat hindú amb forma humana però amb cap d'elefant, representa el poder de l'ésser suprem que elimina els obstacles i assegura l'èxit de les empreses humanes. Per aquesta raó, els hindús veneren sempre Ganesha abans de començar qualsevol activitat religiosa, espiritual o terrenal. A la mitologia hindú, Ganesha és el primer fill de Lord Shiva i la Divina Mare Parvati. El seu segon fill és Lord Subramanya i la seva filla és Jyoti. Com s'explica més avall, la representació de Ganesha com la barreja de parts humanes i animals simbolitza l'ideal de perfecció com el conceben els savis hindús i il·lustra alguns conceptes filosòfics de profund significat espiritual.

Cap d'elefant, boca ampla i grans orelles:

El gran cap d'elefant simbolitza la saviesa, la comprensió i un intel·lecte discriminatiu que un pot posseir per aspirar a la perfecció a la vida. La boca ampla representa el natural desig humà de disfrutar de la vida terrenal. Les grans orelles signifiquen que una persona perfecta és la que posseeix una gran capacitat d'escoltar els altres i assimilar idees.

La trompa i els dos ullals amb l'ullal esquerra trencat:

No hi ha cap instrument humà conegut que tingui un ventall operatiu tan ampli com la trompa d'un elefant. Tant pot desarrelar un arbre com pot agafar una agulla del terra. De la mateixa manera, la ment humana ha de ser suficientment forta per fer front als alts i baixos del món exterior i llavors ésser suficientment delicada per explorar els subtils reialmes del món interior. Els dos ullals denoten els dos aspectes de la personalitat humana, la saviesa i l'emoció. L'ullal esquerra trencat emfatitza la idea que un pot dominar les emocions amb el raonament per assolir la perfecció. Ulls d'elefant:

Es diu que els ulls de l'elefant posseeixen una deformació natural que els permet percebre els objectes més grans del que són en realitat. Així, els ulls de l'elefant simbolitzen la idea que fins i tot si un individu esdevé més i més gran en salut i saviesa, percebrà que els altres són més grans que ell mateix; això és, dominar l'orgull propi i assolir la humilitat. Els quatre braços i diversos objectes a les quatre mans: Els quatre braços indiquen que el Senyor és omnipresent i omnipotent. El costat esquerre del cos simbolitza l'emoció, i el dret simbolitza la raó. Una destral a la mà superior esquerra i un lotus a la mà superior dreta signifiquen que, en l'intent d'assolir la perfecció espiritual, un hauria de tallar els lligams terrenals i conquerir les emocions. Això el capacita per viure en el món sense ser afectat per les temptacions terrenals, igual com un lotus es manté a l'aigua sense que l'afecti. Una safata de Laddus (un aperitiu popular) prop del Senyor denota que Ell escampa salut i prosperitat sobre els seus devots. La mà esquerra inferior es presenta en una postura de benedicció, el que significa que Ganesha també beneeix els seu devots.

Un cos humà amb una gran panxa:

El cos humà posseeix un cor humà, que és el símbol de la bondat i la compassió cap a tothom. Usualment es representa Ganesha portant vestits vermells i grocs. El groc simbolitza la puresa, la pau i la veracitat. El vermell simbolitza l'activitat del món. Aquestes són les qualitats d'una persona perfecta que compleix tots els deures del món amb puresa, pau i veracitat. La gran panxa significa que l'individu perfecte ha de tenir una gran capacitat de fer front a totes les experiències, agradables i desagradables, del món. La panxa rodona representa tot l'univers. Segons la llegenda, durant un dels seus aniversaris, la seva mare, Shakti Parvati, li va cuinar vint-i-un tipus de plats deliciosos i moltes postres dolces. Ganesha va menjar massa i fins i tot la seva gran panxa no podia amb tot. A cavall del seu ratolí, va sortir en una de les seves rondes nocturnes. De cop, el ratolí va ensopegar i es va espantar en veure una gran serp. Per ajustar-se la panxa, Ganesha es va posar la serp al voltant de la panxa com si fos un cinturó.

Un ratolí assegut a prop dels peus de Ganesha i observant la safata de Laddus:

El ratolí simbolitza l'ego que pot tastar tot el que és bo i noble en una persona. Un ratolí assegut prop dels peus de Ganesha indica que la persona perfecta és la que conquereix el seu ego. Un ratolí observant el Laddus, sense consumir-lo, denota que un ego purificat o controlat pot viure en el món sense ser afectat per les temptacions terrenals. El ratolí és també el vehicle de Ganesha, significant que un pot controlar l'ego per tal que la saviesa excel·leixi més enllà. La simbologia entre el ratolí, la serp i la panxa de Ganesha, i la seva relació amb la Lluna en el seu aniversari és altament filosòfica. La totalitat del cosmos es com la panxa del déu. Shakti Parvati és l'energia primordial. Els set lokas d'amunt, els set lokas d'abaix i els set oceans, estan dintre de la panxa còsmica de Ganesha, mantinguts units per l'energia còsmica kundalini, simbolitzada com la gran serp que Ganesha es posa al seu voltant. El ratolí no és res més que el nostre ego. Ganesha, usant el ratolí com a vehicle, exemplifica la necessitat de controlar el nostre ego. Aquell qui controla el seu ego té la consciència de Ganesha o la consci``encia d'un déu. El peu dret recolzat sobre el peu esquerre:

Com s'ha dit abans, el costat esquerra del cos simbolitza l'emoció, i el dret la raó i el coneixement. El peu dret recolzat sobre l'esquerre il·lustra que per viure una vida exitosa un hauria d'utilitzar el coneixement i la raó per dominar les emocions.

El naixement de Ganesha

Kailasa era la llar del Senyor Ishwara (Shiva), i Parvati era la seva esposa. Ishwara tenia milers de servents, com ara Nandi i Bhringi. Un bon dia, Parvati s'anava a banyar, com de costum, i Nandi es va quedar a vigilar la porta. Parvati li va dir: "Que no entri ningú", i va anar cap a dins. Al cap d'una estona, va arribar Ishwara. Nandi li va dir que Parvati s'estava banyant. Ishwara es va fer el sord i va entrar. Parvati es va molestar amb la sobtada entrada del seu marit. L'endemà, a l'hora d'anar al bany, Parvati va formar la figura d'un noi amb la brutícia del seu cos i li va donar vida. Va ser aquest noi que arribaria a ser Ganesha i Gajamukha. El noi Ganesha era molt atractiu i fort. Es va inclinar en reverència i devoció cap a la seva mare i va dir: "Mare, què haig de fer?". Ganesha era més radiant que el sol i que la lluna. Parvati estava exhultant de joia en veure la figura del xicot. El va abraçar, va acariciar el seu cap tendrament i el va besar amb afecte. Llavors li va donar un gros bastó i li va dir: "Mira, fill meu, ara vaig a prendre un bany. No permetis que ningú passi sense el meu permís".

Quan Ishawara va arribar, Ganesha el va aturar a la porta. Ishawara es va enfadar, encara més perquè mai havia vist aquell noi. Mirant-lo enfurismat, li va dir: "Qui ets, petit marrec? No saps que sóc el senyor de Kailasa i que Parvati és la meva esposa? M'intentes aturar? Com goses?"

Ganesha no es va arronsar i va replicar-li: "Siguis qui siguis, no et tinc por. Ara la mare s'està banyant. Sense el seu permís, no puc deixar que ningú entri. Així que ara ves-te'n".

La ràbia d'Ishawara no va tenir límits quean va sentir les paraules del xicot. Va decidir ignorar el petit noi i, intentant deixar-lo de banda, va fer un pas endavant. Ganesha, tot enfurismat, el va empènyer cap un costat i li va ventar un cop de pal.

Això va ser un insult a Ishawara, però tot seguit va repensar-s'hi i va contenir la seva ira. Va pensar que no era convenient que ell, com a senyor de l'univers, castigués un noiet amb les seves pròpies mans. Fóra com aixafar una papallona amb una roda. Així, va decidir enviar els seus servents per castigar el noi i va sortir d'allí.

Els servents d'Ishawara van obeir la seva ordre i van anar fins a Ganesha per advertir-lo. Li van explicar la grandesa i el poder d'Ishawara. El van avisar dient: "Implora el perdó d'Ishawara per la teva falta i suplica la seva gràcia", però Ganesha no els escoltà.

Finalment, els servents d'Ishawara van perdre la paciència i van envoltar Ganesha. Aquest, enlloc d'atemorir-se, va apressar-se per a la batalla mantenint ferm el seu bastó. En la llarga batalla que va seguir, Ganesha va guanyar. Va fer servir un Parighayudha (una arma de guerra com un bastó), i els servents d'Ishawara van fugir corrents, espantats pels poderosos cops del Parighayudha.

La notícia de la desfeta va encendre Ishawara. De seguida es va enfurismar i la seva ràbia no tenia límits, però al mateix temps el va sorprendre el valor del petit noiet. Va enviar tots els déus a lluitar amb Ganesha, però també van ser derrotats per l'heroi que lluitava tot sol. Finalment, el mateix Ishawara s'hi va adreçar. Va tallar el cap de Ganesha amb el seu trident (Trishula).

Parvati va enrrabiar-se quan va tenir notícies de la mort del seu estimat fill. El seu enuig va esclatar quan va saber que tots els déus havien atacat el noi, que lluitava tot sol. Immediatament, usant el seu poder diví, va crear milers de deeses com Lambasheersha, Kubjaka, Khanja i Karali. Els va ordenar que anessin i destruïssin tots els déus que havien estat enemics del seu fill.

Obeint la seva senyora, les deeses van atacar els déus amb armes mortals a les mans, i van tallar els caps de tots aquells que van trobar. Alguns fins i tot van ser esquarterats.

L'assemblea de déus va tremolar amb l'amenaça d'aquestes deitats poderoses. Llavors, el gran savi Narada i déus com Brahma, Vishnu i Indra van anar a Parvati i la van saludar amb devoció. La van lloar dient: "Mare Parvati, et preguem, calma't. Primer retira les teves deitats. Salva els déus que estan essent destruïts".

Parvati replicà: "He perdut el meu estimat fill. Si ell és retornat a la vida, retiraré les meves deitats".

Aleshores, Narada, Brahma i els altres van anar a trobar Ishawara. Van calmar la seva ira i el van tranquilitzar. Li van pregar dient: "Sisplau, reviu Gowriputra. Altrament, l'amenaça no s'aturarà. El cel no sobreviurà". Llavors Ishawara es va calmar, va cridar alguns déus i els va dir: "Anéu, trobeu algú que dormi amb el seu cap mirant cap el nord, talleu-li el cap i porteu-lo aquí". Immediatament, els déus van anar i van tallar el cap d'un elefant que jeia cap el nord, i li van portar a Ishawara. Aquest va agafar el cap de l'elefant, el va unir al cos de Ganesha i li va donar la vida.

Parvati va estar molt contenta de veure el seu fill viu altre cop. El va abraçar i el va acaronar. Va cridar totes les deeses que havia enviat que tornessin i va salvar els déus.

Llavors Parvati va explicar a Ishawara i a l'assemblea dels déus la història del naixement de Ganesha. Ishawara va abraçar el noi amb l'afecte d'un pare i va ser feliç. Els déus van proposarar que Ganseha podria ser el Ganadhyaksha (el cap dels servents d'Ishawara). Ishawara va acceptar la benedicció de Ganesha i va dir: "Estimat Ganseha, sigues el líder dels nostres Ganas. Sigues també el senyor dels obstacles. Així doncs, que tothom t'adori a tu abans d'adorar els altres déus. La persona que t'adori estarà lliure d'obstacles i problemes. Beneïts seran els homes i dones que et lloin el quart dia de lluna plena del mes de Bhadrapada".

El casament de Ganesha

Quan Shanmukha i Ganesha, els fills d'Ishawara (Shiva) i Parvati, es van fer grans, els pares van començar a pensar a preparar el casament dels seus fills. Un dia els van dir: - Nois, hauríeu d'anar a conèixer el món. Celebrarem el casament d'aquell que sigui el primer a donar-hi la volta. Hi esteu d'acord? Els nois van acceptar.

Shanmukha volia guanyar. Així que va pujar al seu vehicle, un indiot, i va marxar ràpidament per guanyar la competició. Però el panxut Ganesha va trobar que era una tasca prou difícil. Malgrat tot, ell també volia guanyar. Es va aturar a pensar un moment fins que se li va acudir una idea. Se'n va anar a banyar i després va donar set voltes al voltant dels seus pares, amb gran devoció i reverències cap a ells.

Shiva i Parvati es van mostrar divertits amb la conducta de Ganesha. Es van mirar l'un a l'altra, somrient. Llavors Shiva va cridar Ganesha i li va preguntar: - Ganesha, que no vols començar el teu viatge? - Pare -va respondre Ganesha, molt intel·ligentment-, tots els móns estan dintre de vosaltres dos. Els Vedes i els Puranes ho diuen així. Per tant, donant-vos la volta a vosaltres, he completat la tasca d'anar al voltant del món. Així que he derrotat Shanmukha! Les paraules de Ganesha eren certes. Ishwara i Parvati van estar molt contents que fóra tan murri i intel·ligent. Llavors van celebrar el casament de Ganesha amb Siddhi i Buddhi, les dues belles filles de Vishwabrahma. En algunes històries es diu que Ganesha va tenir dos fills, Kshema i Labha.

Talasura humiliat

Els Asures (dimonis) solien buscar brega amb els déus. Alguns d'ells solien obtenir més força aconseguint benediccions dels Senyors Vishnu, Shiva o Brahma després de fer dures "tapas" (intenses meditacions i pregàries). I a causa d'aquestes benediccions solien ser molt arrogants. Els agradava divertir-se torturant homes i déus. Talasura era un d'aquests malvats asura. Aquesta és la seva història: Talasura era el rei de Ramanaka. Era molt fort però malvat. Era un asura arrogant i obstinat. Els déus tremolaven només de sentir el seu nom. Talasura tenia un ull posat en Devendra, que feia molt temps que era el rei dels déus. El seu gran desig era derrotar Devendra en la batalla i esdevenir el Senyor de tota la seva riquesa i esplendor. Un dia, el seu somni va esdevenir realitat. S'estava celebrant l'assemblea d'Indra i la sala era plena de música melodiosa. Unes nimfes encisadores ballaven i Indra i els altres déus es van abandonar a la música i la dansa. Veient aquesta oportunitat, Talasura va ordenar la seva força demoníaca que entrés al cel i ataqués el palau d'Indra. Aquest atac inesperat va causar gran confusió en l'assemblea dels déus. No estaven gens preparats per a la guerra i, al final, Talasura va guanyar la batalla. El derrotat Devendra i els altres déus van fugir com la daina que és assetjada pels caçadors. Després de la batalla, Talasura va esdevenir el Senyor de tota la riquesa dels déus. Va esdevenir Senyor de Kalpavriksha (l'arbre que concedeix tots els deitjos), Kamandhenu (la vaca sagrada que pot donar qualsevol cosa que hom pugui desitjar), Airavata (l'elefant blanc d'Indra) i tots els seus tresors. Devendra ho va perdre tot i va esdevenir miserable. Va anar a amagar-se allà on Talasura no el pugués trobar, tan n'estava de terroritzat. Llavors va començar a preparar un pla per recuperar totes les riqueses i el regne que el malvat asura li havia près.

Després de portar a terme estrictes tapas, Talasura va voler obtenir benediccions de Brahma. Brahma va apreciar la seva devoció. Va aparèixer davant d'ell i li va dir: - Talasura, estic complagut de la teva devoció. Pots demanar-me tot allò que vulguis. Talasura va dir: - Senyor, concedeix-me que mai tindré por de ningú. Brahma va pensar un moment i va dir: - Cóm puc concedir una benedicció absoluta? Has de tenir por d'alguna de les espècies d'éssers vius. Recorda això i demana una benedicció. Hi ha quatre espècies: els déus, els éssers humans, els animals i els ocells. De quina tens por? Talasura va reflexionar sobre les paraules de Brahma. Llavors li va dir: - Pare, el meu desig és governar per sobre dels déus i els homes amb poder absolut. Així que no hauria de tenir por que em matessin. Però deixa'm témer l'elefant, el més fort dels animals. Brahma va concedir la benedicció i va desaparèixer.

Talasura era ja una criatura perversa. Un cop es va assegurar la benedicció de Brahma, la seva arrogància no va tenir límits. Indra i els déus estaven amagats. Ell va començar a buscar-los i a torturar tots aquells que trobava. Un dia Devendra, que no podia suportar més la tortura de Talasura, va anar a veure Brahma amb altres déus. Li va explicar la injustícia i els actes malvats de Talasura. Li va demanar a Brahma que els mostrés un camí per destruir Talasura. Brahma va dir: "Devendra, aquest malvat asura s'ha tornat molt fort per les meves benediccions. Ningú el pot vèncer tret d'un elefant. Si anéu a veure Ishawara, ell us pot ajudar amb el seu fill Ganesha. Ganesha pot vèncer fàcilment aquest asura, perquè té el cap d'un elefant". D'acord amb això, Devendra va anar a Kailasa. Va explicar la destrucció causada per Talasura i el suggeriment de Brahma. Va pregar: "Senyor Parameshwara, sisplau, salveu-nos d'aquest problema aviat". Ishawara es va fer ressó del prec d'Indra i els altres déus, i immediatament va cridar Ganesha i li va dir: "Ganesha, vés tot seguit a la ciutat de Ramanaka i conquereix-la a Talasura, el malvat enemic dels déus". Ganesha era totpoderós i enemic dels asures, així que, tal com el seu pare li havia encomanat, va fer via cap a Ramanaka. Va destruir tota la riquesa de Talasura, va fer miques el seu poderós exercit i va reptar Talasura a un combat ferotge amb ell. El gran guerrer Talasura també va lluitar amb gran valor, però no podia fer res contra Ganesha. Al final, Ganesha el va aixecar agafant-lo amb la seva trompa i el va llançar contra terra. El fort cop el va deixar inconscient, i va vomitar sang. Quan va recuperar la consciència, va veure un enfadat Ganesha davant seu, amb la brillant Parighayudha a la seva mà. Talasura el va mirar per un moment, amb els ulls negats de por. Llavors va recordar que, d'acord amb la benedicció de Brahma, la seva vida podia córrer perill a mans d'un elefant. De cop, la seva arrogància i el seu poder es van desfer com la mantega davant del foc. Es va agenollar als peus del cara-d'elefant Ganesha i li va pregar pietat: "Vighneshwara, perdona'm i salva'm la vida". Ganesha li va dir a Talasura: "Talas, estaves molt orgullós del poder que t'havia donat la benedicció de Brahma. Vas causar problemes a tothom. Vas fer fora Indra del cel. Només si has d'aprendre d'aquesta lliçó et perdonaré i et conservaré la vida". Talasura va replicar: "Vinayaka, he fet molt malfet. No tornaré a molestar els déus. M'has ensenyat una lliçó. La supèrbia de ser el més fort ja s'ha esvanit. Perdona'm". El bondadós Ganesha el va perdonar.

L'amenaça de Ravana

Ganesha és conegut com Vighneshwara perquè els seus devots creuen que Ganesha supera tots els obstacles i dificultats. Hi ha moltes històries que narren com Ganesha va salvar fins i tot els déus. Ravana era el rei de Lanka. Era molt fort. Un cop hi havia indicis que els déus patirien a les mans de Ravana. Ravana era un devot d'Ishawara. Un dia va portar a terme unes estrictes tapes. Satisfet per aquestes tapes, Ishawara es va aparèixer davant d'ell i li va dir: "Quina mercè desitges?". Ravana va demanar l'Amatlinga de Shiva (l'Amatlinga de Shiva era el reflexe de Shiva en la forma de Linga. La presència d'aquest Linga és tan bona com la de Shiva mateix). Ravana tenia la convicció que ningú el podria vèncer un cop adquirís el poder real de Shiva. Shiva li havia dit que demanés qualsevol desig, així que va estar obligat per les seves paraules a donar-li el seu Atmalinga. Amb tot, va advertir Ravana: "No posis aquest Atmalinga a terra ni per un moment. Si ho fas, ja no el podràs recuperar". Llavors va desaparèixer. Els déus van tremolar en veure l'Amatlinga de Shiva en mans de Ravana, que era una amenaça per al món. Ravana era el seu pitjor enemic i ara, amb el Shivalinga en el seu poder, estaven en un gran perill. La preocupació era gran, perquè no savien com es podrien protegir. Van recordar Ganesha. Van anar a veure'l i li van exposar les seves preocupacions. El bondadós Ganesha els va consolar. Els va envalentir dient: "No permetré que Ravana tingui l'Amatlinga de Shiva. No patiu". Els déus se'n van anar i Ganesha va seguir Ravana per complir la seva missió. Ravana anava cap a Lanka portant l'Amatlinga de Shiva a les seves mans. Anava per la costa oest quan es va fer fosc. Era el moment de fer el sandhyavandana (la pregària del vespre). Ravana tenia un dilema: el mateix Ishawara li havia dit que l'Amatlinga no havia de tocar a terra. Cóm s'ho faria per fer el sandhyavandana amb l'Amatlinga a les seves mans? En aquell lloc desert no hi havia ningú que el pugués ajudar. Es va quedar assegut, pensant què podia fer. Ganesha seguia Ravana i esperava una oportunitat. Quan es va adonar de les dificultats de Ravana, es va aparèixer al seu davant amb l'aparença d'un noiet. Quan Ravana el va veure, va estar tan content com si hagués trobat aigua en un desert. Va cridar-lo i li va dir: - Noi, m'aguantaries aquest Linga fins que acabi de fer el sandhyavandana i després me'l tornes? El noiet (que era en Ganesha) li va dir: - Sembla molt pesat. Posa'l a terra i fés-ho. - No, no ho puc fer, això. No se'l pot posar a terra. Sisplau, aguanta'l a les teves mans fins que jo torni- va dir Ravana. - I si és massa pesat per a mi? - Tornaré de seguida, noi- va dir Ravana.- Ets un xicot espavilat, no? Si us plau, aguanta'l un moment.

El noi va accedir. Ravana li va donar l'Amatlinga i li va dir: - No t'oblidis: no es pot posar a terra- i se'n va anar cap el mar a fer el sandhyavandana.

Fia poc que Ravana havia començat, que Ganesha va cridar: - Senyor, és massa pesat, no el puc aguantar!!

Ravana va tenir por, però no podia tornar sense haver acabat el sandhyavandana, així que va cirdar: - De seguida torno, noi. No posis el Linga a terra passi el que passi. Però quan Ravana estava oferint aigua sagrada als déus, Ganesha va tornar a cridar: - Oh, Ravana, ja no puc suportar més el seu pes. El deixaré aquí a baix. I dient això, Ganesha va posar el Linga a terra i se'n va anar corrents. Ravana va completar el sandhyavandana ràpidament i va tornar corrents ben espantat. Va veure l'Amatlinga de Shiva a terra i el va intentar aixecar, però estava fermament clavat a terra. Tal li feia la força amb què l'estirés, l'Amatlinga no es movia.

No era fàcil evitar que Ravana tingués l'Amatlinga de Shiva, però Ganesha, amb la seva intel·ligència, va convertir en senzilla aquesta difícil tasca.

Ganesha maleeix la Lluna

Un dia, viatjant per l'univers a lloms de la seva rata Ganesha va arribar a Chandraloka (el regne de la Lluna). La Lluna el va veure. Molt divertida, la Lluna es va burlar de la seva aparença. Veient el cara-d'elefant panxut Ganapati (Ganesha) cavalcant una rata, va riure a cor què vols. Això va ser un insult, i Ganesha es va empipar molt amb la Lluna, fins que els seus ulls es van tornar vermells. Va pronunciar una maledicció: "Oh Lluna, la teva preciosa aparença t'ha tornat massa orgullosa. Boja! Jo sóc adorat en tots els móns, però tu te'n rius de mi. Recull ara els fruits de la teva boja vanitat. Que la teva bellesa, que és la causa de la teva arrogància i ignorància, desapareixi. A partir d'ara, qui et miri el quart dia de la quinzena brillant del mes de Bhadrapada, el dia del meu naixement, sofrirà acusacions injustes". La maledicció va esmicolar la vanitat de la Lluna. Es va adonar de la seva errada i se'n va penedir. Posant-se devotament amb les mans unides davant Ganesha, li va pregar: "Senyor, perdona'm per la meva ignorància. Desfés la maledicció i protexeix-me". Llavors el bondadós Ganesha es va calmar. Va consolar la infeliç Lluna i li va dir: "Lluna, te n'has adonat de la teva falta. El més important és la destrucció de la teva vanitat. De totes maneres, la meva maledicció no pot ser en và. Però tots aquells que estiguin subjectes a falses acusacions seran salvats i mantindran el seu bon nom si et miren el segon dia de la quinzena brillant també o escolten la història de la joia Syamantaka". La Lluna va quedar satisfeta.

La història de Syamantaka demostra el poder de la maledicció de Ganesha.

Satrajita de Dwaraka tenia una joia anomenada Syamantaka. Era enlluernadora. Si se la lloava amb devoció, solia concedir molt d'or cada dia. Una vegada, Prasena, germà de Satrajita, va anar a caçar. Portava la Syamantaka. Un lleó el va matar i se'l va endur a la seva cova, arrossegant també la joia. Un ós que es deia Jambavanta va matar el lleó i va agafar la joia perquè els seus fills hi juguessin. Aquest tal Jambavanta no era un ós qualsevol; era l'heròic deixeble de Shri Rama. Quan Prasena no va tornar a Dwaraka, Satrajita va sospitar que el mateix Krishna l'havia mort per quedar-se amb Syamantaka. El rumor aviat es va extendre. Krishna no havia fet res dolent. Així que quan va sentir les sospites de Satrajita, es va molestar i va anar a trobar Prasena. Va trobar el seu cos, que tenia al voltant les petjades d'un lleó. Seguint les petjades, Krishna va entrar a la cova de Jambavanta. Va lluitar amb Jambavanta durant vint-i-vuit dies. Finalment, Jambavanta va comprendre que Shri Krishna era el mateix Shri Rama. Llavors li va oferir la joia Syamantaka. Krishna va entregar la joia a Satrajita i va posar fi als rumors maliciosos. Amb tot, el va sorprendre el que va passar: "Cóm es poden dir aquestes coses de mi si jo no he fet res malfet?". Un gran savi li va explicar la història de la maledicció de Ganesha i li va dir: "Vas mirar la lluna el quart dia". Llavors Krishna va rendir culte a Ganesha. Siddhi-Vinayaka Vrata (la lloança a Ganesha) es porta a terme el quart dia de la quinzena brillant del mes de Bhadrapada. Els devots creuen que aquells que miren la Lluna aquell dia no sofriran si escolten la història de la joia Syamantaka.

Vyasa dicta a Ganesha

El Mahabharata és una de les obres èpiques més grans i importants del món. L'autor en va ser Vyasa, un Maharashi, que ho coneixia tot de la guerra entre els Pandaves i els Kauraves, ja que va succeir en el temps del seu avi, que hi va participar. Vyasa estava pensant a dictar l'èpica, el Mahabharata, a algú, però volia algú capaç d'escriure ràpid i sense errors. Brahma va pensar que Ganapati (Ganesha) era l'única persona capaç d'estar a l'alçada d'aquesta immensa tasca.

Quan Ganesha va anar a trobar Vyasa, li va dir: "Bhagavan, jo mateix assumiré la història del Mahabharata". Vyasa va dir: "Estimat Ganesha, dictaré el poema molt depressa. El pots transcriure sense cap falta?". Ganesha li va retornar un repte: "Bhagavan, escriuré tan ràpidament com puguis dictar i, és clar, sense faltes. Però un cop que comencis a dictar, no podràs aturar-te fins que no el finalitzis. Acceptes?". I Vyasa Maharshi va acceptar el repte. Després que van establir aquest acord, Vyasa va començar a dictar la història i Ganesha transcrivia tot allò que ell deia. Així van oferir aquesta obra èpica al món.

La pèrdua d'un ullal

Un dia, Shiva estava fent la migdiada i Ganesha muntava guàrdia. En aquell moment, Parashuram, un guerrer Brahmin, va anar a veure Shiva. Per tal de desencoratjar-lo, Ganesha el va aturar, però Parashuram no estava disposat a rebre ordres de ningú. Com a resultat, es va engegar una gran batalla. Finalment, Parashuram va colpejar Ganesha amb la seva poderosa destral, que li havia estat regalada per Shiva en premi per la seva devoció. Quan va reconèixer la destral, Ganesha va refusar aturar la destral per respecte al seu pare, impactar contra el seu ullal, i aquest es va trencar. Així, Ganesha va perdre un dels ullals i se'l va conèixer a partir de llavors com Eka-danta, o "el d'un sol ullal".

Altres llegendes diuen que l'ullal va ser trencat pel mateix Ganesha quan va sentir el riure de la lluna en veure el panxut cavalcant un ratolí. Ell li va llençar tot enfurismat el seu ullal i llavors li va fer la maledicció que hem explicat abans. En d'altres històries es diu que se'l va trencar en transcriure el Mahabharata o fins i tot quan va matar el dimoni Gana.—el comentari anterior sense signar és fet per Jordisole (disc. • contr.) 20:04, 8 nov 2007 (CET)