Discussió:Gos

"estar en zel" és un castellanisme total...

—el comentari anterior sense signar és fet per Jpgine (disc. • contr.) 15:45, 9 gen 2014 (CET)

(en part) – Leptictidium (discussió) 13:26, 31 gen 2009 (CET) Hi diu "a Balears ca". És a totes les Balears? A menorca no és cus? --

DCVB: CUS m. Ca petit, de poca edat (Mall., Men.) --VRiullop (parlem-ne) 17:48, 8 nov 2006 (CET)

Em pensava que a menorca ho eren tots, tan els grans com els petits. Dec anar errat. --

Estaria bé que l'etiqueta principal fos el nom científic, així no donaríem preferència a una forma dialectal per sobre de l'altra. Hi ha altres llengües que ho fan també. Crec que 'cus' és propi d'Eivissa.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.60.98.137 (discussió • contribucions) 15:16, 6 juny 2011 (CEST).

La Viquipèdia en castellà és un exemple de per què no hem de posar els noms científics quan hi ha noms vulgars. És ridícul que un nen de 12 anys vulgui consultar un article sobre els conills i es trobi amb una cosa que es diu Oryctolagus cuniculus. – Leptictidium; what else? 11:50, 7 juny 2011 (CEST)

Imatge

Estaria bé tenir una imatge de qualitat (bona visibilitat, resolució, sense objectes com corretges o collars) d'una raça de gos dels Països Catalans. De moment, canviaré la foto actual per la d'un pastor alemany, que és menys "derivat" i més representatiu del gos típic que altres races. – Leptictidium (pm!) 13:56, 16 ago 2008 (CEST)

– Leptictidium (pm!) 21:11, 19 ago 2008 (CEST)

forma protoindoeuropea *can-i-

mot llatí canis, que al seu torn prové de la forma protoindoeuropea *can-i- no he sabut trobar el significat d'aquesta arrel protoindoeuropea. --Jordicollcosta (discussió) 14:00, 1 set 2008 (CEST)

Gossos cèlebres

Com que vaig que hi ha una secció per als gossos cèlebres de ficció, si se'n fa una pels gossos cèlebres a la realitat cal recordar la gossa laika, el primer ésser viu que va orbitar la terra.--Gomà (discussió) 23:24, 25 gen 2009 (CET)

Sí, la faré tot seguit. Em sembla que també van fer una cançó sobre la Laika, oi? – Leptictidium (discussió) 11:07, 26 gen 2009 (CET)

Gossos a afegir

• Balto
• Blondi
• Hachikō
• Laika, Belka i Strelka

– Leptictidium (discussió) 12:13, 8 feb 2009 (CET)

Articles principals amagats

He amagat uns quants suposats articles principals que encara no existien. No són articles pels quals es puguin fer esborranys, ja que són temes llargs, així que millor els ocultem fins que algú els hagi creat. – Leptictidium (discussió) 14:24, 17 feb 2009 (CET)

Castració i esterilització

Manca informació sobre els punts de vista a favor, especialment sobre les castracions de tipus terapèutic: manquen els casos de defectes congènits greus, els dels "embarassos psicològics" (provinents d'un transtorn hormonal), les infeccions uterines, que poden ser fatals, les hèrnies de còlon en els mascles, els transtorns psicològics i psicosomàtics derivats de la impossibilitat de procrear habitualment en ambients urbans, ... i els punts de vista en contra són excessivament radicals, el caràcter d'un gos no es modifica per haver estat esterelitzat, no es tornen més agressius ans al contrari, no es tornen "antisocials" per això, sinó que, de fet, acostumen a tenir menys problemes amb els altres gossos, que no en veuen (ni n'ensumen) un rival, tampoc es tornen "hipersensibles" si no ho eren abans, només se'n redueix la "fal·lera" sexual i l'agressivitat (no sempre del tot i depen de l'edat de castració i de l'animal). Molts d'aquests transtorns de caràcter venen derivats del tracte amb els humans i no amb la castració.

Pel que fa a les malaties esmentades, els osteosarcomes i d'altres càncers es produeixen també en gossos no castrats, i el trencament dels creuats és freqüent en gossos de totes les mides (castrats o no), està més lligat amb la raça i el tipus de vida de l'animal. La incontinència en les gosses es resol mitjançant medicaments i només es produeix en un terç o menys de les gosses castrades. L'obessitat: hi ha determinades races de gossos que ja tenen una tendència a l'obessitat, també hi ha casos amb greus transtorns relacionats amb aquest tema (obssessió per menjar); en el cas dels gossos castrats es pot prevenir totalment o parcial mitjançant una regulació de l'alimentació i de l'exercici físic. Pel que fa al càncer de pròstata, normalment l'esterilització redueix els problemes de pròstata i també pot prevenir una metàstasi (a la pròstata i a d'altres parts del cos) d'un càncer de testicle. La displàsia, que apareix en qualsevol extremitat (i en d'altres parts del cos, tot i que és molt rar) però que és més freqüent en les potes del darrera, acostuma a ser un problema congènit, heredat dels pares (vegeu-ne la definició a la Viquipèdia, per exemple), només es pot resoldre (si és que s'arriba a resoldre) mitjançant la cirurgia, molts tipus de factors externs la poden agreujar (especialment un estil de vida inadequat), però no sorgeix del no res quan es castra un gos. Els transtorns a les articulacions apareixen sovint amb l'edat, depenen sobretot de la morfologia del gos, de les tendències congènites i de raça, de la salut, del pes, de l'alimentació, del tipus d'exercici que realitzi, ... si no fos així els humans no les patiríem també.

De totes maneres és un tema que encara s'està estudiant arreu i del qual no es poden ni afirmar ni negar amb total certesa unes conseqüències tant negatives com els càncers, els canvis de caràcter i d'altres malaties greus aparentment derivades de la castració. La castració és imprescindible entre els gossos pigall. La castració de les gosses als sis mesos és perquè es recomana que hagin passat un primer zel (per motius hormonals, etc). No deixa de ser una "putada" (amb perdó per l'expressió) castrar un animal, però com que la mentalitat de la gent no ha canviat encara del tot (sobretot en zones rurals) sovint la castració talla de socarrel en alguns casos - i millora la situació en d'altres - els problemes de superpoblació, de baralles i atacs de mascles, de femelles desfetes per un excés de cria incontrolada (això també passa entre femelles reproductores d'alguns criadors de gossos de raça), de gossos abandonats (amb conseqüències tant dispars com els accidents de trànsit, els contenidors d'escombraries saquejats, alguns atacs de gossos assalvatjats, etc), de matances de cadells, ...

Luna92 (discussió), 19:00, 8 oct 2011 (CET).

Si tens referències que recolzin tot això, aporta-les i podrem ampliar la secció corresponent. – Leptictidium; what else? 20:14, 8 oct 2011 (CEST)

Les referències que tinc són directes de veterinaris catalans, alguns de renom i de centres molt coneguts, d'associacions i protectores de gossos, etc. També tinc experiència pròpia i propera sobre el tema (incloses algunes malaties i lesions com la displàsia, els creuats trencats, la incontinència, els osteosarcomes i altres càncers amb i sense metàstasi, ... la llista és llarga). Pel que fa a articles i blogs penjats a Internet, llibres, etc, n'he llegit tants sobre el tema gossos que hauria de llistar una bibliografia prou llarga, ... Algunes de les qüestions són obviament errònies, de calaix, vaja: que una castració pot tenir res a veure amb les causes de la displàsia és una bestiesa, qualsevol metge o veterinari t'ho pot confirmar, la displàsia la tenen els gossos de naixement (de fet, quan són només un fetus i s'estan formant a vegades ja presenten símptomes displàsia), i s'accentua amb l'ús i el desgast de les articulacions, no heu vist mai pel carrer, per exemple, un pastor alemany ben jove que no pot quasi ni caminar pel dolor? Aquesta és una de les races més propenses a patir-la, sovint en graus inimaginables que fan necessària la intervenció quirúrgica als cadells de pocs mesos. I la gran majoria no estan castrats. He trobat un article que en parla ara mateix: http://www.veterinos.com/index.php?option=com_content&view=article&id=196:displasia&catid=73:novembre-09&Itemid=168, no diu absolutament res de la castració (???).

I sí que considero l'article parcial, perquè, a part de la manca d'informació, aporta informació errònia i que pot confondre qualsevol persona que llegeixi l'article, especialment si és una persona que s'ho planteja, i fer que opti per una opció amb grans pors (quan potser no cal) o per l'altra quan potser hauria d'haver triat la primera. A més, el tema té moltes connotacions socials, culturals i polítiques. Luna92; Usuari Discussió:Luna92 04:07, 16 oct 2011 (CET)

Si hi ha tantes referències, de ben segur que no et costarà trobar-ne per posar-les a l'article. Així és com funciona la Viquipèdia, has de poder recolzar les afirmacions amb referències concretes. La relació entre la castració i la displàsia està ben referenciada a l'article. La font diu: "Dogs that were neutered at 6 months prior to a diagnosis of CHD were 1.5 times as likely to develop cCHD, compared with sexually intact dogs.". Això és perfectament compatible amb el que comentes més amunt: la castració no és la causa primordial de la displàsia, però sí que pot augmentar la probabilitat de patir-ne (igual que el sedentarisme no és la causa primordial del càncer, però sí que pot afavorir-ne l'aparició). Finalment: no, l'article no és un article parcial, ja que això voldria dir que l'autor de l'article (en aquest cas, jo) està fent propaganda a favor de la castració. I t'asseguro que no tinc cap interès en fer que tothom esterilitzi el seu gos.– Leptictidium; what else? 11:45, 16 oct 2011 (CEST)

Crec que t'interessarà: Viquipèdia:Verificabilitat.– Leptictidium; what else? 12:05, 16 oct 2011 (CEST)

Pel que fa a les fonts, quan tingui un moment lliure, ja ho faré, pel que fa a la displàsia, la font que cites, no es refereix a la malformació congènita de naixement sinó a la degeneració posterior, és a dir a l'agreujament d'un problema preexistent (amb el teu permís, "passo" de repetir-ho més). Pel que fa a això de la verificabilitat, no poso en dubte ni hi estic en contra, però sóc partidària de contrastar la informació amb fonts a favor i en contra sobretot quan es tracta d'una qüestió polèmica com és el cas. Pel que fa a la parcialitat de l'article, no dic que exposis una opinió parcial, sinó que la majoria de cites són a favor d'una postura i no de l'altra. Per cert, és una traducció parcial de l'article "Neutering" de la Viquipèdia en anglès, no? Luna92; Usuari Discussió:Luna92 15:56, 17 oct 2011 (CET)

Per cert, de les fonts que cites a l'article, les més modernes posen en dubte la fiabilitat (total o parcial) de les més antigues. Luna92; Usuari Discussió:Luna92 15:56, 17 oct 2011 (CET)

Vejam. Estem d'acord que l'esterilització no és la causa primordial de la displàsia. La predisposició a patir displàsia és majoritàriament genètica. Tanmateix, amb les referències a la mà, jo diria que l'esterilització augmenta la probabilitat que aquesta predisposició s'acabi manifestant (quan en alguns gossos, sense la castració, el trastorn no arribaria a manifestar-se). En qualsevol cas, encara que es tracti simplement d'un "agreujament" d'un problema preexistent, val la pena mencionar-ho a l'article.

Quant a la resta del que dius, endavant, quan trobis les fonts que menciones pots "equilibrar" la secció amb fonts a favor i en contra de l'esterilització. Finalment, sí, aquesta secció és una traducció parcial de "Neutering". Que passis una bona tarda. – Leptictidium; what else? 18:59, 17 oct 2011 (CEST)