Discussió:Grassofòbia

He restituït, si bé esmenat i en algun punt reduït, el meu escrit del dia nou. Ho he fet pel que breument explico en la resposta a l'observació del qui m'ha escrit al meu calaix de discussió -suposo que clicant damunt el meu usatger, hi fareu cap. Malauradament no sé esmenar l'entrada mateix, que hauria de ser 'crassofòbia' i no pas en xava. De fet, caldria que l'entrada fos la de 'esveltisme' i la de 'crassofòbia' hi referís automàticament. -jordi isant, morb grassoner i grassista.

@Grassoner: El que has fet no ha estat restituir sinó eliminar el contingut que hi havia i que tenia referències substituint-lo per un text sense referències i no especialment enciclopèdic. Aleshores, el que pots fer és agafar el que hi ha i afegir-hi contingut, amb referències a fonts fiables, i si alguna cosa del que hi ha creus que no és adient proposar aquí d'esborrar-ho o canviar-ho.

Per exemple, pots proposar canviar el nom de l'article o bé fer servir una altra ortografia, amb fonts més fiables que les que recolzen la versió que hi ha.

Torno a la versió anterior per que puguis afegir-hi el teu text amb referències.

Aprofito per afegir-hi que el primer que necessita referències i una bona introducció que ho contextualitzi és parlar de gras i prim com a sexes diferents.--Pere prlpz (disc.) 21:43, 10 gen 2020 (CET)

@Grassoner: I sobre el que tens a la teva discussió, si d'alguna cosa l'única referència ets tu aleshores és que no es pot posar a la Viquipèdia. Pots veure Viquipèdia:No feu treballs inèdits.--Pere prlpz (disc.) 23:23, 10 gen 2020 (CET)

El que he fet és corregir el mot crassofòbia del xarneguisme 'grassofòbia', perquè no existeix cap híbrid d'un compost amb -fòbia (ni amb -fília) que s'articuli amb una arrel popular; i la sola raó que en justifica l'excepció és que fa plagi submissiva a la llengua de la Metròpoli de primera i segona instància, que és precisament la política lingüística de l'Ajuntament de Barcelona: fer del català una manera mes de parlar espanyol i anglès. De xavismes semàntics i lèxics n'hi ha a balquena; i palesen a bastament l'objectiu del consistori a fer del parlar pla un xava; és a dir, intelligible en tant que reprodueix el diccionari i la gramàtica del Xarnec, per mimetisme lèxic més o menys adaptat,o per mimetisme semàntic per seguidisme de sengla coincidència semàntica amb tal mot. També he eliminat una definició que en comptes de referir-se al sexisme corresponent: l'esveltisme (sexisme contingut de crassofòbia; homòleg al gendrisme, sexisme contingut de gerofòbia; si bé amb procediments sovint inversos quant a l'extermini dels morbs (substantiu humà de 'gras'), l'un, i dels vells, l'altre). Que en comptes d'això ho remet a una qúestió física, i doncs, reforça el prejudici esveltista que l'home és un aufil (substantiu humà de prim), dins un aspecte del ventall físic del qual, en un extrem hi trobem els morbs. Un extrem que la classe mèdica i mediàtica publicita com a patològic, i doncs que en justica la política sanitaria d'impossibilitar la pertinença al sexe gras dels aufils que altrament s'emmorbeïrien; i la preservació dels morbs en el nostre sexe, per tot de mitjans persuassius, coactius i fins aberrants: l'amputació quasi total de l'estómac, mitjançant l'ablació gàstrica; o l'amputació virtual, mitjançant la cavitació; l'alimentació forçada artificial per gastrotomia, etcètera. A sobre l'entrada 'crassofòbia' té la niciesa de definir-ho amb el terme sexista 'sobrepès'. Això és com si a l'hora de significar què és la xenofòbia, diguéssim que és l'odi contra els qui tenen la desgràcia de ser estrangers. Aquest esveltisme inherent en la definició mateix lliga amb la remissió que trobem, a peu de pàgina, a l'entrada 'obesitat' del viquipèdia. 'obesitat' és un terme sexista que designa 'excés de greix'. i el contingut d'aquesta altra entrada és tota esveltista. No sols equipara l'home amb l'aufil; ans el restringeix a un penúlitm grau de magresa, per tal que qualsevol marge d'aparent transigència als aufils que ja hi són considerats massa grassos, no llepi ni de lluny els morbs. De l'altra banda, no he pas esborrat cap enllaç. Sí que han quedat desapariats. i ja ho admetia en la meva nota de reedició, i per això demana ajut als qui sabeu editar de nou en nou. Sobre aquests dos enllaços, veig que el primer no funciona perquè és d'accés restringit. i que el segon fa cap a la malla d'una institució que lidera administrativament l'extermini gras de règim sanitari. Amb l'agreujant que perverteix el concepte 'crassofòbia' a ésser un de gonarcal. Com si l'esveltisme fos un afer intern del Gonarcat. Quan el gonadisme és, precisament, un dels tres greuges continents de l'esveltisme -juntament amb la iatria (abreujament de iatrocràcia, hereva de la teocràcia) i el xarneguisme, que tot seguit en parlaré. Aquest enllaç és absolutament desvirtuat com a font de coneixement. És com si per saber què és la xenofòbia, féssim cap a una publicació dels de l'Europa Blanca i Cristiana. Quant al requisit de fonts alienes a les meves mateixes per justificar que l'article sigui grassista, és a dir, en pro dels drets de l'home, i no pas en contra, tal i com l'has deixat editat. Això és una tautologia, car en un Delfinat (un món fet tot prim), no hi pot haver fonts de les que la viquipèdia nomena fiables, car els filtres de publicitat ja ho fan impossible. Ho vaig comprovar els anys que inútilment vaig intentar que diaris o revistes m'acceptessin algun article; o quan vilaweb cap dia no va destacar una meva entrada l'any que hi vaig tenir un bloc, tot i no haver-hi cap més autor que en parlés. En un món fet un Delfinat no n'hi pot haver perquè avui dia el grassisme el menem individus i individualment, i no cap organització. Que no n'hi hagi té el fonament en el tercer greuge continent de l'esveltisme que he anomenat abans, i que per covarda prudència em vaig estalviar de dir en els dos esborranys d'article que tu i algú altre ja m'heu censurat totes dues vegades. Com que els anglesos, en la fundació de NAAFA l'any seixanta-nou i les que en van seguir: Fat Underground (1972), Girth&Mirth (1976), la revista Dimensions Magazine ('70/'80, avui dia un fòrum). CSWD.org, ASDAH (2003) (vg. 'movement fat acceptance' dins la viquipèdia anglesa, el bloc healthateverysizeblog.org; l'assaig Community, dins grommr.com) mai no han concebut la lluita contra l'esveltisme en termes identitaries sexuals, per ignorància i obediència al Gonarcat, i l'han menat talment una reivindicació homòloga a la dels discapacitats. Doncs que per jerarquia lingüística, és tothom que ho ha de menar així. Per això al qui primer em va censurar se li va escapar, a l'hora de justificar el xarneguisme 'grassofòbia', que n'era una traducció. Vet aquí que hi ha unes poques llengües, el grupuscle que es reparteix la comunicació internacional, i en aquest cas es redueix a una de sola, l'anglesa, que anomena el món voltant, com ara l'esveltisme. i doncs, que el realitza (que el fa invisible): el converteix en una mera discriminació física, reanomenada en tal llengua subdita 'crassofòbia', contra una discapacitat sobrevinguda per excés de greix, i doncs reversible (guariable, car en parlem talment una malaltia), i contra un fetitxe sexual (més o menys tolerable com a tal, car en parlem com qui ens agrada ser un malalt i a qui ens agraden aquests malalts). Això és tot. i és per aquí que ho ha de menar la resta de la humanitat, sense dret a concebre-ho de cap més manera. Per això el xarnegusime és un dels tres greuges continents de l'esveltisme; i la crassofòbia n'és el contingut. i en conseqüència, no es pot minimitzar la magnitud exponencial de tot un sexisme a una fòbia, com qui parla de la por a l'alçada o a un color de pell (detall físic que és ignorable, tant com ho és el gon, val a dir). Crec que la Viquipèdia fa bé d'exigir fonts contrastades. Però això no es pot convertir en una dictadura pericial (dit aixi, per donar entenent l'accepció de peritatge com un dels quatre generadors de la demofòbia o causa de demofòbia, que ara m'estalvio d'enfarfegar-me a explicar, car 'causa', sols per fer-ne un tast, és un occitanisme i no vol dir, ací, precisament 'motiu'.) Quan els drets de l'home són en joc, no es pot continuar fent costat al violador dels drets, perquè l'estalvi de la violació fretura d'uns requisits impracticables ara mateix. Els drets de l'home, a part d'innegociables i inopinables, són inajornables. Possiblement hores d'ara, irrecognoscible i immiscit dins la generosa bibliografia anglesa que, remòtament i a profit del Gonarcat i de l'Esvelt mateix, tracta de l'esveltisme, molt probablement hi trobaríem referències homologades per repenjar qualque de les assercions grassistes -penso concretament en el metge Mo Lerner, que va proposar (no pas exigir moralment) que s'eliminés la grassesa, estigmatitzada amb el codi E66, com a malaltia. Això, com tantes altres qualitat humanes que la classe mèdica, i pericial arreu, ha hagut d'acabar acceptant que no eren pas cap patologia o inferioritat. Però l'esveltisme no és un afer angles; sinó humà. i en virtut del dret de viure en pla (d'estalviar-me l'hegemonia d'una llengua més comunicativa a costa de fer menys comunicativa totes altres, en primera o segona instància; com ara la catalana, la llengua d'oc o el gascó.) no l'haig pas de llegir aquesta biliografia en un idioma no pas menys estranger que qualsevol altre, o que el català no ho és als països anglesos -i tanmateix pel que fa al coneixement individual i intraferible de l'una respecte al país de l'altra i viceversa. Que no l'haig pas de llegir a l'hora de dotar de raó a la realitat de la gràssia (la sexualitat grassa) i de fer-la expansivament paritària al delfinat (la sexualitat prima). Que els morbs no hem pas de viure en un món delfí, com un hipopòtam isolat en un folc de hienes que, a sobre i al damunt, l'en consideren una de malalta. Que els grassoners no hem pas d'abocar-nos a l'abstinència o al celibat; ni a la doble vida (amb fons d'armari) o a la síndrome d'abstinència (prendre com a morb un aufil no magre, i acontentar-nos-hi desvariejant que ho fem amb Darlene Cates, Fran Fullenwider o Israel Kamakiko'ole.) Que els morbs tindrem garantida la preservació del nostre sexe, i els mateixos incentius i mitjans per a asserenar-nos (arrodonir-nos vers un cos esfèric); com els aufils bé la hi tenen, i els tenen per a esveltizar-se, i tanmateix el gonadistes mascles o femells. Que els aufils que vulguin canviar de sexe prim a gras, ho podran fer amb la mateixa qualitat i temporalitat que es fa canviar de sexe un morb, si bé en aquest cas per engany i coacció; i com tanmateix s'ofereix als gonadistes de fer-ho en totes dues direccions; hores d'ara ja des de la infància en totes tres sexualitat lliures. Tanmateix, per no continuar jugant més al joc del gat i la rata amb Docosong, Pere prlpz et al., només faré que redreçar la definició a estalviar-hi el que té de més insultant ('sobrepès) i ignorant (no dir-ne re del prejudici sexista que ho considera una malaltia, una discapacitat o un fetitxe.)