Discussió:Jaume Cercós i Solé
Referències
[modifica]He afegit referències [Piquer, 1965] sobre el seu lloc de naixement (Arbeca) i sobre el càrrec de Vicari General de l'Orde. Moc aquí aquesta extensa citació de Fort i Cogul:
Eufemià Fort i Cogul parla d'un Jaume Cercós que fou vicari general del monestir de Santes Creus: "Seguint el llibre d'actes, trobem com el 25 d'octubre de 1861 fou nomenat Vicari General fra Jaume Cercós, monjo de Poblet, fill d'Arbeca, on moria l'primer de desembre de 1862. L'anotació d'aquest òbit és de fra Josep Riba i Amorós, monjo de Poblet i com a Secretari de la Congregació, probablement perquè residia a Vallbona de les Monges, població no massa lluny d'Arbeca. La darrera nota que ell hi fixa és del 18 de gener de 1865. Totes les anotacions que la diligència d'aquest benemèrit monjo, natural de Mont-roig del Camp, enregistrà al llibre, no parlen de Vicari General expressament, sinó que d'una manera vaga són invocades les jerarquies regulars, no determinades canònicament, amb esments de «superior disposició». No hi degué haver nomenaments en forma. En començar la pàgina 285, el llibre conté aquesta nota anònima i de mà inconeguda: «Por fallecimiento del R. P. M. Cercós fue nombrado Vicario General Apostólico el R. P. D. Bernardo (José) Gimeno, y por muerte de éste en 1873 lo fue el R. P. D. Bruno Lafuente, monjes ambos de Santa Fe»; Però d'aquests dos vicaris no hi ha cap mena d'indicació de res al llibre, en absolut, que ben bé en la seva meitat ha romàs en blanc. Remetem al llibre esmentat de Piquer el lector curiós que vulgui més dades sobre aquests darrers Vicaris Generals. Només Cercós seguí la trajectòria modèlica de fra Escofet. A la mort del monjo arbequí hauria anat bé que el nomenament de Vicari General hagués recaigut en la persona d'un dels diversos monjos de Poblet o de Santes Creus que tan addictes eren a l'orde i que tan intensament en vetllaven la perdurabilitat. Sembla que a Roma hi hagué pressions fortes que motivaren la indecisió durant alguns anys, no sabem quants. En la pugna, guanyaren els monjos aragonesos que aconseguiren el Vicariat general que ambicionaven. Fra Bruno Lafuente morí el 1887 i amb ell s'extingí la Congregació i el vicariat general que la suportava". Les lletres R.P.M. serien per "Reverendo Padre M....", quan sembla que haurien de ser R.P.J.
Fort i Cogul, Eufemià. «Unes quantes notícies de Fra Antoni Escofet, monjo egregi de Santes Creus». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 1974, Vol. 22, p. 269-96, https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53826 .