Discussió:Judeocatalà

Potser que es considere un dialecte català amb influències i elements del hebreu, però dir que és una llengua romànica?

Ara ho he entés, dius que és una llengua romànica jueva, i no simplement romànica, doncs tens raò!

El concepte de llengua romànica jueva no el veig gens clar. Considerar que la simple adscripció religiosa pot crear una llengua diferenciada em sembla racista. Jo ni el consideraria un dialecte, ja que segurament es devia limitar a un jargó, és a dir un català empeltat per paraules hebrees (i segurament d'altres llengües) per a aquelles pràctiques exclusives de la comunitat jueva.

Personalment no comparteixo la fal·lera de l'Ethnologue per identificar llengües jueves. Suposo que es deu a la clara vocació cristiana i missionera del seu projecte.

Un altre tema és el sefardí, ladí o ladino, que seria aquella llengua (ara sí) creada després de l'expulsió dels jueus de Sefarad. És una llengua més per què té una evolució diferenciada, està empeltada d'altres llengües i, de fet, pels seus arcaismes i "estrangerismes" s'ha trencat la intercomprensió amb la llengua "mare". De fet és molt probable que el ladino no sigui propiament un judeocastellà, sinó una mena de koiné de les diferents llengües peninsulars amb predomini de l'aleshores (i encara ara) més potent, el castellà.

--CarlesVA 15:26, 15 nov 2005 (UTC)

Sobre el judeocatalà

Recordo que l'entrada de l'Enciclopèdia catalana li donava la mateixa importància que al "ladino". Em sembla que hauríem de cercar més informació. L'institut Nahmànides de Girona podria ser una bona font. Sóc contrari a esborrar aquest article, tot i que s'ha de millorar MOLT. Vilallonga 15:30, 14 feb 2006 (UTC)

Textos

judeocatalà

Antic dialecte del català propi dels jueus catalans. Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l'hebreu. Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d'establir-ne cap tipologia segura, si no és l'abundor de mots i d'expressions hebreus. Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d'arcaismes. A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l'àrab vulgar, amb probables interferències. Les característiques sintàctiques, morfològiques i lèxiques del català resultant de traduccions calcades de l'hebreu fetes per jueus i conversos catalans (dos siddurim, un saltiri, llibres d'astrologia, etc) són les mateixes que es troben a tot el domini dels parlars romànics.

(extret de la GEC, article: judeocatalà)

judeocastellà

Dialecte del castellà parlat pels jueus sefardites expulsats de la Península Ibèrica i per llurs descendents .

(extret de la GEC, article: judeocastellà)

No hi ha res sobre el judeoportuguès, el judeoespanyol (ladino/lladino), el judeoalemany, el judeofrancès (zarphatic), judeoprovençal (shuadit). Pasqual · * 19:46, 24 feb 2006 (UTC)

Segueixo sent molt crític amb l'existència de dialectes confessionals i la teva constatació corrobora els meus recels. La GEC solament recull el jiddisch (=judeoalemany)) i el judeocastellà(que no vol anomenar ladino! per què?), les dues úniques parles "jueves" amb una tradició literària consistent, a més del judeocatalà (al meu entendre inexistent, enlloc he trobat cap referència a cap exemple escrit d'aquesta llengua/dialecte!). El judeoportuguès no el recull ni l'Ethnologue! Per cert, t'has deixat el judeoitalià o italkian !?!

--CarlesVA (parlem-ne) 16:08, 27 feb 2006 (UTC)

mogut de la discussió den CarlesVA

He vist els teus comentaris de fa un mes a la pàg de discussió de judeocatalà, no sé de l'existència real del judeocatalà o judeoportuguès, ni molt menys de la dels articles que hi ha a la Vp en anglès com el judeopersa (dzhidi), supose que el que et trau de les casetes és el sufix judeo-, ho entenc, però crec que en l'àmbit acadèmic hi ha una certa diferència entre judeocastellà, serfardí i ladino, et deixe un text d'en Moisés Stankowich: Equivocos frecuentes acerca de la cultura sefardi en Corea del Sur. On deixa ben clar que el ladino no és una llengua, el sefardí és la llengua que es parlava a la Península Ibèrica fins l'expulsió dels jueus i el judeoespanyol són les restes d'eixa llengua establerta fora dels dominis ibèrics posterior a eixa expulsió.

No veig tan desgavellat que a l'època els jueus pugueren parlar entre ells una barreja entre l'hebreu, el mossàrab i el català si és que realment estaven ben diferenciades eixes tres llengües. Tampoc em sembla tan difícil que el jueus barrejaren la seua llengua allà on anaren, encara que no es podria parlar d'una mescla de jueu pur amb la llengua que siga, ja que l'hebreu és una llengua que va morir fa prou segles i va resorgir de les cendres molt recentment.

En fí que jo comprenc el teu punt de vista, però considere que el judeocastellà no és el mateix que el ladino, i encara que no he aprofundit massa mai en el tema supose que les judeollengües són una invenció sota sospita. Pasqual · bústia * 16:17, 5 abr 2006 (UTC)

Com es pot xerrà d'ocupació arab? en tot cas de l'època musulmana de sa penínsul·la Ibèrica, s'hauria de cambiar, o s'hauria d'incloure com va evolucionar la llengua fins a la seva extinsió—el comentari anterior sense signar és fet per 84.125.184.247 (disc. • contr.) 01:52, 24 set 2008 (CEST)

Més discussió a Discussió:Llengües judeoromàniques

Citació

Deman citació sobre l'escassa vinculació entre els jueus provençals i els jueus catalans, perque pel que sé els jueus catalans formaven amb els occitans el grup jueu provençal a mig camí entre sefardites i els asquenazites, i no només linguïsticament, evidentment a la peninsula Iberica amb més influències sefardites a la galia amb més influènies asquenazites, tenc clar que això era així amb catalans i mallorquins, no li tenc tant amb aragonesos i valencians. Aquí s'intueix alguna cosa a l'apartat de jueus provençals: Estil provençal (hebreu) a la Viqui hebrea, traduida amb google]--Lliura (disc.) 00:29, 4 nov 2011 (CET)

Nova referència

Jo no hi entenc gaire, però potser algú pot ampliar/referenciar de la notícia de la UdG: [1] --Arnaugir 00:52, 24 des 2011 (CET)