Discussió:L'Olleria

Algú havia editat la pàgina eliminant tot el contingut anterior. Poso a sota el text que hi havia. Qui l'hagi posat probablement desconeixia el funcionament de la Viquipèdia de manera que -i a jutjar pel format elavorat- el text pot ser un plagi d'algun lloc i no m'atreveixo a posar-lo. Llull 22:08 9 feb, 2005 (UTC)

L'OLLERIA

La Il·lustre i Reial Vila de l'Olleria es troba situada en l'extrem nord-oest de la Vall d'Albaida. Dista de València, la capital de la Comunitat i de la seua província, 72 Km., i d'Ontinyent, el seu cap de partit judicial 16 Km.Té una Extensió de 3.175 hectàrees amb una població de 7.700 habitants se situa al marge esquerre del riu Clarià i es dedica principalment a la indústria del vidre i la ceràmica. Els Moros i Cristians són el plat fort de les seues festes. És coneguda l'existència de jaciments arqueològics en el terme de l'Olleria, també anomenada Alqueria de les Olles, que confirmen l'existència de pobladors prehistòrics, com és el cas de la Cova de Sant Nicolau, el Castellet del Porquet, el Barranc d'El Salido. Però el nucli urbà té el seu origen en una Alqueria islàmica, la qual, després de la conquista de Jaume I, va dependre de Xàtiva, i va formar part del seu municipi fins que es va segregar en 1583 pel seu particular creixement demogràfic i el privilegi real d'universitat de l'Olleria. El privilegi de 1583 acaba amb la consecució de la categoria de Vila Reial, en 1588. Part de la història de l'Olleria passa entre els convents. Com el dels dominics, creat en 1759, que ara, recentment restaurat s'ha convertit en l'Església de la Mare de Déu de Loreto. Un altre convent és el dels Caputxins, fundat el 23 de maig de 1601 sobre l'antiga ermita dels Sants de la Pedra i la Divina Aurora. En l'actualitat el convent alberga dos museus: un de pintura i un altre de vidre, el qual posseïx més de mil peces de tots els moments i èpoques.

Els Moros i Cristians, a principis del mes de setembre, són el principal punt d'atenció festiu de l'Olleria. També es rendix culte a la Mare de Déu del Loreto, Sant Miquel, Santíssim Crist de la Palma, Crist de l'Ecce Homo, este últim patró de la població. Enguany (2003), cal destacar el 50 aniversari de les Festes de Moros i Cristians a l'Olleria, amb la celebració de diversos actes commemoratius i un desfilada, el dia 27 de setembre, en el que participaran la majoria de poblacions en les quals se celebren festes de Moros i Cristians.

En el nucli urbà destaca l'Església Parroquial de Santa Maria Magdalena. Construïda sobre una sola nau, entre 1572 i 1566, crida especial atenció la porta principal: un bell exemple de l'estil plateresc i articulada amb un doble arc triomfal. L'acompanya un campanar les campanes del qual van ser foses en el Segle XVIII, d'ací el seu gran valor patrimonial. Casa Santonja/"Palau dels Marau". Es pensa restaurar per a habilitar el futur Museu del vidre de la Comunitat Valenciana, que dotarà l'Olleria d'una riquesa patrimonial, turística i cultural, degut a que, a més en el seu interior s'alberguen pintures de gran valor (Abril de 2006, encara sense restaurar i es gasta com a deposit de vehicles).

Des d'esta muntanya es pot continuar fins a l'antic port de l'Olleria. Si en compte d'abaixar se seguix pel camí de la dreta, el turista podrà recórrer un camí que ens mostra a un costat la Vall d'Albaida i a l'altre la veïna comarca de la Costera; seguint per ell es podrà observar de lluny, l'embassament de Bellús i davall, el Barranc d'El Salido. Però no sols oferix este esforçat passeig panoràmiques pels cimeres de la Serra Grossa, també permet accedir a la Cova Sant Nicolau. Pareix que la gruta va ser utilitzada des del paleolític fins a l'època islàmica. La cova és un conjunt d'abric i cova amb galeries subterrànies obertes en una paret calcària; des de la cova que sobreïx com una creta per la serra també es fa possible arribar al jaciment del Castellet del Porquet, jaciment d'un antic poblat de l'Edat del bronze. Després, ascendirem per una lloma que corre per la dreta del Barranc d'El Salido. Esta vall del Salido té reservades diferents sorpreses. En la contornada, a la dreta, un camí permet arribar fins a l'Ermita de Sant Cristòfol. Per tota esta zona es troben restes de l'època romana; esta ermita es va dedicar també a les llaceries per a malalties de lepra, en el s. XIX, Després d'una baixada amb fort pendent, queda, a l'esquerra del turista, està la Casa del Salido, un vell casalot d'aspecte fortificat. Els seus contornada Abans d'accedir al nucli urbà de l'Olleria, una xicoteta carretera situada a la dreta permetrà arribar fins a la zona d'acampada "el rodat". Esta àrea recreativa s'estructura entorn d'un antic lloc de caça, rodejat de murs de pedra seca. El conjunt arbratge es completa amb un coscoll i una sèrie de pins. Perquè la gent puga gaudir d'este enclavament existixen paellers, servicis i una caseta. La contornada de la zona d'acampada mostren un paisatge de fruiters de secà agradable. Ja en la part més alta de l'Olleria, a l'esquerra, un camí conduïx fins a la "Cregüeta" (518 m), excepcional punt de vista panoràmic del poble i de tot el conjunt de la Vall d'Albaida i la serra de Benicadell.

Castellet del Porquet

He canviat la classificació del Castellet del Porquet que estava com a dolmen quan des dels estudis fets a principi del segle XX fins l'actualitat s'accepta que es tracta d'un poblat de l'Eneolític amb necròpolis interna. --Yui K (disc.) 15:48, 11 gen 2012 (CET)