Discussió:Mitologia catalana sobre bruixes

I notice that the section at the bottom, listing many towns, is verbatim from http://members.fortunecity.es/mitcat/bruixes.html. Copyright issue? Which site took from which? Hard to tell, because the article gives no references. (As always, sorry that I can't really write Catalan.)

I'm really not sure. As you say, that list is copied verbatim from that web page, but this information is clearly obtained from popular traditions or legends. It might be obtained from some old book about popular culture in the first instance, but I see no mention of this on that web page. I guess the right thing would be to contact the author, but no e-mail address is given. 82.41.75.160 08:51 22 gen, 2004 (UTC)

Veo que la sección al fin, cual enumera muchos localidades, es una replica exacta de http://members.fortunecity.es/mitcat/bruixes.html. ¿Problema de copyright? ¿Quién ha replicado a quién? Es dificíl saber, porque el artículo no indica ninguna referencia. (Como siempre, me siento que no puedo escribir en català.) -- Jmabel (US) 07:18 22 gen, 2004 (UTC)

De fet, diria que no nomes la llista del final, sino que tot l'article em sembla que deu estar copiat d'algun lloc, o com a minim adaptat. Passa el mateix amb planes com follet, aloja, paitida, etc. Caldria mirar si hi ha problemes de copyright, i si es aixi eliminar els articles o arreglar-los. Fins i tot si els articles son legals, estaria be citar les fonts, ja que tot aixo ha d'estar tret d'alguna obra sobre folklore. Aniria be que l'autor original d'aquests articles (Llull ?) ens aclaris aixo. Xevi 23:23 22 gen, 2004 (UTC)

Thanks. So should I stop my laborious task of translation? This is great material, but there is no point to my carefully translating it if it is stolen. Summarizing it can be fair use, and seems worth doing, but even then I'd want to cite the sources (both here and in the English translation). Boy, it would sure be easier for me to write a summary of this than to try for so much detail... -- Jmabel (US) 06:58 23 gen, 2004 (UTC)

Possibly from Joan Amades?

I asked a friend from Barcelona, who is a scholar of Catalan language and culture (but who prefers to remain anonymous), and he says that a lot of this might come from the writings of Joan Amades, with whom I am not familiar. If someone is trying to work out whether this is summary (and hence legal fair use, which should have the reference indicated) or outright plagiarism (and hence should be removed from our site), that would probably be the place to start. I'm still hoping that at least the bulk of this turns out to be fair use. (If someone can translate this remark into Catalan, that would be appreciated.) -- Jmabel (US) 11:35 25 gen, 2004 (PST)

Possiblement Joan Amades (traduccio)

Vaig demanar-ho a un amic de Barcelona, estudios de la llengua i cultura catalanes, i diu que bona part d'aixo pot venir de Joan Amades, que no conec. Si algú esta intentant d'esbrinar si aixo es un sumari (i per tant ús correcte, que hauria d'incloure referencies), o directament plagi (que caldria eliminar), aquest podria ser un bon lloc per comensar. Espero que si mes no el gruix de l'article es pugui considerar correcte.

Aixo que dius es força raonable - J. Amades te una obra (Costumari Catala) que es un recull extensissim de cultura popular catalana. No estic familiaritzat amb la seva obra, ni hi tinc acces. A veure si l'autor de l'article (o algú que tingui a ma el Costumari) pot aclarir aixo

Sincerament no sé què ha passat amb aquest article. La data de creació és segur més d'un any enrere del que indica l'historial. Hi veig parts escrites per mi, parts del costumari i parts d'aquella web que va trobar. I no les sé destriar. Com que no crec que ningú ho pugui reescriure-ho per farragós sembla assenyat esborrar-ho. I tres quarts del mateix per a follet.

Si us plau, podeu firmar les vostres aportacions? La pregunta és: es tracta de un sumari, i es pot trobar la bibliografia, o es un plagi? Si hi ha parts del costumari, parts de la web, i parts escrites per algú que no és el autor de les dues primeres obres podria no ser un plagi. Aquesta qüestió pareix molt enrevesada. En primer lloc no es considera plagi alló que supera al original, això a Espanya, mes el servidor està, si no ho entès malament, a Florida, passa el mateix allà? de totes maneres això de si és o no és un plagi ho hauria de dir un jutge. Fetes les consideracions anteriors si hi ha algún dubte el millor seria esborrar la plana, o refer-la completament.

Plàcid Pérez Bru gener 04

Tal com ho tinc entes, les coses de que parla l'article son obviament de domini public, ja que provenen de la cultura popular i per tant no crec que ningu en pugui tenir els drets. El que si que pot estar subjecte a dret de copia es el text en concret que parli d'aixo (o sigui, si s'ha copiat una plana sencera del costumari o d'on sigui). A part, que en qualsevol article sobre cultura popular, llegendes, etc, cal citar les fonts, pq deu haver-hi centenars de variacions. Si ningu no aclareix aixo en uns dies, seria partidari de refer aquestes planes fent-ne un sumari. A mes, que crec que en la forma actual tampoc no s'adiu gaire a l'estil de la wikipedia. Xevi 22:40 26 gen, 2004 (UTC)

I agree with Xevi. Entirely. (And, please, let's keep "Alfàbrega i valeriana,/ menta i ruda/ salven tota criatura", etc.. Great stuff, worthy of documentation, and certainly free of copyright issues.)

For the prose: copyright pertains to texts, not ideas. Summarizing someone's ideas is fine, cutting and pasting other people's texts is not. Indicating sources lets someone verify which you have done.

Please, material which is neither widespread common knowledge nor utterly uncontroversial should indicate its sources! How else does anyone know to trust it? Correct me if I'm wrong, since I'm a foreigner, but sentences like "També hi havia qui deixava els molls oberts i formant creu damunt del caliu, o bé, hi deixaven l'escurafocs i l'escontier encreuats," or "Porten el mal art dins d'ampolles i la nit de Sant Joan, volten pel món i n'aboquen un raig, als caps d'aquells a qui tenien antipatia per fer-los perdre les collites" were unlikely to have just been some wikipedian writing down a legend with which he/she happened to be familiar. Someone was either plagiarizing from a book or article (bad) or summarizing from one (fine, but should have said so). -- Jmabel (US) 08:25 27 gen, 2004 (UTC)

No en estau fent un gra massa de tot això dels plagis a la wiki anglesa hi ha una paraula:

http://en.wikipedia.org/wiki/Falsifiability

no hi veig en lloc la bibliografia, i aquest concepte és tan popular als paisos anglo-saxons? No vull dir que no s'hagi de posar la bibliografia per fer un treball rigorós. Què passa si un és el propi autor: fa poc vaig posar una fotografia a l'article Sóller, no m'agrada gaire i pens canviar-la, però el que hi quedi no ho pot fer algú tan semblant que no es pugi distingir?

Post escriptum

també:

et coetera

i què hi teniu a dir a

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8meter

s'ha de corregir el títol o la definició, però això no és important, l'important és que fa uns dies vam tenir un munt d'atacs de vandals, no podria ser una forma de vandalisme més sibilina? No sembla això una definició de diccionari, per altra banda de Deméter s'en parla des de l'antiquitat, on trobar la font? A Espanya els drets d'autor prescriuen als 70 anys, si no ho duc malament.

Usuari:Plàcid Pérez Bru

No se que tenen a veure tots aquests articles de la wikipedia anglesa amb el problema que discutim aqui. D'entrada, l'article sobre falsabilitat cita a Popper i altres autors que han treballat en el tema. D'altra banda, repeteixo que el que estem discutint es si aqui s'ha copiat literalment el text d'algun llibre; en aquest cas crec que seria plagi, a no se que el copyright hagues caducat. Demeter em sembla un article legitim, nomes cal fer una cerca amb google per comprovar-ho - obviament el contingut es minim (com en molts articles de la viquipedia) i caldria ampliar-lo. Xevi 22:21 27 gen, 2004 (UTC)

Attempted reply to Plàcid Pérez Bru

I apologize: I can't tell whether I am failing to follow what Usuari:Plàcid Pérez Bru is saying, or that he does not understand the (separate but related) issues of (a) copyright and (b) citation.

It's perfectly legal to use materials that are old enough to have fallen out of copyright, or which are for other reasons not copyrighted. For example:

The English langauge wikipedia contains a lot of material from the 1911 Encyclopedia Britannica.
US government documents are nearly always public domain and can be freely copied.

However, it is (1) intellectually dishonest and (2) potentially confusing not to cite this as your source: you don't palm off other people's work as your own, even if they are dead.

It's perfectly legal to summarize someone else's book, even to paraphrase to a certain extent. The exact limits are a matter of case law, but it's usually easy to stay on the side of legality. Part of staying on the side of legality is to acknowledge your source.

I don't see any indications of likely plagiarism in en:Falsifiability. If I follow Plàcid Pérez Bru correctly, he is asking, among other things, if "falsifiablility" is a common word among Anglophones. The answer is "yes, if they have training in the sciences at a university level." As for citation of sources, the article in its text mentions:

Karl Popper, and in particular his book The Logic of Scientific Discovery.
An essay of Quine's and a book in which it is reprinted.
Thomas Kuhn and his book The Structure of Scientific Revolutions
Imre Lakatos (oddly, it omits Alan Musgrave, with whom he collaborated on Critisism and the Growth of Knowledge, his best-known work, but the issue at hand here is plagiarism and citation, not thoroughness)
Paul Feyerabend

That ought to be enough of the key writers on the topic for anyone to follow up and verify that the authors aren't making this up. Could it be better sourced? Yes. I'm guessing that the article grew over time from people adding what they happened to know, and few of them actually went back to the books, so their citations are a bit vague. Still the cited authors' names are there, as are a couple of important, relevant but titles.

As for the likelihood of plagiarism, I everything in the article is well within the scope of a good grad student in Philosophy of Science to write, and I don't see any rhetorical flourishes that seem out of keeping with the style of a lot of wikipedia. Also, the article was not "born full grown": I can see the process by which it evolved, ideas and clarifications coming and going, and there is no reason to doubt the reality of the dialectic.

I'm not going to perform a similar analysis on the other articles mentioned, because I think my point is clear: this article does not have the warning signs of plagiarized work. It's not a model of good citation, but it's got enough for an interested reader to follow up.

If I have misunderstood the point(s), please let me know. -- Jmabel (US) 06:42 28 gen, 2004 (UTC)

I've done a deliberately loose translation of the article at en:Catalan mythology about witches. I chose to largely omit the information that seems to derive from http://members.fortunecity.es/mitcat/bruixes.html, simply referencing that site. I think that looseness is just as well, because it reduces the copyright exposure and also (to be honest) papers over some difficulties I had with certain passages here (mostly, no doubt, due to my limited Catalan, but some of it due to willfully obscure vocabulary ("sotaixelles"? "escurafocs"?) and plain incoherence ("Hi ha llocs que diuen que és la seva fetilleria la qual restava desposeïdacontra una roca i acabi d'una vegada llur turment, però és."). The Catalan-language article needs, at the very least, some copy editing.

And thanks to the many who have helped me through some of the more obscure passages. -- Jmabel (US) 06:56 5 feb, 2004 (UTC)

Com que ningu, no ha aclarit l'origen del contingut, mirare de resumir i ordenar l'article de manera semblant a com s'ha fet a la versio anglesa - deixo el contingut original a sota per anar aprofitant mes coses mes endavant. Xevi 22:29 9 feb, 2004 (UTC)

Contingut original de procedencia dubtosa

En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa. En l'imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d'un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobnenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l'edat mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a boc expiatori de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l'ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparéixer en els contes infantils.

Les bruixes, per a poder-les distingir el dimoni, tenen una marca a les anques, feta quan est les mossegà amb força, de manera que s'hi coneixen les dents, que tenen forma de dues banyes creuades, d'un gripau, d'un moltó ben banyut o d'una simple rodoneta. L'ull, el pot marcar de diverses maneres, com fent-hi una banyada, de manera que el buida, o fent que tinguin dues ninetes. Hi ha qui diu que només tenen dues ninetes a l'ull esquerre i que al dret té unes banyes de cèrvol. Les marques de la pell, es poden rentar amb aigua beneïda, per saber si són obra del diable, en el qual cas no desapareixeran. una altra característica, és el cor, que el tenen col·locat al costat esquerre, per obra del mateix diable que el canvia de viu en viu, en una cerimònia. Si la abruixa té moltes aptituds, fa que el cor sigui ben pelut.

Qui vulgui esdevenir bruixa, nonmés cal que vagi a la platja ben a la vora del batent de les ones, es despullaven completament i rodolaven per damunt de la sorra fins a donar set voltes senceres, s'alçaven i describien tres cercles, després dels quals es tornaven a ajeure i rodolar. Calia fer-ho set vegdes alternades. Durant les rodolades i les voltes pronunciaven certes oracions; si ningú no les havia vist gens, i la pràctica restava ben secreta, s'havien tornatr bruixes, o pel contrari, seguien com abans.

A Arbúcies, hi ha una rima que fa:

Arbúcies,

dotze dones, dotze bruixes.

Es diu que les fulles que cauen i rodolen pel vent, sobre la teulada, són bruixes que critiquen el comportament de la familia de la casa. Hom creu que per la lluna plena d'octubre, igual que per la de gener, les bruixes li ensenyen llurs anques, per tal que els mantingui i augmenti llur força maligne i bruixesca, la qual se'ls esvaeix i se'ls refreda per l'acció del temps i la vellesa. Per evitar que les bruixes se serveixin de l'arada per a llurs males arts, que fan sembrar males herbes i perjudiquen els conreus i fan mal als sembrats, és necesari que hom la situï a la dreta de la porta, dins del lloc on hom la guarda, i que no la deixi ajaguda ni cap per avall, de manera que es mantingui precisament dreta. A l'octubre, fan pregàries dirigides al dimoni, amb un rosari que té la creu trencada. Les bruixes poden volar a cavall de forques, pals i sobretot escombres, a les quals, només cal posar-hi un untet, que els donà el dimoni. Es diu, que com que abans sempre eren perseguides a garrotades, que els donaven amb escombres, els feu el favor de poder-ne fugir amb elles.

El 31 d'octubre comencen una pràctica malèfica. Es mengen tantes faves senceres, seques i ben grosses, com es poden engollir, amb l'intent de tornar-les a fer sencres, abans del dia dels Difunts. Les que feien les enterraven a un fossar el dia dels Morts i les deixaven estar set dies. Després les desenterraven i les picaven al morter fins a fer-les tornar farina, que barrejada a mb un menjar o beguda, donava mal de morir i produía sofriments terribles.

El dia de Tots Sants, les bruixes trenquen les creus de totes les foses per les que passen, donant proba de sa existència. Aquest dia, també treuen cranis d'animals als balcons de casa seva, per assegurar-se que se'n podrien servir quan els convingués.

Per matar una bruixa sense que ella ho sàpiga, cal anar l'onze denovembre a casa d'ella, i arrencar-ne una estella de la porta. En acabat, cal anar a una missa dedicada a Sant Martí, perquè quedi beneïda. Si en arribar a casa, es crema l'estella, la bruixa s'anirà consumint al més temps. Hi ha llocs que diuen que és la seva fetilleria la qual restava desposeïdacontra una roca i acabi d'una vegada llur turment, però és.

Diuen que les bruixes tenen la facultat de veure els estels des de sota teulat, puix que llur vista és travessera i poden veure les persones despullades, encara que vagin vestides, i els dintres de la gent, i saben quin organ els fa mal. La nit de Nadal, proven la seva força bruixesca, mirant enlaire des de dins de casa seva; si noveuen tots els estels, àdhuc els més petits, és senyal que perden llur condició, i llavors esperen la primera nit de lluna plena, sobretot si en fa per Sant Silvestre, per ensenyar-li les anques, a fi de refer llurs forces bruixesques.

La nit de Nadal, és dolent deixar infants, sols a casa, perquè les bruixes se'ls emporten. Una dona de Palau de Vidre va anar a la missa del gall i va deixar a casa un infantó tot solet, i heus ací que quan va tornar, el va trobar al peu de la porta, que les bruixes ja se li emportaven.

Guardar un fil filat la nit de Nadal, guarda de les bruixes.

La nit de cap d'any, és la que les bruixes tenen més poder. Per restar-ne lliure, hom a de fer set voltes al voltant de la casa, s'ha de senyar tres cops el coixí, i a de guarnir tot el que pugui amb aigua beneita, fulles de llorer del dia de Rams, o qualsevol altra cosa beneïda. Al punt de la mitjanit, es posen a ballar dins del forn, i provoquen incidents a qualsevol que s'hi acosti per a fer-hi res. En acabat, totes les bruixes l'Alt Berguedà i el Cadí, s'unten amb els seus untets, s'enfilen xemeneia amunt i, a cavall d'una escombra, fan cap al Pedraforca, on celebren una gran reunió presidida per una abanderada. La part principal de l'aplec consisteix en un gran ball rodó. Un semblant fan les bruixes de l'Alt Pallars i les de la Vall d'Aran, que s'apleguen al pla de Beret. Pel Camp de Tarragona, les bruixes celebren una assemblea al cim del Montsant, on ballen totes nues, per més fred que faci, un ball tot estrany, al so del violí que sona el diable. Se n'emporten per la gatera tanta mainada com poden de les cases que troben pel camí. Per guardar els infants petits que encara no es poden defendre de l'acció malèfica de les bruixes, cal posar-los al llit ben d'hora, i sobretot, senyar-los bé, i així es talla el seu poder i la seva acció malèfica. Aquesta nit, molt més que totes les altres de l'any, hom prenia mesures per tal d'evitar la visita de les bruixes. En tapar el caliu de la llar amb cendra feia una creu al seu damunt amb una pala, amb els molls o amb el forroll o escurafocs mentre recitava una fórmula que variava molt, segons les contrades. Hi havia llocs on en feien tres, una de gran i dues de més petites, una a cada costat. També hi havia qui deixava els molls oberts i formant creu damunt del caliu, o bé, hi deixaven l'escurafocs i l'escontier encreuats. Creien que aquestes creus cridaven els àngels, els quals baixaven a escalfar-se al caliu i amb llur presència esquivaben els dimonis i les bruixes. Molts, es limitaven a posar sal a la xemeneia. També era costum mullar i espergir amb aigua beneita totes les portes i finestres, i sobretot el forat del pany, servint-se d'una branqueta de llorer o romaní beneït i recitant una oració de la qual hi ha una gran nombre de variants. Per la regió de Montserrat posaven dues escombres palma per amunt, una a cada costat de la xemeneia, per impedir que les bruixes hi baixessin. Al Lluçanés aboquen tota l'aigua de casa, per evitar que les bruixes s'hi vagin a rentar embruixant la casa amb llur visita, a l'endemà en veurien tanta com en poguessin d'una tirada, per tal de repelir les bruixes durant un any. Hom també veu la Quaresma, com una època en que creix el poder de les bruixes, i es fan més perilloses, llavors hom les pot fer fora amb les palmes beneïdes.

Les bruixes, s'enfilen dalt dels núvols, i es dediquen a fer ploure i pedregar. La manera d'evitar que ho facin, és engegant trets als núvols, amb armes beneides, o posar dues falçs, mirant enlaire en forma de creu, de manera que el mal, els obligui, a conduir el núvol a una altra banda. També es pot fer perdre le poder de les bruixes, cantant les caramelles.

Si alguna vella no pot sentir les lletanies, i es queda enrere, vol dir que és bruixa, car li fa mal només de sentir-ho.

La nit de Sant Joan, les bruixes cobren real força, i la gent encen fogueres per tal d'espantar-les i fer-les fora. Gairebé totes les herbes que es puguin recollir aquesta nit, van ver per repelir-les. Posant un nen a l'interior d'un arbre durant aquesta nit, es farà que s'allunyí les bruixes durant un any. Les bruixes maleeixen les serveres i les roses, per efecte de les seves paraules, de manera que tornaven els gossos rabiosos, i feien tornar la ràbia, a qui l'havien tingut i se n'habien guarit. Pel turó de Roquetes, dels afores de Sant Andreu de Palomar, aquesta nit hom veu volar les llumentes. Són bruixes que fugen de la vila per efecte del fum de les fogueres que s'encenen; duen llumenetes a les mans, amb l'intent de veure si poden encendre la muntanya, però no ho assoleixen per raó dela virtut que aquesta nit tenen totes les herbes. Al cim del Pedraforca, es reuneixen totes les bruixes del Bergadà, del Cadí, de les fonts del Llobregat, de la Cerdanya i d'altres paratges propers, i fan un gran ball al so d'una cançó que diu:

Alfàbrega i valeriana,

menta i ruda

salven tota criatura

Ruda i valeriana

menta i alfàbrega,

tot ho cura i tot ho salva.

Menta i alfàbrega,

ruda i valeriana

salven tota persona nada.

Ruda i Valeriana,

alfàbrega i sàlvia

tot el món salven.

I el mestre boc, que salta i balla al mig del a rodona, contesta en to de rèplica a cada passada:

Més val l'orella d'ós

que ho cura i salva tot.

Acostar-se a aquestes reunions és molt perillós. Ningú no gosa pas anar-hi. Sols una vegada, un sastre geperut s'hi va atrevir, i per ell se sap el que hi passa. Tot paratge que les bruixes utilitzen per ballar, així que el trepitgen s'encatifa tot de ruda, d'alfàbrega, de valeriana, de sàlvia, i elles en fan una bona collita per llurs remeis, maleficis, encisos, i sobretot, seguicis i encantàries per a fer-se estimar. Diuen que allí per on passen les bruixes, a una hora a la rodona, encisen i neulen totes les plantes i a cada passa neix un mataparent o altre bolet verinós. tots els bolets que hom troba, surten per efecte de les danses de les bruixes durant aquesta nit. Un vell de Sant Martí de Sarroca del Penedès, diuen que es comunicava amb les bruixes. Un any, la nit de Sant Joan, pujà al cim on hi ha la plaça de les bruixes, encenguè una foguera i demanà tants dimonis com espurnes. al moment n'aparegueren una furimor espantosa i se sentí un gran terretrèmol, i ell i les noies foren llençats a més d'una hora lluny. Les bruixes d'Andorra, s'apleguen a l'estany d'Engolasters i ballen nues del tot, enmig de la gatzara. Formen tres cercles concèntrics, i a cada cadència de la tonada de les rodones s'acostaven i les ballaires es donaven un cop ben fort darreres amb darreres. La fadrinalla, sobretot, per tal de poder veure una dansa amb les ballaires tan fines de roba, feia cap al cim d'Engolasters, però aviat eren descoberts per unes vigilants que duien una llarga canya encisada, amb la qual, tot just els tocaven, els deixaven convertits en gatassos negres que s'aferraven com una llagasta al darrera de la ballaires, que gairebé sempre en acabar la dansa esbojarrada, totes duien un gat agafat a les anques i àdhuc n'hi havia que en duien dos. Menava la dansa el dimoni més gros de la dimoniada, el qual sonava un flaviol i un tamborí. Les bruixes andorranes, també s'aplegaven al cim de Font Argent i de Fra Miquel. Durant aquesta nit, és del tot prohibit barrejar-se bruixes i bruixots. Elles se les entenien amb dimonis i ells amb dimonies.

Les bruixes, en llurs assamblees, porten una gran ramada de gripaus que els fan de consellers. a les novelles, per iniciar-les, els fan guardar els ramats de gripaus a fi que sentin llurs raons i llurs consells i s'acostumin a llur tracte i converses. Si algú dona cops a aquests rèptils, o a d'altres de qualsevol mena, però de propietat d'una bruixa, no paren de moure's, fins el temps que triguen a ajuntar-se. Les Andorranes, no poden anara a cap reunió, si abans no han dormit una mica, en havent sopat. dormen amb només un ull, mentre que amb l'altre veuen el que els passa a llur vora, i estant amatents a l'hora de llevar-se per no mancar ni fer tard a la reunió, puix que del contrari, el dimoni les castiga.

Mentre volen, no paren de dir: "Per ací, per allà, cap ací, cap allà", talment com si seiessin en una cavalcadura animal.

Les bruixes s'unten els sotaixelles, amb untets o brous de bruixa que componen amb carn de penjat, infants vius (amb preferència nonats), mill negre i gram del mateix color; tot ben bullit, en una calderassa on caben set bruixes. Per tal d'abrandar la foguera, ballen al seu entorn, furiosament i a la desesperada. aquest brou els permet de volar, tornar-se de l'espècie animal que desitgen, d'oraclejar i de fer tota mena de maleficis. Porten el mal art dins d'ampolles i la nit de Sant Joan, volten pel món i n'aboquen un raig, als caps d'aquells a qui tenien antipatia per fer-los perdre les collites. Si volien fer malbé totes les collites, només els calia enterrar un ou, al bell mig. A altres bandes, el que explicaven, és que posaven l'ou enmig d'un formiguer, i a mesura que l'ou es corrompia i es feis malbé, així ho feia la persona desitjada.

Per donar mala sort, les bruixes, a imtjanit, penjaven un gat negre al cim d'un pal o d'una corda i, tal com s'anava acabant, es fonia i es moria la persona contra qui anava dirigit el malefici. La pràctica anava seguida de recitat d'oracions.

Les bruixes adopten forma de gats per tal d'introduir-se més fàcilment en les cases i apoderar-se d'allò que els convenia (peces de roba, calçat, agulles i per l'estil) per a poder embruixar i donar mal, no pas per robar diners ni objectes de valor. La nit de Sant Joan, però, agafen forma de perdiu o de mosques, per tal de poder fer el seu art més impunement.

Els rumors populars insinuen que en les grans nits del sàbats, el bruixam del Rosselló i de la Cerdanya hi fan cap per celebrar rituals misteriosso. Però, abans de començar les assemblees, prenen la preacució de donar tres cops amb una vara a les aigües blavoses de l'estany de Calandrà, de les quals s'alça a l'instant una boira densíssima que de seguida ennuvola la muntanya i la cobreeix a les mirades inconvenients dels estranys.

Si es toca una bruixa amb un bastó d'alzina a la que a caigut un llamp, n'hi ha prou amb una lleugera fregada, perquè mori.

El poder del maligne és tan gran, que sempre hi ha hagut bruixes escampades per tota la geografia catalana.

A Dosrius: Quan el rector preparava la comunió li va aterrar la bruixa als peus. La bruixa enfadada li va prendre la caldereta dels aspergis. La van trobar, abonyegada en un lloc llunyà.

A Girona: és una de les gàrgoles de la catedral. Diuen que va passar amb el sac de les pedregades quan van sonar les campanes. ella i pedregada van quedar petrificats per sempre.

A La Quar: les nits de lluna vella fa ballar els follets de la contrada. la resta del temps fila llana i viatja per veure les veïnes.

A Vallgorguina: Viu sota la Pedra gentil. Des d'allà convoca altres bruixes per fer pedregar.

A Vilopriu: Un dia que a Vilopriu feia una gran pedregada, es va sentir com a dalt dels núvols deien: "Pepa, gira't per aquí!". Van engegar uns quants trets al núvol amb bales beneïdes. L'endemà la sastressa del poble, que es deia Pepa, va comparèixer amb la cama trencada.

A Arenys de Munt: Un capellà els va engegar una puntada de peu i la sabata va enfilar-se núvols amunt. La van trobar més enllà del terme i tota masegada.

Al Canigó: Es reuneixen al cim del Tretzevents. des d'allà criden les pedregades picant amb una verga tres cops damunt l'estany de Calandrà.

A Llers: Van encapçalar una expedició de totes les bruixes de l'Empordà per aterrar el campanar de Figueres. El campaner va reaccionar a temps però, encara ara, el campanar resta estroncat.

A Sarroca de Bellera: Es va endur un nadó sense que ningú se n'adonés.

A Terrassa: S'ajunten al pla del Bonaire i provoquen pedregades orinant juntes en un forat i picant el líquid amb unes vergues.

A Vallbona de les Monges: Viuen en coves que hi ha en un tossal proper. sempre van descabellades i més es pentinen quan plou i fa sol.

De bruixes populars entrameliades i espantamainades, se'n coneixen moltes, com la Bruixa Napa del Prats del Lluçanès (O Bruixa Napa, o Bruixa Prats), sovint acompanyada per la seva filla.

I'm very confused. The recent edit seems to keep almost exactly the part that looked like it was copied verbatim from http://members.fortunecity.es/mitcat/bruixes.html and killed the part I was merely wondering about.

For whatever it's worth, I did a loose English translation of what was in the article before, now at en:Catalan mythology about witches, omitting (for copyright reasons) almost exactly the part you kept! -- Jmabel (US) 18:03 10 feb, 2004 (UTC)

Hi, I plan on incorporating more material in the article (when I have some time...) I think it's easier to outline it first and then add whatever it's interesting - the original article was very long and totally unstructured. As for the last part, I'll edit some day to avoid it being a verbatim copy - I don't the think the material itself is copyrighteable at all, though it would be nice to know where it comes from. BTW, why's there a link to www.brutibruta.com in the english version ? It has no relationship to withces at all - the giantess is modeled after a real character from the village. Xevi 18:22 10 feb, 2004 (UTC)

Re: brutibruta. I was struck by multiple parallels between the dance described there and the descriptions of Catalan witches' dances. However, that could just be because both are rural and Catalan. If you think that the parallels don't go any further, please feel free to edit that out of the English-language article. -- Jmabel (US) 02:40 13 feb, 2004 (UTC)