Discussió:Monegasc

Precisions

Aquesta pàgina caldria redactar-la de nou, encara que conté algunes informacions veritables i contrastades, però hi massa vaguetat i inexactituds en d’altres. De tota manera no cau en afirmacions imprudents, sobre la vitalitat del monegasc. Hi ha molts errors sobre el monegasc en pàgines d’Internet, fins i tot en les oficials del Principat. En la Vikipèdia sembla que la font de molts errors és la versió francesa, que al seu torn segueix les inexactituds i falsedats del pàgina següent, elaborada per la Universitat quebequesa de Laval http://www.tlfq.ulaval.ca/AXL/europe/monaco.htm Caldria basar-se en l’obra del filòleg francés Raymond Arveiller Étude sur le parle de Monaco , elaborada durant dues dècades i publicada els anys 60. És un estudi de camp força rigorós. Actualment està disponible en les publicacions del Comité National des Traditions Monégasques http://www.traditions-monaco.com/ouvrages.php?menu=4 . La introducció, que forneix valuosíssimes dades sociolingüístiques es troba en http://www.oocities.com/ziardua/arveiller/arveiller.html . De les dades fornides per Arveiller es dedueix fàcilment que el lígur monegasc és una llengua morta en l’ús quotidià, i que probablement ja ho era els anys quaranta del segle XX. Si llavors hi havia una dotzena aproximadament de parlants complets, no sembla que aquests utilitzaren regularment el monegasc. Arveiller també afirma que el 1961 els seus millors testimonis lingüístics eren quasi tots morts. Louis Notari, l’iniciador de la literatura en monegasc havia mort aquell any. No és fàcil que, per qüestions d’edat, la resta dels parlants hagen arribat a ultrapassar la dècada dels seixanta. No sabem qui va ser el darrer parlant de monegasc, però és cert i segur que fa molts anys que és mort. Al mateix temps que la llengua viva desapareix, el monegasc pren un gran valor simbòlic i identitari: s’introdueix en l’ensenyament, es retolen els carres bilingües, es publiquen llibres i documents sonors... tot açò és part d’un diguem-ne programa de conservació de les tradicions i manteniment de la identitat, amb fort suport oficial, http://www.traditions-monaco.com/index.php , totalment lògic en un país internacionalitzat i plurilingüe. Jo no negue que hi puga haver qui parla fluidament monegasc, els professors que l’ensenyen haurien de fer-ho, també hi ha qui parla llatí, còrnic o manx. I dublinesos que dominen l’irlandés. El que negue és que hi haja una comunitat parlant. D’altra banda el francés és l’única llengua oficial al Principat i no hi ha presència, que jo sàpia, del monegasc als mitjans de comunicació. Pel que fa a l’occità, només un aclariment: és la llengua tradicional de Rocabruna i Menton, que depenien de Mònaco. Alguns monegascs devien ser bilingües per necessitat de relació. Potser fóra la llengua de Mònaco abans de l’arribada dels genovesos el 1191 i dels Grimaldi el 1297, però la presència, a hores d’ara residual, de l’occità a Mònaco és deguda a les immigracions que tingueren lloc a partir de 1864 atretes pel gran desenvolupament urbanístic i econòmic del Principat. Dominava a la Condamina, on es concentraven els immigrant. Era una llengua híbrida i variable, producte de l’allau de persones de diverses procedències. Quan es diu que el monegasc el parlen unes 5.000 persones (16 o 17 % de la població) en realitat l’afirmació es refereix a l’occità de Mònaco, el "patois de la rue" o "monéguier/muneghié" , molt viu encara en la dècada de 1940 quan Arveiller comença el seu estudi: Le fait est là : on utilise actuellement en Principauté, quand on s’exprime en «patois», un mélange non unifié de monégasque proprement dit, de parlers de la Riviera italienne — c’est le fonds le plus important, qui lui donne les caractéristiques acoustiques signalées —, de niçois, de corse, de piémontais et de français souvent à peine patoisé. Chacun peut, sans grande gêne, modifier quelque peu son langage selon la personne à laquelle il s’adresse. Nous voudrions insister sur le fait que ce «parler des rues», comme disent avec mépris les vieilles gens du Rocher, est composite et peu fixé. Ce n’est pas l’ancien patois évolué, enrichi par quelques emprunts. Il y a eu, dans l’histoire du patois monégasque, une cassure nette, et mortelle, qui s’explique par l’histoire récente de la Principauté.

    Read more: http://www.oocities.com/ziardua/arveiller/arveiller.html?201031#ixzz0vHkwqDGG

Bassilides (disc.) 09:39, 2 ago 2010 (CEST)

7.000 parlants nadius

No sé com canviar-ho, no n'hi ha 7.000 ni 7, no n'hi ha cap des de fa dècades.--Bassilides (disc.) 20:43, 23 ago 2019 (CEST)