Vés al contingut

Discussió:Monestir de Poblet

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

He tret el text de sota per estar penjat per les bones i sense tenir en compte el format ni el que ja hi havia. Llull 22:10 17 nov, 2004 (UTC)

Creu de sant Jordi al monestir? No es dóna a persones? Llull · (vostè dirà) 16:27, 15 ag 2006 (UTC)

La creu de Sant Jordi també es dona a entitats: 1--Baggio (missatges) 16:42, 15 ag 2006 (UTC)
Vaig sentir que és una nova maragallada. --VRiullop (parlem-ne) 16:58, 15 ag 2006 (UTC)
En tot cas no es correspon amb la intencionalitat de la creació dels guardons. Llull · (vostè dirà) 18:31, 15 ag 2006 (UTC)


Investigació científica al Panteó

[modifica]

Caldria incloure una cita sobre la informació d'aquest apartat i, en cas de no tenir-la, eliminar-lo.--Xcaballe 22:05, 15 jul 2007 (CEST)[respon]

Això de la investigació està extret de www.poblet-pviana.com--Wk 19:22, 25 jul 2007 (CEST)[respon]

Ei, has mirat el web que et vaig posar aquí? Et posaré les referències sobre cada frase i t'ho mires una mica, si et sembla innecessari doncs ho deixes esborrat i si creus que està bé, o ho millores o ho tornes a posar. Merci.

Investigació científica als panteons: - La gran majoria dels ossos presents al Panteó Reial no estan identificats, tret dels d'alguns monarques. (p. ex, Alfons el Cast no està identificat [1], jaume el conqueridor sí que ho està) - Així, al sepulcre del rei Jaume I es col•locaren dos caps, ja que no se sabia quin era realment el seu (si és que n'és algun dels dos) [2], mira al costat del títol. - Des de la reinstal•lació de les despulles reials als sepulcres restaurats l'any 1952 no s'hi ha efectuat cap estudi.

- El panteó dels Aragó-Cardona, en canvi, ha estat objecte d'un recent estudi antropològic i de tasques de neteja i restauració. Aquest estudi ha determinat que les restes conservades estan constituïdes per, com a mínim, 104 individus: 6 nens menors de 12 anys, 4 joves, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians. Molts dels ossos demostren que van estar exposats algun temps a l'aire lliure, circumstància que els va deteriorar de forma notable. Igualment, s'ha notat que hi ha molts pocs ossos petits, cosa que fa suposar que hi hagué una selecció d'ossos quan es van recollir després dels saquejos del segle XIX. (mira el següent link http://www.poblet-pviana.com/CAPILLA%20CARDONA/oseo.htm)--Wk 13:17, 31 jul 2007 (CEST)[respon]

Ho vaig veure... i per això ho vaig treure. La informació de poblet-pviana.com no pot qualificar-se com a font de dades amb un mínim de confiança atès que en cap lloc no fa referència a cap estudi o informació publicada enlloc on s'hagi donat a conèixer aquest estudi. La redacció tampoc no suggereix una presentació elaborada de la informació.
Sobre aquesta web, poblet-pviana.com, s'indica a la pàgina principal que està realitzada pel Monestir de Poblet, però a la web oficial del monestir, www.poblet.cat, no hi ha cap enllaç ni referència i el domini està registrat per una senyora que viu al carrer Viladomat de Barcelona. He cercat dades referents als estudis que s'indiquen i no les he sabut trobar per enlloc; de fet, fins i tot una de les empreses que teòricament ha patrocinat la investigació (General Electric) diu no saber-ne res.
En definitiva, que poblet-pviana.com sembla una enganyifa. Potser no ho és, però la forma de presentar la informació no permet utilitzar-la com a font. --Xcaballe 17:44, 31 jul 2007 (CEST)[respon]
Doncs si és així, molt bé.--Wk 18:03, 31 jul 2007 (CEST)[respon]

Torno a posar aquest apartat, perquè no em sembla sobrer, posats a explicar amb tant de detall la situació dels panteons. Quan al panteó reial, els historiadors medievalistes sabem que no és possible determinar la identificació concreta de les restes conservades, ni tan sols la de la famosa mòmia del príncep de Viana. Tampoc la de la de Jaume I, reconstituïda amb pretesa certesa per un metge forense del segle XIX quan van fer el trasllat a Tarragona i tan morbosament fotografiada a la crònica del trasllat de 1952 (on l'interessat trobarà informació sobre aquest punt). Per no parlar de la pretesa identificació erudita del cap apuntada per en Miret i Sans. Pot ser. I també pot no ser. No em sembla que estigui de més dir-ho. No és antipatriòtic, com a algú pugui semblar, sinó una informació ben útil per saber d'on venim. Pel que fa al panteó dels Cardona, no em sembla que els resultats citats de l'anàlisi feta, publicats al web enllaçat, siguin res de l'altre món (es limiten a simples apreciacions quantitatives) com per dubtar-ne. He evitat citar-ne altres extrems més discutibles. És cert que van fer aquesta recerca a Poblet. Quan tingui temps i tranquil·litat, milloraré les llistes, que contenen errors i llacunes, igual com he millorat l'aspecte general de l'article i la seva redacció paorosa. Per altra banda, aquest article penso que té dos problemes: 1) manca un bon capítol sobre l'evolució arquitectònica (heu vist l'equivalent castellà?), a veure si algú s'hi anima; i 2) una part massa extensa de l'article es limita als enterraments, i potser seria bona idea, quan disposem d'una bona anàlisi de les construccions (per no deixar-lo ara en calçotets), de separar la part dels panteons en un article independent. Salut. Lluís.

He oblidat dir que he eliminat la referència a Jaume I per evitar el detallisme excessiu. Lluís. --Tantarantana 23:33, 7 ag 2007 (CEST)

Millores

[modifica]

Convindria aprofitar el treball fet en la Wikipedia en castellà, respecte als apartats 2 a 6, per completar l'article.--Columbusalbus (disc.) 17:07, 6 maig 2009 (CEST)[respon]

Si algú s'anima a posar-hi text, jo tinc un munt de fotos.--Lohen11 (disc.) 17:18, 6 maig 2009 (CEST)[respon]