Discussió:Monolingüisme

Portugal no és monolingüe. S'hi parla el mirandès o asturià. --Alonso 20:00, 23 nov 2006 (CET)[respon]

Per això ho he tret. 81.34.237.86 20:00, 23 nov 2006 (CET)[respon]

A Albània hi ha una minoria grega.
Si Portugal hi era, perquè no San Marino, Andorra, Liechtenstein, Hongria i Àustria?

--Pere prlpz 20:03, 23 nov 2006 (CET)[respon]

Portugal ja no hi és. Amb aquest criteri, San Marino i Liechtenstein hi entren però no les altres. 81.34.237.86 20:07, 23 nov 2006 (CET)[respon]

Jo no crec que existeixi cap estat purament monolingüe. Fins i tot a Albània hi ha algú que parli anglès o algun immigrant. A San Marino ningú no parla italià?? I a Liechtenstein ningú no parla alemany? En tot cas es podria dir que (potser) hi ha estats monolingües de jure (si la constitució no reconeix més d'una llengua) o estats monolingües si la llengua materna de tots els individus és la mateixa, encara que parlen una d'altra. Encara així, amb la globalització i la migració, no crec que existeixi cap estat monolingüe. --Alonso 20:09, 23 nov 2006 (CET)[respon]

Sant Marino és monolingüe en italià i Liechenstein en alemany... en el concepte de monolingüisme d'un estat hi entra el de llengua pròpia. 81.34.237.86 20:13, 23 nov 2006 (CET)[respon]

A Liechtenstein s'hi parla el Alamànic i a San Marino l'Emiliano-Romagnolo. A més l'article diu El monolingüisme és l'ús d'una llengua per part d'un individu o la població d'un territori.. Això no té res a veure amb el concepte de llengua pròpia. Insisteixo, que ningú a Liechtenstein no parla (encara que sigui una miqueta) d'anglès amb els turistes? (ergo es fa ús d'una altra llengua). --Alonso 20:18, 23 nov 2006 (CET)[respon]

Sí que hi té a veure, ja que no és només cosa de l'ordenament jurídic. El que has dit d'aquests països és entrar en el debat de si són o no altres llengües, per tant és un debat diferent. Ells mateixos no ho solen considerar. 81.34.237.86 20:24, 23 nov 2006 (CET)[respon]

No estic d'acord (a més no entenc ben bé el que vols dir). La llengua pròpia de San Marino no és l'italià, és l'emiliano-romagnolo. L'italià va ser creat com a llengua estàndard (basada en el toscà) després de la unificació d'Itàlia. Si l'article diu que el monolingüisme és l'ús d'una sola llengua, insisteixo no té res a veure amb el concepte de llengua pròpia perquè qualsevol persona pot utilitzar una, dos o més llengües. Si tothom considera que la llengua oficial, pròpia o d'us comú és només x i no pas y, això no vol dir que tothom sigui monolingüe. Monolingüe significa que tothom parla únicament x i que ningú no parla y. --Alonso 20:32, 23 nov 2006 (CET)[respon]

Trobo que esteu filant massa prim. Si un estat monolíngüe és un estat en que ningú en el seu territori empra (en cap moment) una lléngua que no sigui la única de l'estat, aleshores no existeix cap estat monolíngüe. De la mateixa manera, si una persona és monolíngüe quan és capaç d'entendre absolutament RES (ni mitja paraula) en una lléngua que no sigui la seva, aleshores els parlants monolíngües no existeixen (o gairebé), perquè tothom ha sentit alguna cosa en algun altre idioma.

Crec que hauriem de buscar una definició d'estat monolíngüe que fos complementària de la d'estat plurilíngüe, i si pot ser, en comptes d'inventar-la de zero, buscar com ho han definit o com ho han fet servir d'altres fonts.--Pere prlpz 19:45, 4 des 2006 (CET)[respon]