Discussió:Nespler

--Bassilides (disc.) 12:01, 14 ago 2015 (CEST)Que hermosura de nyesples!

es britat pero no es diu Nespler es diu Nesprer 139.47.35.120 (discussió) 18:32, 18 nov 2021 (CET)

Crec que hi dos aspectes poc clars en l’article i de retruc afecten el d’ Eriobotrya japonica.

En primer lloc la qüestió del nom. No es pot dir “conreat pel seu fruit, la nespra, nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla o nispro. És l'única espècie del gènere Mespilus. Té també el mateix nom l'arbre Eriobotrya japonica o nesprer japonès”. El fruit del Mespillus és anomenat generalment, nespla, nespra i nyespla . També es poden consignar les formes minoritàries níspola i variants, pròpies de localitats occidentals de frontera, la forma nefla, deutora del francés i d’àmbit rossellonés reduït, la molt curiosa forma algueresa néspura d’hivern, i potser alguna més, però dir nespro del fruit del Mespillus és propi de molt poques localitats, i la forma nispro, si existeix, encara és més rara. Això es pot consultar en l’ALDC. També hi ha un interessantíssim article de Joan Veny, publicat dins Llengua i entorn natural. Si que pot haver-hi confusió en el nom de l’arbre, però en bona part del valencià es reserven formes en e per al Mespillus (nespler, nyesplera...) i formes en i i r per a l’Eriobotrya, com ara nisprer, nisprero. Quelcom de semblant passa a Mallorca, on aquest arbre rep el nom en castellà, poc o gens adaptat (nisprero, nisperero..). Anomenar nespres els nispros era fins fa poc cosa llibresca. Segons les enquestes de l’ALDC, fetes la majoria els anys 70 i 80 del segle XX, només a la Catalunya Nord eren generals aquestes formes, deutores o calcs del francés néfle du Japon. A la resta el fruit de l’ Eriobotrya sempre era nespro, nisplo, nispro, amb les variants pertinents, algunes de tan curioses com avispro. Hi ha la localitat de Palamós, on vivia la forma nespra i potser d’altres on no es van fer enquestes, però el resultat es clar. Tampoc no hi ha gaires creacions expressives pròpies per denominar el fruit (bricot d’Àfrica a Ceret) , i algunes, com el famós micaco, no es diuen en les localitats enquestades. Recorde que a València, fa una trentena d’anys, si en deies nespres dels nispros, era fàcil que algú et corregira, amb intenció més o menys polèmica, i t’indicara que són fruits diferents. Hui supose que hi ha molta més gent que no sap que és una nespla. La paraula nyespla abans a València s’usava sobretot en sentit figurat: pegar una nyespla, “voràs quina nyespla t’arree”, fins i tot parlant en castellà. Avui es diu menys. Potser en l’actualitat la forma nespra s’ha obert camí a Catalunya, gràcies a la difusió de la llengua normativa. Pense que a Mallorca molt menys i al País Valencià, molt poc. De fet nispro, o una variant, no ho recorde bé, era la forma que feia servir l’extinta Televisió Valenciana. També nispro està recollit com a forma principal pel Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Com a curiositat es pot mirar la pàgina del Consejo Regulador Denominación de Origen Níspero de Callosa d’en Sarrià, que es diu així, en castellà, no sé si per ser més internacionals o per a ofrenar noves glòries a Espanya o per altres raons http://www.nispero.com/ca/ . Com es pot veure, en la versió en valencià fa servir el mot nespra, no sé si per art de traducció automàtica o per pruïja normativa, però convida a la Mostra de cuina del nyespro. En la pàgina de la Conselleria d’Agricultura aquest organisme regulador és DROP Nispros de Callosa d'En Sarrià. Per acabar cal dir que l’ALDC ens forneix dues dades interessants. La primera és que en els anys 80 el coneixement de la nespla no era general , hi ha una sèrie de buits a la frontera nord-occidental, sobretot al Matarranya, i també al sud valencià. La segona és que el nispro, malgrat ser conegut i conreat a la costa des de feia molts anys, era desconegut o una novetat en certes àrees interiors. Continuarà

Desplaçament i substitució

“És un fruit que ha caigut en desús a causa de l'aparició del nesprer japonès però que era habitual en les cases de pagès” Açò és un tòpic que no crec que tinga fonament. A més és un tòpic hispànic, que repeteixen la versió castellana i la gallega de la Wikipedia. En altes versions hi ha referència a la possible confusió pel nom, però no pas al desplaçament o substitució del conreu. “Actualmente los cultivos del níspero japonés, introducido en España hace más de dos siglos por marinos mercantes han ido sustituyendo a los del europeo, que ya no suele encontrarse en los mercados.” “En Galicia hoxe non é común nin cultivado nin bravo, debido á substitución pola nespereira do Xapón.” Els països mediterranis són aptes per al conreu de totes dues espècies, però aquesta no és pas la raó. L’autèntica raó es una confusió lingüística, un mal ús del llenguatge, que deien aquells. En castellà el níspero del Japón ha substituït l’indígena de tal manera que sobra la denominació “del Japón”, ja que el Mespilus germanica no el coneix gairebé ningú. Se n’ha apropiat del nom. En català ja hem vist que aixó no és tan clar. Però altra cosa és que un referent haja eliminat l’altre. Si la nespla de tota la vida ha desaparegut no és pas per la competència del nispro, ja que es tracta de fruites molt diferents en qualitat i que maduren en moments molt allunyats. Tampoc el japonés no ha ocupat els terrenys de cultiu de l’antic, que sempre ha estat un fruiter marginal i de comercialització precària. Les mandarines i les bellotes no poden ser substituïdes per les cireres com a producte de consum (si no recorrem a importacions de l’Hemisferi Sud). Si no es consumeixen bellotes per Nadal, no en podem donar culpa a la fruita de primavera. La taronja, reina de la fruita d’hivern des de fa molts anys, en deu tenir la culpa. La seua difusió i preu econòmic va arraconar altres productes, la fruita de cambra també hi té una responsabilitat, i potser el plàtan. Si el sabudíssim senyor Carl Peter Thunberg no haguera trobat tan emparentats ambdós fruits, fins al punt de batejar com a Mespilus japonica el que ara coneixem com a Eriobotrya japonica, o si els francesos no hagueren inventat allò de la néfle du Japon i s’hagueren acontentat amb l’apel•latiu més vulgar de bibasse, o si el nom micaco s’haguera fet general en català, no discutiríem pas per açò. També es pot reduir l'abast l’afirmació i dir que el fruit ha caigut en desús perquè la nesplera ha gairebé desaparegut com a arbre ornamental, de jardí i d’hort domèstic, és a dir com arbre principalment d’adorn, però també aprofitable per al fruit, i ha estat substituït en aquestes funcions pel nisprer. Ací potser si que es pot parlar de substitució, però caldria matisar-ho i explicar amb fonament com el malvat okupa nipó va expulsat de sa casa el cosí europeu com a arbre “de companyia”. Allò que no podem fer és repetir tòpics rebregats sense saber-ne l’origen.