Discussió:Oracle de Delfos
Veig que la traducció està aturada tres mesos. Deixò unes línees que tenia escrites com alternativa si no es fa la traducció:--joc (discussió) 21:00, 30 març 2008 (CEST)
L'oracle de Delfos fou el més cèlebre de tots els oracles i certament dels d'Apol·lo.
El seu primer nom fiu Pitó. Al temple hi havia una estàtua d'Apol·lo que va arribar a ser d'or; també hi havia un altar amb foc etern. El interior estava cobert de garlandes de llorer i es cremava encens. Allí hi havia un trípode on s'asseia la Pítia, portada al temple pels profetes, mentre l'oracle era consultat; un fum tòxic afectava el cervell i el seu deliri eren les suposades revelacions d'Apol·lo; els profetes anotaven el que deia i ho comunicaven a les persones que feien la consulta. La Pítia era sempre nativa de Delfos i quan entrava al servei del deu ja no en podia sortir; no es podia casar; antigament les píties eren noies joves però una pítia fou seduïda per Equecrutes de Tessàlia i en endavant no és van elegir més profetesses menors de 50 anys. En algunes èpoques hi havia dos píties si hi havia moltes consultes, i una tercera com a suplent; algunes píties van morir afectades pel fum tòxic. La pítia tardava tres dies preparant-se per pujar al trípode i mentre es preparava els que volien consultar feien sacrificis.
Inicialment els oracles es donaven una vegada a l'any el dia 7 del mes de Bysius, suposat aniversari d'Apol•lo; més endavant es va ampliar; l'orde d'admissió era fet a sorts, però els magistrats de Delfos podien garantir la consulta a alguns individuals o estats com per exemple Cressos de Lídia o Filip II de Macedònia. Per la consulta es feia un pagament.
La direcció del temple i l'oracle estava en mans de les famílies nobles de Delfos, en concret cinc famílies que deien ser descendents de Decalió, amb un sacerdot cadascuna. Es coneixen tres de la famílies: els cleomàntides, els tràcids i els lafriades. Els sacerdots o profetes exercien l'ofici vitalíciament i controlaven els afers del santuari i els sacrificis; la influencia d'aquestes famílies era molt gran i probablement dictaven les preteses revelacions a la seva conveniència. Moltes respostes eren en dialecte jònic i en hexàmetres; alguna vegada eren en dialecte dòric. L'hexàmetre l'hauria inventat Femonoe la primera Pítia; els versos hexàmetres es recordaven millor que la prosa. Això va durar fins al temps de Teopomp quan la costum va entrar en decadència i va passar a ser en prosa i en dialecte dòric (que era el parlat a Delfos). Les consultes van disminuir molt a la meitat del segle II aC. En temps de Plutarc només hi havia una Pítia i els oracles es feien un dia al mes. Ciceró diu que molta gent ja no creia en l'oracle o que aquest havia perdut els poders. No obstant va romandre obert fins al temps de Julià l'Apòstata (mort el 363). For clausurat per Teodosi I el Gran.
Els afers més consultats eren de natura política o militar, i afers de la vida ordinària, sobre esclaus, cultiu dels camps, casaments, viatges, diners i altres.
Homer diu que el santuari va ser fundat pel mateix Apol•lo, però una tradició diu que foren els pastors que es van adonar que al lloc tant ells com els ramats patien convulsions, i el mateix passava a les persones que s'hi acostaven; per tant es va construir el temple
Fou la institució religiosa de l'antiguitat que més influència va tenir. Les colònies mai foren fundades sense el permís de l'oracle i les disputes entre colònia i metròpoli eren arranjades per l'oracle. Progressivament es va detectar una parcialitat de l'oracle envers els dòrics i especialment Esparta, i els atenenc hi van perdre la reverencia que li tenien. Els oracles eren ambigus i pràcticament tots podien ser interpretats de dues o més maneres. Els primers cristians ho van veure com a revelacions diabòliques.