Discussió:Període iber a Catalunya
Malgrat haver-hi dedicat algunes hores, no entenc prou bé el funcionament de Viquipèdia i no goso alterar significativament els seus articles, però cal dir que els enunciats d’aquest, del “període ibèric a Catalunya” (millor ibèric que no pas “iber”, qua al meu entendre es refereix als individus), em fan venir moltes ganes de substituir-lo gairebé enterament.
Com es pot pretendre que unes poblacions molt més endarrerides que la ibèrica, culturalment i econòmica, com les dels celtes, haguessin influït en aquelles “fent un canvi cap a la civilització”?! Això ho poden pretendre els prehistoriadors partidaris d’un espanyolisme integrista, interessats en desprestigiar qualsevulla manifestació autòctona, i de potenciar una pretesa influència ària en la prehistòria dels habitants seculars de la península. Ja a l'article "ceràmica cardial" vaig expresar la meva protesta de que es recollís el criteri castellà que "no va existir una cultura cardial". Amb la pretesa influència cèltica sobre l'ibèric, tornem a ser allà mateix, servint els mateixos criteris interessats, no gens científics sinó polítics.
Aquest criteri “ariòfil” ha calat fins i tot en les nostres universitats, i podem trobar una obra com “La población prerromana del extremo nordeste peninsular” (CSIC, Barcelona 1989) on l’autora, malgrat ser empordanesa, pretén que la cultura ibèrica prové dels celtes mailhacians!!
Si això fos cert, la hipotètica influència cultural cèltica també hauria repercutit en la llengua ibèrica i, naturalment, això es notaria en l’epigrafia. Però pràcticament no s’hi detecta absolutament CAP influència, segons reconeixen la majoria d’autors. Ans al contrari: està demostrat que els celtes, mancant de signari propi, varen copiar l’ibèric per als seus epígrafs. Això no és gens coherent amb la pretesa “influència” cèltica sobre la cultura ibèrica.
Els historiadors catalans pateixen un curiós complex semblant probablement al síndrome d’Estocolm. Altrament no s’explica com titllen de « romà » qualsevol jaciment on hi apareguin alguns fragment d’àmfora o de ceràmica campaniana o de terra sigil.lata. El propi Miquel Tarradell, no gens sospitós d’espanyolisme, va arribar a pretendre, en cert moment, que Ullastret no era ibèric sinó una colònia etrusca (per la gran abundància de bucchero nero), com si els nostres avantpassats ibers no haguessin pogut adquirir molts objectes d'importació.
Autors com Garcia Bellido, menyspreant la capacitat artística dels nostres avantpassats, varen arribar a afirmar que la Pubilla d'Elx (més propi que no pas "dama") era obra d'autoria grega o de gran influència grega, malgrat la gran originalitat d'aquells esculptura! Les reticències de la historiografia castellana a reconèixer l'existència del poble ibèric també apareix en els postulats de Javier de Hoz, el qual arriba a afirmar que l'ibèric no era una llengua parlada per una població, sinó una lingua franca de mercaders!!!
Una altra cosa: dir que "les poblacions neolítiques de la zona reben la influència dels pobles indoeuropeus" és un gran error d'expressió, perquè quan arriben les poblacions invasores àries, les poblacions autòctones, descendents de les neolítiques, ja no estan pas en el neolític, sinó en el Bronze Mitjà o Final.
Si a algun administrador li sembla correcte, jo li agraïria substiuís els segon i tercer paràgraf de l’article per el següent (molt més proper a la realitat):
Anomenem “cultura ibèrica” un estadi cultural de les poblacions autòctones, descendents dels primers pagesos neolítics, les quals a partir del segle VI aC adopten algunes influències exògenes, principalment gregues i feno-pùniques, detectables sobre tot en alguns aspectes de la seva cultura material com la ceràmica (torn de terrisser) o la metal.lúrgia del ferro.
Finalment, hi afegiria com bibliografia “Revista Ampurias num. 38-40, Simposi Internacional sobre els orígens del món ibèric, Barcelona 1976-78”
I potser també, malgrat el seu espanyolisme, "Les Ibères", Barcelona 1997 (la versió castellana "Los iberos, príncipes de occidente", amb l'afegitó aristocratòfil, fa pena) —el comentari anterior sense signar és fet per Untikesk (disc. • contr.) 18:29, 4 oct 2009 (CEST)