Discussió:Pompeu Fabra i Poch

Anava a posar com a anècdota "Sabies que en Pompeu Fabra va ser catedràtic de l'autònoma 66 anys abans de què es creés? Però potser és un error: ;) http://www.uab.cat/servlet/Satellite?cid=1090508132506&pagename=UAB%2FPage%2FTemplatePageLevel2 Rata de Biblioteca 17:36 4 mai, 2005 (UTC)

vila de Gràcia / Vila de Gràcia

Judesba: veig que has canviat "vila de Gràcia" per "Vila de Gràcia" i aquí "vila" ha d'anar amb minúscula perquè és nom comú, no forma part del topònim. Escriure "Vila de Gràcia" és com escriure "Ciutat de Barcelona", "Muntanya del Tibidabo", etc.

vila de Gràcia / Barcelona

Per què no s'identifica el lloc del naixement amb Barcelona? —el comentari anterior sense signar és fet per 193.145.56.242 (disc. • contr.) 14:32, 2 nov 2015 (CET)

Perquè quan hi va néixer Pompeu Fabra no era a Barcelona. No seria incorrecte posar-hi un aclariment, però tenint en compte que ja la informació ja és a l'enllaç potser no cal carregar tant el lloc de naixement.--Pere prlpz (disc.) 15:29, 2 nov 2015 (CET)

Nacionalitat

Hola a tots,

Us vull dir que en Pompeu Fabra va néixer a Catalunya, ESPANYA. Crec que estaria bé que es escriba el VERITABLE país de naixement d'aquest home.

Pd: Catalunya és Espanya, i el que digui lo contrari, és com si jo digués que viu al sigle V, una mentira.

Gràcies (he escribit en català per respecte a la Viquipèdia.)

Nacionalitat no és el mateix que país.--Mbosch (会話) 22:34, 7 ago 2012 (CEST)

Encara que hagi "escribit" fent veure que no saps català està clar que l'anònim és un independentista radical que creu que Catalunya no és Espanya, perquè si no, no diria que quan l'article esmenta Catalunya està dient que no és Espanya.--Pere prlpz (disc.) 22:36, 7 ago 2012 (CEST)

Nacionalidad

Me parece muy acertado que se escriba como nacionalidad catalán. Es cierto e innegable, no encierra ninguna falsedad. En cambio poner nacionalidad española ya es tomar partido en una discusión política, actual y por todos conocida. Y lo dice alguien que no es de la península ibérica, totalmente neutral

Enginyer

L'activitat de Fabra com a enginyer ja surt a la biografia. Posar-ho a la primera línia només fa que donar peixet als seus detractors. L'he tret.--Avignasi (disc.) 05:24, 4 ago 2017 (CEST)

Sol·licitud de modificació protegida 3-03-2018

{{modificació protegida}}

Cambiar país per poble

TURTTLE (disc.) 17:06, 3 març 2018 (CET)

No fet! Petició sense cap explicació.--Carles (enraonem) 23:59, 4 març 2018 (CET)

Articles creats sobre Pompeu Fabra

Hola! De la Viquipèdia:V Nit de la Llengua al Món Digital es van fer uns quants articles relacionats amb Fabra en el marc de l'Any Pompeu Fabra. Alguns no queden gaire clar si tenen gaire entitat com per ser articles independents o s'haurien de fusionar amb l'article principal sobre Fabra. Jo concretament parlo sobre el que em toca per part del Viquiprojecte:Badalona, que és Pompeu Fabra i Badalona, que potser per referències i informació sí n'hi ha prou i podria arribar a ser un article independent. Crec que seria convenient debatre què seria convenient amb aquests articles.--Sorenike (disc.) 16:04, 9 des 2018 (CET)

secció "A Tarragona"

Bon dia, he eliminat la següent secció, que em sembla massa concreta i extensa en relació a la resta de l'article. No tinc clar que les visites a Tarragona hagin de ser motiu d'exposició en aquest article. Com ho veieu?--Arnaugir (discussió) 11:07, 6 gen 2020 (CET)

=== Pompeu Fabra a Tarragona ===
Tenim constància de set visites de mestre Fabra a la ciutat de [[Tarragona]] entre els anys 1922 i 1933.<ref>{{Ref-llibre|cognom=GINEBRA|nom=Jordi|títol=Visites de Pompeu Fabra a Tarragona|url=|edició=|llengua=Català|data=06/2018|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=101-111|isbn=9678-849965-415-7}}</ref>

La primera visita fou el 24 de maig de 1922. Fabra hi va venir per assistir a l'examen dels alumnes de les classes de català que subvencionava l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]].

La segona visita, vuit anys després, fou només de pas.

El 17 de juliol de 1931 va ser la tercera vinguda a la ciutat per pronunciar la conferència «L'ensenyança de la llengua catalana» als inspectors de Primera Ensenyança. S'acabava de proclamar la [[Segona República Espanyola|República;]] era vigent l'anomenat «decret de bilingüisme» i Fabra havia estat designat inspector de l'ensenyament de català a les escoles de mestres. Entre les personalitats que el van acompanyar hi trobem l'alcalde de la ciutat, [[Pere Lloret Ordeix|Pere Lloret]].

Només quatre mesos després, Fabra va tornar a Tarragona per pronunciar altra vegada una conferència, «El català, llengua de l'ensenyament», com a president de l'Associació [[Palestra (entitat catalanista)|Palestra]], entitat patriòtica fundada el 1930, que obria delegació a la ciutat. El president de la delegació i presentador de l'acte va ser [[Joan Antònio i Guàrdias]]. El fil conductor de la conferència va expressar la idea que amb l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut d'Autonomia]] no n'hi hauria prou per normalitzar la llengua, sinó que calia, a més, el compromís dels catalans.

De la cinquena visita hi ha poques notícies: va visitar l'Escola Normal de Mestres el 3 de desembre de 1932 per atendre les demandes dels alumnes que volien que les assignatures s'expliquessin en català.

El 20 de gener de 1933, amb poca diferència de l'anterior, s'esdevingué la sisena visita. Va pronunciar dues conferències: una per als alumnes de l'Escola Normal i l'altra a l'Ateneu, aquesta última amb el títol «La llengua catalana i el patriotisme».

El 21 de maig del mateix any, tornà a la ciutat, per setena vegada i última de què es té constància. Tot i que Fabra anava a [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]] per assistir a la commemoració del primer centenari de la [[Renaixença]], es va aturar a Tarragona per participar en una reunió de la junta de la delegació de Palestra.

La presència de Fabra a Tarragona continua avui dia amb la celebració dels col·loquis internacionals organitzats per la [[Universitat Rovira i Virgili]], la qual compta amb professors especialistes en la seva figura i en la seva obra.

A mi em sembla bé. Les visites, la majoria d'elles, són sobre conferències que podia haver fet a qualsevol altre poble o ciutat. En tot cas, està bé mantenir-ho aquí per si fos necessari fer servir la referència per anomenar llocs que va visitar o on va fer conferències.--Sorenike (disc.) 12:58, 6 gen 2020 (CET)

paràgraf incongruent

en la part que descriu la seva infantesa hi apareix un paràgraf sobre una controversia a l'Avenç que no correspon a la infantesa. Està fora de lloc. Si ho podeu revisar, gràcies! Ginebre (disc.) 00:20, 28 ago 2022 (CEST)