Discussió:Saladí

--Peer (disc.) 12:52, 28 set 2009 (CEST)

Transcripció del nom per verificar, així com el dels altres personatges (n'hi ha força...)--Hinio (disc.) 23:19, 18 gen 2010 (CET)

Fet!. Ho he mirat per sobre, aquests articles que s'estenen amb detalls absurds sobre remotes batalles no els suporto, ho sento. Amb els zàngides tenim un problema. Són turcs i mantenen noms turcs. L'epònim és Zengi, en turc modern, i زنكي, transcrit en àrab (i segurament també en turc antic), on ك no representa el so k àrab sinó el so (inexistent en àrab) de g (com la nostra, de gas, guerra...). Això presenta diversos problemes. Primer, respectem el seu origen ètnic i n'escrivim el nom en turc: Zengi i tota la resta dels noms d'aquesta dinastia. Aquí l'únic problema és que, en contra del que sembla, cal llegir Zengui* i no pas Zenji*, però això és inevitable quan parlem de pobles que usen l'alfabet llatí. Aquesta opció no és massa seguida, no més enllà d'escriure Zengi, després per als títols, la kunya i el nàssab es passen a l'àrab, per exemple la viqui anglesa amb Zengi. L'opció de transcriure-ho segons l'àrab, té dues possibilitats, transcrivint-ho com a nom turc: Zangī o com a nom àrab: Zankī. L'EI usa la primera. Suposo que transcriu segons el turc antic, escrit en alfabet àrab. Si nosaltres féssim així, hauríem de transcriure Zangí o, adaptant les normes, Zanguí, ja que Zangí o llegiríem amb el so de /j/ i no el so de /g/ que pertoca. Buf... De tot plegat en derivaria després el nom de la dinastia: zèngides, zànkides, zàngides, zànguides. Se n'hauria de parlar. --CarlesVA (parlem-ne) 19:57, 19 gen 2010 (CET)

Es va convertir > Va esdevenir

Bon dia, @CarlesMartin:. Entenc que el verb «convertir-se» és igual de vàlid que «esdevenir» i, per tant, per defecte s'hauria de respectar l'elecció de l'autor original del text. Salut! —Leptictidium (digui) 10:06, 31 ago 2016 (CEST)

Sobre el nom de Saladí i l'ús de negretes

Bona nit, @Æpherys. Abans de començar una "guerra" d'edicions, millor tractar aquest tema a la pàgina de discussió. En aquest cas hi veig dues qüestions diferents. Per un costat, la norma de l'ús de la negreta per als noms en altres llengües. El llibre d'estil posa com a exemple: «L'óblast de Txernivtsí (en ucraïnès Чернівецька область, Txernivetska óblast) és una província occidental d'Ucraïna que limita amb Romania i Moldàvia.» Per tant, el que s'ha d'evitar és posar en negreta "Чернівецька область" o la seva transliteració "Txernivetska óblast". En el cas de Saladí això no es donava, perquè la forma en àrab i la seva transliteració no eren en negreta. Per tant, no hi havia un abús de la negreta.

L'altra qüestió és com enunciem els articles sobre personatges coneguts a través de la llengua àrab. A la Viquipèdia seguim la proposta que va fer l'IEC per a la transcripció de mots àrabs, on es distingeix entre transliteració i transcripció simplificada. La transliteració ("Txernivetska óblast", en el cas de l'exemple) la indiquem en cursiva després de la forma en àrab. En canvi, emprem la transcripció simplificada per crear les formes principals dels personatges històrics. A més, com que normalment el nom àrab tradicional era molt extens acostumem a indicar primer aquest nom extens i després la part o parts del nom per les quals el personatge és més habitualment conegut. En aquest cas l'extensa era "al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàdfar etc." i la breu "Salah-ad-Din". Totes dues formes les escrivim en negreta, com s'escriu en negreta "óblast de Txernivtsí".

És cert que el cas de Saladí és una mica diferent, perquè existeix una forma adaptada amb tradició: Saladí. En aquest sentit, podríem discutir si seria millor indicar en primer lloc la forma amb tradició, Saladí, o deixar-la per al final, tal com estava. Ara bé, al meu entendre això no treu que totes tres formes hagin d'anar en negreta. CarlesVA (parlem-ne) 22:42, 27 gen 2023 (CET)

De fet, els 2 casos són totalment diferents: no tenen res a veure. El que importa és l'ús en català. En cap font catalana —o gairebé cap— no veureu "Salah-ad-Din va ser un militar kurd" o "Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din wa-d-Dunya Yússuf ibn Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan ibn Yaqub ad-Duwayní at-Tikrití". Només veureu "Saladí" en el 99% dels casos. Per tant, no ha de ser en negreta. Només l'ús en català compta (cf. per exemple Lluís 14, Ferran VII, Felip VI, etc.) --Æpherys (disc.) 23:06, 27 gen 2023 (CET)

Tot i que contradiu el que hem acostumat a fer amb altres personatges àrabs amb un nom amb tradició en català, puc acceptar que Saladí té cert paral·lelisme amb els exemples que esmentes, en el sentit que existeix una forma amb tradició en català per a aquest personatge. Ara bé, no hi encaixa del tot, perquè amb tots els reis de França de nom Lluís emprarem sempre Lluís: Lluís I, Lluís II, etc., i amb tots els reis, siguin d'on siguin, que es diguin Lluís, i el mateix amb els Ferran o Felip, perquè el nom en francès Louis és en català Lluís, sempre, mentre que Saladí només és vàlid per a Salah-ad-Din al-Ayyubí, i l'imam iemenita an-Nàssir Salah-ad-Din, per exemple, no pot ser mai an-Nàssir Saladí*. I, tornant a l'ús escaient o no de la negreta i la rodona, en el cas de l'imam, an-Nàssir Salah-ad-Din anirà en rodona i negreta perquè és la forma "catalana" del seu nom, que originalment és en un altre alfabet i que, per tant, ha de ser transcrit (i com va en rodona, per exemple Louis Armstrong o Louis Pasteur, malgrat que Louis sigui en francès o anglès. Bé, sigui com sigui, he mantingut la capçalera que proposaves, atès el paral·lelisme que proposaves, i he afegit el nom "extens" en un primer apartat que, de pas, ha permès explicar-lo amb més detall. --CarlesVA (parlem-ne) 12:33, 29 gen 2023 (CET)