Discussió:Sara Jordà

Per a la frase "Per als traïdors no hi ha pietat" hi ha alguna font més fiable que una pàgina web de tendència més aviat integrista i espanyolista? Es pot acceptar com a font? També hauria de tenir una font fiable el fet que la sentència per força havia de tenir el vistiplau del president de la Generalitat. Més que res, em sembla que és un tema bastant sensible, i si va ser així, hauria d'estar ben documentat, i si no, treure la frase. --Jordi_G (parlem-ne) 14:10, 16 oct 2015 (CEST)

S'ha eliminat diverses vegades això de l'article, però abans se n'hauria de parlar en aquesta pàgina de discussió. Si és mentida, no deu ser tan difícil aportar una font que ho confirmi. Davant del dubte, jo no tocaria un contingut que està referenciat.--Jordi_G (parlem-ne) 22:13, 26 des 2018 (CET)

De veritat creus que hi ha historiadors escrivint articles desmentint totes les mentides que s'escriuen a totes les pàgines de propaganda feixista ultracatòlica que hi ha a Internet???? I jo que em pensava que el que calia era aportar proves serioses! A veure, que l'article diu salvatjades com «Fue condenada a muerte por el Tribunal de Alta Traición y eso quiere decir que para aplicar la sentencia fue necesario el visto bueno del presidente de la Generalitat republicana, Lluís Companys.» quan el tribunal que la va condemnar era un tribunal espanyol sobre el qual Lluís Companys no hi tenia cap poder, de manera que no hi podia donar cap mena de vist-i-plau!!!! Si busquem la frase de la infàmia «“Para los traidores no hay piedad”» a google la trobem a un llibre, font que podríem considerar més seriosa que un blog ultracatòlic i franquista a Internet, però ens torna a passar el mateix: el llibre és de Jiménez Losantos y, segons ell, qui hi intercedeix és el cònsol britànic i no li demana l'indult sinó que no signi la sentència de mort, cosa que com sabem no podia fer, ja que no depenia d'ell. O sigui, que tota la història aquesta és clarament falsa i no pot ser que la viquipèdia es dediqui a mentir i coŀlaborar en la propagació de mentides franquistes durant tants anys. Fàstic! --77.230.102.235 (discussió) 18:46, 27 des 2018 (CET)

És evident que no hi ha historiadors desmentint totes les mentides, però si aquest tribunal depenia exclusivament de la república espanyola, com has posat a l'article, segur que pots aportar alguna font. Ara mateix has canviat una informació referenciada per una altra que no té cap referència. He mirat per internet i és cert que tot això només surt en pàgines d'extrema dreta i anticatalanes, però segur que no ha de ser complicat aportar alguna font més seriosa que almenys constati de qui depenien aquests tribunals i qui dictava o signava les condemnes a mort. Per exemple, he trobat aquesta imatge que porta el nom de Companys [1]. Potser en casos de discrepàncies cal dir qui afirma una cosa i qui n'afirma un altra --Jordi_G (parlem-ne) 23:19, 27 des 2018 (CET)

Si el que volies és saber qui va crear els tribunals d'alta traïció, cosa que ja estava posada a l'article de fa mesos o anys i no discutia ningú, és tan fàcil com google. Emboscats: La guerra dels que no hi van anar Per Esther Miralles Henares, --- L’antecedent de tots tres fou el Tribunal d’Espionatge, Derrotisme i Alta Traïció creat per la República el 1937, --- Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís Per Àngels Casanovas i Romeu, --- co/CbcheNyzQq L’enfortiment del Govern central també va traduir-se en la creació d’uns nous òrgans judicials per a perseguir la cinquena columna (forces que conspiraven i actuaven en el territori lleial per a enderrocar el govern legítim i fer guanyar la guerra als rebels), en contacte directe amb el Servei d’Intel·ligència Militar (SIM). Mitjançant el Decret de 22 de juny de 1937 va crear el Tribunal d’Espionatge, Derrotisme i Alta Traïció, el qual sostreia als tribunals populars les competències en els delictes de traïció i espionatge, --- La actuación de los tribunales de alta traición y espionaje, --- El darrer any de la guerra civil va estar presidit a Catalunya per l’hegemonia dels nous Tribunals “especials” que va posar en marxa a partir de l’estiu de 1937 el nou Govern presidit per Juan Negr´ın i que evidencien la nova etapa repressiva en que va entrar a partir d’aquests moments la ` Republica : a partir de meitats de 1937 s’impos ´ a` una repressio molt m ´ es cerebral, m ´ es dirigida ´ per l’estat, mes centralitzada i crua, que va tenir ´ els seus maxims exponents judicials en el Tribu- ` nal Especial d’Espionatge i Alta Tra¨ıcio i en els ´ Tribunals Especials de Guardia i el seu brac ` ¸ policial en el nou Servicio de Investigacion Militar, o ´ SIM, creat per Decret del Govern de la Republica ´ l’agost de 1937...

Per cert, la imatge que adjuntes és una de les típiques que fan servir els mitjans feixistes per a justificar l'assassinat de Companys. Llegeix bé què hi diu. No signa ni autoritza cap execució. Només informa de la pena imposada per un tribunal al ministeri des justícia espanyol. I prou. Llegeix tot aquest fil de Twitter, per exemple: https://twitter.com/josepvivesg/status/919609373814607873 Aquí pots veure com sentava a Companys el funcionament d'aquests tribunals (i quan parla de les 64 penes de mort, inclou la de la Sara Jordà). Per acabar, el decret de creació dels tribunals, al BOE. Si algú hi sap trobar alguna menció al president de la Generalitat o a la Generalitat, que la posi a l'article. Si no, si us plau, deixeu de fer-li el joc als feixistes, que haver-los-el fet durant quatre anys (menys un dia) prou de pena és per haver de discutir tant per una cosa tan i tan evident.

No es tracta del que jo vulgui saber o no, sinó que això és una enciclopèdia i cal seguir unes normes. Heu aportat informació molt interessant. Crec que estaria bé ampliar l'article sobre el tribunal d'espionatge que heu creat amb alguna d'aquestes informacions, com per exemple l'opinió que en tenia el president Companys.--Jordi_G (parlem-ne) 13:16, 28 des 2018 (CET)