Discussió:Terrorisme

• Catalunya o Països Catalans?

En tot cas no sembla massa raonable eixa dicotomia Països Catalans-Món, jo diria que s'està fent catalanocentrisme. –Pasqual · bústia✍ 08:38, 2 mai 2006 (UTC)

La Viquipèdia és en català, i per tant dels païssos catalans, que són totes aquelles regions del món on s'hi parla el català. Quin és el problema? No es tracta d'una ideologia política el fet de dir que hi ha diferents regions del món on es paarla un mateix idioma, si cometem l'error de centrar únicament la viquipèdia a Catalunya, a la resta de regions on s'hi parla el català es perdria l'interes en aquesta enciclopèdia.--Nihil00 (discussió) 16:38, 14 set 2008 (CEST)

No és terrorisme

No es pot considerar que: La Reixa, Bandera Negra, Nosaltres Sols!, Terra Lliure, ETA i IRA practiquessin terrorisme amb les seves actuacions, sinó que era lluita armada política, i en cas de Nosaltres Sols ni la lluita armada, ja que en cap moment van fer ús de la força per exposar les seves opinions sociopolítiques.

El Terrorisme és l'ús de la força per causar terror i atemorir a un sector de la societat, causant el terror desmesurat a la societat, i no pas el simple ús de l'acció violenta.

No conec totes les organitzacions que esmentes, pero si ETA no ha practicat el terrorisme, ja em diras qui... Jo crec que qualsevol grup clandesti que es dedica habitualment a posar bombes contra objectius "civils" es pot considerar terrorista. De totes maneres, es veritat que caldria donar referencies per evitar polemiques. Es a dir, posar que tals grups son habitualment considerats terroristes pel govern (o l'opinio) d'un estat. Si a mes hi ha informes d'organitzacions internacionals com AI millor. La gent ja es grandeta i cadascu ja en treura les seves opinions d'acord amb la seva ideologia. Xevi 00:01, 20 març 2007 (CET)

Per curiositat, si el grup que es dedica a posar bombes contra civils no és clandestí, aleshores deixa de ser terrorisme, segons tu? O el clandestí que dius és purament anecdòtic? --83.32.71.29 00:34, 20 març 2007 (CET)

Si es un grup paramilitar, clandesti, o en general "no reconegut", no tinc cap inconvenient que es classifiqui com a terrorista (tant me fa si la ideologia).

Si parlem d'exercit o de policia que actui obertament contra la poblacio civil, probablement estarem parlant d'una guerra, i de possibles crims de guerra, o d'un regim dictatorial, abusos de drets humans, genocidi, el que calgui. Suposo que llavors caldria discutir si cal (i quan) utilitzar el terme "terrorisme d'estat", que no ho se. Crec que es mes habitual parlar d'estats o regims "dictatorials". Xevi 01:01, 20 març 2007 (CET)

Terrorisme d'estat em sembla un terme molt interessant, malgrat que pugui presentar algunes ambigüitats, com cadascun dels mots que el composen. Penso que l'exèrcit rus a Txetxènia, per posar un exemple, no ha fet terrorisme d'estat. Simplement ha comès genocidi. En canvi els GAL o molt probablement moltes accions amb bomba a Moscou han estat terrorisme d'estat. La diferència és que aquí "l'estat", o per ser més exactes una part d'ell, un dels grups d'interessos de poder a l'estat (moltes vegades el principal) utilitza mètodes, a la pràctica, totalment clandestins, iguals als dels grups terroristes sense estat. No cal caure en el simplisme de que tot l'estat és terrorista; evidentment, un funcionari de l'administració de justícia espanyola no tenia per què saber res dels GAL ni ser-ne culpable en absolut, però sí que una part de l'estat, per petita que sigui però utilitzant els seus propis mecanismes i mitjans, ha practicat el terrorisme. --Daniel D.L. 01:08, 20 març 2007 (CET)

• Mis disculpas por no escribir en catalán, que entiendo perfectamente pero no sé escribir: soy gallego. He visto las páginas de discusión y los artículos de ETA, Terra Lliure y esta misma. Creo que hay bastante discusión al clasificarlas como grupos terroristas o no. Bien, yo creo que el criterio que habría que seguir es el siguiente: Tanto Terra Lliure como ETA, IRA, etc son organizaciónes armadas, de eso no cabe duda. Sobre si son terroristas o no, quiero deciros que pienso que el criterio es el siguiente: ETA es una organización armada secesionista vasca y comunista que utiliza medios terroristas para conseguir sus fines, lo cuál no quiere decir que sea terrorista, ya que su fin no es el terror y la destrucción, sino otro. Una organización terrorista, como Al Qaeda, es aquella cuyo FIN es el terror. No tiene fines políticos o de otro tipo, sino el terror y el asesinato puro y duro. El fin de ETA no es matar, sino un estado vasco socialista. El de Al qaeda es matar.

Terra Lliure no és un grup terrorista! Neutralitzem aquest article. --Zombiecat 19:55, 24 oct 2007 (CEST)

GAV

Proposo afegir el GAV/JJGAV com a grup terrorista.Enllaç --Geògraf català (discussió) 01:04, 11 gen 2008 (CET)

Hi estic d'acord. Tot i que jo també hi afegiria España2000. Clar que abans també estaria bé definir clarament els motius de per què els considerem terroristes.

Pel que tinc entés, aquests també es dediquen a atacar seus i/o locals catalanistes al País Valencià. Però atacar no només amb pintades, sinó també amb bombes i coses per l'estil.—el comentari anterior sense signar és fet per Nuitari (disc. • contr.) 23:20, 12 abr 2008 (CEST)

El problema que ens trobem que són termes molt subjectius. Pels vídeos que he vist d'aquestes dos formacions fan bastanta por. Sobretot pels artefactes cassolans. Però no sé si són terroristes. HO dic claarament no podem caure en el subjectivismo! Vigileu!--KRLS , ✉ 02:03, 13 abr 2008 (CEST)

Hamas

ETA, IRA i TLL son grups terroristes, ja que son organitzacions paramilitars, i en el cas d'ETA i l'IRA, han arrivat a atemptar contra civils, arrivant a l'extrem de matar inocents no implicats (ja sigui per error com al IPERCOR de BCN, o de manera intencionada).

No obstant crec que Hamas no es un grup terroriste, es un exercit legitim que defensa la seva nació d'una invasió israeliana no autoritzada per l'ONU. A les eleccions democrátiques que es van dur a terme a Palestina durant el procés de pau, Hamas va guanyar amb majoria absoluta (tot i que com que a EUA i Israel no els va agradar aquesta victoria democràtica, van reemprendre l'atac sobre la població civil, tallant la llum, l'aigua, i bombardejant escoles i hospitals palestins, reventant el procés de pau).

Segurament, amb el dicconari a la má, els terroristes serien el govern israelià i estatunidenc, i no Hamas, que l'unic que fa es defençar al seu poble.--Nihil00 (discussió) 16:44, 14 set 2008 (CEST)

Contribució de la quinzena:Terrorisme

Aquest article ha estat escollit per a dur-ne a terme una contribució dels editors de la viquipèdia. Cal tenir en compte l'avís de neutralitat. Un dels objectius principals, a banda de l'ampliació de l'article, seria la revisió dels continguts per tal que no presenti gaires problemes de neutralitat. Per tal d'evitar-ho caldria aportar referències que avalin la presentació de fets objectius i evitin l'aparició de comentaris més o menys gratuïts o sense valor enciclopèdic. Bona sort! --Bestiasonica (discussió) 00:01, 1 des 2008 (CET)

comencem: crec que la definició que hi ha ara és prou neutral, primer consensuem el redactat de la introducció i després ampliarem i ens ficarem amb la llista de grups, que si no serà impossible avançar. Objeccions al text? --barcelona (discussió) 12:44, 1 des 2008 (CET)

La meva opinió de partida seria aportar referències de normes legals bé siguin en tractats internacionals o normes estatals. De fet he trobat la paraula terrorisme a la mateixa constitució espanyola de 1978:

«	L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, d'acord amb el principi de reciprocitat. Resten exclosos de l'extradició els delictes polítics i no seran considerats com a tals els actes de terrorisme.	»
— Constitució espanyola., Títol 1r; Cap. 1r; Art. 13.3.

«	Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte són il·legals.	»
— Títol 1r; Cap. 2n; Art. 22.2

«	Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.	»
— Títol 1r; Cap. 2n; Art. 22.5.

Suposo que és sobre aquesta base que es sustenta tota la utilització legal del terme terrorisme i la legislació desenvolupada a l'estat espanyol. --Bestiasonica (discussió) 09:59, 2 des 2008 (CET)

D'entre la legislació que comentes, el Codi Penal defineix els delictes relacionats amb el terrorisme, i no sé si conté alguna definició oficial. El que sí que vull emfatitzar és que la Viquipèdia no és "de l'Estat Espanyol" o "de Catalunya" sinó "en català", i que el concepte de Terrorisme en una enciclopèdia així ha de tenir vocació de globalitat, per tant tot i ser més properes algunes legislacions, se'n podria fer una comparativa amb d'altres. Per exemple, un viquipedista (o lector) de Perpinyà estarà afectat per una altra legislació. I quan consulto la Wikipedia en anglès, el que més m'interessa no són els detalls de la legislació britànica, o americana. --Daniel D.L. (discussió) 11:01, 3 des 2008 (CET)

No puc estar més d'acord amb tu en aquest cas! El que digui la constitució espanyola està de més aquí i com a molt podria estar en un article de "terrorisme a espanya". En realitat es prou correcte el que diu l'article que no hi ha una definició acceptada [1] internacionalment. Podriem citar per exemple l'Enciclopedia Catalana o el Diec, algunes resolucions de la ONU que pel que sembla no han prosperat, algunes claus que dónen a en.wiki encara que no estan prou referenciades també estan prou bé.Jo començaria per aquí.--Jey (discussió) 20:11, 3 des 2008 (CET)

Ep! No crec que el que digui la constitució espanyola estigui de més (una altra cosa és que hi estigueu d'acord amb el que hi diu). Dels 15 milions de parlants potencials del català més de set viuen a l'estat espanyol i estan subjectes a aquesta norma. És rellevant i pertinent fer-ho constar d'alguna manera. No dic que la menció (que no definició) que s'hi fa sigui la que hagi d'anar a la capçalera de l'article. Les nacions unides per la seva constitució polièdrica i dubitativa ha de fer equilibris i és obvi que no farà mai una definició estricta i clara de terrorisme. D'altra banda la Unió Europea deu haver fet alguna cosa, a mi em sona que corria una llista d'organitzacions terroristes entre les que es trobava l'anterior partit polític Batasuna [2] (PESC). Si voleu aprofitar alguna cosa vosaltres mateixos, només volia donar una via per a començar a augmentar l'objectivitat del que s'hi diu, ja que al meu entendre hauria de ser un dels objectius de la quinzena. A la castellana fan esment de diverses legislacions per comparativa de legislacions de l'àmbit castellanoparlant. Les resolucions de les nacions unides no tenen força legal i normalment acaben en paper mullat si els estats, veritables detentors del poder executiu i legislatiu, no els hi donen suport. Si aportar la postura de l'estat que té com a súbdits més del 80% dels catalanoparlants del món és "estar de més" doncs, deixem-ho córrer tot plegat, que segur que els ianquis i els altres G7, veritables controladors del consell de seguretat de les nacions unides, estaran contents que copiem els seus papers mullats sense donar les opinions majoritàries en l'àmbit catalanoparlant. Estic segur que els francesos disposen de legislació pròpia i fins i tot els italians i els andorrans. No crec que aportar escrits sense referències, tal i com Jey proposa, sigui molt millor que el que he proposat com a punt de partida de la discussió (vegeu Viquipèdia:Citau les fonts i Viquipèdia:Els cinc pilars). Salut! --Bestiasonica (discussió) 12:00, 4 des 2008 (CET)

Home no t'enfadis! jo no deia res d'aportar escrits sense referència, només donava idees. El que dic de la constitució espanyola no te a veure amb si hi estic d'acord o no. Fixa't que a es.wiki van començar amb la definició espanyola i van haver de posar l'argentina, la xilena...tot i així els hi falten moltes. No tinc cap inconvenient a que en algún lloc de l'article s'esmenti com a anècdota, però no tindria prou completesa sense moltes altres definicions. No sé massa de normatives, només aplico el que a en.wiki en diuen Ponit Of View i són molt estrictes amb això! D'altra banda la meva intenció no era entrar en un debat d'aquest tipus, sinó ajudar. El principal és l'article i no perdre'ns en discussions estérils. Si dius que la ONU està politizada puc estar-hi d'acord. Quina definició és doncs prou global?--Jey (discussió) 15:10, 4 des 2008 (CET)

abans de corregir res, la definició actual què us sembla? Jo crec que en el seu moment es va debatre bastant i em penso que és prou neutral. per tant en comptes de barallar-nos per quines referències haurien de ser (poden tenir un apartat propi, anomenat "definicions de terrorisme en X"), pensem si l'article ara com ara és suficient per començar a treballar. Jo crec que sí, tot i que es pot millorar --barcelona (discussió) 10:54, 5 des 2008 (CET)

1. Extret de la Wikipedia en italià:

D'acord amb l'article 17, primer paràgraf de la Constitució italiana, "Els ciutadans tenen el dret de reunió pacífica i lliure", el paràgraf segon de l'article 18 estableix que "estan prohibides les associacions secretes i les que, ni tan sols indirectament, les metes a través d'organitzacions polítiques de caràcter militar ". D'acord amb la conjunció d'aquests paràgrafs, Itàlia ha prohibit l'ús de la força armada amb fins polítics dels ciutadans individuals o organitzats.--KRLS , ✉ 17:12, 6 des 2008 (CET)

Plantilles?

No sé si hi haurà alguna política al respecte, però em sembla un poc innecesari que els articles que esten com "contribució de la quinzena" tinguin qualsevol plantilla d'avís, perquè la plantilla "contribució de la quinzena" ja implica que s'està treballan al article, i es sobrentén que l'article pot tindre molts defects. Potser podriem aclarir millor aquesta situació a la plantilla "contribució de la quinzena", com "per tant, potser l'article té deficiencies de neutralitat, estructura, etc.". Que penseu? Ferbr1 (discussió) 14:47, 5 des 2008 (CET)

no té res a veure, les altres plantilles quedaran si no es resolen els problemes i no sempre es tria un article de la quinzena perquè calgui millorar la neutralitat o el que sigui. --barcelona (discussió) 11:26, 6 des 2008 (CET)

Definicions

Segons la meva versió del DIEC (en paper, versió 1999) només presenta una única definició però diferent a la que hi ha online i és:

«

Utilització de la violència en la lluita social i política.

»

--KRLS , ✉ 16:29, 6 des 2008 (CET)

Buscant sobre terrorisme individual vaig trobar aquesta pàgina, traducció de una obra de Trotsky. No sé si la traducció serà bona o no, fidel o no, però pareix que demostra bastant bé que el concepte de terrorisme canvia sovint. És un punt a prendre en compte. Ferbr1 (discussió) 19:32, 6 des 2008 (CET)

Per mi la definició està bé a grans trets. La frase: "El significat de terrorisme, tot i que és un concepte que va canviar al llarg del temps, avui dia porta associat el concepte condemnable." es podria canviar per una més neutra per ex.: "El terrorisme està tipificat com a delicte en la majoria de legislacions, degut a l'atac que suposa sobre els drets humans i el bens públics i privats." Concreta millor els subjectes.

Crec que el concepte de terrorisme és estable al llarg del temps, el que pot canviar en tot cas és quina organització o persones són considerades terroristes (en funció del tipus de govern).

No m'he enfadat, molestat potser si. No vull entrar a dir quines organitzacions o persones són terroristes, això no és la nostra competència, sinó més aviat la del govern de torn o si de cas dels jutges que apliquen la llei, a més genera força controvèrsia. Crec que la millor manera de gestionar-ho és <el govern "tal" considera l'organització "qual" terrorista> sense entrar en més consideracions més que els arguments aportats pel que formula l'acusació. M'agradaria que no es convertís aquesta discussió en un fòrum on discutir qui és terrorista i qui no, es podria acabar polititzant i posicionant la viquipèdia en un sentit o en un altre.

No crec que hi hagi gaire diferències entre Al Qaida i ETA en els mètodes emprats per a aconseguir els seus respectius objectius (coneguts o manifestats en diferents comunicats), podem sentir-hi un major "afecte" o "rebuig" ideològic, però la metodologia d'acció és la mateixa. Em reafirmo no vull que hi hagi posicionaments sobre si són terroristes o no sense que se'n citi la font externa a la viquipèdia que avali aquestes afirmacions.

Per cert algú s'anima a crear l'article Triple A? Crec que fou una organització d'extrema dreta que matava gent per allà pels anys 1970 a les espanyes. Apa!--Bestiasonica (discussió) 00:31, 12 des 2008 (CET)

Em sembla que el canvi que vas proposar no és encertat, i no perquè no estigui d'acord amb la definició que vas proposar com alternativa, sino perquè penso que la teva redacció deixa de parlar de ho que parla l'actual, per a parlar de una altra cosa que no s'oposa, sino que és complementària. Tu proposas deixar de parlar del concepte terrorisme per a parlar de la seva condició d'acció delictual, i per això deixas de parlar sobre un tema, per a parlar sobre un altre tema (que és una cosa ben diferent que neutralitzar una frase). De tota manera, jo penso que la frase que proposas està molt bé, i es complementa perfectament amb l'anterior. Ferbr1 (discussió) 10:47, 12 des 2008 (CET) PD) la Triple A no és de les espanyes, és de l'Argentina, oi. Que nosaltres si que ens vam independitzar! XP

Introducció

Crec que la introducció enfoca (potser una mica massa) a la definició. Això podria anar a l'apartat Definicions, i explicar una mica més sobre el tema en sí. La introducció anglesa està força bé.--Joancreus · ✉ 14:19, 12 des 2008 (CET)

Neutralitat

Crec que ja hauriem de llevar la plantilla de neutralitat. No crec que hi hagi mancança d'això. Si no és que la llista de organitzacions terroristes cèlebres (no siguin neutrals), que en tot cas jo les eliminaria totes.--KRLS , ✉ 23:19, 22 des 2008 (CET)

Al no veure queixes retiro la plantilla.--KRLS , ✉ 19:11, 31 des 2008 (CET)

hi ha una frase que em sembla no neutral o no clara: "La presència de dones al terrorisme no és cap novetat, senyala Kerry Lay a la seua dissertació". Entenc la intencionalitat però tal com està redactada s'hauria de refer. Per exemple es pot citar que un % determinat de terroristes són homes i un altre dones i que des dels inicis hi ha hagut diferència o presència però indicar-ho així està esbiaixat.--barcelona (disc.) 19:03, 27 juny 2023 (CEST)