Vés al contingut

Discussió:Timbaler del Bruc

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Em sembla que l'ordre lògic de l'article hauria de ser 1. petita introducció, 2. llegenda 3. Fets històrics 4. origen de la llegenda. Crec que el contingut del que hi ha és bo, però que aquest ordre seria més apropiat per explicar un personatge de llegenda. 83.35.3.148 15:11, 17 des 2006 (CET)[respon]

A mi m'agrada l'ordre que hi ha, perquè no explica la llegenda fins a haver explicat els fets històrics. Potser s'hauria d'ampliar la introducció. El que no m'acaba de convèncer és la frase La llegenda del Timbaler del Bruc va ser molt grata a les autoritats del règim franquista ja que consideraven remarcava el patriotisme espanyol dels catalans. perquè, tot i que segurament és veritat, hauria de concretar una mica més i fer servir referències. La personalitat del timbaler també necessita referències o bé explicar-se al text qui l'atribueix a aquest home en concret.--Pere prlpz 15:30, 6 juny 2007 (CEST)[respon]

Referencia a Histocat

[modifica]

Tot i buscant (i editant) sobre la guerra del francés he trobat que Gustau Adzerias i Causi de Histocat en el projecte 1808 (article en pdf) diu :

« “El Timbaler del Bruc”, heroi per antonomàsia dels catalans en la lluita contra el francès.

Mirem el tema amb el màxim rigor. Qui fou?, per uns era Isidre Lluçà i Casanoves, natural de Sampedor (1791-1809); per altres autors, Benet Malvehi, d’Igualada. Segons el últims estudis històrics, els dos timbalers junt a Miquel Rigol de Piera, aquest últim amb una trompeta de cavalleria, animaren als combatents amb els tocs dels seus instruments. Per un costat, l’Isidre Lluçà declarà haver caigut presoner en els primers moments del combat, i salvà la vida per miracle, desprès de perdre el timbal. Això deuria passar pel matí, però el so de tambors sonaren per la tarda !. Per un altre, la primera menció del timbaler, la fa l’historiador Cabanes, quan al 1809 diu que un minyó de Santpedor, dirigí la batalla, com a “general en xefe” amb el seu tambor com els utilitzats en les cofraries. Aquí neix la llegenda, que ha quedat en l’imaginari català.

»
— Gustau Adzerias i Causi, "primeres Accions de la Guerra del Francès" - Projecte 1808

el comentari anterior sense signar és fet per Mafoso (disc.contr.) 18:12, 2 jul 2008 (CEST)[respon]

A la pàgina 30 del suplement Que Fem de la Vanguardia, del 17 de juny escriuen "Isidre Llussà i Casanovas"--Jordiferrer (disc.) 18:34, 18 juny 2011 (CEST)[respon]