Discussió:Trilobits

Cephalon, thorax i pygidium es poden posar en català com cèfalon, tòrax i pigidi. Si es vol deixar en llatí caldria posar-ho sempre en cursiva i anar amb compte al traduir de l'anglès (pygidium = singular, pygidia = plural).  Oersted 15-05-2006 09:04 (parlem) 

Gràcies! la veritat és que tinc el llatí bastant rovellat. Més endavant, quan l'hagi traduït del tot, havia pensat, que si ningú s'animava a fer-ho abans, podria fer-ne els dels enllaços de les parts del cos. De moment he corregit aquests enllaços cap el nom comú, tot deixant el terme en llatí, per fer l'article corresponent si s'escau. T'escolto... Naturagirl 22:22, 15 mai 2006 (UTC)

Ampliacions previstes (24-6-06): Origen i imatges

De l'original anglès encara falta per traduir-ne els apartats sobre els orígens, l'extinció i els diferents jaciments on s'han trobat trilobits.

Estic treballant en l'apartat de l'origen, però no l'he fet encara, perquè la secció anglesa es basa majoritàriament en una sola font i n'exclou d'altres postures i teoritzacions que es donen actualment. Per exemple postures com les de Stephen Jay Gould, Fortey i d'altres científics, que defensa una evolució esglaonada i no pas progressiva i que, d'altra banda, s'ha convertit en un punt de controvèrsia tant pels evolucionistes com pels creacionistes, que de fet es prenen aquests arguments al seu favor (malgrat les postures de Gould no ho són).

Precisament perquè intento fer-ne una adaptació neutral, crec que és important aportar totes les visions significatives que se'n tenen avui en dia... Els fets són els que són, però com que no hi ha una continuïtat uniforme en els registres fòssils, el què tenim avui en dia són diverses especulacions: evolucionisme gradual, evolucionisme amb equilibri puntuat i creacionisme (bàsicament, segur que també hi ha d'intermedies i variacions, però, com ja he dit, crec que hauria d'exposar les més importants i en què es basen exactament per fer les especulacions que fan comptant amb les dades que disposem).

Per si algú li interessa aquest punt us recomano el llibre de Pascual Tassy, El mensaje de los fósiles". Alianza editorial. Madrid. 1994. ISBN 84-206-0667-7.

El llibre és del 1994, però la polèmica encara és igual de candent. Tot i que l'enfoc que s'analitza en aquest llibre és més de evolucionisme vers evolucionisme amb equilibri puntuat.

D'altra banda, també estic dissenyant diverses imatges per il·lustrar apartats que no ho poden ser actualment i que penso que poden resultar molt aclaridores, com ara: utilització de les extremitats en els depredadors i estructura interna, o també les diferents tipologies oculars. Per Internet hi ha forces imatges, però no estic segura dels seus crèdits i per tant prefereixo fer-les jo mateixa i pujar-les al Wikimedia Commons perquè puguin ser utilitzades per totes les wikis. Però haig de contrastar-ho perquè siguin del tot fiables, conforme amb els coneixements que en tenim actualment.

I els apartats de l'extinció i els jaciments arreu del món (l'últim s'haurà d'actualitzar quan es faci, d'acord amb les noves troballes que es van fent), no els treballo. Si ningú s'anima, ho faré quan hagi acabat amb l'origen i les imatges. Parlem? Naturagirl 21:51, 24 jun 2006 (UTC)

Qualitat

Hi ha certs punts a tenir en compte si l'article ha de conservar l'estatus de qualitat:

• Llengua: hi ha certs termes que tenen forma catalana i estan en llatí; paraules que haurien de dur majúscula i no la porten; i noms científics que haurien d'anar en cursiva i no hi van.
• Enllaços en vermell: n'hi ha molts i com a mínim s'haurien d'arreglar els de la taxocaixa i els dels termes anatòmics.
• Referències: ara per ara només hi ha bibliografia, que s'hauria de passar a la forma estàndard. Calen moltes referències dins del text.

En resum, aquestes són les mancances a solucionar. -- Leptictidium (pm!) 00:20, 27 març 2008 (CET)

On diu que la forma estandard de la bibliografia sigui la plantilla Plantilla:Ref-llibre?--Pere prlpz (discussió) 00:14, 14 maig 2008 (CEST)

El que volia dir és que s'haurien de posar referències dins el cos del text, no només al final, utilitzant si cal aquesta plantilla. – Leptictidium (pm!) 00:54, 14 maig 2008 (CEST)

Preguntes

1. .- The Paleobiology Database dóna Phillipsia com a gènere i Proetida com a ordre. En el text es diu que ambdues són famílies. Aleshores, és evident que hi ha una contradicció. En quin sentit s'ha de solucionar?
2. .- Després dels dinosaures són els fòssils més coneguts i amb la més gran diversitat de grups.. Jo diria que no és una frase neutral; per començar, els mamuts i dents de sabre són com a mínim tan coneguts com els trilobits. Potser sí que són els fòssils més coneguts, però no per tant com per afirmar-ho amb aquesta rotunditat.
3. .- No sé exactament quina és l'ortografia correcta perquè el TermCat no dóna cap resposta i els trilobits no són especialment interessants per a mi; però per què al text s'utilitza tant trilobit com trilòbit?
4. .- A la introducció es posa èmfasi en què el Devonià fou l'època de l'aparició dels peixos amb escates. Sent un article que parla dels trilobits i no dels peixos, suposo que si es destaca això deu ser perquè els peixos hi van jugar el rol. M'equivoco? Si no m'equivoco, en què va consistir exactament aquest rol?
5. .- L'article diu que n'hi ha unes 10.000 espècies, però moltes fonts diuen que n'hi ha aproximadament 17.000. Qui té raó?
6. .- Per què els noms dels pobles catalans on s'han trobat trilobits estan en cursives?
7. .- Com és que la secció sobre l'extinció és tan curta i la secció sobre els fòssils és gairebé inexistent?

– Leptictidium (pm!) 18:47, 13 maig 2008 (CEST)

2- Es pot neutralitzar una mica, però no ho veig greu, perquè són molt coneguts, tot i que és veritat que els trilobits no solen sortir a les pel·lícules i els Smilodon sí.

3- Ortografia: No cal consultar el Termcat. El DIEC dóna trilobits.

6- Pobles: No només no haurien d'anar en cursiva, sinó que s'han de corregir errors tipogràfics i d'ortografia d'alguns noms i enllaçar-los bé.

7- Seccions curtes: Aquesta pregunta no l'entenc. Perquè són curtes? Perquè ningú les ha fet més llargues: endavant. O la pregunta és una altra?--Pere prlpz (discussió) 19:18, 13 maig 2008 (CEST)

La pregunta és, si la intenció era fer un article de qualitat, com és que aquestes seccions són tan curtes? – Leptictidium (pm!) 20:44, 13 maig 2008 (CEST)