Vés al contingut

Displàsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mostra histològica d'un teixit que presenta displàsia cervical

Des del punt de vista histopatològic, la displàsia (del grec δυσ -dys-, "dificultat" i πλάσις -plasis-, "formació") és una lesió cel·lular caracteritzada per una modificació irreversible de l'ADN que causa canvis anormals en la morfologia i/o en la funció cel·lular. Si es produeix un increment en el nombre de cèl·lules esdevé una hiperplàsia. La displàsia també pot evolucionar i generar una neoplàsia,[1] ja sigui en forma de carcinoma in situ, quan no és invasiva; o de càncer, quan no es respecten determinats límits del teixit epitelial, la neoformació s'estén a distància i -per tant- esdevé maligna. Totes les estructures o òrgans amb epitelis poden desenvolupar una displàsia:[2] mucosa oral,[3] tracte digestiu,[4] bronqui,[5] laringe,[6] bufeta urinària,[7] mama,[8] etc. Les característiques microscòpiques d'una displàsia són diverses. S'aprecien, especialment, atípies nuclears en forma de hipercromatisme, engrandiment i augment de la proporció nucli-citoplasma de les cèl·lules situades per sobre de la membrana basal. La displàsia es un canvi progressiu i la seva importància es fonamenta en el grau de pèrdua de polaritat cel·lular expressat en forma d'estratificació (nuclis a diferent alçada dins del teixit afectat).[9] A efectes pronòstics, un alt grau de displàsia implica un elevat risc potencial de malignització.[10]

Moltes de les lesions blanquinoses i més o menys queratinitzades observades clínicament a llengua, llavis, genives i demés zones de la boca (leucoplàquies), són displàsies epitelials.[11] Sovint es relacionen amb el consum crònic d'alcohol i tabac.[12] Les plaques vermelles a dites àrees (eritroplàquia), més infreqüents, gairebé sempre indiquen displàsia.[13] Generalment, aquestes lesions precanceroses orals es categoritzen com d'alt risc o de baix risc[14] i poden ser identificades en viu mitjançant quimioluminescència o blau de toluïdina.[15]

No és rar que la displàsia aparegui en el context evolutiu d'una síndrome de Barrett,[16] fet que comporta un augment del risc de transformació cancerosa d'aquesta patologia esofàgica,[17] per regla general en forma d'adenocarcinoma esofàgic,[18]

En el fetge cirròtic la presència de nòduls displàstics, sobretot quan la causa de la malaltia és una hepatitis C,[19] està directament associada a l'aparició d'un carcinoma hepatocel·lular.[20]

És una alteració cel·lular que es veu amb freqüència en casos de malaltia inflamatòria intestinal.[21]

Un tipus de displàsia força comú és la displàsia cervical que té com a causa etiològica el papil·lomavirus humà i que afecta el cèrvix uterí de les dones.[22] Al teixit cervical displàsic s'hi observa una diferenciació cel·lular diferent respecte al teixit sa.[23] El terme de displàsia cervical es va adoptar als anys 50 per diferenciar les atípies epitelials cervicals intermèdies entre l'epiteli normal i el carcinoma “in situ” (cèl·lules carcinomatoses al gruix de l'epiteli sense creuar la membrana basal).[24] En aquesta malaltia hi ha tres graus de displàsia diferents segons sigui la proporció de cèl·lules alterades als epitelis de revestiment exo/endocervicals: lleu,[25] moderada i greu.[26] Clamídies, virus de l'herpes tipus 2 o tricomones poden, rarament per se i sovint associades a una infecció pel VPH, causar displàsies cervicals d'intensitat variable.[27]

Per afinitat etimològica, el terme "displàsia" s'utilitza també per denominar malalties que impliquen una anomalia en l'ontogènesi d'una part del cos i que no tenen res a veure amb fenòmens de premalignització. Per exemple, displàsia limfàtica,[28] displàsia renal,[29] displàsia de maluc,[30] displàsia dental,[31] displàsia cleidocranial,[32] displàsia fibrosa de la ròtula,[33] displàsia de la cavitat glenoide de l'escàpula,[34] displàsia broncopulmonar,[35] displàsia arritmogènica del ventricle dret,[36] displàsia osteofibrosa,[37] displàsia fibrosa poliostòtica,[38] displàsia septo-òptica,[39] displàsia tanatofòrica,[40] displàsia mesenquimal placentària,[41] displàsia congènita de Strudwick,[42] displàsia de Mondini,[43] displàsia cortical focal[44] o l'ampli i heterogeni grup de les displàsies ectodèrmiques.[45][46]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Krafts, K «What’s the connection between dysplasia and neoplasia?» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2009; Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 4 maig 2021].
  2. ↑ Aguirre Echebarría, P; Aguirre Urízar, JM «Displasia epitelial: Concepto y significación» (en castellà). Av Odontoestomatol, 2008; 24 (1), pp: 81-88. ISSN: 2340-3152 [Consulta: 29 juliol 2017].
  3. ↑ Honarpisheh, H; Haberland, C «Dysplasia, Oral cavity & oropharynx» (en anglès). Oral cavity & oropharynx; PathologyOutlines.com, Inc, 2019; Des 13 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 19 desembre 2019].
  4. ↑ Appelman, HD «What Is Dysplasia in the Gastrointestinal Tract?» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2005 Feb; 129 (2), pp: 170-173. DOI: 10.1043/1543-2165(2005)129<170:WIDITG>2.0.CO;2. ISSN: 1543-2165. PMID: 15679413 [Consulta: 20 desembre 2019].
  5. ↑ Merrick, DT; Gao, D; Miller, YE; Keith, RL; et al «Persistence of Bronchial Dysplasia Is Associated with Development of Invasive Squamous Cell Carcinoma» (en anglès). Cancer Prev Res (Phila), 2016 Gen; 9 (1), pp: 96-104. DOI: 10.1158/1940-6207.CAPR-15-0305. PMC: 4706769. PMID: 26542061 [Consulta: 19 desembre 2019].
  6. ↑ Gale, N; Cardesa, A; Hernandez-Prera, JC; Slootweg, PJ; et al «Laryngeal Dysplasia: Persisting Dilemmas, Disagreements and Unsolved Problems-A Short Review» (en anglès). Head Neck Pathol, 2020 Des; 14 (4), pp: 1046-1051. DOI: 10.1007/s12105-020-01149-9. PMC: 7669915. PMID: 32141027 [Consulta: 4 abril 2022].
  7. ↑ Lopez-Beltran, A; Montironi, R; Vidal, A; Scarpelli, M; Cheng, L «Urothelial dysplasia of the bladder: diagnostic features and clinical significance» (en anglès). Anal Quant Cytopathol Histpathol, 2013 Jun; 35 (3), pp: 121-129. ISSN: 2578-742X. PMID: 24344498 [Consulta: 19 desembre 2019].
  8. ↑ NIH «Mammary Dysplasia» (en anglès). National Cancer Institute Dictionary of Cancer Terms, 2019; Des, pàgs: 1 [Consulta: 19 desembre 2019].
  9. ↑ Diebold, MD; Le Bodic, L «Are there any histologic features of high-grade dysplasia which make this diagnosis equivocal?» (en anglès). The dysplastic mucosa. OESO Knowledge, 1994, Maig, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2017 [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. ↑ Geetha, KM; Leeky, M; Narayan, TV; Sadhana, S; Saleha, J «Grading of oral epithelial dysplasia: Points to ponder» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2015 Maig-Ag; 19 (2), pp: 198-204. DOI: 10.4103/0973-029X.164533. PMC: 4611929. PMID: 26604497 [Consulta: 23 febrer 2019].
  11. ↑ Villa, A; Woo, SB «Leukoplakia - A Diagnostic and Management Algorithm» (en anglès). J Oral Maxillofac Surg, 2017 Abr; 75 (4), pp: 723-734. DOI: 10.1016/j.joms.2016.10.012. ISSN: 1531-5053. PMID: 27865803 [Consulta: 26 desembre 2019].
  12. ↑ Gordón-Núñez, MA; Lopes da Silva Júnior, F; Freitas de Lucena, H; Cavalcanti Galvão, H; et al «Análisis Clínico e Histomorfológico de la Mucosa Oral Normal, Hiperplasia Fibroepitelial Inflamatoria Oral y Displasia Epitelial Oral» (en castellà). Int J Morphol, 2008 Jun; 26 (2), pp: 345-352. DOI: 10.4067/S0717-95022008000200016. ISSN: 0717-9502 [Consulta: 30 juliol 2017].
  13. ↑ Patait, M; Nikate, U; Saraf, K; Singh, P; Jadhav, V «Oral erythroplakia – A case report» (en anglès). Int J Appl Dent Sci, 2016; 2 (4), pp: 79-82. ISSN: 2394-7497 [Consulta: 14 maig 2021].
  14. ↑ Jain, A; Chandurkar, KP; Umale, V; Srivastava, R «Dysplasia in Oral Cavity: A Review» (en anglès). Int J Oral Health Med Res, 2016; 2 (6), pp: 107-109. ISSN: 2395-7387 [Consulta: 30 juliol 2017].
  15. ↑ Shukla, A; Singh, NN; Adsul, S; Kumar, S; et al «Comparative efficacy of chemiluminescence and toluidine blue in the detection of potentially malignant and malignant disorders of the oral cavity» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2018 Set-Des; 22 (3), pp: 442. DOI: 10.4103/jomfp.JOMFP_261_17. PMC: 6306576. PMID: 30651697 [Consulta: 8 maig 2021].
  16. ↑ Thomas, L «El esófago de Barrett con displasia» (en castellà). Life Sciences, News-Medical.Net, 2019; Feb 26 (rev), pàgs: 6. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2019 [Consulta: 20 desembre 2019].
  17. ↑ Gross, SA; Kingsbery, J; Jang, J; Lee, M; Khan, A «Evaluation of Dysplasia in Barrett Esophagus» (en anglès). Gastroenterol Hepatol (NY), 2018 Abr; 14 (4), pp: 233-239. ISSN: 1554-7914. PMC: 6009185. PMID: 29942221 [Consulta: 20 desembre 2019].
  18. ↑ Karamchandani, DM «Barrett related dysplasia» (en anglès). Premalignant Esophagus; PathologyOutlines.com, Inc, 2020; Ag 19 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 8 maig 2021].
  19. ↑ Seki, S; Sakaguchi, H; Kitada, T; Tamori, T; Takeda, T; Kawada, N; Habu, D; et al «Outcomes of dysplastic nodules in human cirrhotic liver: a clinicopathological study» (en anglès). Clin Cancer Res, 2000 Set; 6 (9), pp: 3469-3473. ISSN 1557-3265. PMID: 10999730 [Consulta: 16 febrer 2022].
  20. ↑ Gazelakis, K; Majeed, A; Kemp, W; Di Muzio, B; Gerstenmaier, J; et al «Liver disease severity predicts carcinogenesis of dysplastic liver nodules in cirrhosis» (en anglès). Sci Rep, 2021 Oct 25; 11 (1), pp: 20954. PMID: 34697374. DOI: 10.1038/s41598-021-00474-5. PMC: 8545953 [Consulta: 24 gener 2022].
  21. ↑ Waye, J «Manejo de la displasia en enfermedad inflamatoria intestinal» (en castellà). Medwave, 2005 Set; 5 (8), pp: e1296. ISSN 0717-6384. DOI: 10.5867/medwave.2005.08.1296 [Consulta: 12 gener 2020].
  22. ↑ Cooper, DB; McCathran, CE «Cervical Dysplasia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Nov 12; NBK430859 (rev), pàgs: 5. PMID: 28613609 [Consulta: 18 desembre 2019].
  23. ↑ Schubert, JM; Bird, B; Papamarkakis, K; Miljković, M; Bedrossian, K; et al «Spectral Cytopathology of Cervical Samples: Detecting Cellular Abnormalities in Cytologically Normal Cells» (en anglès). Lab Invest, 2010 Jul; 90 (7), pp: 1068-1077. PMID: 20368702. DOI: 10.1038/labinvest.2010.72. PMC: 2894285 [Consulta: 11 agost 2023].
  24. ↑ Gómez Fernández, J; González Paredes, A «Patología benigna y lesiones premalignas de cervix» (en castellà). Clases de Residentes 2007. Servicio de Obstetricia y Ginecologia. HUVN Granada, 2007, pàgs: 26. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2017 [Consulta: 29 juliol 2017].
  25. ↑ Bansal, N; Wright, JD; Cohen, CJ; Herzog, TJ «Natural history of established low grade cervical intraepithelial (CIN 1) lesions» (en anglès). Anticancer Res, 2008 Maig-Jun; 28 (3B), pp: 1763-1766. ISSN 1791-7530. PMID: 18630456 [Consulta: 11 agost 2023].
  26. ↑ Sellors, JW; Sankaranarayanan, R «La colposcopia y el tratamiento de la neoplasia intraepitelial cervical. Manual para principiantes» (en castellà). Organización Panamericana de la Salud/Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer, 2003, pàgs: 140. ISBN 9275324719 [Consulta: 29 juliol 2017].
  27. ↑ Al-Daraji, WI; Smith, JH «Infection and Cervical Neoplasia: Facts and Fiction» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2009; 2 (1), pp: 48–64. ISSN: 1936-2625. PMC: 2491386. PMID: 18830380 [Consulta: 29 juliol 2017].
  28. ↑ Abiramalatha, T; Johnson, T; Balakrishnan, U; Amboiram, P «Novel clinical phenotype of generalised lymphatic dysplasia in a neonate: a missed diagnosis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Ag 30; 12 (8), pp: e229260. DOI: 10.1136/bcr-2019-229260. PMC: 6720905. PMID: 31471355 [Consulta: 23 febrer 2022].
  29. ↑ Phua, YL; Ho, J «Renal dysplasia in the neonate» (en anglès). Curr Opin Pediatr, 2016 Abr; 28 (2), pp: 209-215. DOI: 10.1097/MOP.0000000000000324. PMC: 4809249. PMID: 26849006 [Consulta: 29 juliol 2017].
  30. ↑ Moraleda, L; Albiñana, J; Salcedo, M; Gonzalez-Moran, G «Displasia del desarrollo de la cadera» (en castellà). Rev Esp Cir Ortop Traumatol, 2013; 57 (1), pp: 67-77. DOI: 10.1016/j.recot.2012.10.005. ISSN: 1888-4415. PMID: 23594985 [Consulta: 29 juliol 2017].
  31. ↑ Kooistra, LH; Nyska, A «Dental Dysplasia» (en anglès). NTP Nonneoplastic Lesion Atlas. NIEHS, 2014; Nov 12 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 18 desembre 2019].
  32. ↑ Pan, CY; Tseng, YC; Lan, TH; Chang, HP «Craniofacial features of cleidocranial dysplasia» (en anglès). J Dent Sci, 2017 Des; 12 (4), pp: 313-318. DOI: 10.1016/j.jds.2017.07.002. PMC: 6395362. PMID: 30895069 [Consulta: 14 maig 2021].
  33. ↑ Konchada, S; Mishra, D; Sinha, VK; Pradhan, P; Salunke, AA «"Banana patella", fibrous dysplasia of patella: A rare case report» (en anglès). J Clin Orthop Trauma, 2019 Mar-Abr; 10 (2), pp: 418-421. DOI: 10.1016/j.jcot.2018.05.009. PMC: 6382953. PMID: 30828218 [Consulta: 13 maig 2021].
  34. ↑ Kavanagh, EC; Zoga, AC; Abboud, JA; Koulouris, G; Morrison, MB «Glenoid Dysplasia: Radiographic, Direct MR Arthrographic and Arthroscopic Appearances» (en anglès). Radiol Case Rep, 2015 Nov 6; 1 (2), pp: 50-53. DOI: 10.2484/rcr.v1i2.20. PMC: 4891471. PMID: 27298681 [Consulta: 1r agost 2023].
  35. ↑ Principi, N; Di Pietro, GM; Esposito, S «Bronchopulmonary dysplasia: clinical aspects and preventive and therapeutic strategies» (en anglès). J Transl Med, 2018 Feb 20; 16 (1), pp: 36. DOI: 10.1186/s12967-018-1417-7. PMC: 5819643. PMID: 29463286 [Consulta: 5 gener 2020].
  36. ↑ Brugada, J; Mont, L; Brugada, R «Displasia arritmogénica del ventrículo derecho» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 1997 Ag; 50 (8), pp: 541-547. DOI: 10.1016/s0300-8932(97)73261-5. ISSN: 1579-2242. PMID: 9340694 [Consulta: 12 gener 2020].
  37. ↑ Saber, AY; Patel, BC «Osteofibrous Dysplasia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Abr 3; NBK563281 (rev), pàgs: 8. PMID: 33085428 [Consulta: 26 setembre 2023].
  38. ↑ Rivera-Paico, ML; Failoc-Rojas, VE; Leguía-Cerna, JA «Displasia fibrosa poliostótica: Revisión de la literatura y reporte de un caso» (en castellà). Actual Osteol, 2016; 12 (1), pp: 57-63. ISSN: 1669-8993 [Consulta: 20 desembre 2019].
  39. ↑ Webb, EA; Dattani, MT «Septo-optic dysplasia» (en anglès). Eur J Hum Genet, 2010 Abr; 18 (4), pp: 393-397. DOI: 10.1038/ejhg.2009.125. PMC: 2987262. PMID: 19623216 [Consulta: 16 febrer 2020].
  40. ↑ Sharma, M; Jyoti, K; Jain, R; Devendra, A «Thanatophoric Dysplasia: A Case Report» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2015 Nov; 9 (11), pp: QD01-QD03. DOI: 10.7860/JCDR/2015/13201.6702. PMC: 4668482. PMID: 26675119 [Consulta: 20 gener 2020].
  41. ↑ Dumitru, AV; Vasilescu, SL; Meca, DC; Munteanu, O; Ciongariu, AM; Sajin, M; et al «A rare case of placental mesenchymal dysplasia – case report and literature review» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2021 Jul-Set; 62 (3), pp: 855-859. DOI: 10.47162/RJME.62.3.26. PMC: 9019607. PMID: 35263417 [Consulta: 26 setembre 2023].
  42. ↑ Hall, C «Spondyloepimetaphyseal dysplasias» (en anglès). Orphanet, 2005, Feb, pàgs: 7 [Consulta: 29 juliol 2017].
  43. ↑ Lien, TH; Fu, CM; Hsu, CJ; Lu, L; et al «Recurrent bacterial meningitis associated with Mondini dysplasia» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2011 Oct; 52 (5), pp: 294-296. DOI: 10.1016/j.pedneo.2011.06.010. ISSN: 2212-1692. PMID: 22036227 [Consulta: 1r agost 2023].
  44. ↑ Tassi, L; Colombo, N; Garbelli, R; Francione, S; Lo Russo, G; Mai, R; Cardinale, F; Cossu, M; Ferrario, A; et al «Focal cortical dysplasia: neuropathological subtypes, EEG, neuroimaging and surgical outcome» (en anglès). Brain, 2002 Ag; 125 (Pt 8), pp: 1719-1732. DOI: 10.1093/brain/awf175. ISSN: 1460-2156. PMID: 12135964 [Consulta: 20 gener 2020].
  45. ↑ García-Martín, P; Hernández-Martín, A; Torrelo, A «Displasias ectodérmicas: revisión clínica y molecular» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2013 Jul-Ag; 104 (6), pp: 451-470. ISSN 0001-7310. DOI: 10.1016/j.adengl.2013.05.001. PMID: 23103118 [Consulta: 29 juliol 2017].
  46. ↑ Bhakta, P; Barthunia, B; Nigam, H; Pawar, P «Ectodermal dysplasia - A rare case report» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2019 Set 30; 8 (9), pp: 3054-3056. DOI: 10.4103/jfmpc.jfmpc_625_19. PMC: 6820434. PMID: 31681695 [Consulta: 13 maig 2021].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Displàsia&oldid=34002384»